29-MAGATZEMS CARSON

Transcript

29-MAGATZEMS CARSON
MAGATZEMS CARSON, PIRIE, SCOTT
DOCUMENTACIÓ DE L’OBRA
TÍTOL: Magatzems Carson, Pirie, Scott and Company
AUTOR: Louis Sullivan (Boston,1856- Chicago,1924)
CRONOLOGIA: 1899-1901 ( ampliació entre 1903-1904)
ESTIL: Escola de Chicago
MATERIAL: ferro, vidre i formigó armat
TIPOLOGIA: edifici civil
SISTEMA CONSTRUCTIU: noves tècniques i materials industrials ( esquelet de ferro,
pilar de formigó)
LOCALITZACIÓ: Chicago
1. CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
...
A mitjan segle XIX Chicago, ciutat construïda majoritàriament en fusta, era un gran centre de
comerç dels EEUU i la seva població creixia vertiginosament. L’any 1871 un incendi va destruir
gran part de les edificacions i va caldre reconstruir la ciutat. Aquest fet va donar lloc a una gran
renovació del llenguatge arquitectònic gràcies a l’ús de nous materials sorgits en paral·lel a la
revolució industrial ( ferro, acer, formigó...) que van permetre noves solucions inimaginables
fins llavors. Cal tenir present que a diferència del que esdevenia a Europa amb l’arquitectura
del ferro, als EEUU no existia una tradició artística que condicionés les noves formes
arquitectòniques, per això qui va dur a terme aquesta renovació foren arquitectes i no
enginyers, que miraven més cap al futur i prioritzaven la funcionalitat de l’edifici a la seva
estètica. Fruit d’aquesta renovació va néixer l’Escola de Chicago.
2. ESTIL
Louis Henry Sullivan està considerat el pare de l’arquitectura americana, i és un dels membres
més destacats de l’Escola de Chicago, pionera d’una arquitectura funcional, utilitària i
racionalista, totalment oposada a l’esteticista; que s’avançarà a l’arquitectura funcionalista o
racionalista europea del segle XX.
De fet, una de les frases més cèlebres de Sullivan, que resumeix a la perfecció la filosofia i el
propòsit d’aquesta escola és “ la forma segueix la funció, és a dir, allò fonamental en un edifici
és que sigui útil i idoni per l’ús que se’n vulgui fer i, per tant, la forma i l’estructura interna
s’han d’ajustar a aquesta finalitat, i no al contrari”.
Els nous edificis del centre de Chicago es van aixecar utilitzant els nous materials com el ferro,
el vidre i el formigó armat, que oferien unes noves possibilitats tècniques que permetien
l’edificació en altura o en vertical. Que es construïssin els primers gratacels també va estar
condicionat per l’augment del preu del sòl i l’especulació. A que tot això fos possible també hi
va contribuir l’aparició dels primers ascensors elèctrics construïts per Siemens.
Sullivan a més d’un gran arquitecte fou també un destacat teòric, a Autobiografia d’una idea (
1924) hi plasma totes les seves idees expressades en molts anys de conferències i escrits. Val a
dir però, que ell mai no va aplicar de forma literal totes les seves idees sobre la funcionalitat de
l’edifici ja que les seves obres gaudeixen d’un exquisit llenguatge ornamental que entronca
amb el nou corrent Modernista que es va desenvolupar a Europa a finals del segle XIX.
Durant els mateixos anys de l’Escola de Chicago, a Europa neix un moviment liderat per
William Morris que rep el nom d’Arts and Crafts (arts i oficis). Critica que les noves tècniques
constructives i els nous materials han creat uns edificis freds i sense personalitat, eliminant
tota capacitat creativa i propugna tornar a l’artesania on l’obra és totalment personal.
3. TIPOLOGIA DE L’EDIFICI
Es tracta d’un edifici civil i urbà concebut per a ús públic. Està situat al districte històric i
comercial de Chicago, a la confluència dels carrers Franklin i Adam. En els seus 56.000 m2
allotjava uns grans magatzems i oficines.
4. ANÀLISI FORMAL
4.1
Materials
Com ja s’ha comentat anteriorment tot l’edifici està construït aprofitant les
possibilitats tècniques que oferien els nous materials com el ferro, el vidre pels
tancaments de les finestres, el formigó armat i l’acer.
4.2
Elements de sustentació i elements sustentats
Els elements de suport són els pilars, fets de formigó armat que constitueixen tota una
carcassa metàl.lica que suporta el pes de l’edifici. D’aquesta manera el mur queda totalment
alliberat de la seva funció de càrrega, fet que permet obrir-hi grans finestrals de vidre. Aquests
pilars, a l’interior de l’edifici es transformen en columnes de fust nu amb originals capitells.
L’element sustentat és la gran coberta plana que tanca la part superior de l’edifici.
4.3
Espai exterior i espai interior
La planta, lleugerament rectangular, és una planta lliure, que crea un interior diàfan, espaiós i
lluminós gràcies als finestrals, sense més distorsions que els necessaris pilars de suport.
Val a dir que la seva construcció es va realitzar en tres fases (1899,1903-1904 i 1906), en
l’última, feta per Daniel Burham & Company l’edifici es va prolongar longitudinalment però es
va respectar el projecte de Sullivan.
En quant a l’alçat de l’edifici, Sullivan va disposar la façana a cada carrer a diferents altures,
amb un clar predomini de la línia recta, la qual cosa contrasta enormement amb la cantonada
arrodonida ( feta a petició dels propietaris) que serveix d’encaix als dos sectors dels
magatzems i que dóna monumentalitat a les portes d’accés.
L’edificació està estructurada amb un soterrani on hi ha les calderes i les instal·lacions
d’il·luminació i calefacció, un primer cos a la base de l’edifici (entresol i primera planta) amb
amplis aparadors de vidre que allotja els magatzems i la resta de plantes destinades a oficines.
Aquestes plantes segueixen una construcció cel·lular, basada en la repetició d’un mateix mòdul
-tant en amplada com en alçada- consistent en les anomenades “finestres de Chicago”, de
forma horitzontal i allargada i separades per una estructura geomètrica de formigó. Són més
baixes a la part superior.
Aquesta horitzontalitat redueix la sensació d’alçada i verticalitat de l’edifici i permet una major
adaptació visual a l’entorn urbà immediat.
Al pavelló circular de la cantonada, on hi ha el nom dels magatzems, també es repeteix
aquesta estructura modular tot i que les finestres són més petites i més verticals.
En conjunt, la façana està concebuda de manera funcional, especialment perquè permeti el
pas de la llum a l’interior. De fet, l’interior i l’exterior estan perfectament interrelacionats a
través dels grans finestrals dels aparadors i de les portes del pavelló circular, de manera que
estableixen una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems.
4.4
Elements decoratius
La tendència racionalista i funcional i el predomini de la línia recta contrasta amb l’abundància
d’elements decoratius que trobem bàsicament a la part de la coberta i al primer cos de l’edifici
a peu de carrer.
Per la decoració de les columnes de la part superior i la coberta es va emprar la terracota, que
és un material molt lleuger.
Els aparadors de la base de l’edifici, i sobretot els del pavelló circular, estan enmarcats per
bandes d’ornamentació naturalista que recorden al Modernisme, feta a partir de fulles d’acant
lobulades, espinoses i bandes espirals. El material utilitzat en aquest cas és el ferro fos.
5. FUNCIÓ I SIGNIFICAT
La funció útil és comercial, i respon a la necessitat de construir grans espais amb edificis més
alts i espais interiors amplis i polivalents. Hi ha també però una funció simbòlica, la construcció
d’un edifici modern que fos el nou símbol de la ciutat i de la seva burgesia emergent.
Els magatzems Carson, Pirie,Scott and Company, reben aquest nom per l’empresa que els va
adquirir l’any 1904, quan finalitzava la segona part de la seva construcció. Fins l’any 2007,
moment en què va passar a anomenar-se “Centre Sullivan” va funcionar com uns grans
magatzems especialitzats en la venda de roba, calçat, mobiliari i parament de la llar, joyería i
productes de bellesa entre d’altres.
6. MODELS I INFLUÈNCIES
Si bé Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l’arquitectura modernista, que
pogué estudiar durant la seva estada a París, els Magatzems recullen l’essència de les
innovacions constructives de l’Escola de Chicago desenvolupada entre 1875 i 1905.
Sullivan també rep la influència de l’arquitectura del ferro europea, que ja havia començat a
treballar amb les possibilitats tècniques que oferien els nous materials com el ferro, el vidre o
el formigó.
El seu plantejament arquitectònic, en què es condiciona la forma dels elements a la funció, es
troba a l’arrel del moviment funcionalista europeu, en el qual destaquen Adolf Loos i Le
Corbusier. També Frank Lloyd Wright, un dels principals representants de l’Organicisme, està
considerat un dels seus principals deixebles.
7. ALTRES OBRES DE L’AUTOR
-
Auditori de Chicago (1872-73)
Guarantie Building (1895) Búfalo
Prudential Building (1895) Búfalo

