soreghina - Scuola Ladina di Fassa

Transcript

soreghina - Scuola Ladina di Fassa
SOREGHINA
Personajes:
Soreghina
Re
Eie de Net
Amich de Eie de Net
2 Dotores
Osc
SCENA PRIMA
(Osc, Re, doi dotores, Soreghina, Eie de Net)
(Te scena n let, n desch e doi cargeghe; se sent na mùsega doicia)
OSC: “Su la costa de Fraghina
nesc veies i contèa
che n’outa ge stajea
la lujenta Soreghina”
La prinzessa Soreghina no podeva viver se no canche lumenava l sol. De not, o ti dì
de burt temp, la restava te na son fona fona; e da n’encantesimadora ge era stat dit
che se na oita la se aesse lascià troar amò descedada da la mesanot la fosse morta
sùbit.
(Se empea le lum pian pian. Te scena Soreghina che dorm)
OSC: Per mìngol de egn Soreghina la padiva tant che no la podeva levar da let, e la
era descedada demò pöce ore via per l dì, canche, sul mesdì, l sol empieniva sova
cambra.
(Canche la osc disc “Sul mesdì” se auza le lum deldut e Soreghina leva sù da let, la
se destira e la va pian pian avant e endò. La se met endodanöf te let e vegn int i
dotores e l re).
Re: Giö no capisce... giö no sé... Ve pree, vardage a mia Soreghina, la é semper
malada! Che arala mai?... Vardage... Cognede la varir!
Prim dotor: (L ge varda, l ge auza la cuerta di ölges, l scorla l ciau) Per varir deldut,
la prinzessa la cogn viver n mulge a l’averta...
Secont dotor: (L ge palpa la pancia, l ge tocia l vis, l scorla l ciau) ...e star ogni dì
ore e ore a l’aria, jan a spas fora per la mont.
Re: Ma aon jà proà. Tanche fora de ciasa e dò pöc bàresc, Soreghina disc de esser
straca e no la é bona de star defora più che mesora.
Prim dotor: (Scorlan l ciau) No saesse che ve dir de auter...
Secont dotor: Na vè... no saesse....
(L re e i dotores i se n va. Soreghina la se met endò a dormir. Cala le lum enscin
canche vegn scur deldut).
(Se sent n gran rumor. Se auza pian le lum. Te scena Eie de Net jun tera. Se auza
semper de più le lum. Soreghina se desceda e la leva sù da let)
Soreghina: (La se varda entorn, la se destira) Ah, che bela giornada... che bel sol...
Ancö scì che stae ben! É enscinamai estro de jir n mìngol a spas!
(La se met na garlanda de fiores sul ciau e na centa de fiores entornvìa. La va avant
e endò e la vesc Eie de Net)
Soreghina: (Stremida) Oh! Che élo po chigiò?.... Ma chest l’é n om! .... L’é mort!...
Na, na, l respira amò...
Eie de Net: Ohhh.... Ahi... ahi.... aidame....
Soreghina: Amàncol no l’é mort... Gei... tìrete sù... aìdeme ence tu... giö da sola no
ge la fae...
(L se tirà sù, se pojan su Soreghina che la lo mena te so let)
Soreghina: Eco, sta coscì... me racomane de no far rumor, che se mio pare se
n’ascorc che tu es chigiò, l te copa... (La ge met na stracia sul ciau, na fascia entorn
al brac). Dime se te fae mal...
Eie de Net: Na, na... ma tu es ben valenta... e ence bela... Che asto po inom?
Soreghina: Mio inom l’é Soreghina, e tu?
Eie de Net: Eie de Net. Son stat guerier de la schiata di Durans, ma son stat scarà
demez dal re di Fanes. Enlaoita son me n jit te lösc foresć; ma dò de aer tot part a n
mulge de batalie e de aer passà de rie aventure, son vegnù de retorn te mie crepe.
L’autra not, tel vegnir de retorn da la ciacia, endana che passave via i pré soravìa la
Val de Fascia, son sautà jù da n crep...
Soreghina: ... e aló te é troà giö!
Eie de Net: Ei, de chest te rengrazie, se no tu fosse stata tu...
Soreghina: Sssst! Paussete ades!
(Cala le lum)
Osc: Soreghina jiva duc i dì a ge far vijita e a veder Eie de Net: so jir a pe deventava
de dì en dì più lonch e sova sanità era miorada n mulge.
E a mez istà, te n dì pien de lum...
SCENA SECONDA
(Soreghina, Re, doi dotores, Eie de Net)
(Te scena n desch. L re che va avant e endò. Vegn int Soreghina)
Soreghina: Bondì pare!
Re: Bondì Soreghina! Co stasto ancö? Me par ben... No te é mai vedù tant algegra!
Soreghina: Ei, stae dalbon polito, ma.... aesse valch da te prear...
Re: Dime pura, mia Soreghina, dut chel che tu vös... Te scoite...
(Soreghina la va fora e la vegn int con Eie de Net te man)
Soreghina: El à inom Eie de Net, l’é n guerier de la schiata di Durans e l’é tant
valent... L’é troà na dì che l’era bèleche mort, l’é sconet e medeà... e... ge voi ben e
voi l maridar!
Re: Ma esto jita fora de ciau? Chest no pode te l lasciar far! Na! (Rabios) E tu vatene!
(L re l scara Eie de Net. Soreghina la vegn pera e la croda jun tera)
Re: Soreghina! Soreghina! Dotores... sùbit chigiò!!!
Prim dotor: Che élo po suzedù?
