Scindiroeula - Antica Credenza di Sant`Ambrogio
Transcript
Scindiroeula - Antica Credenza di Sant`Ambrogio
SCINDIROEULA Versione milanese liberamente tratta dal famoso racconto di Charles Perrault. A cura di Tullo Montanari 1 G h’era ona vòlta ona tosetta che la se ciamava Clara ma ghe diseven Filipoeura perché sò nònno se ciamava Filipp e inscì se usava in certi paes. La gh’aveva minga la mamma e la viveva in ona bella cà insemma a sò pader. L’era nò tròpp contenta de avè perduu la mamma giamò de piccola, perché l’è nò che i mamm se troeuven lì, voltaa el canton, de mamma ghe n’è voeuna sola, però gh’era restaa el papà, on bon òmm, on poo lifròcch ma minga gramm. L’aveva faa quatter ghei cont ona bottega de macellar poeu el s’era sgrandii l'aveva miss denter anca salamm e giambon on piccol supermercaa e le ghe andava minga mal. A dì la verità finna in fond la stòria de la mamma la Clara l’era on poo complicada. La mametta l’er ona balòssa e l’era scappada de cà cont on ballerin de tango argentin, on magron alt, scur de pellamm, cont ona faccia de spend pòcch, vun che l’aveva conossuu in d’ona balera e la s’era inamorada. Se sa come hinn i dònn: quand conossen vun che l’è losch come el pò vess vun che de mestee el balla el tango in di baler ò el fa el politich, vann foeura de coo, se innamoren come di gattasc. Invece se gh'hann on òmm brao, tutt cà e bottega, che el ghe voeur ben, el ciappa mai la ciocca, el ghe fa minga i còrna e i a contenta in tutt, el veden nanca. Disen che l'è l'avventura che ghe pias ai dònn. Nient del tutt. L'è che hinn mai content e ghe va mai ben nient e voeuren sempre i novità. E ghe sarìa on quaicòss d'alter de dì, ma de quand l'è arrivava el "femminismo" se po’ pu. E inscì la mametta l’era sparida de cà senza digh né ciao nè bao, pientando lì el marì come on poer pirla e la tosetta piscinina tant che tutti i sò visin de cà diseven: " Va ben per el mari che tant l'è on pigotton come tutti i òmen, ma la tosetta…nò, quella la doveva minga bandonalla, pòra nana…" . Per minga digh ‘sta stòria a la tosetta, che la sarìa restada mal a savè el comportament de quella slandrònna de soa mader, gh’aveven faa cred che la mamma l’era borlada denter in d’on fiumm in piena e per quest gh’era nè tomba, nè alter ricòrd. La tosetta, al pòst de andà al cimiteri, ògni tant la sbatteva in del fiumm on mazz de fior, la se faceva on segn de cros e la ghe pensava pù. On dì el papà, sperando de avèn trovada vòna on poo mej de quella sfondrada de ona ballerina de la soa prima miee, el riva in cà compagnaa de ona sciora ben piantada, cont on còll de tòrell, i cavei curt e on para de garoni muscolos come se la giogass de stopper in serie C, e insemma gh’eren dò tosann, puttòst sul brutt che sul bell, de quei che se dis che “hinn on tipo”, per minga digh che hinn lòffi, però vestii ben, ròba de marca, tant che la Clara l’ha 2 provaa on sens de inferiorità in di confront di òspit avendogh indòss on vestidin de quatter ghei, tòlt sui bancarei del mercaa perchè in cà i danee gh’eren ma el papà l’era on tegnon, vun che el pensava domà per lù. El pader, inscì senza tanta manera, el ghe dis in sul mus che quella dònna la saria stada la soa noeuva mamma e i dò scorengitt sarien diventaa i sò sorei. La Clara, bòna de caratter pròpi de natura, prima de ciappassela a mal e dighen quatter a sò pader che el faseva i ròbb a la sanfasan e el se tirava in cà voeuna che la pareva la sorella del Tyson, per gionta con dò tosann de mantegnì, l’ha pensaa de fà ona proeuva e de spettà a tirà conclusion: “Vedaremm come la se mett. L’aspett l’è quell che l’è, e per gionta me par che se la tiren, ma se sa mai... L’è nò el vestii che el fa el fraa... certi vòlt se poo minga dì... vedaremm… ” Purtròpp i ròbb s’hinn mettuu prest mal. Mal davvera. I tosann gh’hann ciappaa, senza nanca domandaghi, diversi robett, magari de pòcch valor ma l’è anca ona question de bei maner. Gh’hann portaa via: ona Barbie quasi noeuva de quand l’era piscinina, che la ghe giugava pù ma che insòmma l’era on ricòrd; ona cassetta di Pink Floyd sentida tanti vòlt ma che la andava ancamò ben, tòlt el final che el taccava denter; tri liber de la collana Harmony e quei fa nient che tant hinn tucc istess e leggiuu vun ti è leggiuu tucc e on para de oreggin de pòcch prezzi, on catanaj ma minga brutt, che l’aveva tòlt de on senegales visin a la stazion. Quand gh’era on mestee antipatich gh’el refilaven a lee de fà. I piatt eren semper i sò, sia de sgurà che de sugà. La stessa stòria per spazzà i paviment, lavai, dagh la cera, fà el bugaa, fà de mangià, fà su i lett, nettà giò la polver, stirà, stend i pagn e anca fà de mangià. Lor, i dò squitter, compagnaven la mader a fà la spesa e basta. E anca quella se la faseven portà a cà di bottegar. Dolza l'uga... A la sera l’era stracca come on vilan e la se settava giò visin al camin e, on poo indormenta per la stracchezza, la fissava i lughèr che andaven su per la cappa. L’er minga on gran divertiment, saria staa mej andà a fà on girett in compagnia de on quai fiolett viscor ma mej de nagòtt. I sò sorellaster, tant per toeulla in gir, hann cominciaa a ciamalla Scindiroeula, perché spess ghe restava adòss in sul vestii e anca sui cavei, on ciccin de scendra. Ma lee se ne fregava e i a lassava parlà. In del sò coeur i a mandava a dà via el cuu ma per 3 minga mettes contra sò pader che l’era tutt ciappaa per la noeuva miee (che poeu tanto noeuva la doveva minga vess, ma la doveva vess on poo sladinada avendogh avuu on para de marì, on sacch de moros e dò tosann...) comunque chissà cosa la ghe faseva quand a eren in lett. L’esperienza l’è l’esperienza e la sciora de esperienza ghe n’aveva de vend ò noleggià. On dì Scindiroeula ( Scindiroeula, Filipoeura cert che come soranòmm eren nò el massim...) la sent dì di sò sorei - disemm "sò sorei" tant per intendess - che, chissà come mai, saveven semper tuttcòss anca senza legg giornai specializzaa in la cà real, che el princip el dava on gran ball e i tosann de on cert livell, nòbil ò borghes fà nagòtt, quell che cuntava eren i danee, avarien poduu ballà insemma a lù. I dò sorei staven pù in di slip de l'emozion per andà a ‘sta festa e hann ròtt i ball a la soa mamma per fass toeu vestì noeuv, bei scarpett cont el tacch, andà in del perrucchee, fà la depilazion di barbis e di brasc - per el rest usaven minga - comprà reggipett imbottii, pitturass i ong di pee, insòmma tutt quell che podeven fà per mettes in ordin e fà bella figura col princip che se sa mai. Quand lee i ha vist tutt ben in ordin l’ha pensaa: “Che facc de merda… ma brutti schifos, v’è nanca passà per el cervell che podevi vegnì anca mì? Speri che ve vegna la caghetta...” ma lor invece eren content e spettaven che el sò papà ( che poeu l’era el pader domà de Scindiroeula e nanca el sò...) i a portass al palazz del re. Riva el pader e el ghe dis: “Ciao Clara, nun andemm lì al ball e ti sta’ attenta a la cà. Tant el sò che te se divertissariet nanca e allora l’è mei che te staghet a cà che me pias minga lassà la cà bandonada con tucc i malament che gh’hinn in gir al dì d’incoeu...” La