L viac te la ziviltà di Romans autora

Transcript

L viac te la ziviltà di Romans autora
Pruma unità
Co érela pa la vita te la Roma imperiala? Tras la vita de Livia e de sia familia fajaron n viac te la ziviltà di Romans per descorir la
sozietà, la politica, la religion, la economìa e c.i.
Chi él pa i personajes de chesta contìa? Tegnon cont che LIVIA l’é l personaje prinzipal
Quinto Livio
e Claudia
giaves de Livia
per via de père
Tiberio Flavio
e Publia
giaves de Livia
per via de mère
│
Tito Livio Severo
père de Livia
Publio Livio
fra de Livia
│
Flavia
mère de Livia
Sesto Valerio
père
de
Lucio
Valerio
LIVIA
Tullia
mère de
Valerio
Lucio Valerio
om de Lidia
Marco Valerio
fi de Livia e de Lucio Valerio
Lucio
Etres Personajes:
Mamerco Sergio: amich de Lucio
Lalage: schiava de Flavia
Pontico: schiavo de Tito Livio
Polibio: schiavo de Lucio
L temp de la contìa
14 d.C.
Scomenz del
prinzipat de Tiberio
41 mort de Caligola
l suzessor l'é Claudio
59 Nerone fèsc
copèr sia mère
Agrippina
37 mort de Tiberio
l suzessor l'é Calligola
54 Mort de Claudio
envelenà da Agrippina.
L suzessor l'é Nerone
65 descorida
de n complot
79
metù a jir da
- de Vespasiano
Gaio Calpurnio Pisone l suzzesor l'é Tito
62 teremot a
contra Nerone.
- 24-25 de aost, eruzion
Pompei
Seneca e Lucano i cogn del Vesuvie
se copèr.
-64 n gran fech
l'à dessatà Roma
- pruma persecuzion
di Cristiegn, cusé de ge aer dat
fech a la zità
68 suizidie
de Nerone.
Doventa emperador Vespasiano
La paroles de la familia:
LATIN
LADIN
TALIAN
avia, -ae f.
giava
nonna
avus, -i m.
giaf
nonno
cognatio, -onis f.
parentela
parentela per nascita, consanguineità
cognatus, - i m.
parent
parente
cognomen, -inis n.
sorainom
soprannome
familia, - ae f.
familia
famiglia (in senso lato, comprendente
anche gli schiavi)
familiares, - ium m. pl.
Famees
familiari, servi della famiglia
filia, - ae f.
fia
figlia
filius, -ii m.
fi
figlio
frater, fratris .
fra
fratello
gener, -eri m
jender
genero, cognato
gens, gentis f.
schiata
casata (insieme di più famiglie,
discendenti da uno stesso progenitore)
levir, -viri m.
cugnà
cognato, fratello del marito
liberi, -orum m.pl.
fies
figli (senza distinzione tra maschi e
femmine)
maiores, -um m.pl.
antenac
antenati
maritus,- i m.
om
marito
mater,- matris f. madre
mère
madre
matrona, -ae f.
fémena
donna sposata, madre di famiglia
nepos, - otis m.
nevó; nez
nipote (di sesso maschile)
neptis, -is f.
nevoa; neza
nipote (di sesso femminile)
nomen, -inis n.
inom
nome
nurus, - us f.
nòra
nuora
parentes, - um m.pl.
genitores
genitori
pater, patris m.
père
padre
praenomen, -inis n.
inom de bàtum
nome personale
propinqui, - orum m. pl.
parenc
parenti
puer, pueri m.
bez; fantolin
bambino
res, rei familiaris f.
roba, sostanza
patrimonio
socer, - eri m.
père de legn
suocero
soros, -oris f.
sor
sorella
uxor, -oris f.
fémena
moglie
vir, viri m.
om
marito
FRASEOLOGÌA
LATIN
TALIAN
Uxorem ducere
Prendere moglie, sposarsi
Ex muliere liberos habere
Avere figli da una donna
Uxorem dimittere
Ripudiare la moglie
Cum aliqua divortium facere
Divorziare dalla moglie
Ab aliquo per divortium discedere
Divorziare dal marito
Filiam (alicui) despondere/destinare
Promettere una figlia in sposa (a uno)
Puerum exponere
Abbandonare un bambino
Nomen dare/imponere
Dare il nome
Filium emancipare
Dichiarare un figlio indipendente dalla patria potestas
Patre nullo
Di padre ignoto
Aliquem in liberum loco habere
Trattare uno come un figlio
L scomenz de la contìa
Livia, protagonista de chesta contìa, la é nasciuda tel 33 d.C.
Enlouta a Roma, desche te duta la Tèlia, l’economìa no jìa inant polito, i regoes era schèrsc e, per la dir fora dreta, i scioldi no era
massa.
