Là che la scuele si clame ikastola
Transcript
Là che la scuele si clame ikastola
Là che la scuele si clame ikastola di Carli Pup I prins progjets di scuele par basc a son nassûts cuant che il nazionalisim di Sabino Arana al à tacât a meti lidrîs in Euskal Herria (il Paîs Basc), là che la educazion e jere stade puartade indenant par castilian o par francês (lis lenghis uficiâls dai doi stâts che si son dividûts il Paîs Basc). La prime ikastola (scuele dulà che l’insegnament al ven fat par basc) e nassè a Donostia (San Sebastián) tal 1914. Cundut de contrarietât dal guvier centrâl si rivà a otignî cualchi vitorie intal cjamp dal insegnament bilengâl di maniere che altris ikastolas a nasserin prime a Donostia e po a Tolosa (1921) e a Orereta (1928). Intai agns ’30 si disviluparin altris scuelis a Soraluze, Oñati, Segura, Andoain, Irura, Estella, Elizondo, Gasteiz... Tal 1936 il Guvier Basc al metè in pîts une sezion dedicade aes ikastolas, ma cu la vitorie dal franchisim lis scuelis baschis a forin proibidis, l’euskara (la lenghe basche) e i siei insegnants perseguitâts. Daspò des primis esperiencis clandestinis isoladis tor dal ‘59/’60 a nasserin trê gnovis ikastolas inte provincie di Gipuzkoa, cuntune sessantine di arlêfs. Chestis scuelis no vevin un sît fis par podê scjampâ ai controi de polizie franchiste. Intai dîs agns seguitîfs lis ikastolas a lerin simpri plui in cressi. Intal 1970 a studiavin ta chestis scuelis 11.400 fruts tra i trê e i nûf agns. Altris scuelis a nasserin ancje intal Paîs Basc francês e tai lûcs de diaspore basche (par esempli a Caracas, in Venezuela). Cu la muart di Franco lis scuelis baschis no vevin dut câs ancjemò finît i lôr problemis. Par esempli tal 1982 il PSOE al veve impugnât une leç dal Guvier de Comunitât Autonome Basche là che si regolave la situazion juridiche dal euskara. Sul principi dai agns ’90 il Guvier di Gasteiz al à permetût aes ikastolas di passâ ae rêt publiche, dut câs plui di cualchi scuele e à decidût di mantignî la sô forme privade. Prime de riforme (an 1992-1993) inte Comunitât Autonome Basche pôc mancul dal 46% dai students des scuelis dal oblic al faseve riferiment ae rêt publiche, il 36% a chê privade e passe il 15% aes ikastolas. L’an daspò, cul passaç di une part des ikastolas ae rêt publiche, il numar dai arlêfs intal public al jere cressût al 51,5% e chel tal privât al 48,5%. Fin ae riforme duncje, dutis lis ikastolas a vevin scugnût di poiâsi pe lôr sorevivence sul finanziament popolâr. Tor de fin dal 2000 un gnûf atac aes ikastolas e a dute la rêt dal insegnament dal basc (tant che l’AEK, il coordenament pal insegnament dal euskara ai adults) al è rivât dal guvier di Madrid e dal judiç Baltazar Garzon che a acusin lis scuelis baschis di jessi “un stât paralêl” che al smire a delegjitimâ il stât spagnûl. Lis ikastolas a àn rapresentât un model impuartant par tantis des realtâts minorizadis de Europe là che l’insegnament de e in lenghe locâl al è bandît o contrastât a fuart des scuelis publichis. Pensìn aes calandretas ocitanis, aes Diwan bretonis o, cence lâ masse lontan, ae esperience dal Istitût di Sant Pieri dal Nadison là che la volontât e i sacrificis de int a àn imbastît un servizi che il Stât e la scuele publiche si refudavin di dâ. Cemût sono organizadis e cemût funzionino lis ikastolas? Jal vin domandât a Edurne Arruti, diretore de Mariaren Bihotza Ikastola di Donostia, ta cheste interviste realizade ai 29 di Otubar dal 2001 inte capitâl gipuzcoane. Cheste interviste e risulte ancje interessante par proponi un confront cul sisteme di insegnament dal furlan che al vignarà aplicât de rêt scolastiche intes zonis furlanofonis su la fonde de leç di tutele 482/’99. CP – Cemût si ponino lis ikastolas tal panorame scolastic spagnûl e ce relazions tegnino cun chês altris scuelis? EA - In dì di vuê tal panorame educatîf spagnûl, intal Paîs Basc, a son trê stamps di scuelis, di une bande a son lis scuelis publichis, di chê altre a son chês privadis e po a son lis