mòdul tematich: “joegn” - Scuola Ladina di Fassa

Transcript

mòdul tematich: “joegn” - Scuola Ladina di Fassa
MÒDUL TEMATICH:
“JOEGN”
7
NOS, I BEC DEL ZOO DE BERLIN
L’autor
Christiane F al scomenz di egn ’70 del
Nefcent la é jita a stèr con sia familia a
Berlin. Chiò, canche la aea doudesc egn la
à scomenzà a fumèr hascisc, de tredesc
egn la se fajea de eroìna e demò de
chinesc egn, dò aer abù n muie de
esperienzes dassen ries, la é stata bona de
n vegnir fora.
L liber
Nos, i bec del zoo de Berlin, da chel che
l’é tout fora chest test, l’é l liber vegnù fora
da na intervista che Christiane F ge à dat a
doi giornalisć de “Stern”. L’é la storia sia e
de n grop de si compagnes che é suté ite tel
mond de la droga.
L tìtol se referesc a na stazion de la ferata
de Berlin, olache se troèa i joegn de Berlin.
Mia familia l’era mie grop. Laìte l’era zeche desche amicizia, delicateza e a na certa
vida ence amor. Ence demò l bos che se dajaane per ne saludèr l me piajea da mac.
Nesciugn pesèa sui etres con chel che ge sozedea a cèsa o tel lurier. Canche siane
ensema per nos no l’era l mond miseràbol di etres. Rejonaane de mùsega e de droga.
Vèlch outa de guanc e de la jent che tolea a peèdes chesta sozietà de polins. Ne
piajea duc chi che fajea na ladrarìa, che robèa n auto o che robèa te na banca.
Dò mi viac me sentìe apontin valiva a duc i etres del grop. L trip l’era stat na vijidaa
da no creer. Siere contenta e no me aee fat ciapèr dal spaent. La maor pèrt de la jent
che tol l’èjie per la pruma outa la fèsc n viac del spaent. Ma gé l’aee passà fora
proprio delvers. Me sentìe forta. Ades tolee l’èjie canche i me lo dajea.
Con duc é abù raporc neves. É scomenzà endò a jir en campagna. Dant ere jita en
campagna con mie cian e se podessa dir che aee vivù la campagna tras mie cian, ades
me fajee n chilom, canche no siere sot èjie. E vivee la natura a na vida duta
desvaliva. No la era più coche la é te la realtà. La se desfantèa te colores, formes,
rumores che se spieièa te mia sensazions. La vita che fajee me saea dassen n muie
bela. L’é stat dotrei meisc te chi che la maor pèrt del temp siere contenta con me
enstessa.
L’é stat n moment che l grop à scomenzà a se stufèr. L fum, schendir l’hascisc, i èjies
no ne dajea più l viac giust. A na certa vida esser fora de hascisc o de èjie l’era na
condizion normala. No ne dajea più nesciuna esperienza neva.
Dapò al club l’é ruà un del grop e l’à dit: “Oe, é zeche che l’é dassen nef: efedrina. L’é
zeche da no creer”. Gé é tout jù doi pìroles de efedrina, na sostanza che engaissa,
zenza saer ben che che manèe jù. Ge é beù dò na bira entrìa te n sluch demò
percheche vedee che i etres fajea coscita. Chest no l’é stat sorì, ajache la bira no me
piajea percheche no revelèe chela jent che se empienesc de bira.
Fora de n bel nia tel club à scomenzà a śirèr pìroles de duta la sorts. Jà en chela sera
é tout jù n mandrax, na pìrola per dormir dassen forta e me saea che dut l’era endò
tant figo da dèr fora de cef e che amèe duc chi del grop. La setemènes dò aon fat
delbon n raid te l’industria de la speziarìa.
A scola fajee semper più fadìa. I doeres no i fajee più nia deldut e da doman ere
semper amò piena de sèn. Aboncont son stata bona de passèr te la clas più auta. Te
vèlch materia desche todesch e educazion zivica me metee ben amò n goc, percheche
l’era materies che a zeche vida me enteressèa e percheche zeche trefèe.
Ma apontin te chela materies che no aee arbandonà deldut fajee più fadìa. Coi
ensegnanc e ence co la clas. I raporc che l’era te scola i me saea vergognousc. Me
recorde amò de na bega che é abù con n professor che volea rejonèr de
“stravardament de l’ambient”. Ampò a duta la clas no ge enteressèa nia. Chesta roba
no ge enteressèa a nesciugn. Ajache no l’era nia da tor jù notes o da emparèr. La
ciàcoles del professor, che rejonèa mìngol de de dut, les me scechèa la àzoles.
8
Embendapò no ge la é più fata e son sutèda sù con chesta scusa: “Ma che ne contède
pa? Che vélel pa dir chiò stravardament de l’ambient? Dantdaldut ge vel dir che la
persones cogn emparèr a stèr dessema ai etres. Chest l’é chel che cognassane
emparèr dantdaldut te chesta scola de merda! Che un abie enteress per l’auter e no
che se se sfree un co l’auter demò per aer na nota miora. E che i professores empère
zacan a n vegnir fora e a valutèr delvers i studenc”. Chest professor me piajea amò
belebon. L’era per chest che ere scì enechetèda e pissèe de aer rejon a ge sutèr sù.
Chesta scola me stajea dassen su la àzoles. De fat no l’era nesciun raport personèl coi
professores. E ence te clas se era semper manco a una ajache fajaane corsc
desvalives. I raporc che aane l’era se fèr jir en paranoia un co l’auter. Nesciugn didèa
chel auter, duc volea esser i miores. I ensegnanc fajea jir en paranoia i studenc
percheche i aea l poder de dèr la notes. E i studenc proèa duc ensema a durèr si
poder sui ensegnanc, sun chi che era massa valenc e che no saea se defener.
Entivèe ben chest jech ma seghitèe a stèr ite canche vedee che l’era na rejon per
desturbèr la lezion o aee estro de l fèr. La maor pèrt de chi de mia clas me entenea
demò canche cigan trajee ló vèlch stupidèda e no canche chierìe de rejonèr delbon
sul fat che la scola no valea n scìgol.
Ma chest no me à dat più d’empaz, ajache volee esser recognosciuda demò da mie
grop olache no l’era duta chesta beghes e chesta stories. Ampò sozedea che da spes
ence tel grop ma metee da na man. Me ficèe ite semper de manco ti descorsc. L’era
semper la medema robes: la roba, la mùsega, l’ùltim trip e semper più da spes i
priesc che l’era dintorn per l’hascisc, l’LSD e la pìroles. La maor pèrt de la outes ere
tant rencoionida che no volee rejonèr e no volee me n stèr da soula.
Purampò per me l’era amò n nef obietif: l “Sound”. L Sound l’era na discoteca te la
Genthinerstrasse, davejin al zoo. Te duta la zità l’era tacà sù i placac: “Sound – la
discoteca più moderna de l’Europa”. Chi de mi grop jìa da spes. Ma se podea jir ite
demò se se aea seidesc egn. Gé n’aee tanche fat tredesc. E aee semper tema che no i
me lasce jir ite ence se endèna aee jà faussificà la data de nasciment sun mia tessera
de la scola.
Me aee pissà che laìte cognea esser jent dassen maraveousa. Per me, bezata che
viajèa inant e endò demò anter Gropiusstadt e Rudow, chel l’era n post da ensomech.
Me fegurèe l Sound desche n palaz ver. Dut n slumenament. Efec de lumes da mac e
la mùsega dassen da orgasm. E ence tousc tant bie da jir fora de cef.
Jà dotrei outes aee fat fora de jir coi etres. Ma no l’aea mai garatà. Coscita con Kessi
aon enjignà n pian de vera bel prezis. Na sàbeda gé ge é contà a mia mère che volee
stèr a dormir da Kessi e Kessi ge à dit ai sie che la aessa dormì da me. Noscia mères
ge é sutà ite desche peires. Ence na amica de Kessi cognea vegnir con nos. La era
mìngol più grana che nos e la aea inom Peggy. Se aon scontrà la sàbeda sera da
Peggy. Aon spetà che ruasse l bez de Peggy, Micha.
Dapò sion jic col metró fin te la Kurfürstenstrase. Enlouta per me chest l’era n viac
piutost lonch. Me sentìe n muie dalonc da cèsa. La Kurfürstenstrasse sul crousdevìa co
la Potsdamerstrasse la era piutost odia. Chiò e ló l’era dotrei touses. No aee segur
idea che les era dò a bater.
Sion jites al Sound. Canche son stata ite béleche me à ciapà n colp. No l’aea nia a che
veder con chel che me aee pissà. La “Discoteca più moderna de l’Europa” l’era na
cèvena con n celor bas bas. L’era n gran trùnden e n gran paz. Te la pista da bal
vigniun jìa a temp de mùsega per so cont. No l’era delbon nesciun contat anter la
persones. L’era na puza tremenda. Ogne tant n ventilator mescedèa l’aria pesoca.
