Brunamaria Da I Lago Veneri a ciapa Ia Crousc al merit del Land Tirol

Transcript

Brunamaria Da I Lago Veneri a ciapa Ia Crousc al merit del Land Tirol
ll\.\1~~
Atualite
nr. 33 I 22 de agost 2014
Brunamaria Da I Lago Veneri a ciapa Ia Crousc al merit del Land Tirol
La estata premiada pereheehe da egn Ia serif e Ia fase da mediazion anter Ia eultura ladina, todescia e taliana
runamaria Da/ Logo Veneri premieda dai Presidenc del Land Tirot Günther Plattere de/ Südtirol Arno
ompatcher (foto: Frischauf-Bild). Apede: Brunamaria con Ia medaa e I dip1om ensema a si fies Nora, Petra,
IRobert e Richard.
~
~
Persones - Larcione a fat gran
esta en sabeda passada. Parene,
mise e stimadores se a strent
~dintorn a Brunamaria Dal Lago
iVerneri, ehe en vender ai 15 de fire,
n Senta Maria Maor, a eiapa l
rezious reeognosciment de la
rouse al merit del Tirol
iVerdienstkreuz des Landes Tirol).
Defora da ciasa l'e amo taca su n
gran striseion "Brunamaria sei
grande!" ehe si fies e nevöes ge a
rnJ.igna per ge far sentir duta soa
,veJmanza.
Brunamaria la e eognosciuda sa
JYieh, te Fascia e dutintorn anter i
~adins ajaehe da egn la serif e la se
eruzia de le tradizion populare de
poscia jent. La vif e la laora anter
~usan e iVieh. Seritora, publizista,
~radutora, visiting professor a
'Universita de Lugano e reladora ti
1
atenees de Trent, Gorizia, Trieste,
Dlsprueh e iViena. Editorialista del
Corriere della Sera e autora de tesc
per la televijion. La traslata opere
de Hermann Hesse, Thomas Mann,
H.C. Artmann e le eontie di frades
Grimm. L'a vent desvalives pese
nazionai e internazionai e la e sozia
del PEN-Club svizer-talian.
Anter si libres reeordon
"Leggende e raeeonti del Trentino
Alto Adige" (Newton Compton), "Il
regno dei Fanes" (Giunti) e da peeh
l'e vegnu fora "Alto Adige Südtirol.
Una guida euriosa & Trentino. Una
guida euriosa" (Raetia).
Brunamaria e so fi Richard me
envla bolentiera te ,s oa ciasa a
Larcione. L pief ma 1 grise de la
giornada vegn sera fora da use.
Dintorn deseh l'e n grum de nevoes
ehe disna eontene. E Brunamaria
me moscia stolza le medae ciapade
a Disprueh. "L diplom l'e lascia jun
Busan" la dise.
Che velel pa dir per Voi aer
ciapa
ehest
prezious
recognosciment?
"Per me l'e stat na emozion dassen
n muie grana ehe no me spetae, l'e
duta la vitaehe laore su l'union anter
le trei eulture. Canehe e ciapa la
letra me e pissa ehe no l'era vera,
ehe i se aesse fala, defat no ge l'e dit
a nesciugn, mingol pereheehe no i
volea ehe se 1dijesse stroz e mingol
pereheehe no ge eardaane. Dapo
mia fia Petra l'a telefona fora a
Dlsprueh e i ge a dit de sei, ehe l'e
dut a poste ehe bastaa ehe jisse fora
eon n eompagnador demo ma dapo
per fortuna i e vegnui due eater mie
fies, Robert l'era en Grecia per lurier,
l'e vegnu aposta. La festa e stata
dalbon bela e grana, endrezada n
muie ben, eon n giust ton, ofiziala.
I me a eonsegna l diplom e la erouse
e i a dit la motivazion del reeognosciment. Nose Landeshauptmann
a dit eon orgolie ehe ehest an 1
Südtirol e raprejenta ben, l'e da dir
ehe l'e stat premia eater femene e
eater omegn, na roba ehe no l'e mai
sozedu, e doi de lengaz talian, enee
se gio me e declara ladina e dapo
ehest an i n'a premia ot enveze ehe
doudese desehe i autres egn.
Gio erese de aer proa ehel
sentiment sCiantif ehe proaa n'outa
nese veies, eanehe se se sent de far
part de valeh ehe e fat de n muie de
part. Se se sent due ensema ma no
due valives, due partegnon al
medemo palse ma aon noscia
identita e partieolarita. La
motivazion de ehest mie
reeognosciment l'e proprio l'aer fat
per 60 egn ehesta mediazion anter
le desvalive eulture:'
E Voi de coluna cultura ve
sentide part?
"Gio son de eultura alpina. Proe
n gran orgolie, soraldut desehe
femena, pereheehe la neva eultura
alpina la e mingol masehilista, na
uta no l'era eoscita, se sa ben per
eostion de besegn ajaehe l'era le
femene ehe eognea lurar. Donea l'e
desehe na sort de reseat per le
femene. Se peisse a ehi ehe me a
eonta de piu de le storie da ehio
entorn me vegn tel ciaf Tita de
Crestan, Batistol, Catina e Vitoria,
Vito. Gio e empara dut da la jent da
ehio e me sente da ehio.
Ai prumes de setember vegnara
fora mie nefliber dal tltol "Numina
Rustica" ehe rejona de saero e de
profan. A valeh vida l'e lea enee al
liber "I Misteres del Cjaslir" deFabio
Chioeehetti e l norninee piu oute,
soraldut su la part de Sent'Uiana,
ajaehe el ra fat n studie dalbon
partieolar. Mie liber rejona de due
i sene lee a le part de l'an, l'e n eader
ehe eonta de storie veiore e de eontie,
esperienze de popolazion entrie e
usanze ehe amo aldidanehe vegn
tegnu su. Sulliber l'e na prefazion
de don Paul Renner e na post fazion
de Cesare Poppi:'
Co el Vosc leam coi Ladins?
"N muie fort, enee pereheehe
sion ehio da 50 egn. L'e na storia
longia. Noi sion vegnui ehio
pereheehe l barbade mie barba l'era
n Trappmann ehe aea marida te soe
prume noze una de Bora da Vieh.
Ell'era ehio desehe maester e giudize
de pase, l'a abu doi fie e eanehe soa
femena la e morta l se a marida te
seeonde noze eon la sor de mia giava.
Ell'era gran arnieh de Tita Piaz, l'e
stat desehe el un di iredentisc e l'a
muda enee inom. Ja enlouta l'era
ehest leam n muie veior eon Vieh.
Mie barba se aea eompra ehest picol
fazolet de tera ehe dapo se l'aon
eompra noi, gio son ehio da semper.
Chesta l'e semper stat mia ciasa e
enee ehela de mi fies. Son eontenta
e me sente stolza de esser ladina e
de esser azetada dai ladins:'
Monica Cigolla