La statistica pel someèr na scienza moderna che la se emprevèl di
Transcript
La statistica pel someèr na scienza moderna che la se emprevèl di
La statistica pel someèr na scienza moderna che la se emprevèl di calcolatores eletronics modergn per lurèr fora i dac regoec ; te la realtà la statistica, che l’é la scienza che studia, con la descrizion e la interpretazion, i fenomens coletives tras la matematica, l’é na scienza veia e veiora; la vegnìa durèda jà dai Babiloneis e dai Egizi che i dombrèa i sentadins, la ativitèdes de produzion e coscita inant. I Vangeles i rejona de dombrament jà canche l’é nasciù Gejù. L vocabol statistica l vegn cà da la parola stato, percheche na outa (e en pèrt ence aldidanché) l’é apontin l stato che endreza la regoeta di dac che revèrda elemenc e fenomens che i lo caraterisea. Aldidanché chesta scienza la se cruzia de ogne sort de fenomen coletif. N fenomen coletif l’ é n aveniment che reverda n muie de persones o de cosses. Per ejempie: La mort de na persona l’é n fenomen soul, enveze la mort de n muie de persones te n lech o te n trat de temp l’é n fenomen coletif e l studièr dèsc l met de cognoscer la caujes, de perveder l davegnir e sencajo de lurèr fora na prevenzion . L grop de duc i elemenc che i à n carater valif e che l’é l’oget de la enrescida statistica l’à inom popolazion statistica o univers statistich; enveze ogne element che fèsc pèrt de la popolazion l’à inom unità statistica. L carater che vegn studià l pel esser de sort qualitatif o quantitatif. L’é carateres qualitatives chi palesé da na calità e no da n valor numerich, per ejempie l mestier, la zitadinanza, l ses e c.i. L’é carateres quantitatives chi palesé dai numeres, per ejempie l’auteza, l peis, l numer de dependenc e c.i. Na enrescida statistica la pel vegnir fata col vardèr fora duc i elemenc che revèrda la popolazion e donca se rejona de rilevazion completa o puramenter se pel vardèr fora demò na pèrt de la popolazion, te chest cajo se rejona de rilevazion parzièla o per campion. Vardon de confrontèr vantajes e desvantajes de ogneuna de chesta doi sorts de rilevazion: - la rilevazion completa l’é de segur la più fidabola, ma ajache la conscidra n gran numer de elemenc, la é grieva sibie per chel che vèrda l regoer che per l lurèr fora i dac. L’è rilevazions completes duta cheles che revèrda situazions anagrafiches ( nasciment, mort, imigrazion, emigrazion e c.i., ma la più cognosciudes l’é i dombramenc de la popolazion, de l’agricoltura e de l’industria e c.i. - la rilevazion per campion la é n muie più spedienta, ma ajache la revèrda demò na pèrt de la popolazion, donca l campion, pel esser che no la corespone deldut a la realtà. L campion l cogn esser slarià fora assà respet a la popolazion: n campion de 100 persones no l pel de segur raprejentèr, per ejempie, duta la popolazion talièna. Dapò l campion no l cogn esser “vizià”, chest vel dir che no l pel esser metù adum da elemenc che fèsc pèrt de na categoria soula. Ejempie: Se volassane saer cotanta persones che à l diplom de scola auta te la fascia de età anter 10 e 30 egn e ge domanassane a la persones che vegn fora da n’aula de na università , vegnissa fora che duc i l’à, ma se ge fajassane la medema domana a studenc de na scola mesèna, la resposta la fossa deldut desvaliva.. Te duc doi i caji aon n “vizie” de campion. LA FASES DE LA ENRESCIDA STATISTICA Na enrescida statistica la vegn fata aldò de fases prezises: a) determinèr avisa l carater che se vel analisèr; b) projetèr l strument per la regoeta di dac; c) regoer i dac; d) scriver jù i dac; e) lurèr fora i dac; f) raprejentèr i dac. a) Determinèr avisa l carater che se vel analizèr Se cogn esser n muie chières canche se spezifichèa l carater che se vel conscidrèr, per schivèr che elemenc fausc i mude i resultac. Ejempie: Se volassane fèr na enrescida statistica sul consum de boandes ti meisc ciauc, cognassane spezifichèr delvers coluns che l’é i meisc ciauc, e i stabilir, per ejempie, te jugn, messèl e aost, a na vida che vèlch persona respone ence en cont del meis de setember. b) Progetèr l strument per la regoeta di dac L strument più durà