Me é sentà jù su n scagn e no é più fidà mever. É abù la sensazion che la jent me
vardasse percheche la entenea che no cognee esser te chel post. Aboncont siere
delbon na foresta. Kessi se à sobito fat ite te chela situazion. La se à metù a bandolèr
dutentorn e a vardèr i tousc fighi che l’era. La pissèa che no la aea mai vedù tenc de
fighi te n’outa demò. Gé me n stajee aló sentèda jù desche se fosse vegnuda sù da
9
beza sun chel scagn. I etres aea zeche pìroles e i beea bira. Gé no volee nia. Duta net
me é tegnù sù con doi biceres de such de brugna. Più che dut aesse volù me n jir a
cèsa. Ma no podee percheche mia mère cherdea che fosse a dormir da Kessi. Spetèe
demò che ruasse les cinch da doman e che la discoteca serassa. Per n moment aesse
volù che mia mère se n’aessa adat de mia gàbola e che la fossa aló apede me e la me
menassa a cèsa. Dapò me é endromenzà.
Mi amisc me à descedà da les cinch. Kessi à dit che la jìa a cèsa con Peggy. Gé aee n
gran mèl al venter. Nesciugn se cruzièa de me. Son me n jita da soula su per la
Kurfürstenstrasse fin a la stazion del metró. Tel metró l’era n muie de cioches. Me
vegnìa da trèr sù.
L’era da n muion de temp che no ere stata tant contenta de averjer l’usc de cèsa e de
veder mia mère vegnir da sia cambra. Ge é dit che Kessi se aea jà descedà e che gé
siere vegnuda a cèsa per poder fenir de dormir chieta. É tout mie doi giac te let e me
é me é metù a dormir.
Dant de me endromenzèr m’é pissà: “Christiane, chest no l’é tie mond. Te es dò che
te fès zeche da falà”.
Canche me é descedà entorn mesdì stajee amò mèl. Sentìe l besegn de rejonèr con
valgugn de chel che aee vivù. Saee che nesciugn de mi grop me aessa entenù. De
chesta roba aesse podù n rejonèr demò con mia mère.
No saee da olà scomenzèr. É dit: “Mama, scouta mo, ansera son stata con Ketti al
Sound”. Mia mère me à vardà duta destrametuda. Ge é dit: “No l’era mèl. L’é n local
tant gran. Daìte l’é ence n chino”.
Mia mère me à sobito cridà desche zenza. Gé spetèe vèlch comana. Ela la era endò
stressèda en chela domenia da doman. La cèsa, l magnèr, i cajins con Klaus. No la
volea se ciarièr sù de etres cruzies canche la à tacà via semper la medema traina.
Fosc no la volea nience saer delvers coche jìa la robes.
Gé no me fidèe rejonèr. No saee nience che aesse volù rejonèr. De chel temp no saee
neto nia. Vivee mia sensazions zenza coscienza. Da doman no pissèe mai. No aee
nesciun projet. E che projec aesse pa podù aer? Nos no rejonaane mai del davegnir.
Traslatà da: Christiane F., Noi, i ragazzi dello zoo di Berlino, Rizzoli
Luron sul test
A. L temp e l spazie
1. Christiane ne dessegna a na vida n muie prezisa i lesc olache la vif. Perché pa la odia
scì tant la scola?
2. Co él pa l Sound te sia imaginazion? E canche la é bona de jir ite, co él pa te la realtà?
3. Berlin l’é na gran zità: Gropiusstadt e Rudow l’é ciantons populères de la zità. Che vélel
pa dir per Christiane jir te la Kurfürstenstrasse, tel cher de Berlin?
B. I personajes
1. Christiane ne conta de si raporc co la jent che ge stèsc apede. Col grop, coi compagnes
de scola, coi professores, co la mère. Proà a descorer per veder coche l’é chisc raporc.
2. Da chel che la ne disc, podessa someèr che chisc sie raporc contraditories. Podassède
spieghèr chest tant?
3. Che carateristiches èl pa l grop de Christiane?
4. Co éla pa raprejentèda la mère da la paroles de Christiane? (Tegnì cont che la se à
spartì da pech da so om e che la vif dessema a so nef compagn Klaus)
C. I fac
1. Colunes él pa la sensazions che Christiane sent co la droghes? E coluns éi pa i efec sun
so carater e sun si comportamenc?
2. Che él pa che spenc Christiane e so grop a proèr semper de neva droghes?
10
NA GRIGNÈDA
L’autor
Franz Werfel (1890-1945) l’é un di
protagonisć
de
la
letradura
de
la
Mitteleuropa di prumes dejenees del
Nefcent.
L liber
L cedean de l’ejam de matura da chel
che l’é tout fora chisc tesć, l’é n liber de
recorc de la joventù de l’autor, che
disc:”Chigiò é volù descriver mia joventù
sun Ramon e me é limità a chel temp,
perché se scrivesse de autres recorc, fajesse
n roman de 300 piate”.
Chela usanza del teater me à fat vegnir tel cef l’idea de meter en pe te noscia clas na
filodramatica, n grop de letura, per portèr dant i gregn drames de la letradura se
dajan fora la pèrts.
De tèl idees n vegn fora te vigni sesta clas de vigni ginajie. Ma te chest cajo l prum a
la portèr dant son stat gé, l forest tel Sèn Nicola.
Burda à tout sù sobito chesta idea e l ge à domanà a Adler.
Chest ne à chiamà duc te cèsa de Bland. Chiò, nos – Adler, Bland, Schulhof, Faltin,
Ressl e gé – aon metù sù la sozietà filodramatica. Aon descoret al lonch sul fin e su la
diretives del grop e aon fat fora coche cognes jir inant noscia sentèdes.
Adler se n stajea chiet, alincontra gé siere dut n fech. Ei, sentìe mia forzes. Oramai
siere ite, azetà te chel grop. Chel che dant era tant desprijià, l forest, se aea palesà
desche n comember più che ùtol a la sozietà de la clas. Tant che ge volee jà ben a
chel grop de letura! Doi o trei outes a l’an cognaane portèr dant de gran
raprejentazions. Enlouta assane envià duta la clas, i jiadores de balon maraveé, fosc
ence la classes vejines, e coscita te pech temp assane abù te noscia mans dut l
Ginajie Sèn Nicola.
Fosc, te consaputa de aer vent, en chel domesdì é volù strafèr. Adler l’era restà freit.
A jir de retorn a cèsa ere soul con el. Dut sfegatà seghitèe a fèr calandères sun
particolères de nosc grop, desche pruma òpera da portèr dant dijee che aessa cognù
esser I masnadieres e dajee fora scinamai la pèrts, me tegnan per me chela de Franz
Moor.
Emben, Adler se à fermà. L’era na sera d’invern, de n grisc fosch. El l’aea n mantel
lijier e someèa che l’aessa freit. L’era spavì tel mus. Fosc no l ge à nience pissà sora
trop a chel che l’à dit. L se à drezà:
“En ùltima, che veste? No te ès derit nia deldut a chest post. Conténtete de poder stèr
con nos e speta la pèrt che i te dajarà.”
Con chesta paroles n capo ge cridèa a n desprudent che cognea stèr sot, ma che se
aea fidà se uzèr massa a sie livel.
Ampò chesta paroles l’é stat la colpa de Adler, amò de più, les à segnà sie destin,
ajache les à desćiadenà l diaol ite te me. (...)
No é dit na parola, son sciampà demez. Son ruà a cena coi eies rosc da tant che aee
vaà. Mia àmedes era sperdudes per coche vardèe fora. L’enjuria, l tort i me aea tocià
fin tel megol. L grop de letura l’era na mia creazion, la pruma proa che aea abù bon
éjit de me fèr ite te n mond forest. M’é adertura pissà che aesse podù jir te n auter
ginajie a mez an.
De net son stat ciapà da na pascion salvèra e remenenta, che no aee amò cognosciù.
Cree che fossa na gran voa de vendeta, ajache gé son vendicatif. L’indoman ere
strach e chiet. La piaa de chela enjuria no me fajea più mèl.
É sobito dat jù mia demiscions da chel grop tant che metù en pe.
11
Mie post anter i compagnes l’era jà tant fort, che chela neva à soscedà na gran
imprescion e respet te mi confronc. I fenc me à preà più outes de tirèr endò mia
dezijion, ma gé é tegnù dur: é dit che podee renunzièr sorì a aer na pèrt mendra
demò percheche i cognoscee demò da pec meisc. Per auter i aessa podù se
emprevaler de mia idea e de mie program desche n don, ence se i me era vegnui tel
cef a mi e no a de etres...
Dapò, per n muie de dis no l’é sozedù auter, fora che Burda, Adler e Bland i seghitèa a
ciciolèr anter ic.
Ma al scomenz de la setemèna dò Burda l’é vegnù da me e l me à proponet de me tor
sù l’encèria de canzelist de la sozietà. President, se sà ben, aessa cognù esser Adler.
L’era ben da veder che Bland aea renunzià a chela encèria che ge aessa spetà demò a
el, per fèr la pèsc e me aer endò ite tel grop. Chest l’era n muie, l’era n gran onor, e
per me n trionf! É zedù.
L grop de letura l’é jit inant. Se troaane doi outes en setemèna e no demò te cambra
de Bland. Vigni comember a roda e aldò de sia possibilitèdes l metea a despojizion sia
cambra. Se à scomenzà descheche aee proponet gé, con I masnadieres. Nesciugn à
abù da che dir sun mia pèrt de Franz, ence percheche Schulhof no aessa mai renunzià
a chel del joen eroe Carl. No proaane dintorn n desch, ma engaissé e adaut col liber te
man. Adler se contentèa de se tor sù duta la pèrts mendres del drama. Ressl fajea la
pèrts da fémena, ajache l’aea i ciavei chières, la pèl biencia e na parbuda piutost
grossa. Gé me sciudèe sù a èrt. (...) Per chel che vèrda Adler, te chesta ores no l’era
engaissà nia deldut. Fosc ge scechèa. L vardèa fora desche un che l’é dò che muda sie
corp. Gé me n vardèe de stèr soul con el.