Re: La me à dit che la völ se maridar con... con... no sé che un! N pere cos... de la
schiata di Durans! Pfuiii! La scorla... e giö ge é dit de no!
Secont dotor: Saede che no se cogn ge dar de contra te nia a la prinzessa, ades che la
é varida...
Prim dotor: ...se no se völ che la se male endò.
(Soreghina pian pian la renvegn e la taca a pianjer.)
Re: Na, na Soreghina, no pianjer, no far coscita... Va ben, te lasce l maridar. Dotores,
jì a l chiamar!
(I dotores va fora e i vegn int con Eie de Net)
Re: Aede mia benediscion!
(Se destuda pian pian le lum)
SCENA TERZA
(Osc, Eie de Net, Soreghina, Amich de Eie de Net)
(Te scena l desch con doi cargeghe)
(Se auza pian le lum. Endana che la Osc disc sù vegn int Soreghina e Eie de Net e i fa
i möc.)
Osc: L’è scomenzà coscita n temp felize per Soreghina. La stajeva con Eie de Net te
na ciasa de legn tel post più soladif de la mont, da olache se averjeva l più bel cader
sun duta la val e le crepe entornvìa, dal superbech piz de Vernel fin a le cime de
Vaiolon.
Soreghina no se sentiva mai scì ben che sul mesdì. La stajeva bolentiera defora, la
rejonava con gaissa e la era algegra e grignolenta. La jiva sù zenza fadìa per chi erc,
la binava sù fiores, la sgherzava e la coreva desche n ciamorc. Calche oita, tel ciaut
del mesdì, Eie de Net ge jiva dò, tiran l fià con fadìa: enlaoita Soreghina, grignan, lo
endesfidava a la ciapar e la se rampeava su per la mont amò de più.
Eie de Net: (Sustan) Spèteme... tu vas desche n geure... ma da olà te vègnela tanta
gaissa e tanta forza?
Soreghina: L’é l sol! L’é l sol che me dasc la forza!
Eie de Net: Jon a ciasa ades, che son famà!
(Eie de Net se senta jù sun cargega, Soreghina taca a enjegnar l desch)
Soreghina: Chest jir defora sul lujor del mesdì l’é mio più gran piajer!
Eie de Net: Ei, l sé! Jà da sera tu tache a spetar con n gran dejiderie l mesdì del dì dò.
Soreghina: Pecià che l’é jà ruà l’uton. Su la Crepa Neigra l’é jà la prima nef e la
Vesc scì lustra e sotila degor anter i làrejes dal color de l’òr.
(I smacia te usc)
Soreghina: Chi saralo po?
Eie de Net: Vegnì pura int!
(Vegn int l’Amich)
Eie de Net: Tuuu?? Ma da olà sauteto po fora?
Amich: I me à dit che tu stajeve da ste man.... e giö me è troà a passar da chesta...
Ma...(L ge varda a Soreghina)
Eie de Net: Ei, me é maridà e son coscì felize... Ma gei, séntete jù... cónteme... Tu as
fat benon a vegnir a me troar!
(I se senta jù)
Soreghina: Giö me n vae a dormir: son straca e me sente ados n gran freit (Ge vegn n
sgrijolon). Bonanot!
Eie de Net: Ei, paussa polito!
Amich: Bonanot!
(Soreghina se n va)
Eie de Net: Alora, cónteme... che asto po fat te dut chest temp?
Amich: Ah tu saesse... Son stat en guera e bèleche bèleche che ge la jontave... E dapò
é passà de rie aventure... Ma tu... co éla stata che tu te as maridà con Soreghina? Se
no me fale, te piajeva la prinzessa Dolassila...
Eie de Net: Ssst! Parla pian! Soreghina la me à troà che ere mez mort, la me à medeà
e varì. La é coscì valenta e jentila e ence pazienta e bela.
(Soreghina la cita fora e la scoita curgiosa)
Amich: Tu es dalbon n om fortunà!
Eie de Net: (L tasc e l sbassa l ciau)
Amich: Che asto po? No élo vera fosc?
Eie de Net: Se son amò vif l’é per mèrit de Soreghina e per chest me sente leà a ela
per na gran recognoscenza; ma fon daint porte l retrat de Dolassila.
Amich: Ei, me la recorde: la prinzessa gueriera, semper la prima te le batalie, forta e
bela sun so lujent ciaval bianch.
Eie de Net: Ei...
Amich: L’é jà not fona e é amò tanta strada da far. (L leva sù). Te salude.
Eie de Net: Bon viac! Se tu passe da chesta, gei a me troar!
Amich: Bensegur! A se reveder! (I se fa n braciacol e l’Amich se n va)
Eie de Net: Ma che é po mai dit? Perché po me é lascià tirar fora mio secret? No élo
na colpa ence mio sentiment sconet? Chest no élo fosc esser engrà ti confronc de la
nòbola e doicia Soreghina? Me somea de no esser fedel... Pere Soreghina... L’é jà
mesanot... la sarà che la dorm...
Ades vae a la vardar... Soreghina, chieta e pura, con so bel vis bianch enlumenà da la
luna.
(L fasc per jir fora, ma en te chela Soreghina, che la é pojada aló, la ge sauta te
brac)
Eie de Net: Soreghina! Soreghina! Respóneme, no far coscita... Soreghina...
Perdóneme... Soreghina...
Osc: (Endana che se sera l siparie) Descheche la broja freida e cativa copa n fior,
coscita tel mister del scur l’é ruà silenta la fos-cia Mesanot e la à destudà chel’anima
lumenosa.
FIN