Tlò pòn desćiarié jö la cronica dai 65 agn dal Sci Club d`Al Plan
Transcript
Tlò pòn desćiarié jö la cronica dai 65 agn dal Sci Club d`Al Plan
65 agn Schi Club d’Al Plan 1946 2011 65 agn Schi Club d’Al Plan 1 2 Liber dé fora dal Schi Club Al Plan en ocajiun dai 65 agn, tal 2011 con cösc consëi y chisc colaboradus: Complojer Giovanni Erlacher Hans Mutschlechner Marco Oberbacher Karin Erlacher Roland Ploner Cindy Comploj Carlo Vollmann Sara presidënt presidënt onorar vizepresidënt y alenadù secreteria alenadù y aconsiadù aconsiadù aconsiadù aconsiadù Colaboradûs: Clara David raprejentant y vizepresidënt tal Kronplatz Skiteam Promberger Raimund raprejentant tal Kronplatz Skiteam Complojer Luca raprejentant tal Kronplatz Skiteam Maneschg Tone da Ćianëi dëida trà ete i tesseramonć FISI Le Schi Club ti dij iolan a düć canć chi co á daidé mëter adöm cösta publicaziun, dantadöt a Giovanni Pescollderungg y Raimund Promberger, y a düć chi co à motü a desposiziun fotografies da stampé. Con le contribut de: Cassa Raiffeisen Val Badia CASSA RAIFFEISEN VAL BADIA www.valbadiaonline.it Stiftung Südtiroler Sparkasse 3 Salüde dal ombolt Compaejanes y compaejagn d’Al Plan, le schiclub d’Al Plan po en cösc ann ćiaré zoruch con ligrëza y sodesfaziun a 65 agn de storia de söa uniun. Ći co è gnü envié ia laôta da en valgügn pioniers apascionês de sport, dandadöt con nosc presidënt onorar Hans Erlacher, co à fat conëscer y porté ennant te nosc comune le sport dai schi con les atrezadöres plü sciomples y zonza implanć portamunt y les comoditês da encö, mo con entusiasm y vijiuns por le dagnì, è da conscidré desco na storia de suzès straordinara. Porchël èl inće merit dai responsabli dal schiclub, co à por pröm fin chël da sostegnì mituns y jogn da talënt, sc’i podun encö cunté sö danter nüsc compaejagn schiadësses y schiadus de format mondial. Con sü suzesc vën l’ennom d’Al Plan porté fora por döt le monn, ći co è n retlam prezius por nosc paîsc y n bën economich por döt le comune. I sun sogü che le bun laûr dal schiclub portarà sü früć inće tal dagnì y porchël oressi te cösta ocajiun i dì iolan a ennom dal Comune de Mareo a düć i responsabli por so sorvisc y engajamont por le bën de nüsc jogn sportifs co vën docà y por le sostën y l’assistonza al sport dai schi te nosc paîsc. L’ombolt Albert Palfrader Albert Palfrader ombolt de Mareo 4 Salüde dal presidënt dal schiclub d’Al Plan Le schiclub d’Al Plan complësc eniann 65 agn de vita. Le schiclub è gnü motü sö dal 1946 y belo l’ann dô à Hans Erlacher, de Corcela, sorantut l’enćiaria da presidënt y l’à tignida por bën 57 agn. Porchël oressi i dì a Hans a ennom de düć i mëmbri dal schiclub en gran iolan de cör por döt le tomp che al à ofrì sö por le schiclub y por le bën dai mituns de nosc paîsc. Giovanni Complojer de Lex “Jonson” Do avëi colaboré con Hans por plü agn, inće desco so vize, ài albü l’onur da tó ete dal 2004 so post desco presidënt. Por sü gran merić è Hans gnü nominé presidënt onorar. Iu à albü la gran fortüna da podëi ester a će dal schiclub te chisc ultimi agn, olache le laûr fat dai responsabli con ligrëza, competënza y coscionza tai agn denant à motü man da portè i pröms bogn früć. Tlò oressi nominé y rengrazié Roman de Corcela, Klaus dal Medo, Marco de Ianesc, Marco de Corcela y Simon