Che longes, che riches che l’é la giornèdes di joegn!
Endèna chela giornèdes tant longes e riches é cherdù de me aer desmentià de
l’enjuria che me aea fat Adler. Voi dir, no ge pissèe più. Ma te mie esser chela paroles
tant da sì les seghitèa a me bater ite desche n martel, e les doventèa na forza cativa
che volea se palesèr. Chest sozedea zenza che me n’adajesse. (...)
L’é passà setemènes.
Endèna la lezion de ginastica Adler l’era te mia riga apede me. Jà a Viena gé ere
cognosciù desche un piutost brao de ginastica. Chiò al Sèn Nicola, olache l’era n muie
de inteletuèi e de secions, siere adertura na ecezion. Chiò mi compagnes ge dajea più
emportanza al spirit che a la ginastica e coscita no se abadèa tant a Adler. Sie cef
granac coi veières spesc, sie col fiach, sie corp sotil, ma zenza snait (fajaane ginastica
co la ciameija), sia giames che se moea stinches, dut chest no moscèa segur na
parbuda tant piajégola per un che se n’enten de ginastica. Ma nesciugn ge dajea peis,
ajache l’era coscita che cognea vardèr fora l corp de un che aea n gran spirit. Adertura
l professor de ginastica, tant rigorous, l’azetèa chesta roba zenza dir nia. Che cognéel
pa fèr? Adler l’era Adler!
N’outa – siane jà tel secont semester de chel an – fajaane chel ejercizie a la paraleles
che se ge disc “forfesc”. L’é n jech scempie de braùra che duc é bogn de fèr. Se cogn
se utèr de colp slarian la giames.
Gé aee fat mia forfesc bel delvers.
Ades ge tochèa a Adler. L se à arvejinà a la paraleles con vèresc peigres e pesimousc.
L fajea bandolèr sie gran cef, pensierous. L’era n spetàcol cert. Duc vardèa spurousc.
L se à tirà sù con fadìa e l’é restà aló tacà sù. Dapò l’à serà i eies, l mus dut tirà, l’à
trat inant la bocia e endèna che sia schena restèa duta stinca, sia giames à scomenzà
a bandolèr, desche se les fossa tachèdes te n pólesc de l’usc.
Duc é resté sceri.
Ence gé aesse podù me tegnir ite, te chel moment desche jà n muie de outes, mie
estro de grignèr. Ma me é fat ciapèr desche da na emozion dassen grana. É vedù chel
esser, che era stat semper sora de me, te duta sia deboleza. Emben, emben no é volù
me tegnir. Me é vegnù fora dal col na grignèda cativa, da diàol.
12
Timpruma i scolees me à vardà duc maraveé.
Ma dapò chi de la sozietà de balon, chi bogn de ginastica, un dò l’auter i à tacà a
grignèr, dant spurousc, dapò semper più ardii e da tor per l cul. Ence te si cheres
zitrèa la vendeta contra l spirit. L diaol che l’era ite te mie grignèr à tout ite duc.
Oramai grignèa duc. Scinamai Bland no l’é stat bon de se tegnir. É chela che l soul a
stèr chiet sie stat Komarek, l salvèrech.
A la fin nosc professor de ginastica, che aea n mus che moscèa na legreza cativa, l’à
dit:
“Saede, Adler, delbon no l’é possìbol restèr sceri!”
Dò chesta paroles l’é crepà fora na tampesta de grignèdes crudeiles e ries, n gran cich
che tolea per l cul, che demò te na clas de scola pel vegnir fora.
L professor, che volea librèr fora sia cativeria tant tegnuda daìte, l’à ordenà:
“Proà amò n’outa, Adler!”
E Adler, te mez a de gran grignèdes, l’à chierì de petèr en fora sia giames cionches, l’à
fat movimenc desperé, l’à schiancolà de ca e de là su la paraleles e a la fin, ajache l
professor no ge didèa, l se à lascià jir jabas.
Canche l’é ruà de retorn te la fila, la grignèda no se aea amò destudà. Ma duc che
utèa la spales e, desche per baraz, nesciugn ge à dit na parola.
La lezion era fenida.
Se aon regolà tel deregoladoi de la sala da ginastica, per jir fora de scola. Enlouta
Adler me à cignà. Sun sie vis se vedea de gran maces chécenes.
“Tégnete de mèl!” l’à dit.
“Perché pa cognesse me tegnir de mèl? Fosc percheche te es n scialam?”
L me à ciapà ite. Si eies era seré. E se aon ciapà ite dassen. L’é stat na bega longia,
ferùscola. Duta la piaes de duta la umiliazions che aee daìte les é vegnudes fora e les
se à tramudà te na gran forza. E gé aee de besegn de chesta forza. Percheche ence
Adler moscèa na forza salvèra, da no creer. Pech dant su la paraleles la ge era jita
sbuja. Ma chiò, dedant a l’om, l saea che che l’era en jech. E gé che no aee sapù ge
dèr valuta a chel corp! Mùscoi e nerves era duc tiré. Da la pascion l’era flinch e l’aea
de bogn colpes.
Adler me à tant serà ite l piet che no ere bon de tirèr l fià. È cherdù più che n’outa de
esser batù. No me desmentiaré mai chela bega tant ria te dut chel acort. L’era en jech
noscia esistenza. Guai, se Adler me venjea ence a livel fisich. Nesciugn ne à spartì.
L’era da veder che duc sentìa che chela no l’era na sòlita bega anter tousc, chiò se
verejèa per la vita. I etres era duc en cércen te n acort che someèa de esser te na
cortina. Mie cher no tegnìa più fora, ere dut suà te mia ciameija, ere dò a vegnir
fiégol. L vis de Adles l’era sut. L se batea con regolarità. La forzes ge vegnìa dal daìte.
Se sentìa demò che l tirèa l fià. Fora de n bel nia l me à ciapà tel col e l’à tacà a me
sofoèr. Emben gé, che me sentìe a la fin, con n colp da sotite e con dut mie peis l’é
trat jabas. L se à tirà sù amò n’outa. Ma gé, ciapà da n piajer da no dir, ge é schicià
sia spales te la tera e ge é metù i jeneies sun sie piet.
Aee vent, e son levà sù.
Adler l’é stat amò n moment via per jabas, zenza mever, dapò l’é levà sù ence el.
Nesciugn à dit nia. la maor pèrt di etres à fat desche se no fossa stat n combatiment
anter nemisc, ma demò n ejercizie sportif.
Rigorous, ge é sport la man a Adler. L l’à touta. Se aon spartì con n “Servus” sotousc.
Te chel moment me saea de ge voler ben.
Dò strèda me embatù te Komarek. No l’à tout fora la mans da gofa:
“Aee entenù sobito che te es n malandret...”
É sentù chela enjuria, ma no ge é abadà e son jit inant sciubian.
Traslatà da: Franz Werfel, Cedean de l’ejam de matura, Guanda
13
Luron sul test
A. L temp e l spazie
1. L temp l’é chel del recort, de coche l protagonist da forest l’é ruà a aer na pèrt de gran
emportanza tel grop di studenc. Scrif la tapes de chest percors.
B. I personajes
1. Descrif l personaje del protagonist, chierian ence i giudizies che vèlch outa l dèsc sun se
enstes.
2. Descrif la personalità de Adler te si mudamenc.
3. Te chest toch la fegura de Komarek, “l salvèrech”, la vegn giusta moscèda per pech.
Che funzion èla pa, a tie veder?
C. I fac e l stil
1. La doi situazions del grop de teater e de l’ejercizie de ginastica i met al luster la “vera”
anter i doi personajes: che él pa en jech?
2. I compagnes somea che i se meve a na vida desvaliva te la doi situazions. Vélel dir
zeche chest, a tie veder?
14
L CORP
L’autor
Daniel Pennac l’é stat professor de
franzous te n liceo a Paris e l’é autor de la
lingia de romans de gran suzess che à
desche protagonist Benjamin Malaussène
(e sia familia), a chel che ge sozet scialdi
dededut.
Con sie stil gustégol l’é bon de ruèr ite tel
fon di ambienc e de la persones.
L liber
Storia de n corp, da chel che l’é tout fora
chisc doi toc, l’é n liber publicà del 2012.
Dò la sepoltura de si père, a Lison ge vegn
dat n pach, n regal post mortem de si père
mort: l’é n diarie curious del corp che l père
à scrit da canche l’aea doudesc egn enscin
canche l’é mort.
15 egn, 8 meisc, 4 dis
en mércol, ai 14 de jugn del 1939
Me sà che aon fat dassen na gran cazèda te dormitorie. Per colpa mia. N esperiment.
Volee controlèr che pèrt che à i cinch sensc te chel moment canche se se desceida,
l’era na roba scientifica. Canche se descedon, l’é semper a cajon de n segnèl manà
fora da un di cinch sensc. L’udit, per ejempie: se sera de colp n usc e me desceide. La
vista: averje de colp i eies apontin te chela che l professor Damas empea la lum te
coridor. L tast: mia mère me scorla per me descedèr; roba che per auter no serf,
ajache bèsta che la me toce e me desceide de colp. La snèsa: Etienne disc che a cèsa
de si bèrba Georges ge bèsta l’odor de la ciocolata e del pan brostolà per l tor fora da
la sen. Ne mencèa demò de controlèr l gust. Na persona pélela esser descedèda dal
gust?