ikastolas. Tes ikastolas la ufierte educative e je dal dut par euskara: si trate dal model D. La scuele publiche cumò e da ancje jê il model D parcè che e je une pussibilitât che al ufrìs il Guvier [basc] e parcè che e je une vore inlidrisade intal disvilup de nestre lenghe. L’implant educatîf dal Stât spagnûl al è stât modificât dal Guvier basc e duncje cumò o gjoldìn di une cierte libertât par disvilupâ chest model. CP – Tropis ikastolas sono intal Paîs Basc? EA – Une vore. Ogni paîs al à la sô ikastola e tes grandis citâts, dongje des ikastolas ufiertis dal Guvier basc inte rêt publiche, a son une vore di istitûts privâts, metûts in pîts di cooperativis di gjenitôrs. Si trate di gjenitôrs che a vevin il desideri di realizâ une scuele in linie cu la lôr culture e che si son dâts adun, a àn metût sù un centri pai lôr fîs, a àn contatât i professôrs e a àn inviât il lôr progjet educatîf. Cumò chescj istitûts a son gjestîts dai gjenitôrs che a son a stâ ta chel paîs o ta chel cuartîr. CP – Cemût sono nassudis lis ikastolas? EA – Lis ikastolas a son nassudis sù par jù un trente, cuarante agns indaûr in plene ditature. Sul principi a jerin ilegâls e platadis in locâi metûts a disposizion di altris centris educatîfs o des parochiis. Intune cierte maniere al jere un platâsi di chel che al jere il sisteme educatîf in vore ta chei agns. Po, a planc a planc, si à tacât a meti fûr la muse cuntune vore di dificoltâts soredut economichis. Al è costât une vorone. E daspò, cuant che e je finide la ditature, si à ametût e po uficializât l’euskara, e par consecuence si à podût jessi ae lûs e lavorâ cun plui libertât. CP – Di dulà rivino i finanziaments? EA – I finanziaments a rivin dal guvier basc. Tal câs de rêt publiche il finanziament al è totâl. Tal câs de rêt privade la plui part des ikastolas e je conciertade, ven a dî che e je sostignude al cent par cent dal Guvier basc. In cualchi câs lis ikastolas a son dal dut privadis, e duncje cuntun cost che al cole dut su la associazion [che e gjestìs la scuele], dut câs par solit lis scuelis a son conciertadis e duncje finanziadis al cent par cent. CP – Cemût ise organizade une ikastola? EA – La organizazion des ikastolas e je similâr a chê di chei altris istitûts. La diference cu lis scuelis di chei altris modei e je tal fat che dut l’insegnament al ven fat par euskara. Dutis lis materiis a son insegnadis par euskara fûr che lenghe castiliane, che e ven insegnade par castilian. La organizazion interne e ven caraterizade daûr dal implant scolastic: la educazion infantîl e va dai doi ai cinc agns, la educazion primarie e va dai sîs ai dodis agns, e la educazion secondarie e rive fin ai sedis agns. A son centris che pes lôr carateristichis o par mancjance di arlêfs no puedin mantignî ancje la educazion secondarie e a rivin dome fint ae fin de primarie. Daspò al dipent dai lûcs: a son centris che si ocupin de educazion infantîl e altris di chê primarie. Intes grandis citâts o cirìn di tignî adun i trê nivei. A son istitûts che a àn un numar grant di students e che a zontin ancje la educazion superiôr. CP – Trops students e tropis classis aie cheste ikastola? EA – O vin 332 arlêfs dividûts in cutuardis nivei, ogni nivel al à dôs classis. Dut câs in dì di vuê il tas di denatalitât al è daûr a slargjâsi e duncje, tal zîr di pôcs agns si cjatarìn a vê une classe par ogni nivel rivant cussì a cutuardis classis. CP – Cuâi sono i oraris di insegnament? EA – I students de educazion secondarie a tachin aes vot e mieze e a van indenant fin une, daspò a scomencin di gnûf a trê e a finissin aes cinc, chest fûr che il vinars cuant che a àn orari continuât: a tachin a vot e mieze e a finissin aes trê. I arlêfs de educazion infantîl e primarie a àn un orari che al va des nûf a une e des trê a cinc par dute la setemane. Sabide e domenie fieste. CP – Ce materiis si insegnino? EA – Matematiche, euskara, siencis naturâls, siencis sociâls, inglês, francês, religjon… in sumis un pôc di dut. Dutis lis ikastolas a àn il