Brunamaria Da I Lago Veneri a ciapa Ia Crousc al merit del Land Tirol
Transcript
Brunamaria Da I Lago Veneri a ciapa Ia Crousc al merit del Land Tirol
ll\.\1~~ Atualite nr. 33 I 22 de agost 2014 Brunamaria Da I Lago Veneri a ciapa Ia Crousc al merit del Land Tirol La estata premiada pereheehe da egn Ia serif e Ia fase da mediazion anter Ia eultura ladina, todescia e taliana runamaria Da/ Logo Veneri premieda dai Presidenc del Land Tirot Günther Plattere de/ Südtirol Arno ompatcher (foto: Frischauf-Bild). Apede: Brunamaria con Ia medaa e I dip1om ensema a si fies Nora, Petra, IRobert e Richard. ~ ~ Persones - Larcione a fat gran esta en sabeda passada. Parene, mise e stimadores se a strent ~dintorn a Brunamaria Dal Lago iVerneri, ehe en vender ai 15 de fire, n Senta Maria Maor, a eiapa l rezious reeognosciment de la rouse al merit del Tirol iVerdienstkreuz des Landes Tirol). Defora da ciasa l'e amo taca su n gran striseion "Brunamaria sei grande!" ehe si fies e nevöes ge a rnJ.igna per ge far sentir duta soa ,veJmanza. Brunamaria la e eognosciuda sa JYieh, te Fascia e dutintorn anter i ~adins ajaehe da egn la serif e la se eruzia de le tradizion populare de poscia jent. La vif e la laora anter ~usan e iVieh. Seritora, publizista, ~radutora, visiting professor a 'Universita de Lugano e reladora ti 1 atenees de Trent, Gorizia, Trieste, Dlsprueh e iViena. Editorialista del Corriere della Sera e autora de tesc per la televijion. La traslata opere de Hermann Hesse, Thomas Mann, H.C. Artmann e le eontie di frades Grimm. L'a vent desvalives pese nazionai e internazionai e la e sozia del PEN-Club svizer-talian. Anter si libres reeordon "Leggende e raeeonti del Trentino Alto Adige" (Newton Compton), "Il regno dei Fanes" (Giunti) e da peeh l'e vegnu fora "Alto Adige Südtirol. Una guida euriosa & Trentino. Una guida euriosa" (Raetia). Brunamaria e so fi Richard me envla bolentiera te ,s oa ciasa a Larcione. L pief ma 1 grise de la giornada vegn sera fora da use. Dintorn deseh l'e n grum de nevoes ehe disna eontene. E Brunamaria me moscia stolza le medae ciapade a Disprueh. "L diplom l'e lascia jun Busan" la dise. Che velel pa dir per Voi aer ciapa ehest prezious recognosciment? "Per me l'e stat na emozion dassen n muie grana ehe no me spetae, l'e duta la vitaehe laore su l'union anter le trei eulture. Canehe e ciapa la letra me e pissa ehe no l'era vera, ehe i se aesse fala, defat no ge l'e dit a nesciugn, mingol pereheehe no i volea ehe se 1dijesse stroz e mingol pereheehe no ge eardaane. Dapo mia fia Petra l'a telefona fora a Dlsprueh e i ge a dit de sei, ehe l'e dut a poste ehe bastaa ehe jisse fora eon n eompagnador demo ma dapo per fortuna i e vegnui due eater mie fies, Robert l'era en Grecia per lurier, l'e vegnu aposta. La festa e stata dalbon bela e grana, endrezada n muie ben, eon n giust ton, ofiziala. I me a eonsegna l diplom e la erouse e i a dit la motivazion del reeognosciment. Nose Landeshauptmann a dit eon orgolie ehe ehest an 1 Südtirol e raprejenta ben, l'e da dir ehe l'e stat premia eater femene e eater omegn, na roba ehe no l'e mai sozedu, e doi de lengaz talian, enee se gio me e declara ladina e dapo ehest an i n'a premia ot enveze ehe doudese desehe i autres egn. Gio erese de aer proa ehel sentiment sCiantif ehe proaa n'outa nese veies, eanehe se se sent de far part de valeh ehe e fat de n muie de part. Se se sent due ensema ma no due valives, due partegnon al medemo palse ma aon noscia identita e partieolarita. La motivazion de ehest mie reeognosciment l'e proprio l'aer fat per 60 egn ehesta mediazion anter le desvalive eulture:' E Voi de coluna cultura ve sentide part? "Gio son de eultura alpina. Proe n gran orgolie, soraldut desehe femena, pereheehe la neva eultura alpina la e mingol masehilista, na uta no l'era eoscita, se sa ben per eostion de besegn ajaehe l'era le femene ehe eognea lurar. Donea l'e desehe na sort de reseat per le femene. Se peisse a ehi ehe me a eonta de piu de le storie da ehio entorn me vegn tel ciaf Tita de Crestan, Batistol, Catina e Vitoria, Vito. Gio e empara dut da la jent da ehio e me sente da ehio. Ai prumes de setember vegnara fora mie nefliber dal tltol "Numina Rustica" ehe rejona de saero e de profan. A valeh vida l'e lea enee al liber "I Misteres del Cjaslir" deFabio Chioeehetti e l norninee piu oute, soraldut su la part de Sent'Uiana, ajaehe el ra fat n studie dalbon partieolar. Mie liber rejona de due i sene lee a le part de l'an, l'e n eader ehe eonta de storie veiore e de eontie, esperienze de popolazion entrie e usanze ehe amo aldidanehe vegn tegnu su. Sulliber l'e na prefazion de don Paul Renner e na post fazion de Cesare Poppi:' Co el Vosc leam coi Ladins? "N muie fort, enee pereheehe sion ehio da 50 egn. L'e na storia longia. Noi sion vegnui ehio pereheehe l barbade mie barba l'era n Trappmann ehe aea marida te soe prume noze una de Bora da Vieh. Ell'era ehio desehe maester e giudize de pase, l'a abu doi fie e eanehe soa femena la e morta l se a marida te seeonde noze eon la sor de mia giava. Ell'era gran arnieh de Tita Piaz, l'e stat desehe el un di iredentisc e l'a muda enee inom. Ja enlouta l'era ehest leam n muie veior eon Vieh. Mie barba se aea eompra ehest picol fazolet de tera ehe dapo se l'aon eompra noi, gio son ehio da semper. Chesta l'e semper stat mia ciasa e enee ehela de mi fies. Son eontenta e me sente stolza de esser ladina e de esser azetada dai ladins:' Monica Cigolla