Coscita l’é peà via nosc esperiment. Etienne me à ficià mìngol de sèl te bocia e me é
descedà. La dì dò da doman é ficià peiver majenà fin ti sleves de Etienne, medemo
resultat. Coscita me é domanà che che podessa sozeder a soscedèr duc cinch i sensc
dessema tel medemo moment: l’udit, l tast, la vista, la snèsa e l gust. Co se se
descedàssel pa?
Etienne a nosc esperiment l ge à dat inom “descedament total”. L volea a duc i cosć
esser el l prum a “proèr l’opera”. Ma ajache volee ence gé, aon trat la brusca e é vent
gé. I cognea me descedèr fajan cinch robes tel medemo moment: me chiamèr, me
scorlèr, me arbuir, me meter sèl te bocia e me fèr snasèr vèlch de n muie fort. Per la
puza Etienne l’é jit jù te despensa a ciavèr mìngol de chel’amonìaca che i doura a
neteèr la piastreles de la comeditèdes.
Aon fat l’esperiment anché da doman, n chèrt de ora dant che i sone l beicher ofizièl.
Duc cinch i sensc, belapontin, duc dessema.
Malemain me à scorlà, Rouard me à ficià n scuier de ajei te bocia, Pommier me à
adorbà con na tascenlamp, Zafran me à metù bata da amonìaca sotite l nès endèna
che Etienne me cighèa mie inom te l’ureia.
I disc che é trat n braie aricégol e che son restà desche enmarmolà, coi eies sbugolé,
tirà desche n archet, zenza esser bon de dir verbo. Etienne à ben proà a me chietèr jù
endèna che i etres corea te let. Canche l’é ruà l professor Damas siere amò te chela
condizions. Mie malesser à durà più che mesora. I à fat vegnir n dotor. L dotor à dit
che siere te na “condizion de catalessi” e l me à manà te infermerìa. L’à ence dit che
aesse podù aer l mèl de Sèn Valantin e l se à racomanà che i me vardasse via delvers.
Canche l dotor l’é se n jit, l professor Damas ge à contà dut al professor Vlache, che à
chiamà Etienne per ge domanèr coche era jites delbon la robes. Etienne à jurà e
sperjurà che no l saea neto nia, che l me aea sentù cighèr desche se aesse na trota e
che l’aea ence chierì de me fèr revegnir ma zenza éjit. Vlache l l’à ben lascià jir, ma
zenza ge creer deldut.
15
Gé, no me recorde nia deldut: dassen maraveà de me descedèr te infermerìa e piutost
malpossol, desche se me aessa passà sorafora n spiatadoi.
Resultat: se vegn soscedé dessema duc cinch i sensc de un che dorm, se risia de l
mazèr.
16 egn
en mèrtesc, ai 10 de otober del 1939
Ciavei onc. Scrofia (che se veit n muie se é n colet scur). Doi brùscoi chécegn sul mus
(un sul vis e un su la massela dreta). Trei ponc neigres sul nès. Ciavedìe slonfé,
màscima chel de dreta, se schice n goc sente mèl. N mèl fit, desche se fosse forà da
na voia. Che ge sozedarèl pa a la touses? É metù sù cinch chili e son cresciù de
doudesc zentimetres te n an. É mèl ai jeneies, ence de net. Festidesc del crescer.
Violette dijea che la dì che i fossa fenii, aesse scomenzà a vegnir più pìcol. Mia fegura
tel gran spieie de la doces. No me cognosce! O miec, me sà de crescer zenza de me.
Per chest son tant curious de mie corp. Co sarèl pa doman? No saon mai da olache
vegnarà fora na neva marevea da nosc corp.
Traslatà da: Daniel Pennac, Storia di un corpo, Feltrinelli
Luron sul test
A. L temp e l spazie
1. L protagonist l’é n muie pontilious: che ségnel pa apede la data te sie diarie?
2. Tel diarie dai 14 de jugn scrìvel demò chel che l’é sozedù en chel dì? Segna la pèrts che
se referesc a tempes desvalives.
3. Che dì él pa per l protagonist chel co la data dai 10 de otober?
4. L’é desvalives endizies che ne fèsc entener te che ambient che se dejouc la storia. Troa
fora ti tesć chisc endizies e dì che ambient che l’é.
B. I personajes
1. Cotenc éi pa i personajes che vif la storia en chela dì de la pruma piata de diarie? Chi él
pa?
2. De segur l mior amich del protagonist l’é Etienne: da che se enténel pa?
3. Che fèjei pa i etres compagnes?
4. Te la doi piates de diarie, co se carateriseel pa l protagonist?
5. Se podéssel dir che l protagonist ge somea a n pìcol scienziat?
C. I fac
1. Tel diarie dai 14 de jugn vegn contà, a na vida gustégola, la storia de n esperiment che
à duta la carateristiches de na vida scientifica de osservèr i fenomens. Met ensema
chest esperiment aldò de chisc ponc: a) pruma ipotesa; b) osservazion di fenomens; c)
definizion de l’esperiment; d) esperiment; e) verifica di éjic.
2. Coluna él pa la conclujion gostégola a chela che rua l protagonist? Peisseste che i abie
endò proà l’esperiment?
3. Tel diarie dai 10 de otober l protagonist veit e sent sie corp. Che él pa che l’osserva
maormenter? Che sensazion ge dèjel pa?
4. Perché él pa tant curious de sie corp?
16
ME RECORDE CHE...
L’autor
Michele Croce l’é nasciù a Moena del
1928, olache l stèsc. Per passa vintecinch
egn l’é stat dazier de comun e dò l’à fat jir
inant la boteiga de oroloist con sia fémena.
L liber
Me recorde che... e se volede ve conte
da chel che l’é tout fora chisc tesć, l’é n liber
de recorc de la joventù de l’autor, che
disc:”Chigiò é volù descriver mia joventù
sun Ramon e me é limità a chel temp,
perché se scrivesse de autres recorc, fajesse
n roman de 300 piate”.
Na oita ta Restel i taiava jù trei o cater peces con de bié rames grosc. Entant marena
ge aon dit a mio pare che jiane int a i tor co la stralgia, ma l ne à ordenà de finir inant
la legna da taiar sù e de la meter via te gabiot. Sti rames ne fajeva na gran vöa e aon
desobedì. Ereane dò a ciarear sta legna canche vedon vegnir mio pare co le man dò la
schena e canche l’é ruà l’aeva na cima de laresc come na scuria e l ne sona cater
sbachetade per un, de sènta rejon. L Carlo e giö aon ciapà la stralgia vöida e ju de
oita a ciasa. Nosc pare ne vegniva dò. Ruè jù, l ne disc de jir te so botega e aló aon
brincà l rest; e en ùltima l ne à parà tel retrobotega e per n pez aon piagnucolà, ma
da nosseche ora se aon ascort che l’aeva metù aló na casseta de ciareje, bele madure,
e aon tacà a le magnar, zenza far rumor. Dapò n’ora l pare l’é vegnù a ne molar fora;
l’à dat na ociada a le ciareje, che le menciava mese. L se à metù a grignar e coscita la
é finida la lezion e aon emparà a ubidir.
Canche ere joven, per me, l mes de mè l’era l più bel de dut l’an. La natura se
descedava, se jiva a la funzion del mes de mè e dapò jiane a ciapar zorle, che ades no
se n vesc più. Calche dì levave sù ben bonora e jive a scorlar jù i alberes da föa e i
cescogn per far crodar jù ste zorle che dapò ge dajeve a le gialine che se le magnava
de gusto.
Na piazarölada che fajeane ensema a mio cujin Enrico l’era chesta. Na oita sun
Ramon, de cà da stradon da la man de la Bora, l’era duc i egn n gran tasson de bore.
Te la telara de la finestra de la maestra Rita Parolota tacheane na gaveta sotila che
tireane cà fin sul tasson. Al scur se meteane en pancia su le bore e pò con n mìngol de
raja sfreeane l spach. Te ciasa de la maestra, co le vibrazion, se produjeva n gran
rumor che pareva che crode jù valch. Alora la maestra la vegniva fora da usc a vardar
che mostro che suzedeva. E noi fermi. La tornava int te cujina e tacheane da nöf a far
sto rumor per trei o cater oite.
(...)
Da tosat l Nicolò l me à tot dò a jir ta la Fraìna col ciar tirà da doi vace. Aon ciapà sù
dò marena e ruè int se aon sistemà te so bait. Da sera l’à fat na supa de farina rostida
e pò sion se n jic te jaga. No bastava sentir le sorice jir cà e là soravìa l ciau, entorn
mesanot l’é vegnù n temporalon con saete e togn da far spavent, l dut apena fora dal
bait. Dut stremì preave l Segnoredio che l me varde via e dapò, ruà sto finimondo, dut
chiet l’é vegnù dì. Aon ciareà l fegn sul ciar e sion vegnui en fora.
(...)
Me é desmentià fora de ve contar chesta. Ve garantisce che se la fosse stata filmada
avessane ciapà l prim premio en te calche trasmiscion televisiva co le comiche. L’an
scolastich 1942-43 l’aon fa a Busan te colegio al Rainerum, semper col Gino de l’Alilo.