per la regoeta di dac l’é l chestionèr, che l cogn aer ite domanes chières e metudes jù delvers, a na vida che no sie straentenimenc. L chestionèr l pel aer ite domanes a resposta averta o a resposta serèda ( a cernia multipla). Vedon ades coche la medema domana la pel esser metuda jù desche resposta averta o desche resposta serèda. Che frut te sèl più bon? ( la resposta la è averta, te chest cajio l’é l risech de troèr vèlch resposta certa che revèrda magari n frut forest) Che frut te sèl più bon anter chisc? - Pom de èlber - peir - ua – banana – pomaranc. Te chest cajo saon dantfora anter coluna sorts de fruc che pel esser ite la resposta. c) Regoer i dac Per tor sù i dac, se cogn dantdaldut stabelir se se vel fèr na rilevazion completa o per campion; te chest ùltim cajo se cogn chierir fora l campion che l posse raprejentèr sibie dal pont de veduda de la calità che de la cantità la popolazion statistica. Ge vel dapò se cruzièr de dèr fora i chestionères, che i cognarà vegnir scric ite delvers, e dapò jir a i tor sù. d) Scriver jù i dac Dò aer tout sù i chestionères se cogn i vardèr fora e scriver jù i dac te tabeles aposta. Per fèr più en prescia e più sorì vegn durà modui aposta. Ge porton dant n chestionèr n muie scempie a 120 bec de na scola mesèna per saer colun giacin che ge sà più bon. Chestionèr Anter chisc giacins segna co na crousc chel che te sà più bon: giacin a la brama giacin a l’ampieria giacin ai fruc de bosch giacin a la ciocolata giacin al limon giacin a la nojeles giacin a la banana Dò aer binà sù i chestionères, se enjigna na tabela de rilevazion olache l’é scrit ite duta la saores de giacins e ogne outa che se troa fora la saor se fèsc n picol segn apede la saor. Se cogn arjonjer na colona da na man olache vegn scrit cotenc segnes che l’é. Giacin a la brama Giacin a l’ampieria Giacin ai fruc de bosch Giacin a la ciocolata Giacin al limon Giacin a la nojeles Giacin a la banana ////////// /////////// //// ////////// ////////// ////////// ////////// ///// 15 ////////// //////// 18 ///////// ////////// 24 // 32 9 ///// /////// 15 7 e) Lurèr fora i dac La elaborazion di dac la ne moscia cotanta outes che vegn fora l carater ejaminà, che fossa la frequenza. Chest valor, l’é jà stat scrit jù te l’ùltima colona a dreta de la tabela de rilevazion . L valor de la frequenza l moscia cotanta outes che l carater ejaminà l vegn fora tel total de la unitèdes statistiches conscidrèdes. Vardan fora i valores de la frequenza, podon meter al luster sobito che l giacin a la ciocolata l vegn fora più outes respet a i etres giacins: chest raprejenta la moda. Donca podon dir che: LA MODA L’É L DAT CHE SE PREJENTA CO LA FREQUENZA MAORA L’ejempie de la saores di giacins l fèsc referiment a n dat qualitatif, donca no numerich, e sia elaborazion, aldò de noscia cognoscenzes, l pel se fermèr chiò; se luron fora enveze dac quantitatives e donca numerics, l’analisa di resultac la é maora, ajache l’analisa statistica estra che conscidrèr la frequenzes, la conscidra ence la spartijon di dac duran indesc , che i raprejenta la moda ( che aon jà vedù ence per i dac quantitatives), la mediana e la media; estra a chisc aon ence l’interval de variabilità, che l ne disc tant gran che l’é l ciamp di valores. Per ejempie, Tabela n 1 NUMER 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 INOM Chiara Roberta Francesca Paolo Maria Marta Luisa Carlo Jan Luca Anna Stefano Nicola Irene Sandra Alessandro Lucia Laura Loreta Paola Romano Nicola Alberto Ivano Tone Meton chisc dac te na tabela de frequenza NUMER DE PE 35 35 36 36 36 36 37 37 37 37 37 37 37 37 38 38 38 38 38 39 39 40 40 40 41 Tabela n 2 N° de pe 35 36 37 38 39 40 41 Total frequenza 2 4 7 5 3 3 1 25 Vardan fora la tabela n° 1, podon veder che l numer mender l’è l 35, enveze l maor l’é l 40, donca duc i etres valores i è anter chisc. L’interval anter l valor minimal e l valor massimal l’é l’interval de variabilità. Vardan fora la tabela n° 2 podon dir che la moda l’é l numer 37, ajache l vegn fora co la frequenza maora. Vardon fora amò na outa la tabela 1, te chela che i valores i é jà metui jù dal mender al maor, e chierion