I purec era semper de più e i tirèa inant en grazia del forment che ge dajea l Stat. Alincontra chi del Senat no regalèa i scioldi, ma
i ge li emprestèa ai purec e i ge dijea: “No ve cruzià, i scioldi ve i dajon nos”. Ma canche l’era emprestèda, la moneida da ge dèr
de retorn ai riches se moltiplichèa. Zachèi no aea entenù la gàbola e l se aea troà te la pètoles. Mile outes i se aea pentì….
Fi de genitores che aea ciampes e che i no aea abù de besegn de jir dai usurees, l père de Livia vivea de réndita ma ge saea
coscita gustégola la letradura che, enveze che se pussèr dut l dì, l venea libres. Ma no de segur chel an: no l’é stat bon de n vener
nience un. A Tito ge aessa bastà che zachèi jisse te boteiga amàncol per ge dèr na veièda a la scafes di libres, ence zenza comprèr.
Ma pissave voetres se la jent aea voa de jir te sia boteiga canche no la era bona de troèr nia da magnèr!
I tempes era senestres e coscita te la boteiga de Tito da set schiavi ades i era demò de cater a copièr libres e a cèsa i era de doi: l
fideil Pontico e la veia Lalage che ge volea n gran ben a duc i bec.
Lalage ge dijea a Flavia: “che bela popa con bie eies… da veder che che i vedarà canche gé saré morta! L mond muda
coscita en prescia!” La veia aea rejon. L temp de Livia l’era l temp de Roma imperiala e la families les mudèa mìngol a l’outa, col
vegnir semper più pìcoles.
Tel prum sécol d.C. a Roma scomenzèa a sparir la familia slarièda olache i fies, oramai omegn, stajea coi genitores e coi giaves.
Ades i tousc no vedea l’ora de aer dejesset egn per se tor fora la toga praetexta e jir a stèr per so cont ensema ai amisc a fèr festa.
Te campagna no la era coscita: l’era n auter mond! Chiò soravivea la familia slarièda e vint familières stajea dessema ence con
cent schiavi. I giaves per via de père de Livia, Quinto Livio e Claudia, i aea n gran tòch de tera a Fondi e ge saea bel stèr aló.
I giaves per via de mère, Tiberio Flavio e Publia, i aea n alberch te la piciola zità de Capua olache passèa la strèda Appia. Duc i
dis passèa mercanc e viajadores che canche i volea se pussèr o magnèr zeche de bon i jìa bolintiera te l’Hospitium Capuanum.
Chiò i pères de Tito e de Flavia i à fat fora de maridèr si fies: chesta l’é stata na bela pissèda percheche i moroji se volea dassen
ben, ma no la jìa semper coscita: a na tousa podea ence no ge pièjer l spos cernù da sie père e el n’aea n bel festidech!
[letura de dotrei piates sui rituèi de noza te Fascia toutes fora da la guida al Museo de Fascia]
La familia romana l’era na familia olache l père cognea dezider de dut, l’era l soul vardian del patrimonie, l’aea potestà assoluta
sun duc i membres del fech. Sotite stajea la fémena, i fies e, se sà ben, i schiavi. Pissave che l Pater familias aea delbon l met de
dezider su la vita e su la mort de duc i membres de la familia. A cèsa de Livia no la jìa de segur coscita e canche la é nasciuda sie
père l’era dassen content ma vèlch outa…..
Canche na fémena comprèa, la levaressa lavèa l fantolin e la l pojèa sun fon dedant al père. A chest pont, aldò de n veie rituèl, se l
père uzèa sù l pìciol volea dir che l lo azetèa te familia, alincontra l lo refudèa. La rejons podea esser desvalives: massa fies del
medemo ses, massa fies da mantegnir, l sospet de n tradiment da man de la fémena opura la poura che l fi fossa zomp. Te chest
ùltim cajo l destin del pìciol l’era senester: l’era arbandonà enlongia la strèdes e chi che tolea sù l fantolin podea fèr de el chel che
volea: putènes, schiavi, servidores e c.i. Podea ence sozeder, descheche sozet anchecondì te l’India, che zachèi ge rompisse la
giames o ge brujasse i eies ai bec per i manèr a pitochèr.
Aboncont Livia era stata uzèda sù da sie père e, aldò del rituèl, passà set dis ruèa l dì de la purificazion, l dies lustricus o de l’
inom. L père uzèa sù endodanef la pìciola e l dijea dedant a duc: “Fia noscia gé e tia mère te dajon inom Livia. Porta chest inom
semper con onor!” Dapò l père metea sul col de la fantolina n braujel de òr: la bulla aurea che stajea aló enscin al dì de la noza
(ence a n fantolin i ge metea chesta bulla ma canche l’aea dejesset egn l se la tolea demez).
Dant che sie fora trenta dies dal nasciment l père cognea jir a se fèr dèr n document olache l’era scrit che l fantolin o la fantolina
aea l status de zitadin o zitadina de Roma, na copia restèa te l’archivie del Stat (se fajea coscita dal temp de Augustus che aea
goernà dal 27 i.C al 14 d.C.).
E ades proa a traslatèr dal latin al ladin