Ai 28 de otober del 1942, aniversario de la marcia su Roma, chi del colegio ne à manà
aló da le scole Druso e, canche sion stac aló, i ne à dit che ereane ruè come la manna
dal ciel. I ne à dat cater schiopes Balila per un, doi per spala, e i ne à fat jir dal Ponte
Druso sul Ponte Talvera e pò int fin bèleche ta Rencio te le scole industriali.
17
Sion ruè aló che no n podeane più da la fadìa perché sti schiopes i ne sliziava jù da le
spale. Ruè che sion stac, aon molà jù sti schiopes e se aon dit che noscia urta l’aveane
fata. Se meton l fez e la cravata te gaiofa e sćiampon de corsa, fora per n gran coridor
con cater portogn, giö davant. Proe a jir fora tel prim: l’é serà. Proe l secondo: l’é
serà. Rue tel terzo: l’é avert! Alora, zenza vardar fora, chiame l Gino e fora de corsa
duc doi ensema. No ruone fora sul piazal rialzà, come su n palcoscenico olache l’era
dute le autorità fasciste de Busan. Davant a lore l’era schierade dute le scole dei
fascisti de la zità, pronte per partir a far la marcia. Un de sti gerarchi se n’ascorc de
noscia prejenza, l se oita e l se met a ne urlar: “Cosa fate qui voi due?”. Alora aon
scomenzà a tremar, le ambe le fajeva “giacomin giacomin” e duta Busan fascista che
grignava come mac. “Andate là in fondo!” l ne à dit sto gerarca, olache l’era n batalion
de scalcinati. Dapò duc enquadrè i é partì per la marcia fora per zità e a la fin, restà
sol, sti scalcinati i à cridà: “Rompete le righe!”. Aon ciapà sù e fora sul Ponte Talvera,
co n pìcol gelato te man a vardar passar per n gran pez dute ste formazion de sti
fascisti e canche vedeane passar un che se cognosceva, ge strucheane l’ocio.
(...)
D’uton del 1943 é cognosciù na tosata de catordesc egn, la se chiamava Silvana
Cumer. La era sfolada da Busan con sova familia che stajeva te l’Albergo Stella. L pare
e la mare i era maestres de scola elementare. Sta tosata la era straordinaria,
studiosa, valenta, piena de vita e de bogn sentimenc. Da l’aisciuda fin ai ot de
setember del ’43 l’à scrit n diario, che siöi fradié à fat far n liber che l’é stat publicà tel
2009 col tìtol “Tutto è grigio ora per noi”. La era stada educada, come duta la joventù
al temp del Fascio, a l’amor patrio e a tor come òr colà dut chel che fajeva l regime
fascista. L’à ciapà na gran delujion per via del Duce, che canche l’é crodà jù, l’à capì
dute le strambarìe che l’aeva combinà. A chel temp la studiava al liceo, dapò l’à fat
l’università e la é deventada medico pediatra e spezialista en neuropsichiatrìa. (...)
Tout fora da: Michele Croce, Me recorde che... e se volede ve conte, Grop Ladin da Moena
Luron sul test
A. L temp e l spazie
1. L temp de chisc toc touc fora dal liber l’é te la pruma metà del sécol passà: che sort de
vita te fegùreste pa de chi tempes, aldò de chel che te ès let?
2. Te la terza e quarta pèrt se fèsc referiment ai egn 1942-43: proa a troèr vèlch
informazion sun chest temp.
3. Moena e Busan: n paìsc e na zità. Co éi vedui dal joen protagonist e che raport él pa
con chisc lesc?
B.
1.
2.
3.
I personajes
Proa a fèr n retrat del protagonist e de si amisc.
Co végnel pa raprejentà l père del protagonist?
L’é ence etres personajes che fèsc da cornisc a chel che vegn contà. Co végnei pa
raprejenté?
4. Silvana Cumer: na tousa che cherdea dassen te chel che ge vegnìa metù tel cef...
C.
1.
2.
3.
I fac
Chiò l’é stat tout cinch recorc: proa a n fèr na sumèda.
Tel prum toch vedon n ejempie de educazion da enlouta: n ciastich douc?
Ence tel terzo e quarto toch l’é etres ejempies de “educazion”: co éi pa?
18
LA TOUSA COL RECIN DE PERLA
L’autor
Tracy Chevalier la é nasciuda a
Washington del 1962. Del 1984 la é jita a
stèr te l’Inghiltera, olache la à lurà n muie
desche editor. Con La tousa col recin de
perla l’à vent l pest Alex e l’à abù n gran
suzess de publich e de critica.
L liber
La tousa col recin de perla, ambientà tel
XVII sécol, conta de Griet, la joena fia del
decorador de piastreles più de nonzech de
Delft. Ajache, a cajon de n azident, si père
no pel più lurèr, canche Griet à seidesc egn
la cogn jir a fèr la fancela te cèsa del gran
pitor Vermeer. Griet no é veduda de bon eie
da la gelousa Catharina, fémena de Vermeer
e la cogn soportèr la cridèdes de Maria
Thins, la mère de legn del pitor. Ampò no la
lascia ló nience n moment de ge obedir a la
pascion per l’èrt, tant che la ge va contra a
la moral del temp e la poja per n retrat.
No l’à volù me lascèr veder l chèder. L l’à pojà su n auter cavalet, de sbiech respet a
l’usc, e l me à comanà de no ge vardèr. Ge l’é emprometù, ma vèlch outa de net
restèe descedèda e me vegnìa estro de me fèr ite te na cuerta e de jir jù de sconet
per ge dèr na veièda. No l fossa mai vegnù a l saer.
Però l l’aessa entivà. Ere segura che no fosse stata bona de stèr sentèda jù sot si eies
dì dò dì zenza che el entivasse che aee vedù l chèder. No podee ge sconer nia, e no
volee.
Dapò no volee veder coche me vedea el. L’era miec che restasse n mistèr.
I colores che l me dajea da mescedèr no lascèa se fegurèr chel che l’era dò a fèr.
Neigher, ocher, bianch de zinch, śal de crom, brun mèr, chécen: l’era duc colores che
aee lurà fora jà dant e i podea esser stac duré per l chèder del conzert.
El no usèa lurèr sun doi chèdres tel medemo moment. No ge piajea passèr da un a
l’auter, ma chesta l’era la soula vida per ge sconer ai etres che l’era dò a me fèr l
retrat. Ampò l’era chi che l saea. L’era Van Ruijven che l saea. Ere segura che mi
patron depenjea chel chèder per so órden. L cognea aer lascià che l me fae l retrat da
soula per no cogner me tor jù dessema a el. Van Ruijven fossa doventà l patron de mi
retrat. Chest no me saea bel. E nience, cherdee, a mi patron.
Ence Maria Thins saea de chest contrat. Fàzile l’era stat apontin ela a se cordèr con
Van Ruijven, zenza contèr che la podea jir ite e fora da l’atelier coche ge saea, e la
podea vardèr l chèder: fèr chel che gé no podee. Vèlch outa la me vardèa stort con na
veièda certa che no la era bona de sconer. Sospetèe che ence Cornelia saesse de chel
retrat. Na dì la é troèda te n post olache no la cognea esser, schendir su la scèles che
menèa te l’atelier. Canche ge l’é domanà, no l’à volù me dir percheche la era aló,
aboncont me é pissà che l’era miec la lascèr jir piutost che la menèr dedant a Maria
Thins o a Catharina. L’era miec no soscedèr problemes, amàncol fin canche el lurèa
sun mie retrat. Ence Van Leeuwenhoek saea del retrat. Na dì l’à portà la cambra scura
e l l’à metuda outa envers de me. No someèa che l fossa maraveà de me veder sun
chela cariega, fàzile l patron ge l’aea dit dant. L se à limità a fitèr chela roba certa che
aee sul cef, zenza fèr nesciun coment.
I à vardà ite te la cambra scura un dò l’auter. Aee emparà a stèr sentèda jù zenza
mever e zenza pissèr, zenza me fèr destor da sia veièda. Però con chela scàtola neigra
outa contra de me l’era più senester. Con na scàtola e con n drap neigher trat su na
schena dobièda, enveze che con eies, mus e corp ouc envers de me, me sentìe a
dejèje. No ere più segura de coche i era dò a me vardèr.
19
Ampò no posse neèr che me engaissèa esser vardèda con duta chela atenzion da doi
segnores, ence se no podee veder si musc.
L patron l’é jit fora da cambra per chierir na peza per neteèr la lent. Van Leeuwenhoek
à spetà fin canche se à sentù i vèresc ju per la scèles, dapò l me à dit chiet: “Abada a
te enstessa, beza”.
“Che volede pa dir, segnor?”
“Te cognes saer che l te depenc per fèr content Van Ruijven. L’enteress che Van
Ruijven à te ti confronc fèsc a na vida che tie patron te vèrde via”.
É cignà de scì, contenta anter me e me de chel che confermèa mi sospec.
“Abada a no te lascèr tirèr ite te chesta bega. Te podesses n vegnir fora co la
legnèdes.”
Siere amò ceta te chela posizion che aee per l retrat. Ades la spales se aea mìngol tirà
zenza che l volesse, descheche se fèsc canche se vel se tor demez n scial. “Cree che
no l me dajessa mai la legnèdes, el, segnor.”
“Dime mo, carota, che n sèste pa tu di omegn?”
Me é sentù duta rossonèda tel mus e é utà l cef. Pissèe a canche me n stajee te chela
strenta con Pieter.
