indepe 209.pmd - L`independent de Gràcia

15 de juny
de 2007
15 de juny de 2007
de Gràcia
209
AGUSTÍN DONIA
El Lliure es
reformarà a
la tardor per
obrir el 2009
El PSC vol
recuperar el
Pla Estratègic
El PSC tornarà a governar
Gràcia, després dels quatre
anys del Districte a mans
d’ERC, i el nou regidor, tal
com estava previst, serà Guillem Espriu. El primer secretari dels socialistes graciencs i
portaveu del PSC ha avançat
com a primera mesura la recuperació del Pla Estratègic de
Gràcia, impulsat per Ferran
Mascarell.
Pàgina 4
Just quan se celebra el trentè aniversari del Teatre Lliure amb la
presentació d’un llibre que recull els diferents períodes històrics de la companyia, la seu de
Gràcia anuncia la seva obertura
per a la temporada 2008-2009.
Si bé un rètol penjat a la façana
anuncia que l’inici de les obres
es farà aquest setembre, fonts
del Lliure asseguren que és arriscada aquesta previsió i apunten com a data màxima la pro-
sumari
7
EDUCACIÓ
L’AMPA del Reina
Violant no vol que
s’ampliïn els grups
Suplement
DE VERD
Les fonts
ornamentals, amb
aigua recirculada
ISSN - 1695-4793
pera tardor. La remodelació es
farà en dues fases. Amb la primera ja es podrà obrir la sala,
que acollirà les obres de mig format i serà espai d’assaig, en substitució de l’Espai Lliure situat a
Montjuïc. El Lliure preveu un
pressupost de 1.228.440 euros,
dels quals 500.000 corresponen
a una aportació extraordinària
de l’Institut de Cultura de
Barcelona.
Pàgina 12
MERITXELL DÍAZ
Fracassa la mediació a les places
Tres mesos després que el Districte anunciés el desplegament d’un
equip de vuit mediadors a quatre
places de la Vila, Diamant, Virreina, Raspall i Poble Romaní, pels
problemes de convivència que s’hi
han generat, el veïnat ha denunciat aquesta setmana el fracàs de les
mesures i el manteniment de la si-
tuació conflictiva. La resposta ha
arribat verbalment però també en
forma de carta, per exemple, d’una
veïna de la plaça del Raspall. “Continua la brutícia i el xivarri i a la
plaça ja hi ha pisos en venda, fruit
de la situació”, assegura. El desplegament de mediadors havia de servir per pacificar dues problemàti-
ques: a Virreina i Diamant es pretenia vigilar l’actitud d’un grup
amb conductes etíliques, mentre
que a Romaní i Raspall la discòrdia estava en l’encesa de fogueres,
la música nocturna i els jocs de
pilota. El Districte no ha volgut
fer cap comentari.
Pàgina 6
1
l’independent
OPINIÓ
editorial
Més lleialtat al Lliure
Amb un llibre commemoratiu, que es presenta el proper dilluns,
ja podrem celebrar els trenta anys del naixement del Teatre Lliure,
a Gràcia justament. Com un dels primers resultats de la jove
democràcia, amb el concurs de molts implicats i una persona
inoblidable com en Fabià Puigserver al capdavant. En un local
resistent sota el franquisme de la històrica cooperativa obrera La
Lleialtat, i l’entusiasme d’un barri que des dels inicis va fer de la
cultura una raó de lluita contra la dictadura i per la democràcia.
Trenta anys després hem vist com el projecte teatral amb el pas
dels temps volava més alt i més lluny, i com l’equipament
gracienc anava quedant a la rebotiga, en el magatzem dels
esquemes de producció dels nous gestors. Els últims anys,
l’aturada tan prolongada de les obres de rehabilitació, han
aconseguit que la presència del Lliure a Gràcia sigui pràcticament
un record. De fet, sembla com si els actuals gestors no tinguessin per res en compte els seus orígens, que tot el que han
aconseguit sigui mèrit propi, que les primeres i les posteriors
ajudes públiques, que han estat moltes i també justes, tinguin
tot el fonament en els mèrits professionals i no hagi de comptar
per res la funció de cohesió social i cultural del país, d’un país
que es fa barri a barri, vila a
L’aturada prolongada vila. En el mateix moment del
canvi cap al Mercat de les
de les obres ha fet que Flors, l’Eduard Delgado,
la seu de Gràcia sigui d’enyorada memòria, ja va
a reclamar el retorn
pràcticament un record començar
de l’equipament a la nostra
Vila. El cert és que poques
persones més ho han fet, que no sigui des d’aquesta publicació, i
molt menys encara des de la planificació cultural del Districte i
de la ciutat. Així els actuals gestors no fan altra cosa que buscar
un aprofitament més o menys raonable d’un recurs de que
disposen i que han de suportar-ne les càrregues de manteniment.
Malgrat la rehabilitació que finalment se’n farà, no hi ha una
recuperació de l’esperit dels seus orígens, l’esperit creatiu i
imaginatiu que sap trobar els projectes dinamitzadors que calen
en cada ocasió. Almenys així es pot interpretar pels models de
programació que s’hi anuncien un cop acabades les obres de
rehabilitació. El que des d’ací plantegem és fàcil de comprendre:
o recuperació o retorn, pagat evidentment. I això no plantejat
com una oposició, sinó com un dilema essencial de ser o no ser.
Per damunt de tot o com a fonament de tot, cal superar la rutina
de l’anar fent, amb un projecte cultural viu i engrescador, arrelat a
la Gràcia actual que busca una estratègia de Districte cultural
creatiu i no d’oci de consum. Un projecte que mantingui la
lleialtat als orígens i voli tan lliure com els seus iniciadors.
2
Pacti qui pugui
de Gràcia
15 de juny de 2007
cartes al director
Tret dels que el
passat 27 de
maig van obviar el seu
dret a elegir els representants polítics locals a
Catalunya –que cada
vegada sumen més
majoria per A desgràcia
del sistema democràtic–,
tots els que aquell diumenge van omplir les urnes
amb les seves opcions
particulars ho fan fer, al
meu modest entendre, en
defensa de diferents maneres
d’interpretar la realitat i d’administrar els diners públics. Però
una vegada obertes les urnes i
sabuts els resultats, les diferents formacions van començar
a fondre’s les unes amb les
altres per tal d’assolir majories
de tota mena amb el mateix
denominador comú: accedir al
poder absolut de remenar les
cireres de cada municipi.
Així, i a part d’Iniciativa per
Catalunya-Verds que, segons les
males llengües, cada vegada té
menys iniciativa i és menys
verda, ERC (ara Esquerra, que
per tant, sembla que oficialment
hagi perdut el Republicanisme i
el Catalanisme), està a punt de
pactar amb CiU en molts
El confidencial
de L’Independent
ADRECEU LES VOSTRES CARTES, AMB UN MÀXIM DE
15 LÍNIES, INDICANT EL VOSTRE NOM, ADREÇA,
TELÈFON I DNI A: L’INDEPENDENT
c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN
O BÉ A [email protected]
municipis –com ara Hostalets de
Pierola–, i CiU pactarà amb el PP
tant al municipi del Catllar
(Tarragona) com a la Diputació
de Tarragona. I el PP és molt
possible que acabi pactant amb
Esquerra a Alcanar (també a
Tarragona) i Esquerra signarà
pactes de govern amb el PSC en
llocs com Piera i a la Diputació
de Girona. I el PSC pactarà amb
el PP a Cunit i amb CiU a Sant
Feliu de Llobregat. I amb tants
canvis de parella, tal dia farà
quatre anys que els electors vam
ser cridats a manifestar-nos
segons les nostres diferents
opcions ideològiques de pensar i
d’actuar. I, és clar, amb tant
compromís ideològic per part
dels partits polítics, si la
jornada electoral té lloc en època
d’altes temperatures, després
no és estrany que costi trobar
lloc a la platja per posar la
tovallola...
Joan Pinyol
el dependent
El dependent està tocant el flabiol
aquesta setmana a l’espera dels
concerts que entre el 19 de juny i el
18 d’agost faran a la Casa Fuster dos
dels músics del grup de Woody Allen.
Els responsables de l’hotel asseguren
que el director de cinema més perseguit aquests
dies es deixarà caure en algun dels bolos. Si vostès volen provar sort, les actuacions seran de
dimarts a dijous a les 20.30 hores i divendres i
dissabte a les 21.30 hores. Ara bé, ja es poden
gratar la butxaca: l’entrada costarà 25 euros. Amb
consumició, of course.
ull de dona
Sara Reñé
Tertúlies
El dimecres 6 de juny es
van iniciar les tertúlies
organitzades pel Centre
d’Informació i Recursos
per a Dones (CIRD), al
carrer Camèlies. Les
tertúlies, que es faran cada
primer dimecres de mes,
tenen com a objectiu
debatre aspectes concrets
de la realitat de les dones.
El cicle es va iniciar amb
una conferència sobre els
drets sexuals i reproductius de les dones. Les
ponències de les representants del Centre d’Anàlisi i
Programes Sanitaris (CAPS)
i de l’Associació de Planificació Familiar de
Catalunya i Balears van
ésser el punt de partida
per iniciar la conversa
entre les assistents. Es va
parlar de la coeducació i
l’educació sexual, les
relacions entre mares,
filles i àvies, les relacions
afectives de les dones
grans i vídues, el lligam
entre sexualitat i
autoestima... Tenir espais
pròxims de trobada ens
permet intercanviar
experiència entre dones de
diferents generacions i
debatre sobre qüestions
personals, socials i comunitàries. Entre totes hem
d’anar trobant construint i
donant densitat a aquests
espais. Ens són imprescindibles per poder crear
xarxes ciutadanes, per
reflexionar i actuar.
l’independent
OPINIÓ
de Gràcia
Jordi Oriola, documentalista
tribuna
Tergiversació sobre Veneçuela
IL.LUSTRACIÓ: RICARDO JURADO
Es diu que Chávez ha tancat
l’única televisió opositora
després de 53 anys d’emissions perquè li era contrària, per
crear en el seu lloc una
televisió estatal afí. La gent
que es creu ben informada
hauria de contrastar més la
informació, perquè pel que fa
a aquest país, si rastreges tot
l’espectre mediàtic espanyol,
obtens una informació
monocolor que apunta que
Chávez camina inexorablement cap a la dictadura. Ho
diuen tots, des de La
Vanguardia, El Mundo, ABC
(per interessos ideològics)
fins a El País (per amistat amb
el magnat veneçolà Cisneros i
també per interessos econòmics, ja que els fa por que
s’estenguin pel continent les
polítiques de Chávez contràries a deixar fer i desfer a les
empreses estrangeres, entre
elles les espanyoles). Oferiré
informació alternativa provinent d’haver estat dos mesos
a Veneçuela entrevistant tot
tipus de persones i d’haver
seguit de prop el dia a dia
d’aquest país: no és una
dictadura perquè el projecte
bolivarià de Chávez ha
guanyat aclaparadorament en
vuit conteses electorals des
de 1998, avalades per observadors internacionals com el
Centre Carter. La televisió
privada RCTV no ha estat
tancada, sinó que només se li
ha denegat la renovació d’una
freqüència pública que
L’I NDEPENDENT
pertany al país i no a l’empresa,
per tant, podrà seguir emetent
per altres canals que no siguin
les ones. RCTV no és l’única
televisió privada opositora sinó
que també hi ha Globovision,
Venevision i Televen, per dos
canals públics nacionals:
Venezolana de Television i
ViveTV, i un de sudamericà,
TeleSur. RCTV va participar en
una campanya d’intoxicació
psicològica que animava i que
va donar recolzament al cop
d’estat contra Chávez ocorregut
el 2002. També, per exemple, la
cadena insulta sistemàticament
al mandatari anomenant-lo
“mono”, “negro”, “indio
inculto”,... i incorre en tendencioses falsedats informatives.