Scindiroeula, ò se preferii Clara, la pensa: “Ma varda on poo che pirla quest chì... Cert che me piasaria andà anca mì al ball, tant per vedè almen ona vòlta come se la spassen i sciori. E lu el dis che me piasaria minga. Ma lassomel dì de mi, brutt deficient. Te sareet anca me pader ma te seet de sicur on gran pistòla e poeu mi son minga on can de guardia a stà chì a curà la cà...” e a vos alta la dis: “Va ben papà, ne parlaremm on'altra vòlta magari quand te gh'avareet temp. Ciao belli... Divertives.” L’era lì che la pensava sù a quell che el gh’aveva dì sò pader, quand la sent ona vos: “E ti al ball te ghe andareet!” Scindiroeula la se varda in gir e la ved lì visin ona dònna con on vestì celest, ona baccheta de legn in man e on cappell a ponta. In on primm temp l’ha pensaa che la fudess la Madonna però la 4 bacchetta de legn e el cappel a punta gh’entraven minga tròpp. “Mi son la toa stria bònna - la ghe dis la dònna - e se te faree quel che te disi mi, senza domandamm nagòtt che tant a l'è inutil, te vedaree che te se trovaree ben...” Scindiroeula l’è restada senza paròll perché ai strii bònn ò gramm che fudessen la gh’aveva mai creduu, ma la stria bònna la seguta: “Prima de tutt troeuvom ona zucca.” "Còsa?" "Ona zucca, te see sorda?" Scindiroeula la pensa subit: “Eccola. Son pròpi fortunada, varda che colp de cuu che gh’hoo avuu! Arriva la mia stria bònna, minga quella gramma che chissà cosa l'avaria vorsuu, nò, quella bòna e la me manda a cercagh ona zucca. L'è nò che che ven inment de regalamm on vestidin de mettom indòss che son consciada ‘me ona barbòna, nò, lee la voeur ona zucca.. E va ben, femm finta de nagòtt e portemegh la zucca. La vorara fà riz e zucca anca se me par minga el moment de mettes a fà de mangià...”. La và in giardin, la catta sù ona zucca e ghe le pòrta a la stria che la ghe dis de mettela foeura de l’uss. Ormai Scidiroeula l’è rassegnada e la fà quell che la ghe dis anca se la pensa de avegh de fà minga cont ona stria ma cont vona foeura de melon liberada dalla legge Basaglia. La stria bònna la tocca la zucca con la bacchetta de legn e de colp la zucca la se trasforma in ona carozza, con sedii de velù e con sportei che pareven d’argent anca se eren domà argentaa. Però... La tosa la resta con la bocca averta come on salamm. “Va’ a toeumm la trappola cont denter i ratt...” “ La sarà anca brava a fà i gioeugh de prestig - la pensa la tosetta - ma a mi i ratt me fann schivi, pòrca gibolla, Bisògna che i a toeuvi sù senza nanca vardai se nò me ven de trà sù.” La va in cantina e la ghe pòrta ona trappola con denter quatter ratt e con quatter colpett de bacchetta i ratt se trasformen in cavai bianch. Anzi i ratt eren abbastanza content, infatti diseven de vess content come on ratt, perché in on primm temp aveven pensaa che i avarien negaa e quand s’hinn trasformaa in cavai bianch aveven capii che la gh’era andada de lusso. Avarien dovuu tirà on quai carett, d'accòrd, ma semper mej che vess negaa. “Adess portom ona caròttola e dò lusert...” “Per la caròttola gh’è minga problema, sciora, ma per i lusert savaria minga come fà. L’è sera e i lusert chissà dove hinn..” “A mi me servissen i lusert....” 