“Veideste, la garejèda fèsc l’om possessif. El se enteressa a ti, a na certa vida,
percheche Van Ruijven se enteressa a ti.”
No é responet.
“El l’é n om ecezionèl”, l’é jit inant Van Leeuwenhoek. “Si eies vèl tanche na cambra
piena de òr, ma vèlch outa l veit l mond descheche el volessa che l fosse, e no
descheche l’é. No l’é bon de entener la conseguenzes che chest so idealism l’à sui
etres. L peissa demò a se enstess e a si lurier, no a ti. Donca met vèrda...” L se à
fermà. Se à sentù i vèresc del patron vegnir sù per scèla.
“Meter vèrda a che pa, segnor?” é domanà te n sust.
“Met vèrda a restèr te enstessa”.
É tirà sù l menton dret envers de el. “A restèr na fancela, segnor?”
“No voi dir chest. La fémenes de si chèdres... el l les tira ite te so mond. Tu te
podesses te perder laìte”.
L patron l’é ruà ite te cambra.
“Griet, te te ès moet” l’à dit.
“Ve domane scusa, segnor”, e me é endò metù en poja.
Traslatà da: Tracy Chevalier, La ragazza con l’orecchino di perla, Neri Pozza
Luron sul test
A. L temp e l spazie
1. Perché pa, a to veder, nesciugn pel ite te l’atelier?
2. Sèste a che che pel servir la scàtola de la cambra scura?
B.
1.
2.
3.
I personajes
Che personaje él pa Griet? Che raport èla pa con so patron, l pitor Vermeer?
Van Ruijven l’é n rich mercant e colezionist de èrt: co entenone pa che l pel esser?
Proa a chierir l chèder de Vermeer “La tousa col turbant” e sporc na sia descrizion.
C. I fac
1. Van Leeuwenhoek vel ge fèr entener zeche a Griet. Che pa?
2. Che reazion èla pa Griet a chel che ge disc Van Leeuwenhoek?
20
LEO
L’autor
Alessandro D’Avenia l’é nasciù a Palermo
del 1977. Laureà del 2000 en letradura
classica , l’à fat l dotorat en letradura greca
del 1004. L’ensegna grech e latin al liceo.
L liber
Biencia desche l lat rossa desche l
sanch, l’é n roman de formazion che à
desche protagonist Leo, n tous de seidesc
egn che conta de sie raport co la scola, coi
amisc, co la vita e soraldut de so gran amor
per Beatrice, na tousa coi ciavei chécegn
che se mèla de leucemìa.
Chestes l’é la pruma piates del roman.
Ogne roba l’é n color. Ogne emozion l’é n color. L’acort l’é bianch. De fat l bianch l’é n
color che no revele: no l’à confins. Passèr na net en bianch, jir en bianch, uzèr
bandiera biencia, lascèr l sfoi bianch, aer n ciavel bianch... Ampò, l bianch no l’é
nience n color. No l’é nia, desche l’acort. N nia zenza paroles e zenza mùsega. Acort:
bianch. No son bon de fèr acort o da soul, che l’é la medema roba. Me vegn zeche mèl
soravìa l venter o daìte tel venter, no é mai entenù, che me fèsc tor sù mie batcincantin, oramai en toc e zenza feradoes (can me dezidaré pa a l fèr concèr?), e
bondernèr fitan ti eies la touses che scontre per saer che no son soul. Se valguna me
vèrda vel dir che son.
Pa perché sone pa coscita? No son bon de me tegnir. No sé stèr da soul. É de besegn
de... nience gé se de che. Che ira! Purampò é n Ipod. Eh scì, percheche canche te vès
fora e te sès che te speta na giornèda che sà de asfalt da polver a scola e dapò n
tunel de stufèdes anter doeres, genitores e cian e dapò endodanef, fin che mort no ve
spartesce, demò la mùsega giusta pel te salvèr. Te te fices ite te la ureies doi
auricolères e te rues ite te n’autra dimenjion. Te rues ite te l’emozion dal color dret.
Se é de besegn de me enamorèr: rock melodich. Se é de besegn de me ciarièr: metèl
dur e pur. Se é de besegn de me engaissèr: rap e cativeries, soraldut burta paroles.
Coscita no reste soul: bianch. L’é valgugn che me stèsc apede e che ge dèsc color a
mia giornèda.
No che me stufe. Percheche aesse mile projec, diescmile dejideries, n milion de
ensomesc da realisèr, n miliart de robes da scomenzèr via. Ma dapò no son bon de n
tachèr via una che sie una, percheche no ge enteressa a nesciugn. E coscita me die:
Leo, ma chi cazo él che te l fèsc fèr? Lascia perder, gódete chel che te ès.
La vita la é una demò e canche la doventa biencia l computer l’é l meso mior per la
encolorir: troe semper zachèi da chatèr (mie nick l’é L Pirata, desche Johnny Depp).
Percheche chest sé l fèr: scutèr i etres. L me fèsc stèr ben. O senó tole l bat-cincantin
zenza feradoes e vae stroz zenza saer olà. Se é olà jir vae a troèr Niko e sonon doi
cianties, el col bas e gé co la chitara eletrica. Na dì saron famousc, aron noscia band,
che arà inom La Ciurma. Niko disc che cognesse ence ciantèr percheche é na bela
ousc, ma gé me tegne de mèl. Co la chitara cianta i deic e i deic no rossonea mai.
Nesciugn ge scigola a n chitarist, n ciantarin alincontra...
Se Niko no pel, se vedon coi etres a la fermèda. La fermèda l’é chela de la corieres
dedant scola, chela olache vigni tous enamorà ge à declarà al mond sie amor. Te troes
semper zachèi e vèlch outa ence vèlch tousa. Vèlch outa ence Beatrice, e gé, aló da la
fermèda dedant scola, vae per ela.
L’é ben cert: da doman a scola no te volesses stèr e alincontra de domesdì te troes
duc. La desferenza l’é che no l’é i vampires, schendir i prof: ciuciasanch che canche i
va de retorn a cèsa i se sera ite si sarcofaghes e i speta la vitimes che ruarà. Ence se,
alincontra di vampires, i prof laora de dì.
21
Ma se dedant scola l’é Beatrice l’é dut n’autra roba. Eies verc che canche la i averc i
tol ite dut l mus. Ciavei chécegn che canche no la i ciola l’èlba te rua te dos. Pecia
paroles ma chela giustes. Se la fossa n film: jender amò da enventèr. Se la fossa n
perfum: l saolon da doman bonora, canche la spiagia la é soula col mèr. Color?
Beatrice l’é l chécen. Desche l’amor, l’é ros. Tampesta. Uragan che te porta demez.
Teremot che te fèsc vegnir l corp en toc. Coscita me sente vigni outa che la veide. Ela
amò no la sà, ma un de chisc dis ge l die.
Ei, un de chisc dis ge l die che l’é ela la persona fata aposta per me e gé per ela. E
coscita no sciampa: canche la se n’ascorjarà sarà dut perfet, desche ti filmes. Cogne
demò troèr l moment giust e la petenadura giusta. Percheche cree che sie soraldut na
costion de ciavei. I taasse demò se Beatrice me l domanassa. Ma se dapò vegne fiégol
desche chel de la storia? Na, l Pirata no pel se taèr i ciavei. N leon zenza crena no l’é n
leon. Mie inom l’é Leo, no per nia.
Traslatà da: Alessandro D’Avenia, Bianca come il latte rossa come il sangue, Mondadori
Luron sul test
A. L temp e l spazie
1. Da chesta pruma piates se enten che Leo chier na sia dimenjion tel spazie e tel temp:
co pàssel pa sie temp?
2. La fermèda de la corieres l’é n post che à più che n segnificat: coluns pa?
B. I personajes
1. De Leo, a livel fisich, saon demò che l’à na gran crena. Co te fegùreste pa tu sie
carater?
2. Beatrice de segur l’é na bela tousa. Co éla pa? E ti pensieres de Leo?
3. Co veidel pa i professores Leo?
C. I fac e l stil
1. Che raporc èl pa Leo coi colores?
2. Te chest roman vegn durà l narator intern. Chest vel dir che la prejentazion del
personaje vegn fata da el medemo. Chesta soluzion ge làscela post a la fantasìa de chi
che lec?
22
L DIARIE DE ANNA FRANK
L’autor
Anna Frank la é nasciuda a Frankfurt ai 12
de jugn del 1929. Chesta data e chela de
sia mort, stata de mèrz del 1945, l’é dut
chel che saon de ela. Ma sia più vera
autobiografìa la é te la piates de si diarie.
Trei dis dò l’ùltima letra per sia amica
imaginèra, Anna la é stata ciapèda
dessema a sia familia dai nazisć e menèda
a morir tel ciamp de conzentrament de
Bergen Belsen.
L liber
L diare de Anna Frank, l’é n diarie fat de
letres che Anna, na beza de tredesc egn, ge
scrif a na sia amica imaginèra Kitty dai 15
de jugn del 1942 al 1 de aost del 1944.
Endèna che defora l’é la vera, la doi families
Frank e Van Daan cogn stèr serèdes via te n
sconadoi a Amsterdam per no esser
brinchèdes dai nazisć. Chiò les spartesc sie
destin aricégol desche te na perjon, con
sentimenc che muda aldò de la situazions e
de la temes che se sorapea.