Molta gent en demanava el
tancament, però el suposat
dictador Chávez no ho va fer. Ha
esperat al venciment del contracte de RCTV i no els l’ha
renovat. En la seva freqüència,
Ferran Casas
la setmana
Navarra com a
paradigma
Aquests dies els partits han tancat, aquí i
allà, pactes per investir alcaldes i configurar
governs autonòmics. A Navarra les coses
encara estan obertes. Allà la UPN, la marca blanca del PP i una
formació ultraconservadora que es nodreix del fort substrat
carlista de la comunitat foral, ha perdut la majoria absoluta que
tenia amb els seus socis de CDN. El PSOE, si ho vol, pot
integrar una nova majoria d’esquerres amb Nafarroa Bai, una
coalició progressista de partits basquistes, i IU.
Però sembla que la cúpula del PSOE es decanta per pactar amb
la UPN, contra la voluntat del socialisme navarrès. Tot i ser la
tercera llista en vots darrera d’espanyolistes i basquistes
demanen per al seu candidat la presidència, cosa que ja li
concedeix NaBai per no frustrar el canvi. De moment, el PSOE ja
ha declinat desallotjar UPN de l’Ajuntament de Pamplona, on
també ha perdut la majoria. El
Al PSOE li tremolen cinisme socialista és gran.
Han dit no a fer alcaldessa
les cames i oblida
Uxue Barkos, la candidata de
l’eix social optant per NaBai –la segona llista més
votada–, perquè per ser-ho li
un front espanyolista caldrien també els vots dels
dos regidors d’ANB. I al PSOE,
d’ANB no en volen saber res. La pregunta lògica és que si ho
fan perquè el partit té poc o molt a veure amb ETA, perquè no
van il.legalitzar aquesta llista com van fer amb altres quasi 400
candidatures a Euskal Herria.
A Navarra els socialistes busquen, si res no canvia, entendre’s
amb UPN. No volen que, a nivell espanyol, un pacte amb NaBai
els perjudiqui. L’ombra del primer tripartit català és allargada i
som a les portes de les generals. Per això, com amb l’Estatut
català, al PSOE li tremolen les cames i oblida l’eix social optant
per un front espanyolista a Navarra. Arraconen el canvi i
aposten per l’unionisme.
L’excusa és la campanya que muntaria el PP. Més enllà de jutjar
la inconsistència i el poc gruix ideològic d’un partit, el PSOE, i
un líder, Zapatero, que trien en funció de les portades dels
diaris de Madrid s’evidencia que no s’aposta sincerament per
cap opció que democràticament traci el camí d’un canvi en
l’status quo, en aquest cas la relació d’Euskadi i Navarra, que
tenen un vincle que els partits espanyolistes s’entesten a
esborrar (oi que això ens sona amb el País Valencià, les Balears
i Catalunya?) I així volien encarar el procés de pau?
NO ES FA RESPONSABLE NI TÉ PER QUÈ COMPARTIR LES OPINIONS EXPRESSADES A LA SECCIÓ D ’ OPINIÓ D ’ AQUEST SETMANARI
Textos i fotos: Adrià Cortadellas
staff
NÚM.
emetrà la Televisora Venezolana Social (Tves), que serà
finançada majoritàriament per
l’Estat, però que no produirà
cap programa sinó que
difondrà programes de
productors nacionals independents i comunitaris. S’hi podrà
veure la feina d’infinitat de
mitjans comunitaris organitzats per la ciutadania. Si bé és
veritat que aquests mitjans
comunitaris són
majoritàriament chavistes,
com el país en general, cal
apuntar que només el desconeixement de la realitat
veneçolana pot fer pensar que
Tves serà progovernamental,
ja que tot i que les comunitats
recolzen al mandatari en
termes generalistes, la crítica i
vigilància envers els dirigents
estatals i locals del MVR (el
partit de Chávez) és implacable i està per sobre de qualsevol partidisme.
15 de juny de 2007
209
LA PERLA, 31, 08012 - BARCELONA
Tel. 93 217 44 10
què en penseu...
...de la gestió actual de la ràdio municipal?
EDITA: DEBARRIS, SCCL
DIRECTOR: ALBERT BALANZÀ
AMB
EL SUPORT DE:
NÚM.
209
ÉS UNA INICIATIVA DE: AVV VILA DE GRÀCIA,
DEBARRIS I GRÀCIAWEB. CONSELL DIRECTIU:
ALBERT BALANZÀ, JORDI GASULL, JOAN LOU.
DIRECTOR LOCAL: ALBERT BALANZÀ. REDACTORA
EN CAP: MERITXELL DÍAZ. REDACCIÓ: IMMA ANGLÈS, LAURA BALAGUÉ, ANNA BELLORBÍ, CARINA
BELLVER, ADRIÀ CORTADELLAS, CLARA DARDER,
E UGENIA D ALLARI , A LBERT GARCÍA , À LEX
GUTIÉRREZ, GEORGINA MARÍN, CARLES MASIÀ,
LAURA MILLAN, XAVI TEDÓ, GABRIEL TRINDADE.
MAQUETACIÓ: SERGI LOU. COL.LABORACIONS:
JORDI ALBERTÍ, ÀLEX BOSCH, LLUÍS BOU, FERRAN
CASAS, JAUME CLOTET, ÀNGEL GARRETA, PEP
GORGORI, ÈRIC LLUENT, PERE MARTÍ, JOAN
MILLARET, ALBERT MUSONS, SERGIO OLIVEROS,
EVA PIQUER, BRUNO SOKOLOWICZ, TRISTRAM, RAFEL
VALLBONA, VOCALIA DE LA DONA DE L’AVV.
FOTOGRAFIA : ALEIX ALERANY, F RANCESCA
BIACCHESSI, ÒSCAR CARVAJAL, AGUSTÍN DONIA,
SAMUEL RODRÍGUEZ, ORIOL VILA. PUBLICITAT:
RAQUEL CATALÁN. DISTRIBUCIÓ: CET LABOR90. IMPRIMEIX: CG CANIGÓ S.L.
DIPÒSIT LEGAL: B-32478-00
DISTRIBUCIÓ CONTROLADA PER PGD
Marcel Pellejà
gestor cultural
David Montfort
tècnic de formació
Paula Binefa
estudiant
Víctor Guillamón
membre de l’Infoespai
Pel que fa a l’Orfeó Gracienc,
Ràdio Gràcia sempre ha donat veu
a totes nostres activitats.
N’estem molt contents en aquest
sentit. Aquesta cobertura se
segueix fent actualment, i
esperem que així segueixi sent.
Entenc que Ràdio Gràcia és i ha de
ser la ràdio del barri i ha d’explicar-nos què passa a Gràcia.
El problema de Ràdio Gràcia és
que cada vegada serveix menys
per donar veu al moviment
associatiu de la Vila i als veïns. Es
va eliminant tot això i es van
decantant per programes aliens al
barri , potser els hi interessa més.
La retallada progressiva s’ha fet
per motius econòmics, o per
intentar oferir un altre servei.
Ràdio Gràcia hauria de ser la
principal manera de donar veu
als veïns de la Vila, i actualment
només hi queda el director i un
tècnic. Havíem intentat
col.laborar-hi amb una companya però, sense donar-nos gaires
detalls, ens van dir que no, que
potser més endavant. És obvi
que no els hi interessava.
El problema no és que redueixin
plantilla, això només és una
anècdota. L’arrel del problema és
que Ràdio Gràcia pertany al
Districte, i no a la societat civil
de la Vila. Les ràdios locals
abans eren gestionades pels
moviments associatius i ara els
ajuntaments se les han fet seves;
i aquest és l’error.
3
l’independent
15 de juny de 2007
de Gràcia
Política
27M
ELECCIONS MUNICIPALS 2007
El PSC recuperarà el pla estratègic
enterrat per ERC en l’últim mandat
Les entitats
socials volen
implicar-se
en política
Espriu serà el nou regidor i apostarà per prioritzar les polítiques socials al districte
CARINA BELLVER
Els socialistes graciencs
ja tenien coll avall que el
cartipàs municipal es
tancaria amb la confirmació del seu retorn a la
regidoria de Gràcia, de
la qual han estat tradicionalment els governants, amb l’excepció
última d’ERC i un altre
parèntesi de CiU als
anys vuitanta. L’agrupació del PSC de Gràcia ja
ha començat a treballar
en les primeres prioritats del nou mandat a
partir d’un projecte
impulsat per Ferran
Mascarell i enterrat per
Ricard Martínez: el Pla
Estratègic 2003-2010.
A. BALANZÀ/C. BELLVER
“Mascarell va dissenyar i Martínez
va executar i ara toca seguir executant però sobretot mirar cap a un
horitzó a mig termini”, apunta el
primer secretari de l’agrupació local i fins ara portaveu al Districte,
Guillem Espriu, que serà el nou
regidor. Aquesta determinació del
PSC es concreta en la carta de navegació que es va debatre els anys
2002 i 2003 durant el mandat de
Ferran Mascarell i que es va anomenar Pla Estratègic de Gràcia.
En aquella iniciativa es va implicar molta gent més enllà de les entitats i activistes graciencs i va ser
la conseqüència del congrés Gràcia cap al 2000 que es va fer el 1999.
Les nou comissions que van redactar el pla van ser les següents: Grà-
EL REGIDOR, RICARD MARTÍNEZ,
cia per a tothom, Habitatge, Estructura urbana, Comerç, Activitat Econòmica, Patrimoni i Cultura, Ús públic de l’espai, Mobilitat i Qualitat de vida.
Els socialistes graciencs asseguren
que les conclusions i les anomenades propostes de prioritat alta
d’aquell pla són vàlides com a base
de treball en el nou mandat, ja que
moltes de les iniciatives que es van
marcar aleshores encara no s’han
acomplert.
D’altra banda, el ple del districte
va celebrar dilluns una sessió extraordinària de comiat del president i del regidor, Ramon Nicolau
i Ricard Martínez, i en què tots
els grups van aprofitar per fer un
balanç positiu del mandat.
I EL PRESIDENT,
RAMON NICOLAU, EN
EL PLE DE COMIAT DE DILLUNS
150 propostes amb temes
eterns i alguns acomplerts
Els cinc eixos en els quals es van
dividir les conclusions del Pla
Estratègic ara fa quatre anys van
concretar un total de 150 propostes poc o mitjanament arriscades, algunes de les quals ja estaven embastades com el Parc
Sanitari Pere Virgili o el CAP
Larrard. Hi ha altres temes, però,
que sembla que hagin de conviure amb les inquietuds dels
graciencs anys i anys com la línia
curricular a les escoles vinculada
als trets culturals de Gràcia, l’estudi de finques sense ús per evitar la degradació o les okupacions
o la reubicació de la Guàrdia
Urbana per deixar espai al CEIP
Reina Violant. Tot i no seguir
estrictament el Pla Estratègic, en
aquest mandat s’han engegat propostes com les illes de vianants,
el pla d’aparcaments o l’IES
Bosch i Gimpera.