5 “Capissi sciora - la voreva minga contrarialla perché quei minga tròpp giust se sa mai come reagisenn - ma soo davvera minga cosa fagh. Dove voo a ciappai?” “Ranges bella, mi son la toa stria bonna minga la ciappa lusert e quell che me occor me occor. La regola l'è che la materia prima te me la devet procurà tì se nò i magherii riessen minga...” “Podarien andà ben... soo nò.. on... para de ragn? Quei savaria dove ciappai...” “Eh soo nò... Hoo mai fà la trasformazion cont i ragn. Sent, provemm.... però lamentes minga se el risultaa el sarà minga tròpp bon perchè la colpa l'è la toa.” e la tosa la ghe pòrta caròttola e ragn. La caròttola se doveva trasformà in on carroccee e i lusert in du palafrener. Per la caròttola tutt ben ma i du ragn al pòst de diventaa palafrener, che sarissen cavalier che guiden i cavai de parada, s’hinn trasformaa in du controlleur de bigliett del tram a cavai e eren nò la stessa ròba perché gh’aveven la divisa de tramvier. Sarann staa tranvier a cavall ma semper tranvier. In tutt i maner cont el scur e on poo de bònna volontà podeven vess scambiaa per du palafrener de seconda scelta. “Sara su i oeucc...” vosa la stria e la tosa la obediss semper per quella stòria che se dis "chissà dove la va a finì" e quand i a derva la se troeuva indòss on gran bell vestii che nanca el Gucci ò vun dui sò amis tipo Dolce e Gabbana, ghe n’avaria faa vun compagn. Minga tròpp scollaa, pur se on quaicòss di tettin se vedeva. Anca sòtta l’era missa ben: on bel para de autoreggent color carna, cont i ricamm in alt, on tanga celest che a dì la verità el ghe dava on poo fastidi perchè l’er minga abituada a quell bindell in quell tal pòst e on reggipett cont el ferrett e ona mezza imbottidura in silicon, del stess color che pareva che la gh'avess dò bei zucch anca se l'er minga vera. Gh’era restada sòtta ona vestina on poo malandada ma tant, la se vedeva nò. E i scarp? Nò, vardii i scarp eren fantastich, ona ròbba incredibil. El vestì l’era bell ma i scarp eren superior. Pareven de veder ma minga de quella plastica trasparenta che la var tri ghei, che venden i cines, nò, se capiva nanca de qual material fudessen. Verament bei. Ghe dis la stria bònna: “Tosa, cerca de datt ona resentada ai pee che me paren minga tròpp nett e con quei scarpett trasparent se veden... Scusa se t’el disi, ma l’è nò che te brillet per la polizia 6 anca i cavei me paren minga tròpp nett... Che sciampo te doperet? Libera e voncia? Già che te ghe seet fòrsi te convegnaria datt ona rinfrescada, anca sotta i pagn, se sa mai, se te succed quaicòss e te devet disvetiss chissà el dottor cosa el pensa... ” Scinderoeula, la diventa rossa, rossa: “La sa come l’è, sciora... la scendra...” e la pensa: “Vodaria vedet ti, cara la mia strietta del putt, semper visin a on camin cont el foeugh acces se te sariet pussee netta de mì... E poeu cosa te voeuret che me succeda.. menom minga grammm che i dottor soo nanca se hinn... ” Però la va a lavass i pee e anca el rest senza fà discussion e la torna indree. “Ben, adess che te see resentada, mett su i scarpett, salta denter a la caròzza e va al ball...” “Ma l’invid? L’è nò che ghe voeur l’invid?L’indirizz? Chi è che conoss l’indirizz? Lor, quei che eren ragn e caròttol, el sann ?” “Ah, sì, me desmentegavi... Prònti, l’è chì... L’indirizz gh’el doo al carroccee. Ti divertisset, bev minga tròpp che te see minga abituada e dòpo te stee mal e te tree sù, però ricòrdess ona ròbba importanta: te devet lassà el ball prima che l’orològg del campanin l’abbia finii de sonà la mezzanòtt.” “Stria bòna, mi la ringrazzi de tusscòss ma a mezzanòt m’hann dì che comincia el bell, se comincia a dagh denter de bon e mi devi vegnì via? Se podaria minga almen fà la vona, vona e mezza?” “Nanca de parlann... Quella che te vedet l’è tutta ròba a nolegg e per la mezzanòtt, minut pù, minut men, devi dàghela indree se nò me fann pagà on alter dì e, minga per rinfaccià, ma