En lunesc, ai 20 de mèrz del 1944
Cara Kitty,
Anché da doman Peter me à domanà se podee jir a l troèr mìngol più da spes da sera,
e l’à dit che no ge scechèe nia deldut, che te sia cambra descheche l’era post per un
l’era post ence per doi. Ge é dit che no podee vegnir duta la seres, che mi genitores
aessa abù a che dir, ma el me à responet che no cognee me cruzièr de chest. Emben
ge é emprometù de vegnir de sàbeda sera, e ge é preà de me avisèr se fossa stat la
luna. “Emben dapò jiron dessot a ge vardèr a la luna” l me à responet.
Endèna na ombrìa à corì mia legreza. Jà da n pez pissèe che Margot aesse na certa
simpatìa per Peter. Cotant che la ge vel ben no sé, ma chest me sceca n muie. Duta la
outes che me troe con Peter peisse de ge dèr n gran dolor, e l bel l’é che ela la é bona
de l sconer tant delvers.
Gé sé che dajesse fora da mat per la gelojìa, ma Margot disc demò che no fèsc brea
che me cruzie de ela.
“No cogn esser tant piajégol per te fèr da lumin” ge é dit. “Son usèda” la me à
responet piutost mestia.
No me fide ge l dir a Peter, fosc ge l diré dapò, per ades aon amò da ne dir tanta de
chela robes.
Ansera la mama me à dat na sberla, che me é ben merità. No posse seghitèr a fèr
desche se no la fossa. L’é besegn che proe endò a esser jentila e a me tegnir per me
mia osservazions.
Ence Pim no l’é più coscita jentil. L chier de me tratèr desche na beza, ma enlouta l
doventa massa freit. Vedaron che che sozet.
Per ades bèsta, no posse fèr auter che ge vardèr a Peter e é l cher che me bat!
Tia Anna
Na proa de la bontà de Margot; chesta letra che é ciapà anché, ai 20 de mèrz del
1944:
“Anna, canche angern te é dit che no son gelousa de te, siere sinziera demò a mez.
L’é che gé no posse esser gelousa ne de te ne de Peter. Me endespièsc demò de no
aer amò troà ence gé zachèi per spartir mi pensieres e mi sentimenc; e segur per
ades no l troaré. Chest no vel dir che envidie vo doi percheche siede doventé amisc.
Ve mencia jà tanta de chela robes, chiò, che per duc i etres les é fora de discuscion.
23
Ampò son ence segura che con Peter no fosse mai jita n muie inant, ajache sente che
aesse de besegn de me sentir n muie a una con chel che cognessa esser mie amich.
Cognesse aer la sensazion che l me entene, ence zenza che gé ge die trop. Ma enlouta
cognessa esser na persona a chela che ge recognosce na certa superiorità spirituèla, e
chest no l’é l cajo de Peter. Anter vo doi enveze posse ben entener che l’é Peter a aer
na posizion più auta.
Coscita te pes ben entener che no te cognes te cusèr nia deldut de me aer tout zeche
o de fèr vèlch che me spetassa a mi; no l fossa vera. Tu e Peter podede demò ge n
vadagnèr a esser peconc.”
Chesta l’é mia resposta:
“Cara Margot, tia letra me é n muie cara, ma no la me à chietà.
Per ades anter Peter e me no l’é amò chel se sentir deldut a una descheche te peisses,
ma apede na fenestra averta e al scur se se disc più robes che te n pien soreie. E i
sentimenc se se i disc miec sotousc che adaut.
Cree che tu te sentes per Peter na sort de sentiment desche per n fra e che te
volesses l didèr, amàncol tanche gé. Fosc te podarès ence l fèr, enceben che chest no
vel dir chel se sentir a una che entenon nos. De fat peisse che l se sentir a una e
davejin l cogne vegnir da duc doi, e cree ence che chesta sie la rejon per chela che
anter me e l papà sion amò a mesa strèda.
Ma ades lascion esser e no n rejonon più; se te ves saer amò zeche, te pree de me l
domanèr per scrit, ajache me vegn n muie miec me averjer a chesta vida che a ousc.
No te sès cotant che te aprijie; volesse demò aer ence gé mìngol de la bontà tia e del
papà, percheche te chest tu e el no siede n muie desvalives.”
Tia Anna
Traslatà da: Anna Frank, Il diario di Anna Frank, Einaudi
Luron sul test
A. L temp e l spazie
1. Anna, desche i etres protagonisć de chesta piata de diarie, la é serèda daìte te n pìcol
cartier per se sconer; co te sèl che passe pa l temp?
2. Te chesta piata de diarie no vegn dit coche l’é l cartier, ma saon che l’é pìcol e che chi
che l’é laìte cogn se spartir chel pìcol spazie, olache no l’é tant post per aer mìngol de
intimità. Se pélel entener chest? Proa a troèr i pensieres olache Anna ne fèsc entivèr sie
besegn de aer n post per ela.
B. I personajes
1. Che personaje peisseste pa che sie Anna? Che raport èla pa con sia sor Margot, mìngol
più grana che ela, con sia mère e con sie père?
2. Margot, la sor de Anna, co éla pa?
3. De Peter, chiò, no saon n muie, ma proa, da chel che disc Anna e sia sor, a dèr na sia
caraterisazion.
C. I fac
1. Se enten che l’é dò a nascer vèlch da man de Anna per Peter. Proa a troèr fora i
pensieres olache se disc chest tant.
2. Perché pa, a tie veder, Anna ge scrif a sia sor “Se te ves saer amò zeche, te pree de me
l domanèr per scrit, ajache me vegn n muie miec me averjer a chesta vida che a ousc”?
24
L JOEN HOLDEN
L’autor
Jerome David Salinger L’é nasciù a New
York al 1 de jené del 1919. L’à fat
l’academia militèra e endèna la seconda
gran vera l’à tout pèrt al desbarch te la
Normandìa. No l’à mai lascià intervistes e l
se à scialdi refudà de tor pèrt a convegnes
o programes a la televijion. L vif en
campagna, soul, tel New Hampshire.
L liber
L joen Holden, publicà del 1951, l porta
dant la storia, contèda en pruma persona,
de Holden Caulfield, n joen de seidesc egn.
Scarà dal colege Pencey Prep, davejin a New
York, l’à lascià la scola e l stèsc te n hotel te
zità olache l vif desvaliva aventures e
esperienzes. Te chest toch, Holden scontra
sia amica Sally, con chela che l va a teater e
coi feres.
- Dime mo, Salli – é dit.
- Che pa? – à dit ela. La era dò che la vardèa na tousa da l’autra man de la sala.
- Te él mai sozedù de n’aer fin sorafora i ciavei? – é dit. – Voi dir, te sozédel mai de
aer tema che dut vae a fenir da uria se no te fès zeche? Voi dir, te pièjel la scola e
duta chela stupidèdes?
- L’é na bèrba tremenda.
- Voi dir, la òdieste? Sé ben che l’é na bèrba tremenda, ma voi dir, la òdieste?
- Emben, no l’é proprio che la odie. Un cogn semper...
- Emben, gé la odie. Bec, se la odie, - é dit. – Ma no l’é demò chest. L’é dut. No revele
de stèr a New York e dut l rest. I taxi, i autobus de Madison Avenue, coi sciofères e
compagnìa bela che te ciga semper de desmontèr vindedò, e esser prejentà a zeche
slonfons che ge disc àgnoi ai Lunt e jir sù e jù coi lifc vigni outa che te ves meter l nès
fora de cèsa, e chi scecons semper aló da Brooks, e la jent che no fèsc auter che...
- No cighèr, per piajer, – à dit la veia Sally. E l’era da grignèr, percheche segur no ere
dò che cighèe.
- Peissa mo ai auti, – é dit. L’é dit dassen sotousc. – Peissete la maor pèrt de la jent, i
à tel cef demò i auti. I sua freit per na rinza te la carozerìa, e no i la fenesc più de te
contèr cotenc de chilometres che i fèsc con n liter, e se i tol n model nef i se peissa jà
de l mudèr con n auter amò più nef. A mi no me sà bie nience i auti veies, fegùrete.
Voi dir, no i me enteressa nience. Me saessa più bel aer n maladet ciaval. Amàncol n
ciaval l’é uman. Segnoredìe. Amàncol n ciaval te pes...
- No sé nience de che che te es dò che te rejones, – à dit la veia Sally. – Te sautes da
n...
- Sèste na roba? – ge é dit. – Fàzile tu te es la soula tousa per chela che gé ades son
chiò a New York o te n post chechessìe. Se no te fosses tu, fàzile fosse te cèsa del
diaol. Ti bosć o da veder te che post maladet. En pratega, tu te es la soula rejon per
chela che son.
Te es caròtol, – l’à dit. Ma se vedea dalonc che se aesse mudà descors ge aesse fat
piajer.
- Te cognesses jir te n colege de masći, n’outa. Proa mo, n’outa, - é dit. – L’é pien de
slonfons, e no te fès auter che studièr, coscita te empères chel tant che bèsta per
esser furbo chel tant che bèsta per poder, na dì o l’autra, te comprèr na maladeta
Cadillac, e te cognes seghitèr a fèr la comedia che te te tires fora i ciavei se la
squadra de rugby pert, e dut l dì no te fès auter che rejonèr de touses e de bira e de
ses, e duc fèsc lia anter ic te chela maladeta combrìcoles. Chi de la squadra de balon
fèsc lia anter ic, i catolics fèsc lia anter ic, chi inteletuèi maladec i fèsc lia anter ic, chi
che jia a bridge fèsc lia anter ic. I fèsc lia scinamai chi che fèsc pèrt de chel danà Club
del Liber del Meis! Se te te sproes a fèr n descors da...