C. BELLVER
La majoria d’entitats socials,
l’anomenat tercer sector (un 56
per cent), valora la incidència
política com un repte
organitzatiu però sobretot a nivell sectorial en un 68 per cent,
segons un estudi sobre la incidència política des de les organitzacions no lucratives realitzat
per l’Observatori del Tercer
Sector (OTS). L’estudi, que es
va presentar el passat 7 de juny
en una jornada organitzada per
Intermón Oxfam, la Fundació
Pere Tarrés i OTS, recull també que més de la meitat de les
entitats (un 57 per cent) manifesta haver realitzat accions
d’incidència política encara que
només un 13 per cent diu ferho regularment.
En la jornada també va tenir lloc
una taula rodona que va versar
sobre bones pràctiques d’experiències d’incidència política i sobre corresponsabilitat del tercer
sector com a actor social que el
porta a fer incidència política,
amb la participació de Carles
Campuzano, de CiU; Joaquim
Trigo, Foment del Treball Nacional; Maricel Chavarría, La
Vanguardia; Jordi Tudera,
Prodep, i Rita Huybens, de la
FCONGD. Finalment, es va
considerar com a reptes de la incidència política des del tercer
sector que cal destinar més recursos, realitzar més investigació per disposar de coneixement
i també sistematitzar, avaluar i
trobar indicadors per fer tangibles els resultats de les accions.
AGUSTÍN DONIA
L’Observatori crearà un mapa
de ‘punts calents’ d’habitatge
El plànol assenyalarà els pisos de luxe i els nous comerços
M. D.
L’Observatori per l’Habitatge elaborarà un mapa del Districte amb
els punts i temes calents en els àmbits
d’especulació, pisos i equipaments
socials. Aquesta iniciativa, que s’engegarà el curs vinent, es va donar a
conèixer en l’audiència pública celebrada dissabte 9 davant la seu del
Districte per debatre sobre la pro4
blemàtica de l’accés a l’habitatge a
la Vila. Una trentena de persones
es van reunir per plantejar les futures línies d’actuació de l’Observatori i recollir signatures de suport
al manifest intergeneracional, que
compta amb l’adhesió d’una trentena d’entitats i associacions
gracienques. La Guàrdia Urbana va
demanar que es dissolgués l’acte
perquè els convocants no havien
demanat cap permís. Un cop dissenyat el mapa, l’Observatori
durà a terme accions de denúncia. En la trobada es va qüestionar l’ús de casals “que sembla que
s’hagin privatitzat” i d’equipaments “que estaran amenaçats si
el Districte no modifica determinades lleis”. En aquest plànol també se senyalitzaran els canvis que
es van produint a Gràcia, com
UNA TRENTENA DE PERSONES PARTICIPEN A L’AUDIÈNCIA PÚBLICA DE DISSABTE
l’obertura d’un nou tipus de comerç, amb la consegüent desaparició de botigues centenàries, o la
construcció de pisos de luxe.
L’Observatori per l’Habitatge vol
demanar la postura del Districte
davant els casos d’assetjament immobiliari i plantejar la possibilitat
que es pogués presentar com a acusació particular.
l’independent
de Gràcia
15 de juny de 2007
5
l’independent
15 de juny de 2007
de Gràcia
Societat
El veïnat de les places conflictives
denuncia el fracàs de la mediació
Els afectats a Diamant, Virreina, Raspall i Poble Romaní veuen la situació agreujada
CARINA B ELLVER
Tres mesos han passat
des que el Districte va
anunciar el desplegament d’un equip de vuit
mediadors a quatre
places de la Vila per
resoldre els problemes
de sorolls i de convivència. El veïnat, però,
denuncia que des de la
data “no s’ha produït
cap canvi” i es qüestiona si l’experiència està
resultant efectiva. El
Districte no vol fer
encara balanç.
MERITXELL DÍAZ
Si bé els terminis anunciats en un
inici eren d’un mes per intervenir a Diamant i Virreina i d’un
mes per estudiar la problemàtica
de les places del Raspall i del Poble Romaní (vegeu L’Independent
197), el Districte prefereix no fer
encara balanç d’aquests 90 dies de
mediació. El silenci institucional
inquieta el veïnat d’aquests espais
que reclama conèixer com està
avançant la iniciativa, quins resultats s’han obtingut i quines fases
d’actuació es preveuen.
Una veïna afectada pel soroll i els
problemes de convivència a la plaça del Raspall, que preferex mantenir l’anonimat, assegura en una
carta a l’Independent que des del
març la situació s’ha agreujat.
“Continua la brutícia i el xivarri,
però ara han entrat a pintar a l’escala i, com arriba la festa de Sant
Joan, es posen petards a les bústies de la finca i als contenidors del
carrer”, explica. “A la plaça ja hi
ha quatre cartells de pisos que estan en venda i el motiu és que nin-
LA PLAÇA DEL DIAMANT, UN DELS PUNTS ON EL DISTRICTE HA POSAT EN MARXA EL PLA DE MEDIACIÓ
gú pot continuar suportant
aquesta situació”, assegura en la
carta.
El desplegament de mediadors havia de servir per pacificar dos problemàtiques diferenciades. A Virreina i Diamant es pretenia vigilar
l’actitud d’un conjunt de persones
amb conductes etíliques, mentre
que a Romaní i Raspall la discòrdia estava en l’encesa de fogueres,
la música nocturna i els jocs de pilota. “Només he vist un dia un mediador, prenent notes i observant.
Em va dir que passaria l’informe
al Districte i ja ens donarien notícies”, apunta. Altres veïns i comerciants consultats per aquest setmanari han confirmat la problemàtica a les quatre places. “Aquí a la
Virreina no hem notat cap canvi”, afegeix un dels comerciants
consultats.
Escenes que incomoden,
a la Virreina i Diamant
La Virreina i especialment Diamant continuen sent l’escenari
de baralles, crits i de gent dormint al ras sobre un matalàs i
amb un tetra-brick de vi o una
ampolla de cervesa al costat. En
les darreres setmanes, algunes
d’aquestes persones afectades
per l’excés de consum d’alcohol
han protagonitzat escenes que
han incomodat a la gent que estava a la plaça. En la majoria dels
casos el veïnat o els cambrers de
les terrasses avisen a la Guàrdia
Urbana, que intenta persuadir-
los perquè deixin de cridar o
d’enfrontar-se amb la gent. Més
enllà d’això, la policia no està autoritzada a fer res.
L’AMPA del CEIP Reina Violant va adreçar fa uns mesos una
carta al Districte demanant que
resolgués la situació ja que moltes famílies han hagut de canviar el seu recorregut per arribar
a l’escola per no passar per Diamant. En l’escrit també lamentaven la degradació que estava
patint l’espai just quan s’havien
acabat les reformes.
breus
Els Malsons
s’estrenaran a
la Festa Major
La primera actuació de la colla
de diables més jove de la Vila,
els Malsons de la Vella, arribarà durant els dies de Festa Major. Malgrat la data no està confirmada i l’entitat ha d’acabar
de decidir-ho, tot apunta a què
l’agost serà quan per primer
cop es podrà veure desfilar una
colla integrada per infants i joves d’entre els sis i els disset anys.
Els Malsons de la Vella, que fins
ara són una desena, assagen un
dissabte cada quinze dies. Per
seguretat, entre els sis i els deu
anys s’inicien en els ritmes dels
tabals i a partir del deu poden
començar amb les tècniques de
foc. D’altra banda, La Vella
protagonitza aquest dissabte 16
l’espectacle Piropercusons, una
barreja de pirotècnia, sons de
tabalers i músiques diverses en
la quarta edició de la Porta de
l’Infern de les Festes de Sant
Lluís. L’actuació comença a les
23 hores.
El Centre acull
un sopar sobre
la cultura gitana
L’antropòleg i director de programes del Museu Etnològic,
Pep Fornés, ofereix aquest dijous 21 una tertúlia sobre la cultura gitana a Gràcia, en el marc
d’un sopar al Centre. En l’acte
també hi participarà el fundador de l’associació gitana de la
Vila, l’Oncle Manel. Durant el
debat sobre la redacció del protocol festiu, Fornés va donar a
conèixer la seva proposta de què
la colla de gegants creï les figures del gitano i la gitana com a
mostra representativa del pes
que té la comunitat a Gràcia.
CEDIDA: JOSEP MARIA CONTEL
Mossos i Federació Festa Major
repetiran el dispositiu de seguretat
Confien que l’obertura del metro a les nits ajudarà a evacuar la festa
REDACCIÓ
Els Mossos d’Esquadra repetiran,
en línies generals, l’estratègia de
seguretat aplicada en la darrera
edició de la Festa Major. Els representants de les comissions de
carrers es van reunir dimecres
amb la cap i el sotscap dels Mossos de Gràcia, Cristina Manresa i
Manel Bosch, per establir els nous
6
mecanismes de coordinació. El cos
policial posarà en marxa un dispositiu diürn de proximitat per
garantir el funcionament de les
activitats amb el patrullatge a peu
i el contacte permanent amb els
carrers, i un de nocturn, amb
agents de paisà i uniformats.
Des de la Federació Festa Major s’ha demanat que els Mossos tornin a incidir en els
bongueros i en els venedors il·legals
de begudes. A banda, les comissions van requerir que enguany
es facilitin totes les denúncies
relacionades directament amb la
festa, bé siguin furts o danys.
També s’incrementaran els canals de comunicació i la periodicitat dels contactes.
En la reunió es va confirmar
l’obertura del metro les nits dels
ELS MOSSOS I ELS MEMBRES DE LA FEDERACIÓ DE FESTA MAJOR PARLEN SOBRE SEGURETAT
dies 14, 17 i 18 d’agost, així com
de la posada en marxa d’autobusos llançadora des del carrer
Còrsega fins a plaça Catalunya.
La mesura va facilitar l’evacuació
dels participants a última hora de
la nit. La Federació també ha suggerit que els Mossos puguin fer
tallers infantils per tenir una major presència a la festa.
l’independent
S OCIET
AT
OCIETA
de Gràcia
Meritxell Díaz
reportatge
Joan Caballé va ser jutjat com a ‘simpatizante de la causa roja’
De pilot civil a aviador republicà
MERITXELL DÍAZ
Avui dedica les seves
hores a l’aeromodelisme. El mes vinent farà
92 anys i li agrada
recordar la història que
va viure de jove, no
perquè sigui la seva
història, sinó perquè
considera que és la de
tots, tant dels qui com
ell van patir la Guerra
Civil com la dels qui
ara han de conèixer què
va passar. Joan Caballé,
veí de la Vila, va ser
pilot de l’aviació del
bàndol republicà i al
1939 va ser jutjat com
a “perfecto simpatizante de la causa
roja”.