el nolegg el costa on sacch de danee... Va ben che son la stria bònna ma bònna voeur minga dì cojònna...” Scinderoeula la pròmett e la va al ball. Quand la riva i du controlleur al pòst de aiutà la tosa a vegnì giò de la caròzza, cont l’abitudin che gh’hann se metten in gir a domandà i bigliett a la gent che gh’era intorna e se sent on poo de ridad tant che el princip el ven foeura a vedè cosa gh’è success. Quand el ved la tosa l’aiuta a vegnì giò de la caròzza e già ch el gh’è la invida a ballà. A dì la verità la tosa l’era minga tròppa bòna de ballà, l’aveva provaa in cà de per lee e ona vòlta cont ona soa amisa de scoeula, ma savii come hinn i novità, el princip che la conosseva minga, l’era curios de savè de dove la rivass e se l’era voeuna che la ghe stava. 7 Scinderoeula la se divertiss davvera tant, la balla, la scolta i ciallad che ghe dis el princip, la varda in gir per vedè se gh'eren i sò fint sorei, la bev on para de gin tònich, che la saveva nanca cosa fudessen ma quand ghi hann offert gh’era piasuu el nòmm, che ghe trann insemma el coo tant che la s’è desmentega de domandagh l’ora a quaidun, magari al stess princip. A on certo pont ghe scappa l’oeucc su l’orològg del princip, che tra l'alter l'era on ròlex de quei giust, e la ved che l’è quasi mezzanòtt e ghe ven in ment quell che gh’ha dì la stria bònna. La sent i campann che comincen a sònà e via che la scappa come ona saetta anca se el princip la ten per la man. Ma lee la tira, la streppa tant che per el sfòrz ghe scarliga foeura de on pee ona scarpetta che pareva de veder e la se ferma minga a cattalla sù ma la corr via. La riva in strada senza fiaa ma l’è tard: caròzza, cavai, carroccee, controlleur gh’hinn pù. Bastass minga, anca el vestii che l’ha gh’ha indòss el spariss e per fortuna che la gh’aveva sòtta quella vestina che gh’era restada indòss per sbali, altriment la se saria trovada biòtta. La corr a cà come ona matta e la parentella, pader, madregna e sorellaster, quand riven la veden tutta sudada visin al camin ma se ne sbatten e ghe domanden nagòtt. Sò pader adirittura el s’era nanca accorgiuu che l’era mezza disvestida. A lu ghe interessava che la gh’avess curaa la cà e poeu al riceviment del princip l’aveva trà giò on quai calis de champagne inscì gh’eren vegnuu in ment certi fantasii de fà con quella porscellòna de la soa miee. Intant el princip l’aveva trovaa per terra la scarpetta e el s’era accorgiuu che l’era piccola, al massim on trentacinch, fòrsi meno. El s’era scaprizziaa perché ghe piaseven on sacch i dònn e vona cont i pescitt inscì piccoi l’aveva mai conossuda. Nanca la fudess stada ona giapponesa hce quei se rincagnen i pee de quand hinn piccoi... El decid de trovà la tosa. On para de dipendent del re vann in gir con la scarpetta e giren per i cà per faghela provà ai tosann per vedè a chi la podeva andagh ben. Ciar che la doveva minga vess ona tosetta de dodes ò tredes ann ò ona nana, nò, vona normal, de desdòtt ann, vint al massim ma regolar e riven anca in la cà de Scindirouela. L’era on mestee anca simpatich perché con la scusa de provagh la scarpetta pastrugnaven i gamb ai tosann e ghe vardaven sòtt ai sòcch. 