25
- Emben, scouta mo, – à dit la veia Sally. – L’é n muion de tousc che troa n muie più
che chest, a scola.
- E co! Apontin coscita, per valgugn. Ma gé no n cave fora nia. Veideste? Chesta l’é
mia pétola. Apontin chesta l’é mia pétola maladeta – é dit. – No son bon de n cavèr
fora nia deldut. Son fat n muie mèl. Son fat da uria.
- Ben segur.
Emben, fora de n bel nia, me é vegnù n’idea.
- Scouteme mo, – é dit. – Me é vegnù n’idea. Che n dijésseste pa de taèr la corda? É
abù n’idea. Cognosce chel cotèl del Greenwich Village che pel ne emprestèr l’auto per
doi setemènes. Jiane te la valiva scola e l cogn amò me reter diesc dolares. Podon fèr
coscita, doman bonora se n jon tel Massachusetts e tel Vermont e dut aló dintorn, me
enténeste? L’é beliscim, colajù, na marevea. – No siere più bon de me tegnir da la
gaissa man a man che ge pissèe, coscita é tirà inant mìngol l brac e é strent chela
man maladeta de la veia Sally. Che coion! – No sgherze, – é dit. – É entorn
centeotanta dolares te banca. Posse i tirèr fora doman bonora canche i averc, e dapò
vae a tor l’auto da chel cotèl. Zenza sgherc. Jiron a stèr te un de chi camping de
ciasetes de legn o te n post coscita fin canche restaron zenza scioldi. Dapò, canche no
aon più scioldi, posse me troèr n lurier te vèlch post e podon viver te vèlch post con n
pìcol ruf e dut cant, e dapò podon se maridèr e coscita inant. Posse fèr sù legna se
ocor d’invern e coscita inant. Parola mia, se godaron a na vida maraveousa! Che n
diste? Dai! Che n diste pa? Végneste con me? Te pree!
- No se pel fèr de chesta robes, – à dit la veia Sally. La someèa dassen enirèda.
- Perché pa no? Perché diaol no se pélel pa?
- Stùrtela de cighèr, per piajer. – à dit la veia Sally. E chest l’era na stupidèda,
percheche segur no siere dò che cighèe.
- Perché no se pélel? Perché pa?
- Percheche no se pel, dut chiò. Per scomenzèr, sion doi bec. E dapò, te èste pissà,
giusta n moment, che che te fajesses se no te troasses n lurier canche te restes zenza
scioldi? Morissane de fam. Duta chesta storia la é tant spropojitèda che no l’é nience...
- No la é spropojitèda. N lurier l troe pa ben. No te cruzièr de chest. No te cognes te
cruzièr. Che èste? No veste vegnir con me? Dìmelo se no te ves.
- No l’é chest. Delbon no l’é chest, – à dit la veia Sally. Siere dò che tachèe a la odièr,
a zeche vida. – Aron n’assa de temp per fèr duta chesta robes, duta chesta robes. Voi
dir, dò che te arès fat l’università e coscita inant, e se maridaron e coscita inant. Sarà
n muion de posć maraveousc olà poder jir. Tu te es demò...
- Nience pa per idea. No fossa n muion de posć maraveousc olà poder jir e coscita
inant. Fossa dut n’autra roba, – é dit. Scomenzèe endò a me sentir avelì da morir.
- Che? – à dit ela. – No te sente. Mìngol te cighes e mìngol...
- É dit de no, che no fossa posć maraveousc olà jir dò che aré fat l’università e dut
cant. Destrópete la ureies. Fossa dut n’autra roba. Cognassane vegnir jù col lift co la
valijes e dut. Cognassane ge telefonèr a la jent e la saludèr e manèr cartolines dai
hotìe e coscita inant. E gé aesse n lurier, fajesse n grumon de scioldi, jisse te ofize col
taxi e co l’autobus de la Madison Avenue e lejesse i foli e jiasse a bridge dut l temp e
jisse al chino a veder n grum de film e de neves filmèdes. La neves filmèdes.
Segnoredìe. L’é semper vèlch corsa de ciavai, vèlch gran segnora che spaca na bocia
su na naf e n scimpanzé co la braes su na roda maladeta. No fossa segur la valiva
roba. Delbon no te capesces che che voi dir.
- Pel esser! Ma pel esser che no te l capesces nience tu, – à dit la veia Sally. Te chel
moment se odiaane a mort. Se vedea dalonc n chilometer che no l’era meso de fèr n
descors da tant. Me n’aee recor con dut l cher de l’aer scomenzà via.
- Dai, emben. Se n jon demez da chiò, – é dit. – Se proprio te ves l saer, te me stès
su la àzoles che no te te peisses nience tant.
26
Bec! A sentir chesta paroles la é jita en vijidaa. Sé ben che no aesse cognù l dir, e te n
moment normal magari no l’aesse dit, ma ela la era dò che la me avelìa da mac. Per
sòlit gé no ge die mai de tèl robes a la touses. Marìsene, la se à enirà dassen! Gé no
la fenìe più de me scusèr, ma ela no la n volea saer. La se à metù enscin a vaèr. E
chest me à sprigolà n goc, ajache aee tema che la jissa a ge contèr a sie père che gé
ge aee dit che la me stajea su la àzoles. Si père l’era un de chi gregn bastèrc che fèsc
semper acort, e l’aea mai abù na gran pascion per me. N’outa l ge aea dit a la veia
Sally che siere massa deribolent.
- Zenza sgherc. Me endespièsc, – seghitèe a dir.
- Te endespièsc. Te endespièsc. Chesta la é delbon da grignèr, – à dit ela. La era dò
che la vaèa amò n goc, e te chel moment me à dassen endespiajù de l’aer dit.
- Jon, te mene a cèsa. Zenza sgherc.
- A cèsa posse ence jir soula, detelpai. Se te peisses che lasce che un desche tu me
mene a cèsa, te es mat. Te duta mia vita nesciun tous me à mai dit na tèl roba.
Se me peisse, duta chela storia la era ben mìngol da tòtoi e é fat chel che no aesse
cognù fèr. Me é metù a grignèr. E gé é una de chela grignèdes che duc se outa. Voi
dir che se fosse sentà jù vindò da me te n chino o te n auter post, più che fàzile me
tirasse inant e me dijesse de la sturtèr. La veia Sally se à enirà amò de più
Son stat aló amò n trat a me scusèr e a preèr che la me perdone, ma ela nia. La
seghitèa a me dir de me n jir e de la lascèr en pèsc. E a la fin l’é chel che é fat. Son jit
daìte a me meter i ciuzé e dut cant, dapò son me n jit zenza de ela. No aesse cognù,
ma te chel moment n’aee fin sora i ciavei, maladeta.
Se volede saer, no sé nience gé percheche é metù a jir duta chela storia. Voi dir, de
se n jir te vèlch post, tel Massachusetts e tel Vermont e dut l rest. Fàzile no l’aesse
menèda aló nience se la aessa volù vegnir. No l’é segur una de chela touses che un se
tol dò. La roba più certa, però, l’é che canche ge l’aee domanà dijee dassen. Chesta
l’é la roba tremenda. Jure dedant al Segnoredìe che son mat.
Traslatà da: Jerome David Salinger, Il giovane Holden, Einaudi
Luron sul test
A. L temp e l spazie
1. L protagonist ge disc a Sally coche l’é l colege olache l’era: che critiches ge fèjel pa a
chel ambient?
2. Co veidel pa l’ambient sozièl de New York, da chel che l volessa sciampèr?
3. Peisseste che Holden abie na vijion realistica de l’ambient olache l volessa jir?
B. I personajes
1. Analisea la personalità del tous de seidesc egn che l’é Holden, dijan coluns che l’é si
dejideries, chel che l refuda, si dubies e sia segurezes, sia vijion del mond e sie raport
co la realtà.
2. Te che éla pa desvaliva Sally da Holden, e perché pa Holden a n cert moment ge disc
che la ge stèsc su la àzoles?
C.
1.
2.
3.
L stil del contèr
Co él pa l lengaz che doura Holden?
Che funzion èles pa la paroles scrites en corsif tel test?
Perché pa Holden disc: “Jure dedant al Segnoredìe che son mat”?
27

Documenti analoghi

La politica autora: prof. Ilaria Sartor

La politica autora: prof. Ilaria Sartor politica no la entenea béleche nia, senó no la ge aessa domanà a sie père: “Che doventarèste? Pretor o cònsol?” ... la fajea semper na gran confujion.... “ne pretor ne cònsol, chesta l’é la doi enc...

Dettagli

ötzi: l`om vegnù da la giacia

ötzi: l`om vegnù da la giacia dos toc de guanc de pel de ciaura. L’aea amò ite l ciuzé dret. Te chi dis l’é vegnù fora n muie de costions anter l goern austriach e chel talian. De chi érel pa chel om? Dò aer fat mesurazions e s...

Dettagli

Dant de la vera: aleanzes, imperialism e

Dant de la vera: aleanzes, imperialism e l’é l’ONU) che aessa cognù meter ensema duc i stac del mond per mantegnir la pèsc.  Ressoluzion diplomatica de la beghes anter i stac: i stac aessa cognù veder de fèr fora sia costions a livel dip...

Dettagli