Cap a mitjans dels anys 30, els
Serveis Aeronàutics de la Generalitat, presidits pel pioner de
l’aviació catalana Josep Canudas, van començar a concedir
dues beques anuals per a persones aficionades al vol. Joan
Caballé en va rebre una uns
mesos abans de l’estiu del 36,
però l’esclat de la Guerra Civil
li va impedir iniciar les seves
classes. “Vaig oferir-me voluntari per anar a la guerra i em
van enviar a un destacament al
camp de Lleida, per evitar
l’avanç de les tropes d’Aragó”,
explica. Caballé es va unir al
bàndol republicà, “venia d’una
família humil, modesta, on sempre s’havia hagut de treballar
molt, i podia diferenciar entre
el nostre ritme de vida i el dels
cacics”. La seva primera tasca va
ser com a ametrallador. El seu
nom apareixeria al Butlletí Oficial com a mobilitzat.
Al setembre, Canudas va obrir
una escola per instruir a pilots
militars. Curiosament Caballé
va rebre una carta en què se’l
convidava a assistir a aquelles
classes i va aconseguir la cate-
15 de juny de 2007
El Reina Violant, contra
l’obertura del nou grup
L’AMPA es manifesta a la plaça Sant Jaume
CARINA BELVLER
EL CEIP REINA VIOLANT,
A LA PLAÇA
TRILLA
ha “escoles veïnes que treballen
per aconseguir matrícula comL’AMPA del CEIP Reina Vi- plerta”. L’obertura d’aquest grup
olant ha participat aquest dijous de P3 no suposa l’obertura d’una
en una manifestació a la plaça nova línia. El Consorci plantejat
Sant Jaume contra l’obertura la solució amb caràcter puntual.
de nous grups addicionals a di- Així, el curs 2008-2009 tornaria a
versos centres de la ciutat. El haver-hi un únic grup d’alumnes
Consorci d’Educació implanta- de tres anys. D’altra banda, el
rà un grup més de P3 al Reina Consorci d’Educació de
Violant per acollir les setze fa- Barcelona i l’IMEB asseguren en
mílies que havien triat l’escola una carta adreçada a l’AMPA
com a primera opció i s’havien que “es començarà i serà prioritat màxima fer
quedat sense
de
plaça. Com les
L’associació no l’obra
remodelació de
instal .lacions
acceptarà “cap l’edifici de la
del Comas i
Guàrdia Urbana
Solà al carrer
proposta que
per poder trasllaSaragossa no
poden acollir escatimi recursos” dar el parvulari”.
En el document
quatre grups
d’infantil, els dos P3 i el P4 es informen que no s’esperaran al
quedarien i el grup de P5 es desallotjament per redactar
traslladaria a l’edifici del Reina l’avantprojecte. L’AMPA deViolant. L’AMPA es mostra nuncia “la negligència en la placontrària ja que considera que nificació escolar” i demana que
“no hi ha infrastructura sufici- es faci tot el possible per “evient”. L’associació ha assegurat tar carregar les conseqüències als
que no acceptarà cap proposta equips docents”.
que escatimi recursos, “si opten Aquest diumenge 17 a les 11 h
per aquesta via han de fer les s’ha convocat una cassolada a
inversions necessàries perquè la la plaça Rius i Tauletper reivinqualitat no disminueixi”. A dicar més places a les escoles
més, critiquen l’obertura de bressol, ja que molts infants
grups “amb calçador” quan hi s’han quedat sense plaça.
M. D.
JOAN CABALLÉ,
AMB UN QUADRE DE DOS AVIONS EN COMBAT DURANT LA
goria elemental. Aviat, però, esdevindria pilot d’un caça. “Al
principi em va agradar molt la
idea, era jove, tenia 21 anys i pensava en què portaria un avió amb
què podia fer piruetes. Les penes
vindrien més endavant”, segueix.
Caballé va pilotar el model rus I15, conegut com el Chato. També
va estar al front de Madrid i va
Acabada la Guerra,
el règim franquista
li va denegar el
permís de vol
acabar com a professor a les escoles d’Alcantarilla i Lorca. Durant
els tres anys que va durar la guerra, creu que només van quedar
vius un 5 per cent dels pilots que
volaven amb el Chato.
L’any 39 Caballé va tenir el seu
Consell de Guerra. En la declaració, que conserva “com a prova
del cinisme i de la injustícia
GUERRA CIVIL
d’aquell règim”, explica fil per
randa allò que va fer, amb detalls i sense cap mena d’entrebanc. El va jutjar un tribunal
especial d’aviació. El van condemnar a dos anys de presó
menor com a autor “de un delito
de auxilio a la rebelión”. Caballé es
continua demanant com és possible que l’acusessin de defensar un govern legal. “No vaig
cometre cap delicte, vaig estar
en una lluita”, matisa.
El franquisme el va continuar
castigant per haver format part
del bàndol republicà. La gran
afició de Caballé eren els avions. Quan va sol.licitar el permís per tornar a volar a un aeròdrom va haver de presentar
el certificat de penals. A les setmanes li retornaven l’imprès
amb un segell que deia “no
procede”.
Recorda els fets com si fossin
ahir i posa l’èmfasi en què com
la seva, n’hi ha moltes d’històries per descobrir.
CARINA BELLVER
El jutge deixa en llibertat el fill
de la ‘madame’ del Flamingo
Les proves pericials desmunten els indicis de la imputació
REDACCIÓ
El jutge ha deixat en llibertat amb
càrrecs els dos acusats de matar
Irene Cabezas al seu pis del carrer Ca l’Alegre de Dalt. Els resultats de les proves pericials ordenades pel jutge han desmuntat
els indicis en què se sustentava la
detenció per part dels Mossos
d’Esquadra. Els dos imputats,
Juan Ramon D.C., de 33 anys i
fill de l’assassinada, i la seva parella, Olga Beatriz V.V., de 34,
portaven a la presó des del passat
mes de març.
Irene Cabezas, una dona de 56
anys que regentava un bordell del
carrer Balmes propietat del seu
fill, anomenat Flamingo, va ser
trobada morta amb 25 punyalades al seu pis el passat mes de no-
vembre. En el moment de la detenció dels dos presumptes autors, el fill de la víctima va declarar que aquella nit, tant ell com
la seva parella, acusats de ser els
presumptes autors de l’homicidi,
van dormir al bordell. Els informes forenses assenyalesn que el
moment més probable de la mort
va ser entre els dies 7 i 8, i no el
dia 6 com fixaven els Mossos.
Detingut el quart integrant de la banda d’atracadors.
Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat 23 de maig a Hamid G.,
l’últim dels lladres que va atracar, entre d’altres, els establiments de La
Sirena del carrer Pi i Margall i l’Schlecker de la zona el passat 11 d’abril.
Aquell mateix dia, la policia va organitzar un macrooperatiu que va
acabar amb una persecució espectacular pels carrers de la Vila.
7
l’independent
15 de juny de 2007
de Gràcia
GUIA
GASTRONÒMICA
G
DE
RÀCIA
SI US VOLEU ANUNCIAR A AQUESTA SECCIÓ
TRUQUEU-NOS AL 93 217 44 10
8
l’independent
de Gràcia
15 de juny de 2007
9
l’independent
15 de juny de 2007
de Gràcia
EXPOSICIONS
Fins al 16 de juny
Exposició: Blume, d’Irene
Bolton, Katia Giuliani,
Anka Manshusen, Xavi
Muñoz, Rosario Ros,
Andreas Schwarskopf.
Garleria Espai[b] (Torrent de l’Olla, 158)
Fins al 17 de juny
Exposició fotogràfica:
Retalls.
Monty Cafè (Riera de
Sant Miquel, 29)
Fins al 22 de juny
Exposició: Disseccions
oníriques.
Espai EART (Torrijos, 68)
Fins al 23 de juny
Exposició: Elogi, de Cristina Peñuela.
CC El Coll (Aldea, 15)
Fins al 24 de juny
Exposició: Agua, de
Daniel Balda i Toni Riera.
Galeria Hartmann (Santa Rosa, 9)
Fins al 30 de juny
Exposició de pintura i
escultura: Més enllà de
la figura, de M.
Camacho, P. Gómez, J.
Pallàs i C. Zacchetti.
Paspartú (Verdi, 25)
Fins al 7 de juliol
Exposició: 25è aniversari del Drac i Gegants de Gràcia
CC La Sedeta (Sicília, 321)
Fins al 20 de juliol
Videoart:
Amanda
Coogan.
Galeria Safia (Bruniquer, 9)
Fins al 31 de juliol
24a Mostra de Turisme Juvenil.
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça de Lesseps, 20)
Fins al 31 d’agost
Mostra col.lectiva.
Galeria Tòrcul d’Art
(Joan Blanques, 44)
Xerrada-taller sobre criptografia i DNI electrònic:
L’ordre.
La Quimera (Verdi, 28,
baixos), a les 20 h
Espectacle teatral: Figuretes de vidre, de Sotacabina Teatre.
Lluïsos (Pl del Nord, 7), a
les 21 h
Espectacle teatral: Los
árboles mueren de pie, del
Grup de Teatre del Centre.
El Centre (Ros de Olano,
9), a les 22 h
16 de juny
Festa d’estiu de l’Ateneu Rosa de Foc: Mercat
d’intercanvi (de 10 a 18 h),
animació infantil (11 h),
contacontes (12 h), dinar
popular amb l’Olla Mòbil
(14 h), taller de reciclatge
per a petits i grans (16 h),
cantautors (18 h), monòleg (19 h), danses orientals (19.30), reggae night
reunion (20 h), batucada
brincadeira (21.30) i sopar,
festa i sorpreses a l’Ateneu (22 h).
Plaça de la Virreina, a
partir de les 10 h
Visita guiada pel CRBS.
Centre de Recursos
Barcelona Sostenible (Nil i
Fabra, 20), a les 11 h
Correfoc amb la Malèfica del Coll i la
Diabólica.
Casal Joves del Coll (Duran i Borrell, 24),18 h
Fi de curs de l’Esbart de
Dansaires.
Orfeó Gracienc (Astúries,
83), a les 17 h
Concert experimental:
Apostolpor Apostol,
contrabaixista de l’OBC.
El Pulpito (Rabassa, 68), a
les 20 h
Espectacle teatral: Figuretes de vidre, de Sotacabina Teatre.
Lluïsos (Pl del Nord, 7), a
les 21 h
ACTES
15 de juny
Les tertúlies de Distrivinyes: Eleccions, abstenció i República.
Distrivinyes (Or, 8), a les
19.30
10
Festa 10è aniversari revista Cáñamo: Elkapel +
Gas-Lab&Mc Kilo.
KGB (Ca l’Alegre de Dalt,
55), a les 21 h
Vè Trimestre de Poesia:
120 anys de Merz. Poesia fonètica a càrrec
d’Anna Blume.
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80), a les 22 h
Espectacle teatral: Los
árboles mueren de pie, a
càrrec del Grup de Teatre del
Centre.
El Centre (Ros de Olano,
9), a les 22 h
17 de juny
Espectacle teatral: Figuretes de vidre, a càrrec de
Sotacabina Teatre.
Lluïsos (Pl del Nord, 7), a
les 18 h
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça Lesseps, 20), a les
20 h
Mercat de l’Abaceria
(Travessera de Gràcia),
11 h
Taller d’escriptura: Narra
el teu viatge, a càrrec de
David Rabadà.
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça Lesseps, 20),19 h
Taller d’escriptura: Narra el teu viatge, a càrrec de David Rabadà.