fora colun valor che l’é te la posizion zentrèla: l’é l 37 e se ge disc mediana. LA MEDIANA L’É L DAT CHE TE NA LINGIA DE DAC METUI JÙ DAL MENDER AL MAOR L’ É TE LA POSIZION ZENTRÈLA . Per troèr fora coluna che l’é la posizon zentrèla de na sequenza de dac, se doura chesta regola: posizon zentrèla = olache n l’é l numer de la unitèdes statistiches. Te nosc ejempie aon: posizion zentrèla = = 13 e te chesta posizion l’é l numer 37 de Nicola. N’autra vida per calcolèr la tendenza zentrèla l’é la media aritmetica. LA MEDIA ARITMETICA L’É L QUOZIENT ANTER LA SUMA DE DUC I DAC E L NUMER TOTAL DI DAC MEDEMI. Te nosc ejempie aon: la media aritmetica = = 37,6. Donca, per fèr na sumèda: La moda ne disc colun che l’é l numer de pe più durà anter la persones che aon vardà fora, te nosc cajo l’é l 37. La mediana ne disc che mec i bec i à n numer de pe più picol che l valor de la mediana e mec i à l numer de pe più gran. La media aritmetica ne moscia colun che fossa l numer de pe de vigni bez se duc i aessa l numer de pe medemo. f) Raprejentèr i dac I dac regoec te na tabela de frequenza i ne dèsc informazions, ma se i dac i é n muie lejer na tabela doventa senester, per chest se preferesc palesèr la situazion con grafics. I grafics più duré l’é : i idiograms, i ortograms, i diagrams a stenges, i cartograms e i areograms. Podon tor la tabela che revèrda la enrescida en cont de la saores de giacins e proon a meter jù la desvaliva sorts de grafics . SAOR brama ciocolata ampieria limon fruc de bosch nojela banana Total FREQUENZA 24 32 15 18 9 15 7 120 L’ ortogram de la tabela l’é: 35 30 25 20 Столбец1 Столбец2 15 FREQUENZA 10 5 0 brama ciocolata ampieria limon fruc de bosch nojela banana Con chisc dac se pel meter jù ence l diagram a stenges e l’areogram. FREQUENZA brama ciocolata ampieria limon fruc de bosch nojele banana L’ideogram l’é chest ( sora vigni giacin l’é scrit la pruma letra de la saor) EJERCIZIES 1. Met jù n chestionèr per troèr fora la carateristiches fisiches de tie compagnes de clas. 2. Met jù n chestionèr per cognoscer che che i magna per solit a marena tie compagnes. 3. Conscidra tie compagnes de clas: conta la frequenza che revèrda la pruma letra de si inomes de batum e l numer de letres de ogne inom. 4. Conscidra tie compagnes de clas e fa na enrescida che revèrda l numer de fies de vigni familia; conta la frequenza, la moda e la mediana. Per chisc gropes de numeres conta l’interval de variabilità, la media, la moda e la mediana. 5. 3 - 5 – 8 – 3 – 7 – 29 – 3 - 5 – 3 6. 6 – 9 – 3 – 4 – 1 – 5 – 5 – 3 – 2 – 4 – 8 – 1 7. 4 – 3 – 2 – 11 – 5 – 7 – 4 – 4 – 9 – 15 – 14 – 3 – 4 8. 5 – 2 – 3 – 2 – 4 – 5 – 2 – 5 – 2 – 7 – 21 – 5 – 7 9. 1 – 5 – 4 – 4 – 2 – 3 – 4 – 7 – 11 – 4 – 6 – 8 – 1 – 2 10. 85 – 95 – 105 – 110 – 245 – 160 – 130 – 100 – 245 11. 8 – 7 – 4 – 2 – 3 – 3 – 8 – 6 – 24 – 1 – 5 – 3 – 9 – 3 12.2 – 4 – 4 – 5 – 2 – 6 – 8 – 7 – 4 – 4 13. La temperatures toutes sù a Poza na dì de messèl l’é chestes: ora 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20 22 24 temperatura 10 7 6 6 9 13 18 22 23 21 17 16 12 Calcolea la temperatura media del dì e l’interval de la variabilità de la temperatures. 14. Ai 30 bec de na clas ge vegn domanà cotanta ores che i passa dedant a la televijion de domenia d’invern; i dac regoec i é stac metui jù te na tabela. Numer de ores 0 1 2 3 4 5 6 Numer di bec 1 4 5 7 4 6 3 Calcola la media, la moda e la mediana. Rapreenta chisc dac con n istogram e n areogram. 15. Dò aer let chest istogram fà na tabela de la frequenza e calcola la media, la mediana e la moda. n. frades (sores) 4,5 4 3,5 3 2,5 n. frades (sores) 2 1,5 1 0,5 0 11 32 23 10 5 16. Te la tabela l’è stat metui i voc de na proa de matematica de na clas. Calcolea la moda, la mediana e la media aritmetica. Raprejenta i dac con n istogram. vot 10 9 8 7 6 5 Numer de proes 2 3 4 6 7 5 17.L’istogram che l’è chiò sotite ne dèsc i peisc de 30 bec de età anter 10 e 13 egn.Fà la tabela de la frequenza e conta la moda, media e mediana di dac. 7 6 5 4 3 2 1 0 38 40 42 43 45 47 48 50 52 ELEMENC DE STATISTICA n. frades (sores) 4,5 4 3,5 3 2,5 n. frades (sores) 2 1,5 1 0,5 0 11 32 23 10 5