Documenti analoghi

Museu de Joguets i Autòmats de Verdú

Museu de Joguets i Autòmats de Verdú el vi i la vinya (tan importants a Verdú). També s'hi exposen una bona mostra d'animalons de corral de joguina, unes petites figures de processó i una col·lecció de carros de fusta. Crida força l'a...

Dettagli

indepe 209.pmd - L`independent de Gràcia

indepe 209.pmd - L`independent de Gràcia Pel que fa a l’Orfeó Gracienc, Ràdio Gràcia sempre ha donat veu a totes nostres activitats. N’estem molt contents en aquest sentit. Aquesta cobertura se segueix fent actualment, i esperem que així ...

Dettagli

Imprimir aquest article

Imprimir aquest article nadalenques com els torrons han merescut molts comentaris sobre el seu possible origen. Hi ha llibres de cuina d’avui dia que donen per fet que procedeixen dels àrabs, ja que els seus receptaris co...

Dettagli

De Nadal a Reis

De Nadal a Reis A hores d’ara ja podem dir que aquesta frase del nou president dels Estats Units, Barack Obama, quedarà per a la història, com tantes altres de personatges més o menys coneguts. El cas és que aques...

Dettagli

Curs Acadèmic 2000-2001

Curs Acadèmic 2000-2001 El curs passat, en aquest mateix acte, afirmàvem que havíem d’avançar cap aquest horitzó reforçant, enfortint i potenciant, bàsicament, tres grans eixos d’actuació. Avui, si m’ho permeteu, us recor...

Dettagli

estratègic de cultura girona

estratègic de cultura girona consensuat i assolible, que dibuixa un horitzó en què la cultura es confirma com un dels principals elements de dinamització, promoció i cohesió social de la nostra ciutat. Ara que el camí ja està ...

Dettagli

breu història de l`arquebisbat de barcelona

breu història de l`arquebisbat de barcelona Modrego Casaus, fou el gran promotor d’una important reforma en l’ordenació parroquial de Barcelona (1948), basada en la recuperació i restauració de les antigues esglésies i en l’erecció de més de...

Dettagli