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça Lesseps, 20),19 h
19 de juny
Cicle de rutes saludables:
Ruta mediterrània.
Mercat de l’Abaceria (Travessera de Gràcia), 17.30
Concert a càrrec del Cor
de Joves: Bella de vos
sou Amorós.
Orfeó
Gracienc
(Astúries, 83), a les 21 h
Xerrada ‘Viatges i natura’:
El Mediterrani, fauna i
flora subaquàtica, a càrrec de Manel Gazo.
Dimecres de projeccions: Roswell, de Bill
Brown.
Heliogàbal (Ramon i
Cajal, 80), a les 22 h
recomanem
CEDIDES
Música i poesia: Conversos.
Elèctric Bar (Travessera
de Gràcia, 233), 22 h
21 de juny
Xerrada: Boris Vian,
constructor d’imperis,
a càrrec de Xavier Albertí i Oriol Genís.
Biblioteca Jaume Fuster
(Plaça Lesseps, 20), a les
19 h
Música, xerrades i sopar, pels 25 anys de Gegants.
El Drac i els Gegants de Gràcia han convocat una xerrada per
aquest dissabte amb els fundadors de les Colles de Cultura
Popular (Districte, a les 18 h). Per continuar els actes de celebració del 25è aniversari, s’organitza un sopar de colles i el
concert i el ball amb la música de la Salseta del Poble Sec.
Districte i Jardinets de Gràcia
Dissabte 16 de juny, a les 18 i a les 21 h
Espectacle teatral: Los
árboles mueren de pie, del
Grup de Teatre del Centre.
El Centre (Ros de Olano,
9), a les 18 h
Concert: Zenith Quartet.
Elèctric Bar (Travessera de
Gràcia, 233), a les 21.30
18 de juny
Audició de fi de curs
dels alumnes de l’escola de música.
Orfeó Gracienc (Astúries,
83), a les 19 h
31è Festival de Barcelona
Grec: 2666, a càrrec de
Xavier Grasses, dins del
cicle de converses.
Biblioteca Vila de Gràcia
(Torrent de l’Olla, 104), a
les 19 h
Club de lectura nocturn:
Parlem de teatre.
Bibl. Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla, 104), 21.30
Contacontes: Laia Serra.
Elèctric Bar (Travessera de
Gràcia, 233), a les 22 h
Gràcia Jazz Session: Xavi
Maureta i Joan Motera.
Heliogàbal (Ramon i Cajal,
80), a les 22 h
20 de juny
Cicle de rutes saludables:
Ruta del Pes.
SI VOLEU ANUNCIAR ELS VOSTRES ACTES EN AQUESTA AGENDA, ENVIEU UN CORREU
ELECTRÒNIC A [email protected] O BÉ UN FAX AL 93 217 06 80
Club de lectura alemanya: Selbs Betrug, de
Bernhard Schlink.
Biblioteca Vila de Gràcia
(Torrent de l’Olla, 104),
a les 20 h
Cicle de documentals
‘Cultura llibertària (II)’:
Granados y Delgada.
La Quimera (Verdi, 28,
baixos), a les 20 h
Concert: Pad experimental.
Elèctric Bar (Travessera
de Gràcia, 233), 21 h
Tot sopant conèixer la
cultura gitana, a càrrec de l’antropòleg, Pep
Fornés i el fundador de
l’Associació Gitana de
Gràcia, Oncle Manel.
El Cercle (Ros de Olano,
9), a les 21 h
Rumba Club: El tio
Carlos + Papawa.
Sala KGB (Ca l’Alegre de
Dalt, 55), a les 22 h
Concert acústic: Uni
and her Ukelele.
Heliogàbal (Ramon i
Cajal, 80), a les 22 h
l’independent
15 de juny de 2007
de Gràcia
Documents
N OVET
AT
VETA
EDIT
ORIAL
EDITORIAL
‘La Masmorra’
El dia 20 d’agost de 1975, en el marc de la Festa Major de l’exvila de Gràcia, el Raimon havia de fer
un concert a l’envelat de la plaça del Sol, ple de gom a gom, davant de 2.000 persones. Després de
cantar les primeres quatre o cinc cançons, l’únic que es va sentir a la plaça van ser els udols de les
sirenes dels cotxes dels grisos. Joan Ventura descobreix a ‘La Masmorra’, editat per Cossetània, els
fets d’aquella nit i el que van viure els 27 detinguts
LA COMISSARIA DE GRÀCIA
Ens van portar a la comissaria de
Gràcia, situada a la cantonada dels
carrers de Nilo Fabra i del Torrent de
l’Olla, a la part baixa de la plaça de
Lesseps.
No m’han agradat mai les cues i les
evito sempre que puc. Tanmateix, a la
comissaria de Gràcia em va tocar fer
cua, una llarga, lenta i angoixosa cua,
per identificar-me. Quan vàrem arribarhi, a la comissaria ja hi havia una llarga
cua de gent que estava sent identificada. Tots eren joves, d’un ventall d’edat
que anava dels divuit als trenta anys,
aproximadament. La majoria dels
detinguts eren nois, però hi havia
també algunes noies.
Un dels detinguts, un xicot que anava
amb una camisa de quadrets vermells i
blancs, tenia el nas vermell com un
tomàquet. El noi feia una alçada que
devia voltar el metre setanta, o una
mica més; era de complexió prima,
gairebé d’aparença fràgil, i portava
unes ulleres que li conferien un aire
d’intel·lectual rebel. Tenia un apèndix
nasal d’una mida considerable que, tal
com estava envermellit, semblava
encara més gros. Era obvi que aquell
nas havia rebut un fort impacte, a
conseqüència del qual s’havia esdevingut una hemorràgia, tal com feien
clarament evidents els rastres de sang
seca en diverses zones de la cara
i unes taques a la camisa.
– ¿Qué te ha ocurrido en la nariz?
–li va preguntar un dels molts
policies que ens vigilaven, tot fent
una cantarella, en un to
indissimuladament d’allò més
cínic.
– Res. No ha estat res, m’he fet un
cop –va contestar el noi, amb un
fil de veu.
– ¿Y dónde te has dado el golpe?
–va continuar el policia, mortificant-lo cínicament, perquè ben
segur que aquell sapastre ja
devia saber que el cop se l’havia
fotut contra alguna mà tancada
d’algun col.lega seu.
Allò era una gàbia de grills. A
causa de l’esvalotament dels
policies, és clar, perquè nosaltres
estàvem ben atemorits i ben
calladets, ja que ningú no gosava
dir ni piu, cosa que, d’altra
banda, estava totalment prohibit.
Però aquella rècula de “protectors
de l’ordre públic”, de pantaló gris
i camisa també grisa, i
intel.ligència encara més grisa, es
comportava com una banda de
desordenats histèrics a punt d’un atac
de nervis. I la seva histèria era una
autèntica agressió psicològica, perquè
veient-los tan esverats tots estàvem
amb el temor que d’un moment a
l’altre no comencessin a desfogar-se
tot repartint mastegots a tort i a dret.
De totes maneres, en aquells moments
el soterrani de la comissaria de Gràcia
era una veritable bassa d’oli en comparança amb el que havia estat succeint
en aquell enfollit lloc fins aleshores: si
en aquells moments els policies –tots
eren xicots joves i ben plantats d’aproximadament una alçada d’un metre
setanta-cinc o metre vuitanta i amb
cara de cercabregues– no repartien
estopa per desfogar-se era simplement
perquè ja ho havien estat fent amb els
primers detinguts que havien arribat i
ja n’estaven cansats. Podríem dir que
l’arribada de la meva tongada havia
coincidit amb un període de descans.
Al fons de tot del soterrani, a mà
esquerra, gairebé a un parell de metres
per dessota de la rasant del terra del
vestíbul, hi havia una filada de barrots
verticals que evidenciaven la presència
de diverses gàbies –sí, més que no pas
cel.les, eren gàbies allò que hi havia en
aquell soterrani–, a les quals ja hi havia
engarjolada una quinzena de persones,
algunes de les quals, tal com acabo de
dir, havien estat prèviament ben
“escalfades” abans d’entrar-hi.
Hom suposa que nosaltres –el Joan i
jo– havíem estat dels darrers a ser
detinguts i que per això érem al final
de la cua. Pel mateix raonament, els
que ja ocupaven les gàbies del fons,
que havien estat òbviament els primers
a ser portats a aquell lloc tan poc
acollidor, devien haver estat dels
primers a ser detinguts. Es donava la
circumstància que la d’aquell xicot del
nas esclafat havia estat la primera de
totes d’aquella cadena d’irracionals
detencions, però s’havia passat tota
l’estona que havien durat els aldarulls
retingut a l’oficina de l’organització de
l’envelat.
Que les diligències d’identificació de
tot aquell ramat de xicots amb pinta de
xais entrant a l’escorxador eren d’allò
més lentes gairebé ni caldria esmentarho. I dir que em van demanar el DNI
amb un crit desproveït de tota mena de
cortesia és pura reiteració. Per aquella
època, i la veritat és que no recordo
pas per quin motiu concret, m’havia
acostumat a portar una fotocòpia dels
documents personals (DNI i permís de
conduir) en comptes de l’original.
– ¡Esto no sirve para nada!
No vaig poder evitar de sorprendre’m
quan vaig veure que davant dels meus
morros aquell policia partia en dos
trossos aquell paperet en el qual hi
havia fotocopiades totes les meves
dades personals i el llençava amb
menyspreu per terra.
– A ver: nombre y apellidos.
“Però, burro –vaig pensar dintre meu–
si tot això ho tenies en la fotocòpia
que acabes d’estripar”.
– Domicilio…
El Joan es va identificar a continuació de
mi. Primerament li van escorcollar la
bossa mentre ell no parava de mostrar
el seu DNI, manifestant que era fotògraf
i que simplement estava fent temps per
després anar a fer unes fotografies al
Raimon. No s’adonava que parlava en
va, que ni se l’escoltaven, que en
comptes de donar un argument
exculpatori no feia altra cosa que
reiterar la seva inculpació. És més, ben
segur que ja havien format un veredicte
de culpabilitat, ja que els fotògrafs eren,
sobretot quan hi havia aldarulls com els
d’aquella nit, tractats amb “especial
consideració”, com si fossin espies al
servei de les “demoníaques forces
estrangeres de caire filocomunista”, ja
que les seves fotografies, sobretot les
publicades en els diaris de l’estranger,
posaven en evidència la falsedat del
lema oficial de l’Espanya dels “tantos
l’autor
CEDIDA
Joan Ventura (Palau de Plegamans,
1946), malgrat que professionalment
s’ha bellugat dintre del camp tècnic
(delinenant projectes, fotografia),
sempre s’ha interessat per les lletres.
El seu primer escrit seriós, de quan
tenia 25 anys, va ser un opuscle sobre el club de futbol del seu poble.
Tot seguit començà a publicar alguns
reportatges als diaris El Correo
Catalán i La Vanguaria i a les revistes Algo, Sólo Moto, Historia y Vida i
Revista de Arqueología. Durant els
darrers deu anys ha publicat tres llibres: Club de Futbol Palau de Plegamans, una entitat amb història; Tot
terreny. Imatges per recordar, que
explica la història d’aquesta especialitat motociclista des de la seva
implatnació a l’Estat espanyol de
mitjan anys seixanta fins l’actualitat;
i El surco del labrador. La mujer
según el texto del Corán.
años de paz”. Van quedar-se-li la bossa
amb la càmera fotogràfica, que van
anotar, això sí, a la llista de les seves
pertinences.