8 Quand riven a cà de la Clara gh’hinn i dò sorei che dann foeura de matt per cercà de infilà la scarpa ma vona la gh’aveva el quarantun e l’altra on trentanoeuv, pianta larga, quindi nanca de parlann. A vun di dipendent del re che scappa l’oeucc su Scindiroeula e el voeur fagh provà la scarpetta perché l’ordin l’era de faghela provà a tucc i tosann minga domà quei in ordin e vestii polito. Ona sorella la dis: “Ma cosa ghe voeurii fagh provà a quella lì che de sicur l’è minga stada a la festa del princip... L’è temp perduu...” E l’altra: “Pensa tì se vona che de sòlit la pòrta on para de scarp de gòmma spuzzolent de quei tòlt al mercà, l’ha miss ona scarpa del gener che chissà quanto la costa...” I duu dipendent fann nanca ona pieghetta: “Numm devom faghela provà a tucc i tosann de circa vint ann e quindi la proverà anca leee... Numm semm pagà a on tant al tòcch e pussee proeuven pussee guadagnom.” Scinderouela la se setta e la ghe dà el pescin dester (stavòlta eren lavaa minga come quella sera con la stria bònna...) e la scarpetta la se adatta perfettament. Sorpresa di sorpres i dipendent del princip ghe disen de andà con lor a palazz che el princip el voeur vedella. I dò sorei dann foeura de matt al penser che la Scindiroeula la vaga a cà del princip. E anca la soa mamma l'era minga convinet la ghe credeva nanca. Quanto al papà el capiva i ròbb on tant la tòcch e princip ò minga princip ghe ne fregava minga tròpp. Quand la riva al palazz el princip el ghe domanda: “Come mai te see scappada l’altra nòtt? L’era ancamò prest...” “Varda princip l’è ona stòria che se te la cunti te me ciappet per ona casciaball ò per ona scema completa, quindi l’è mej che te disa nagòtt. Scusomm ma pòdi minga parlà... “ El princip l’insist: “L’è minga tanto per ti come ti, che, scusa se t'el disi, ma ne troeuvi fin che ne voeuri, perchè insòmma va ben tuss còss ma sont semper on princip, e anca se te gh’eet on pescin verament piccol l'è nò che te see vona foeura de categoria, ma la scarpetta la me incuriosiss: dov’è che te l’eet comprada? Se l’è, de veder?” “ Pòdi minga dì dove l’hoo comperada perché l’è ona scarpa de proeuva e devi daghela indree. L’è ona ricerca de mercaa. Anzi te me farisset on piasè a dammela indree inscì la pòrti a quei che me l’hann dada de provà. L’è on prodòtt noeuv, ona specie de 9 plexiglass, e se el fonziona i a mettaran in commercio tra on quai mes e mi son tegnuda a digh nient a nissun, nanca al princip...” Scinderoeula l’aveva inventaa sui duu pee ona balla ma el princip l'era in la media di princip come intelligenza e el gh’ha creduu. Ma savii come vann i ròbb: el princip el s’è miss in curiosità, dalla scarpetta se passa a la gambetta, da la gambetta a la panscetta, poeu se sa minga come se va a finì e resta che alla fin el princip l’ha sposada anca se l’era minga incinta e al matrimòni i dò sorellaster l'hann criticada come pussee non podeven. Che el vestii l'era minga fin, che de mangià gh'era pòcch e nanca bon, che el princip el spuzzava de cavall, che i regai eren minga sto granchè, insòmma tutta invidia. E anca la madregna la pativa che i sò tosann i a vardava nissun. El pader, come al solit, se ne sbatteva. Poeu el matrimòni l’è andaa inscì, inscì. Lee l’ha segutaa cont el vizzi de cascià ball intant che el princip el segutava cont el vizi de corregh adree ai dònn. Scarpett ò scarponi ne lassava minga perd voeuna. Ognidun el gh’ha i sò de vizi. Cont i pee piccoi ò grand faseva istess, andaven semper ben, bastava che fiadassen anca con fadiga. Inscì hann finii per divorziaa. Però Scinderoeula la gh’ha avuu on bell assegn de manteniment perché, in fond, on princip anca se maniaco sessual, l’è pur semper el fioeu de on re e vona che la sposa el fioeu de on re, se la se mett mal, la sarà minga inscì stupida de lassà perd la possibilità de mettes a tecc per tutta la vita... gh'hinn certi che se sistemen anca con molto meno de on princip, donca... 10