stes implant, lis materiis e il percors curicolâr a rivin dal ministeri de educazion. O sin une vore controlâts. Al è il Guvier che nus dîs tropis oris che o vin di fâ par ogni materie e v.i.. CP – Si saie cuale che e je la percentuâl dai fruts che a frecuentin lis ikastolas? EA – Jo cumò no ai sot man i numars, ma si trate di dâts che a son publicâts ogni an. Ad ogni mût cumò a son plui di simpri. Al è za di un pôc che a son in vore trê modei: il model A, là che lis materiis a son insegnadis par castilian fûr che intal insegnament dal euskara; il model B, che al è mieç e mieç, dulà che metât des materiis e je davuelte par basc e metât par castilian; il model D, che al è chel des ikastolas, là che l’insegnament al è fat dut par euskara, fûr che lenghe castiliane. Par solit, sul tacâ dal an scolastic, une volte che a son completadis lis imatricolazions, chescj dâts a son rindûts publics par viodi cuâl che al è il model plui presint inte societât. E ce che o sin daûr a viodi ta chescj agns al è che i gjenitôrs a sielzin il model D. CP – Cheste sielte ce fondis aie? Si tratial di une sielte che e diven di resons linguistichis e identitariis, o ben dal fat che il model D al risulte jessi miôr di chei altris? EA – A son gjenitôrs che a sielzin il model D parcè che a pensin che cheste e je la uniche maniere par che i lôr fîs a imparin l’euskara in maniere corete, par vie che a stimin che il model B al sedi un pôc çuet e che la preparazion no sedi tant buine, o dome pal fat che a crodin di facilitâ ta cheste maniere la vite dai lôr fîs intal futûr. A son gjenitôrs che a cirin di inlidrisâ di plui i fîs inte lôr culture o che a cirin une culture cuntune cualitât plui alte e intes ikastolas a puedin cjatâle. TABELIS TAB. 1 - Arlêfs par model di insegnament inte C.A.B., fûr che i studis universitaris (an 2000/2001) Model di insegnament Model A: insegnament par castilian, euskara come materie Model B: insegnament bilengâl euskara/castilian Model D: insegnament par euskara, castilian come materie Model X: insegnament cence euskara Numar dai arlêfs 106.783 67.797 133.059 1.956 percentuâls 34,49 21,90 42,98 0,63 Font: EUSTAT. Estadística de la Enseñanza / Elaborazion dâts: C.PUP 140.000 120.000 100.000 Model A 80.000 Model B 60.000 Model D 40.000 Model X 20.000 0 Numar dai arlêfs TAB. 2 - Andament dai modei di insegnament inte C.A.B. intai ultins agns Model di insegnament 1997/1998 Model A Model B Model D Model X 2000/2001 44,4 18,1 36,6 0,9 diference 34,5 21,9 43,0 0,6 -9,9 +3,8 +6,4 -0,3 Fonts: EUSTAT e Departemento de Educación, Universidades e Investigación / Elaborazion dâts: C.PUP 45 40 35 30 25 20 15 10 5 0 Model A Model B Model D Model X 1997/1998 2000/2001 TAB. 3 - Percentuâl dai diviers modei inte C.A.B. daûr de fasse di etât scolastiche (an 1999/2000) Fasse educative Educazion infantîl Educazion primarie Educazion secondarie dal oblic Model A 11,80 24,12 38,30 Model B 29,02 28,90 23,68 Model D 58,48 46,09 37,37 Model X 0,70 0,89 0,65 Font: EUSTAT. Estadística de la Enseñanza / Elaborazion dâts: C.PUP 60 Educazion infantîl 50 40 Educazion primarie 30 20 Educazion secondarie dal oblic 10 0 A B D X TAB. 4 - Percentuâls di bascofons par classis di etât e par teritori Comunitât Autonome Basche Navare Paîs Basc francês 70 agns 29 10 37 60 agns 21 9 32 45 agns 21 9 27 35 agns 25 9 14 25 agns 33 11 11 15 agns 62 20 9 TAB. 5 - Nivel di bilinguisim (percentuâls) EU SK AL HE RRI A TOT ÂL Basc monolengâl Bilengâl funzionâl basc Bilengâl funzionâl ecuilibrât Bilengâl funzionâl no basc Bilengâl passîf No basc monolengâl Comunitât Autonome Basche Araba Bizkaia Gipuzkoa Navare Paîs Basc Nord (francês) Zone Zone Zone no bascofone miscliçade bascofone Bayona, Basse Anglet, Lapurdi NavareBiarritz Zuberoa 1 - 0 1 2 - - 1 3 7 0 4 15 24 1 0 1 11 23 7 2 5 15 18 1 0 4 8 25 8 5 8 14 16 3 1 4 12 14 15 15 18 13 7 13 6 4 14 12 63 78 63 42 33 82 93 87 55 24 (-) Dâts mancjants. Font: Encuesta Sociolingüística de Euskal Herria, 1996 / Elaborazion dâts: C.PUP