Vaig acabar de travessar el vestíbul del
soterrani, atapeït de policies amb cara
de pocs amics, amb tot el cos tens i el
clatell encongit, convençut que d’un
moment a l’altre rebria un mastegot.
Vaig baixar per l’escala que hi havia a
mà dreta i em van “instal.lar” a la gàbia
del fons de tot, que quedava a la dreta.
El Joan va ser ficat a la gàbia del
costat. Entre tota aquella gernació de
policies esvalotats que pul.lulaven per
les masmorres de la comissaria de
Gràcia, n’hi havia un que destacava per
damunt de tots els altres. Era robust,
no gaire alt, devia fer poc més de
metre setanta –dubto que arribés a
metre setanta-cinc–, tenia la cara
rodona i el coll gruixut.
11
l’independent
15 de juny de 2007
de Gràcia
Cultura
El Teatre Lliure reobrirà les seves
portes a la temporada 2008-2009
La sala substituirà l’Espai Lliure com a espai d’assaig i acollirà obres de mig format
AGUSTÍN DONIA
El teló del Teatre Lliure
de Gràcia es tornarà a
alçar per acollir representacions de format mig un
cop la sala afronti la
remodelació que encara
té pendent des del seu
tancament al 2003. Tot i
que un cartell a la façana
avisa de l’inici d’obres al
setembre, fonts del
Lliure asseguren que és
arriscada aquesta previsió però apunten com a
data màxima la propera
tardor per iniciar la
reforma. D’altra banda,
confien en poder obrir la
sala totalment rehabilitada per la temporada
2008-2009.
CARINA BELLVER
El Lliure de Gràcia ha viscut tot
un particular viacrucis de quatre
anys per afrontar la seva adequació a la normativa vigent de seguretat i protecció contra el foc,
motiu pel qual va tancar el novembre de 2003. Des d’aquell moment,
la fundació ha fet ballar moltes
dates que asseguraven l’inici
d’obres tot i que mai veien la llum.
Si en un primer moment, s’al·legava una mancança de pressupost
com a motiu per endarrerir la remodelació, a l’actualitat, tot i estar fixada la data de setembre d’enguany per iniciar-la, sembla ser que
tampoc serà la definitiva a causa
de la falta d’adjudicació de part de
les obres. Encara que queda algun
que altre serrell per determinar, la
Fundació Teatre Lliure assegura
que la rehabilitació s’iniciarà abans
de Nadal i que la sala gracienca
UN CARTELL ANUNCIA L’INICI
estarà activa per la temporada teatral 2008-2009 per acollir les estrenes de representacions de mig format. La remodelació, de la qual la
llicència d’obres i d’activitats data
de 2005, es farà en dues fases tal i
com estava previst. La primera
d’elles, que permetrà poder obrir
la sala quan estigui mínimament
condicionada, preveu un pressupost de 1.228.440 euros, dels quals
500.000 corresponen a una aportació extraordinària de l’Institut de
Cultura de Barcelona. La resta es
finançarà a través d’una hipoteca
de l’edifici del carrer Montseny a
càrrec de la Fundació Teatre Lliure. La segona fase d’obres proveirà
la sala d’un millor equipament tècnic. Quan la sala gracienca estigui
enllestida, deixarà de funcionar
l’Espai Lliure del teatre de
Montjuïc.
DE LES OBRES AL SETEMBRE DE
2007
Un llibre recull els trenta
anys d’activitat artística
Amb Camí de nit, el Teatre Lliure
alçava el teló a Gràcia l’1 de desembre de 1976 a la seu de l’antiga cooperativa obrera La Lleialtat, que funcionava al número 47
del carrer de Montseny des de
1894. Un grup d’obrers va llogar l’edifici a la recent estrenada
companyia dirigida per Fabià
Puigserver, que pretenia dur a
terme un projecte de teatre estable, rigorós i de qualitat. Al novembre de 2003, dos anys després que s’inaugurés el nou Teatre Lliure a Montjuïc –dissenyat
pel mateix Puigserver–, la sala
històrica de Gràcia tancava les
seves portes per afrontar una rehabilitació que l’ha portada a una
inactivitat que dura fins als nostres dies. Enguany, la companyia
Teatre Lliure celebra trenta anys
i per aquest motiu ha editat un
llibre que recull els diferents períodes històrics de la companyia,
textos de representants del món
teatral, fitxes tècniques i fotografies de diferents produccions del
Lliure. La seva presentació serà
el proper dilluns 18.
breus
El Casal Corpus
fa ‘Catalans a
la romana’
El grup de teatre Casal Corpus
estrenarà aquest cap de setmana del 16 i 17 de juny l’obra
Catalans a la romana, de Joan
Rosquelles i Gil. Dirigida per
Frederic Caralt, la peça és una
comèdia d’humor ambientada
en l’època romana on un seguit
d’equívocs portaran els seus personatges a desenvolupar una
trama que presenta situacions
d’allò més divertides i comunes
a totes les èpoques. L’acció se
situa a la Costa Bravum, una de
les colònies de l’Imperi Romà,
i explica la rivalitat entre un
cònsul i un mercader per aconseguir la plaça de Senador de
l’Imperi.
La sala KGB
presenta
‘Achilifunk’
La sala KGB, al carer Ca l’Alegre de Dalt, va presentar el passat dijous 14, en el marc del cicle Rumba Club, el disc
recopilatori de rumba catalana
Achilifunk, que recull temes
d’aquest estil musical de la
década del 1969 al 1979 mesclats
amb sons disco i funk. Entre
molts d’altres, en el disc
recopilatori apareixen cançons
de Peret, el Gato Pérez i los
Amaya, i va acompanyat d’un
llibret. El recopilatori és obra
de Txarly Brown i durant la
festa de presentació al KGB es
va comptar amb la presència en
exclusiva de Paco Mantecao i el
seu combo, que va reproduir
rumbes amb so hammond
funk, juntament amb l’actuació
dels Papawa. La sala continua
amb el seu cicle de rumba dels
dijous.
CARINA BELLVER
L’obra ‘El perro del hortelano’,
a l’Oratori Sant Felip Neri
Teatro de los Caminos tanca la seva gira amb l’actuació a Gràcia
JORDI SUGRAÑES
El claustre de Sant Felip Neri serà
escenari aquest divendres i dissabte
a la nit de la representació de El perro
del hortelano, una de les comèdies més
famoses de l’escriptor espanyol
Lope de Vega. La Compañía Teatro
de los Caminos posarà així punt i
final a la gira que es va iniciar al novembre. Per als seus integrants,
12
molts d’ells graciencs, no serà una
novetat actuar a Sant Felip Neri, al
carrer del Sol. “Sempre acabem les
gires a Gràcia, perquè al barri se’ns
respecta molt”, explica Mar Colàs,
integrant del grup teatral. Fa un
parell d’anys, van presentar El geperut de Notre Dame amb un gran èxit.
La gira ha inclòs unes cent actuacions, sobretot en instituts. “Volíem
apropar el teatre clàssic als joves i
aquesta història és perfecta”, comenta Colàs. L’obra de teatre es centra
en un triangle amorós entre una jove
comtessa, el seu secretari i una donzella de la comtessa. Els seus sentiments originen un vodevil farcit de
situacions divertides. A més, la companyia ha experimentat amb l’escenografia. “No utilitzem escenari, sinó
que actuem entre el públic”, exposa
Mar Colàs.
Puigcercós presenta la reforma dels quatre teatres.
El conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Joan Puigcercós, va presidir dimarts 12 l’acte de presentació
dels projectes de remodelació de les quatre entitats centenàries de la
Vila. El projecte permetrà l’adequació dels quatre edificis a les normes vigents de seguretat, accessibilitat i protecció contra el foc.
l’independent
C UL
TUR
A
ULTUR
TURA
de Gràcia
Rock, jazz i clàssic es conjugen
el Dia de la Música a Gràcia
La banda local Anita Miltoff actua en concert a la plaça del Rei
ARXIU / SERGI GANUZA
Diverses propostes
musicals per a tots els
gustos endinsaran
Gràcia en el Dia Internacional de la Música el
proper dijous 21 de
juny. Blues, jazz, música
clàssica i rock, entre
d’altres estils, es podran sentir a la vila en
diferents espais per
celebrar aquesta festa
que té lloc simultàniament a més d’un centenar de ciutats del món.
CARINA BELLVER
El mirador del Park Güell serà
un dels punts neuràlgics de la
Festa de la Música a Gràcia per
partida doble. A la tarda, tindrà lloc el cicle Música amb vistes
en espais insòlits, on hi participaran diverses formacions vinculades al Casal de Joves del Coll
i el centre cívic El Carmel, com
Kasius, Jorge Iglesias, els Tabalers de la Malèfica del Coll, els
Slow way i Los Madalenas. En
el mateix recinte però al vespre,
serà el torn de la música clàssica amb el concert de MúsicusOrquestra de Flautes Dolces del
Coll, organitzat pel centre cívic El Coll. D’altra banda, l’escola de teatre musical Youkali
celebrarà la festa de la música
com no podia fer-ho d’una manera especial com és organitzant
un taller obert d’interpretació
de cançons. Per la seva part, el
bar de l’Orfeó acollirà els seus
particulars concerts acústics i
intimistes de cada dijous on els
protagonistes són els cantautors
d’arreu, un cicle organitzat per
l’associació CaminArt. La cita
per als amants del blues i del
jazz serà al bar del centre cívic
La Sedeta, que acollirà el concert dels Blue Tools. Qui prefereixi rumba, pot passar-se pel
KGB on podrà gaudir del con-
UN
GRUP ACTUA EN EL
DIA
cert dels Papawa i de El Tío
Carlos dins del cicle Rumba
Club.
Tot i que la festa de la música
se celebra el 21 de juny, el cap
de setmana anterior pot gaudir
d’un petit tast musical. Per una
banda, aquest dissabte 16 tin-
Els Papawa i El tío
Carlos celebren la
jornada amb
rumba catalana
drà lloc la festa reggae al mirador del Park Güell dins de les
Festes Joves del Coll i també el
concert de corals dels Lluïsos de
Gràcia a la capella de la Salle de
Gràcia per celebrar la festa de
Sant Lluís, patró de l’entitat.
La formació gracienca Anita
Miltoff es promocionarà a la pla-
DE LA
MÚSICA
DE L’ANY
2005
ça del Rei el mateix Dia de la
Música en un concert emmarcat dins del cicle Més a prop que
organitza l’Institut de Cultura.
