ötzi: l`om vegnù da la giacia

ÖTZI: L’OM VEGNÙ DA LA GIACIA
Ai 19 de setember del 1991 doi maridé todesc, Erika e Helmut
Simon, i era dò a vegnir jù da
la Fineilspitze, sul giacé del
Similaun, per ruèr a la utia
Similaun. Da zeche ora i à
lascià l troi da mont e i é rué te
na poza, piena de èga e giacia,
anter i crepes. Aló, a 3200
metres, no dalonc dal jouf de
Hauslab anter la Tèlia e
l’Austria, i à troà n mort, col cef
e na pèrt del corp che vanzèa
fora da la giacia; apede l’era n
contegnidor de scorza de bedoi.
Canche i é rué te la cèsa da
mont i à sobito avisà l patron che à chiamà l socors.
Timpruma no i é stac bogn de trèr fora da la giacia chel corp che
amò no l lascèa entener che emportanta descorida archelogica che
l’era stat fat. Nesciugn podea se fegurèr che chel mort fossa n om
che aea vivù più che 5 000 egn dant!
Tel scomenz i pissèa che chel corp mumificà fossa chel de n alpinist
mort tel scomenz del 1900.
1
Endèna l recuperament l corp l’é
stat danejà su l’uf cianch. Demò
canche l’é stat troà la dota de l’om i
ge é vegnui sora e i à chiamà i
archeologhes de l’Università de
Dispruch.
Defat apede l mort l’é stat troà èrc
e massarìes: toc de pelicia e de
curam, cordes, centes, n cortel de
selesc col mènech de legn, resć de
contegnidores de scorza de bedoi, n
archet e na tascia da la frizes.
Aló apede ence erbes, magnadiva,
n sonjin, toc de pel, pei e n’ombia.
Sul sas olache l’era pojà l’é stat
troà n ciapel de pelicia.
Per la pruma outa te la storia de la
medejina e de l’archeologìa se
podea studièr na mumia de segur del IV milené i.C.
L mort, dò esser stat
recuperà, l’é stat menà co
l’elicoter a l’Istitut de
Medejina de l’Università de
Dispruch per esser studià.
L’analisa del Carbonie 14 l’à
podù datèr sia mort acà
5.300 egn presciapech.
L mus l’é mìngol schicià per
sia posizion sul sas. L’é aut
1 meter e 59. No l’à ciavei.
Canche l’é stat troà l’aea tel
dos toc de guanc de pel de
ciaura. L’aea amò ite l ciuzé dret.
Te chi dis l’é vegnù fora n muie de costions anter l goern austriach
e chel talian. De chi érel pa chel om?
Dò aer fat mesurazions e studies sui térmegn, i geografes à stabilì
che Ötzi, canche l’é mort, l’era al de cà del confin demò de 92
metres! Per chest ai 16 de jené del 1998 l’é stat tramudà tel Museo
Archeologich de Busan.
La mumia anchecondì la é metuda e vardèda via te na cambra-frigo
a -6°C olache se pel la veder tras na pìcola fenestra.
2
Ötzi l’é stat troà percheche ti egn dant del 1991 l’é stat vèlch istà n
muie ciaut e via per l’invern del 1990 l’aea fiocà pech assà. Per
chest te chi egn se à deslebeà n muie la neif e la giacia del giacé
del Similaun che sepolìa chel om jà da 5.300 egn.
L Carbonie 14 l’é na sostanza radioativa che se enmuia ti esseres vivenc.
Canche l’organism mor, l Carbonie 14 se arbassa scialdi regolarmenter.
Donca, se se càlcola cotant Carbonie 14 che l’é amò te chel materièl
organich, se pel ruèr al temp de canche l’à vivù.
Respon.
Che él pa sozedù ai 19 de setember del 1991?
..............................................................................................
............................................................................................
Olà él pa sozedù?
..............................................................................................
............................................................................................
Dò, che èi pa fat i doi maridé?
..............................................................................................
............................................................................................
Olà él pa stat menà l mort?
..............................................................................................
............................................................................................
Perché pa dò sie egn Ötzi l’é stat tramudà a Busan?
..............................................................................................
............................................................................................
3
ÖTZI
L teren de crep e la prescion de la giacia i à fat a na vida che l’om
restassa te sia posizion de mort e l se mantegnissa per duc chisc
egn. La giacia l’à conservà desche se l fossa stat te na giacèra!
Col jir di centenees l giacé soravìa l’é sbriscià sora de el, ma no l ge
à fat dan percheche la buja olache l’era pojà la era de travers
respet al sluziament del giacé.
Per i storics, chesta l’é stat una de la descorides archeologiches più
enteressantes e da no creer de duc i tempes, percheche la ne dèsc l
met de entener coche l’era la vita de chi tempes.
L’om vegnù da la giacia l’à vivù anter l 3350 e l 3100 i.C., canche te
l’Europa l’era dò a peèr via l temp del ram. No l’era amò tropa jent
e chela che l’era la stajea te vilajes
metui adum da 30-60 persones, fac sù
delaìte de destenetes de paluves e
bosć.
Ötzi l’era un di veies de so vilaje: l’aea
46 egn!
L’era gran 159 zentimetres, l’aea l 38
de ciuzé e l pesèa a presciapech 50
chili. I eies i era scures, desche i ciavei
che ge ruèa lonc su la spales.
Canche Ötzi l’é mort no l stajea ben:
l’aea mèl ai osc, i dents fié ma no
mèrces , problemes de circolazion del sanch, vermes te la budeles.
Sul corp l’é stat troà 59 tatuajes béleche segur fac da n strion per l
curèr dal mèl ai osc.
Respon.
Perché pa èl
Cotenc egn aéel pa Ötzi canche l’é mort?
inom"Ötzi"?