15 de juny de 2007
Joan Millaret
crítica de cinema
Geografia de la incomunicació
Després de radiografiar la
d’alguna manera el naturalistediosa monotonia d’un
me codificat del cinema
sobtat assassí de províncies
dominant. Per a l’ocasió ha
a l’eixuta Las horas del día,
desenvolupat el recurs de la
el director barceloní Jaime
polivisió en una percentatge
Rosales torna al particular
important de la pel.lícula que
univers íntim i casolà d’uns
consisteix en partir la
personatges enfonsats en el
pantalla en dues meitats
dolor i la
mentre es
incomunica- Una nova proposta
mostra simulció a La
tàniament la
agosarada que obre mateixa acció
soledad. Es
tracta d’una
domèstica des
camins poc o gens
nova proposde diferents
ta agosarada transitats
angles d’un
que segueix
mateix espai o
aprofundint en el cinema
en diferents espais de la
com a mitjà expressiu i
casa. Un procediment
artístic obrint camins poc o
distanciat del vistós recurs
gens transitats preocupant-se
de la pantalla partida com a
altra volta de disseccionar
malabarisme tècnic o frivoliamb rigor i escalpel el gènere
tat postmoderna. Rosales fa
humà .
un cinema a part.
Aquest valor temerari i
desafiant li ha valgut que el
fitxa
seu llargmetratge hagi estat
La soledad
seleccionat com l’única
proposta espanyola per la
Director: Jaime Rosales
secció paral.lela Un certain
regard del sacrosant festival
Intèrprets: Sonia
de Cannes. Un merescut
Almarcha, Petra Martínez,
honor per un cinema que
Miriam Correa, Nuria
defuig el gran públic tot
Mencia, María Bazán
explorant noves fórmules
expressives que trenquin
SERGI L.
Denominació d’origen
Aquest grup de folk-punk sorgeix dels bucs d’assaig del centre cívic La Sedeta i enregistrarà un CD promocional que produeix el mateix ICUB en l’impuls a les bandes musicals més
emergents del panorama musical de la ciutat. Aquest és el primer any que Gràcia participa en
aquest projecte. El nom del grup
local prové de la frase en hebreu
amit a mil tof que significa “sóc
un bon alumne”, frase preferida per la joventut palestina durant la Intifada que deia així:
“Odi és el que ens heu ensenyat,
per tant som els vostres millors
alumnes”.
Félix Viscarret presenta el seu film als Verdi. Bajo las
estrellas, l’òpera prima de Félix Viscarret protagonitzada per Alberto
San Juan i Emma Suárez, es va presentar en roda de premsa dimarts
12 amb l’assistència del seu director i dels dos actors protagonistes.
El films està basada en la novel·la de Fernando Aramburu.
cartellera
CINEMES
BOSQUE MULTICINEMES. Rbla. del
Prat, 16 - Tel. 93 217 26 42.
• Ocean’s 13. Divendres i dissabte,
16.00, 19.00, 22.00, 00.40; de diumenge a dijous, 16.00, 19.00, 22.00.
• Zodiac. De divendres a dijous, 16.00,
19.10, 22.20.
• Bajo las estrellas. Divendres i dissabte, 16.10, 19.10, 22.10, 00.40; de diumenge a dijous,16.10, 19.10, 22.10.
• Corazones solitarios. Divendres i
dissabte, 16.10, 19.10, 22.10, 00.40;
de dg a dj, 16.10, 19.10, 22.10.
• Tú la letra y yo la música. Divendres
i dissabte, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20,
00.40; de dg a dj, 16.00, 18.10, 20.15,
22.20
• Un engaño de lujo. Divendres i dissabte, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15,
00.40; de dg a dj,16.00, 18.05, 20.10,
22.15.
• Piratas del Caribe en el fin del
mundo. De divendres a dijous, 17.00,
21.45.
• El Buen Pastor. De divendres a dijous,
16.00, 19.10, 22.20.
• Piratas del Caribe en el fin del mundo.
Divendres i dissabte, 16.00, 20.00, 00.05;
de dg a dj, 16.00, 20.00.
CASABLANCA-KAPLAN. Pg.Gràcia, 115
• Sala 1: El buen nombre (VOSE). Passis:
15.50, 18.00, 20.10, 22.15.
• Sala 2: La hamaca paraguaya (VO).
Passis: 16.00, 18.00, 20.00, 22.00.
CASABLANCA-GRACIA. Girona, 175.
• Sala 1: Another gay movie (VOSE). Passis: 16.00. Taxidermia (VOSE). Passis:
18.00, 20.00. La soledad (VO). Passis:
21.45.
• Sala OZU: Histoires du cinéma. Capítol 1a: Todas las historias i capítol
1b: Una historia sola (VOSE). Passis:
16.00, 18.00, 20.00, 22.00.
• Sala 3: Borrachera de poder (VOSE).
Passis: 16.00, 18.00, 20.00, 22.00.
LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205.
• Sala 1: Historia de un crimen. De divendres a dijous, 16.00, 18.10, 20.20,
22.30.
• Sala 2: La vida de los otros. De divendres a dijous, 16.10, 19.10, 22.10.
• Sala 3: Piratas del Caribe, en el fin
del mundo. De divendres a dijous,
16.30, 21.15.
• Sala 4: Candy. De divendres a dimecres, 20.30, 22.30. Lassie (català). De
divendres a dimecres, 16.10, 18.20.
VERDI. Verdi, 32 - Tel.: 93 237 05 16.
• Sala 1: Historia de un crimen. Passis:
16.00, 18.15, 20.30, 22.45.
• Sala 2: Paris je t’aime (VOSE). Passis:
16.00, 18.15, 20.30, 22.45.
• Sala 3: ¡Esto es ritmo! (VOSE). Passis:
16.10, 18.20, 20.30, 22.35.
• Sala 4: Bajo las estrellas (VOSE). Passis: 16.10, 18.20, 20.30, 22.40.
• Sala 5: La caja. Passis: 16.05, 18.20,
20.30, 22.40.
VERDI PARK. Torrijos,49.Tel.:932178823.
• Sala A: Belle toujours (VOSE). Passis:
16.15, 18.20, 20.30, 22.30.
• Sala B: Elisabeth Kübler Ross:
acompañar a mori (cat).: 16.00.
Tideland. Passis: 17.45, 20.05, 22.30.
Curtmetratge: Noche. Passis: 22.10.
• Sala C: Un engaño de lujo (VOSE). Passis: 16.10, 18.20, 20.30, 22.40.
• Sala D: Nuevo mundo (VOSE). Passis:
16.00, 18.15, 20.30, 22.45.
TEATRES
JOVE TEATRE REGINA. Sèneca, 22.
• Les tres bessones i l’enigmàtic ... (fins
al 17/06). Ds, 18 h i dg, 12 i 18 h
SALA BECKETT. Alegre de Dalt, 55.
• Party line (fins al 01/07). De dc a ds, a
les 22 hores; dg, a les 19 hores.
TEATRENEU. Carrer Terol, 26-28 .
• Sala Cafè-Teatre. 3 Monólogos de risa
Representació: diumenge, 19.30 hores.
Las del cuarto: Transcabaret. Dissabte, 23.30. Hotel Barcelona. Dimecres, 22.30. Cabaret Pedrolo. Dijous,
22.30. El club de la magia. Dimecres,
21 hores i divendres; dissabte, 20.30.
Ilusión o Mente. Dissabte, 22 hores.
Naturalmente. Dijous, 21.00 hores.
Teatro de lo infame. Divendres,
23.30 hores.
• Sala Xavier Fàgregas. Chicas,
Risketos y apuntes pasados a
limpio. Representacions: Dissabte i
diumenge, 19h. + Noches de
monólogos. Representacions: Dissabtes, 22.30 hores. Zzaping, el concurso.
Dijous, 22.00 hores. 2º Campeonato
Impro-fighters. Divendres, 22.30 hores.
Impro-Show. Dissabte, 20.30 hores.
Bona Vesperon. Divendres, 20.30 hores.
13
l’independent
15 de juny de 2007
de Gràcia
Esports
Bèlgica s’imposa a l’onzena edició del
Trofeu Internacional de Gimnàstica
Les esportistes de La Salle Gràcia aconsegueixen el tercer lloc en la competició per equips
ÒSCAR MEJÍAS
Les gimnastes belgues
del Gym Passion
Herseaux han estat les
clares favorites de
l’onzena edició del
Trofeu Internacional
Vila de Gràcia de Gimnàstica Artística Femenina. L’equip va fer-se
amb el primer lloc de la
classificació en la competició per equips. El
conjunt local, el Club
Esportiu La Salle Gràcia,
va obtenir la tercera
posició de la jornada.
REDACCIÓ
REDACCIÓ / M. DÍAZ
El pavelló del Club de Tennis La
Salut va acollir dissabte la trobada
internacional de gimnàstica artística
femenina per excel.lència del districte, el Trofeu Vila de Gràcia. El campionat, que va aplegar 46 atletes de
dotze clubs vingudes de Catalunya,
Bèlgica i Holanda, va estar marcat
per l’alt nivell de les participants. El
públic, també vingut d’arreu, va gaudir de la combinació de l’harmonia,
la destresa i l’elegància en tots els
exercicis executats.
Amb 139,35 punts, les gimnastes
del Gym Passion Herseaux, de
Bèlgica, va obtenir la primera posició en la classificació per equips. Les
holandeses del Turnpoint van sumar 134 punts que els hi van concedir el segon lloc, seguides de
l’equip A del CE La Salle Gràcia.
Sílvia Puig, Vanessa Ureña, Marta
Sabatés i Carol Teixidó van aconseguir els 122,8 punts que els hi van
concedir el bronze. En la classificació individual sènior, les gimnastes
gracienques Marta Sabatés,
Alexandra Oliver i Laura Fulla van
Els 100 anys
de L’Europa,
nova Creu
de Sant Jordi
UNA GIMNASTA DURANT LA COMPETICIÓ DE DISSABTE
posicionar-se com a quarta, cinquena i sisena, respectivament. Kyra
Huisman, del Turnpoint, va encapçalar el rànking. Sabatés, per la seva
banda, va fer-se amb l’or en barra.
En la categoria júnior, l’or en salt
va anar a mans de Carol Teixidó.
Amb 45,2 punts, la belga Audrey
Roose va aconseguir la primera posició en la suma de tots els exercicis. El Gym Passion Herseaux es
va imposar en l’aleví, situant a
Océane Seggio i Carla Czermak en
primer i segon lloc. La gimnasta
gracienca Sílvia Puig va haver de
conformar-se amb la sisena posició.
Al podi del grup d’edat inferior,
l’infantil, van pujar Tess Moonen,
del Turnpoint; Judit Olià, del Gimnàstica Vilanova, i Denise Van
Wijck, del Turnpoint. En representació del CE La Salle, Natalie Bolón
va quedar dotzena.
Una competició de nivell
per fomentar l’intercanvi
El Trofeu Vila de Gràcia de
Gimnàstica Artística Femenina
va crear-se l’any 1996 davant de
l’existència d’un buit de competicions de caràcter internacional.
Tot i que està integrat en el calendari de la Federació de Gimnàstica, no puntua. Les atletes
competeixen en la modalitat esportiva de Tecnificació II, just
per sota del nivell olímpic. Un
dels objectius del trofeu és que
hi hagi un intercanvi de gimnastes entre els països europeus. Des
del seu naixement, la Vila ha
rebut esportistes de Luxemburg, Dinamarca, Escòcia,
Andorra, Bèlgica i Holanda,
entre d’altres. Aquest vincle ha
permès també que les
gracienques participin en altres
competicions similars d’arreu i,
també, que intercanviïn coneixements amb altres joves.
La manca d’instal.lacions per
acollir la competició ha fet el
Trofeu s’hagi hagut de celebrar
fora de la Vila, com a la Foixarda. Enguany, però, ha trobat un
espai a casa.
El govern de la Generalitat ha decidit concedir la Creu de Sant
Jordi al CE Europa, en la seva
tasca de defensa de la identitat i
de la seva personalitat. La Generalitat ha destacat que el club
gracienc, després de cent anys a la
Vila, “ha esdevingut un agent de
cohesió social i de vertebració col·lectiva”. Enguany la Generalitat
ha reduït el nombre de Creus per
donar major prestigi als guardons.
Així, dels 77 de la darrera edició
s’ha passat a 31. L’acte de lliurament dels premis se celebrarà el
proper 26 de juny en un acte al
Saló Sant Jordi. D’altra banda, el
president de la Generalitat, José
Montilla, i el vicepresident, JosepLluís Carod-Rovira, van rebre dilluns el CE Europa com a reconeixement de la trajectòria històrica del club gracienc. La comitiva
escapulada en aquest acte institucional va estar constituïda pel president de l’Europa, Guillaume de
Bode; el president d’honor del centenari, Xavier Solano; el capità del
primer equip, Xavier Lucas; dos
dels socis europeistes més antics,
Maria Cinta López i Carles Coll,
i altres membres del club.
L’Europa va lliurar a Montilla
quatre samarretes escapulades,
tres d’elles amb el nom dels seus
fills i una quarta amb el 128 –número que ocupa en la història de
la presidència de la Generalitat– i
amb el seu nom. Els parlaments
de les autoritats van destacar la importància de què un club arribi
als cent anys amb més de 1.300
esportistes.
CEDIDA: JORDI PÉREZ
L’Hoquei Claret s’endú la plaça de
sotscampió a les finals escolars
El cadet revalida el títol de campió a la tanda de penalts
REDACCIÓ
Les finals d’hoquei del Consell de
l’Esport Escolar de Barcelona,
celebrades aquest cap de setmana
al pavelló de la UE Horta, han
tancat amb el títol de sotscampió
per a l’Hoquei Claret en la categoria benjamí. El conjunt
gracienc va perdre a la final per
un ajustat 2-1 que li va donar la
14
victòria a la Salle Bonanova. D’altra banda, i contra tot pronòstic,
l’equip cadet ha revalidat el títol
de campió escolar. El conjunt de
Joan Vila va derrotar al màxim
favorit de la competició, el CP
Vilanova, a la tanda de penalts per
6-4. El partit va resultar de màxima emoció. A la mitja part el Claret perdia per 0-1. Als cinc minuts de començar la segona part,
el Vilanova encaixava el segon gol
a la porteria gracienca. El Claret
reaccionava amb un 1-2, que immediatament es transformava en
un 1-3. Els de Joan Vila van marcar dos gols consecutius. Però el
Vilanova tornava a avançar-se en
el marcador amb un gol a falta de
minut i mig per acabar el partit,
que els situava en el 3-4. Quan
faltaven trenta segons pel final, el
L’HOQUEI CLARET
CADET, MOMENTS ABANS D’INICIAR LA GRAN FINAL CONTRA EL
Claret aconseguia l’empat. Els
graciencs van aprofitar els penalts
per aconseguir la victòria i revalidar el títol de campions. L’entre-
CP VILANOVA
nador dels locals, Joan Vila, és
l’únic tècnic de la lliga escolar que
ha guanyat cinc vegades consecutives.
l’independent
15 de juny de 2007
de Gràcia
Activitat econòmica
Quatre restaurants reben la
marca de qualitat ‘de mercat’
Els establiments compten amb un distintiu que els acredita
CEDIDA
Els restaurants
graciencs Alkimia,
Mesopotamia, Shojiro i
Jean Luc Figueras, entre
d’altres establiments de
la ciutat, són els primers guardonats amb la
marca de qualitat Restaurant de mercat que
concedeix Mercats de
Barcelona, un premi que
reconeix els restaurants
que cuinen habitualment amb productes
comprats a la xarxa de
46 mercats municipals
de Barcelona.
EL RESTAURANT ALKÍMIA, DEL CARRER INDÚSTRIA, ÉS DELS PRIMERS GUARDONATS AMB EL SEGELL
C. BELLVER
La iniciativa pretén reconèixer els
petits establiments de barri, coneguts al seu entorn per la qualitat dels seus plats, elaborats amb
productes frescos del mercat. En
el cas de Gràcia, els restaurants
guardonats amb aquest distintiu
són els restaurant Mesopotàmia,
al carrer de Verdi; el Shojiro, al
carrer de Ros de Olano;
l’Alkimia, al carrer de la Indústria; i el Jean Luc Figueras, al carrer de Santa Teresa. A aquests establiments se’ls ha lliurat un adhesiu que podran enganxar a la
porta per fer visible el distintiu i,
fins i tot, podran incloure a les
seves cartes una pàgina explicant
la certificació. Aquesta marca de
qualitat caduca cada any i s’haurà
de renovar per continuar gaudint
del reconeixement. També el restaurant La Taverna de Lesseps, al
carrer de Septimània, ha estat
Mesopotàmia,
Shojiro, Alkimia i
Jean Luc Figueras
són els guardonats
nominat entre d’altres establiments barcelonins, per rebre el
segell. D’altra banda, els restaurants de l’interior dels mercats,
com els de l’Abaceria, l’Estrella o
el de Lesseps, ja compten amb el
reconeixement.
Rutes saludables
Si el mercat de la Llibertat va endegar la campanya Rutes saludables al maig per promoure una
bona alimentació entre la ciutadania, aquest mes de juny s’hi han
sumat la resta de mercats
graciencs. Durant aquest juny i
el juliol, els mercats de la Llibertat, l’Abaceria Central, l’Estrella
i Lesseps oferiran un calendari
d’itineraris temàtics diferents,
que es divideixen en la ruta mediterrània, la ruta de la diabetis i la
ruta del pes.
Comerciant, si et
vols anunciar a
L’Independent
truca’ns i
t’informarem
692 60 12 61
15
l’independent
de Gràcia
VIURE GRÀCIA
Jordi Albertí
15 de juny de 2007
Una tragèdia soterrada (2)
ARXIU
Avui, com aquell que
diu a cau d’orella,
encara us vull anar
explicant fins a quin
punt s’havien enverinat i complicat les
relacions entre la
societat i l’església en
el primer terç del
segle XX.
Els sindicats i els partits d’esquerra, amb el suport de bona part
de la premsa i de la intel.lectualitat, van assumir de tal manera els principis anticlericals
que massa sovint s’identificava
l’anticleralisme com un valor
republicà. Aquesta simplificació
va tenir unes greus conseqüències ja que va posar la qüestió
religiosa en l’ull de l’huracà a
l’hora de debatre la constitució
republicana de 1931. La radicalització en el procés parlamentari va servir de coartada als sectors més integristes de l’església
per rebutjar frontalment els primers governs republicans i va
permetre alhora que passés a ser
un instrument dins de l’estratègia dels grups anarquistes per tal
de posar en pràctica de primer
un seguit d’insurrecciones pendulares
i, després, la seva temptativa
d’implantar una revolució llibertària, és a dir, d’assolir la
“idea” que propugnaven.
Al meu entendre, per tant, cal
considerar que en el moment de
la proclamació de la República
l’anticlericalisme deixa de ser un
corrent d’opinió que en mans
de la demagògia populista –per
exemple de l’etapa juvenil
d’Alejandro Lerroux– havia
ocasionat incidents puntuals per
convertir-se en una arma en
mans dels defensors més radicals
del comunisme llibertari.
El llibre ressegueix en paral.lel
l’evolució de l’església catalana
i espanyola amb el procés polític general i amb la propagació
de l’anarquisme. És molt important descobrir que en el
16
Pere Martí
gràcia-bcn-gràcia
la torratxa
TGV
congrés de la FAI d’octubre de objectius llibertaris, l’estat psico1933, a proposta de la delegació lògic de xoc que es produirà encatalana, s’aprova una resolució tre les masses.
que preveu no només l’armament A la vista d’aquestes resolucions és
dels seus militants sinó també fàcil entendre que, fins i tot abans
l’adoctrinament, la formació de d’haver acabat de neutralitzar la
sublevació militar
cèl.lules i, el que
S’indentificava
del 18 de juliol de
és més important, l’acord es- l’anticlericalisme 1936, les milícies
anarquistes assaltin
tratègic de ser cacom un valor
les casernes on hi
paços d’aprofitar
havia els dipòsits
el caos que s’orirepublicà
d’armament i que
ginarà quan es
produeixi un previsible cop de comencin d’una forma simultània
força contra la República, de ser les cremes d’esglésies i els assassinats
capaços –diuen ells– de fer pro- de religiosos i de creients. Dic que
ductiu, des del punt de mira dels és fàcil d’entendre perquè des d’un
ARXIU
punt de vista estratègic l’església
era dels tres grans “enemics del
poble” (clericalisme, capitalisme
i militarisme) el més indefens, el
més simbòlic i el més estès geogràficament. Pel nucli dur del
pensament àcrata havia de ser,
doncs, el primer i principal objectiu. La revolució àcrata no
pretenia només un canvi de model econòmic sinó també social i
ideològic. L’església representava
i defensava uns valors ètics incompatibles amb els postulats del comunisme llibertari. Enderrocar
una església era retornar al “poble” la llibertat de posseir el seu
entorn sense herències arquitectòniques que percebien com a
símbol de l’esclavatge a què l’església havia sotmès les classes populars; cremar les imatges era una
transgressió iconoclasta alliberadora; despullar, vexar i torturar
un capellà havia de servir de rebuig per desvetllar les veritables
consciències “adormides”...
I així es va produir la tragèdia,
la tragèdia soterrada de voler
implantar una revolució pel
camí del terror aprofitant que
les institucions republicanes
eren atacades en el front de
guerra.
Del Tren de Gran
Velocitat(TGV) els espanyols en diuen AVE. En
podrien dir caragol cornut.
Ara ens diuen que el tren
no arribarà a la Jonquera
fins al 2012, tres anys més
tard del previst, que ja era
tard, i vint anys més tard
que hagués arribat a
Sevilla, que ja es morro.
Ens tracten com una
província, i no fem res per
deixar de ser-ho. Fins i tot
ens agrada, pel que
sembla. Desconectats
d’Europa, i pagant els
capritxos dels senyoritos.
El més fàcil és donar la
culpa a Madrid. No, la
culpa és nostra. Aquests
dies ja s’ha començat a
entreveure el lamentable
espectacle que ens prepara
la classe política
barcelonina, que es tornarà
a barallar per on ha de
passar el TGV, que si per
Mallorca, per Aragó, o per
sota el mar. Alguns es
preocupen més per la
Sagrada Família que per les
vivendes de la gent. El més
greu de tot és la desconfiança que desprenen els
polítics, que evidencien
dubtes sobre si sabran fer
un túnel ben fet, sense
esquerdes i que no s’enfonsi. Mentre nosaltres
discutim, l’AVE continua
avançant per terres espanyoles i Catalunya segueix
sent tercermundista des
del punt de vista de les
infraestructures. Sense
TGV, amb unes Rodalies
pròpies de Bombay i un
aeroport de fireta. Fins
quan?