........................................................
“Chest mort sech e
Cotant érel pa gran?
burt l’à da doventèr
........................................................
tofer e gustégol!”
Co vardèel pa fora?
dijea l giornalist Karl
........................................................
Wendl, che te so
artìcol l ge à dat inom ........................................................
Co érei pa si dents?
Ötzi (per via de la
........................................................
Èlpes Ötztaler olache
Perché aéel pa tenc tatuajes?
l’é stat troà). Bele
........................................................
prest dut l mond à
durà chest inom!
4
CHI ÉREL PA L’OM DEL GIACÉ?
I storics à proà a ge dèr na
responeta a chesta domana tras la
massarìes e i èrc che l’é stat troà
ensema con Ötzi: n’ascia, n archet
no fenì, frizes roinèdes te sia
tascia, toc de na ferchia de legn, n
pugnèl con sia fedra, na pìcola
tascia, mizàcoles de na rei, resć de
ciarbon vegetèl, fonghes-paisses
per tizèr l fech, na perla de
mèrmol tachèda te vetes de
curam.
Chesta la ipoteses fates:
Érel n traditor?
Ajache l’era regolà delvers e l’aea de bona fornimenta, estra che
resć de grans, se peissa che l podea esser stat fin da pech te n
vilaje.
Érel stat scarà?
Érel n strion?
Tel dos a Ötzi l’é stat troà na perla de mèrmol e sun so corp n muie
de tatuajes. No él donca l’amulet demò n ornament? E i tatuajes no
sarèi fosc ence per parèr l dolor?
Érel n enrescidor de minerèi?
Te chel temp i omegn cognoscea jà i metèi. Ma Ötzi jìel a chierir
minerèi da soul e zenza i èrc aldò?
Érel n cromer?
L’aea soraldut fornimenta da ciacia: la rei per ciapèr i ucìe, la scaes
de os de stambech, l’ascia, l pugnèl, l grazadoi, la ponta de corn.
5
Ajache i scioldi enlouta amò no i era, ma i se baratèa la cosses, no
érel fosc massa pech per esser baratà chel che l’aea dò?
Érel n bacan?
I grans troé apede so corp fèsc entener che l cognoscea
l’agricoltura. Ma che jìel pa a fèr su per i monc canche trop l’aessa
abù da fèr dò si ciampes?
Érel n ciaciador?
L’archet e la frizes e i èrc de selesc per lurèr la cèrn fèsc entener
che Ötzi l’era n bon ciaciador. Ma perché él pa jit su per chela
costes canche ti bosć più en bas l’aessa troà segur più salvarìa?
Érel n pèster?
Fàzile! La jent de la val Senales jìa scialdi a pèst con sia feides e
ciaures su per chela costes de l’Ötztal e amò apede Ötzi l’era regolà
apontin aldò del tempram e de so stèr sa mont. Ma co él pa che no
l’é stat troà pei de ciaura, feida e cian su de el?
La riga śala segna l térmen anter la
Tèlia e l’Austria. Olache l’é stat troà
Ötzi l’é stat fat sù na colombela.
6
SUI MONC
Ötzi l’era regolà benon per stèr sui monc. Na soraviesta de pelicia
la l parèa dal freit e dal vent, i gambèi i lo lascèa se mever polito.
Se l fiochèa o l piovea l’aea so mantel de erbes entrecèdes da se
trèr su la spales. Ence i ciuzé i era fac apontin per la longia
caminèdes sui monc: i aea la sola fata de pel de ors e soravìa de
pel de cerf, i era enscinamai embotii de erba secia per se parèr dal
freit.
Ciapel de peil de ors
Archet
Tascia da la frizes
Mantel de erba
Pìcola tascia con ite
na corda, n sonjin,
peres da fech,
pontes de friza
Pugnèl co la
lama de selesc
Ascia de legn co
la lama de ram
Soraviesta
Gambèi
Contegnidores de
scorza de bedoi
Ciuzé de pel
7
ÈRC E FORNIMENTA
La pìcola
tascia con
ite pontes
de friza,
lames e
fonghespaisses.
La ferchia servìa per
menèr cèries su la
schena.
L pugnèl de
legn e co la
lama de
selesc.
L’ascia de legn
co la lama de
ram.
Doudesc
frizes amò da
fenir.
L sciarpel servìa
a lurèr la
selesc.
Tascia
frizes.
da
la
Anel de
mèrmol
bianch de la
Dolomites
leà te na
veta de pel.
L’archet.
La rei servìa
per ciapèr
ucìe o besties.
Chest fonch
servìa per
tizèr l fech o
per se curèr
dai vermes.
I
contegnidores
de scorza de
bedoi servìa
per conservèr
la bronzes.
8
FÈR DA MAT CON ÖTZI
Te vigni riga troa fora la parola de massa e scrif l perché.
SIMILAUN
DISPRUCH
TRENT
BUSAN
CIAPEL
BRAA
SORAVIESTA
GAMBÈI
RAM
SELESC
FER
LEGN
PUGNÈL
ARCHET
ASCIA
SCHIOP
SCIOFÈR
PÈSTER
CIACIADOR
BACAN
………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………
…………..…………………………………………………………………………………………….
Met adum la paroles a gropes de trei e spiega a ousc l perché.
DISPRUCH
FRIZES
PUGNÈL
159
50
ERBES
ASCIA
MÈL AI OSC
SORAVIESTA
46
GAMBÈI
SIMILAUN
GRANS
DENTS FIÉ
ÖTZI
MUMIA
TASCIA
BUSAN
SCORZES DE
BEDOI
SONJIN
CIUZÉ
VERMES TE LA
BUDELES
OM DEL GIACÉ
ARCHET
9
N VILAJE DA MONT ACÀ 5 300 EGN
10
11