Dapoz. Recordé oressi inće l’alenadù Siegfried de Mareo co n’è baldi nia plü danter nos. Bën 5 atleć de nosc schiclub è roês tan ennant da podëi tó pert a gares de Copa dal Monn: Manuela y Manfred Mölgg y Alexander de Brüscia, Klaus dal Medo y Marco de Corcela. Podëi tó pert ai Jüć Olimpics y ai Campionać dal Monn n’é nia mâ por le schiclub, mo inće por nosc paîsc y por döt le raiun turistich de Plan de Corones en gran prestige. Les döes medaies de slalom ai mondiai de Aare (Svezia) y de Garmisch y la Copa dal Monn de slalom de Manfred Mölgg y chëra de snowboard de Walter Feichter è bën stês i momonć plü emozionai tla storia dal schiclub d’Al Plan. Resultać co è gnüs festejês endortöra da döta la comunité. 5 Vigne ann vëgnel inće organisé gares dai schi a livel local, provinzial y inće nazional por mituns. Tai ultimi agn èl inće gnü organisé dal OK Al Plan Events gares de Copa Europa, con la speranza da ciafè magari en dé inće na gara de Copa dal Monn. Por daidé recordé chisc momonć plü bi dla storia dal schiclub anse orü dé fora cösta picia publicaziun co dess ester en ajornamont y n completamont dla brosciüra gnüda fora en gaujiun dai 50 agn dal schiclub (1946-1996). Por le dagnì dal schiclub d’Al Plan oressi m’aodé che l’enterès por nosc schiclub restes ennant vi, ch’al crësces ćiamó, por podëi arjunje ennant trec de bi resultać y i scinché ensciö a nosta jont ćiamó trepes de beles emoziuns y sodesfaziuns. Le presidënt Giovanni Complojer 6 Salüde dal presidënt onorar Hans Erlacher Salüde al schiclub y ala jont d’Al Plan Pa cösc iubileo de 65 agn dal schiclub d’Al Plan de Mareo oressi empröma salüdé düć canć dër bel. Por mè èl encö en gran onur podëi ćiaré zoruch sön 65 agn de ativité dla pröma uniun de sport de nosc comun, de chëra che iu enstës sun sté fondadù y sorastant dal 1947 al 2004, por 57 agn alalungia. Hans Erlacher de Corcela I mo recordi ćiamó dër bun de n chë sëra che le schiclub d’Al Plan è gnü motü sö: al ea ai 26 de jené dal 1946 ch’i se sun abinês, nia plü de 6 porsones d’Al Plan te n local dal Hotel Posta (Ostì) por ti dé vita, desch’al ea belo gnü fat ia en Gherdëna, a na uniun sportiva co dea deslarié fora inće danter i jogn d’Al Plan la ligrëza por le sport dai schi y proé da trà sö inće val’atlet da mené foradecà a tó pert ales gares co gnea belo organisades dlunch encërch. En chë sëra èl nasciü le “Sci-club S.Vigilio di Marebbe”, l’otavo plü vedl dla provinzia. En chël medemo ann se lascia scrì ete a cösta assoziaziun nea nia manco co 52 porsones, danter chisc inće 5 ampezagn y valgügn sciori taliagn y todësc. I ti saltân ete al laûr con estro y ligrëza: ćiamó en chël ann metênse da jì na gara de paslunch te Pinćia dal Ostì, na gara dles löses da Sarjëi jö y la discesa nazionala de schi de Sas dles Nö te Fanes. I atleć gnea a desënes adalerch: da Cortina, dala Val Badia y dai atri raiuns de Südtirol y al dea ca tres de gran combatüdes danter en schiclub y l’ater. Belo l’ann dô la fondaziun mo tocâra a mé da sorantó la responsabilité dla uniun sportiva desco sorastant, co è romagnüda spo sön mies sciables por passa mez seco. Te düć chisc agn èl sozedü ćicossia, mo ara è dagnora jüda söpert, soradöt coi atleć ch’i podên vign’ann mené foradecà a competiziuns tres plü emportantes. Nüsc jogn se proâ 7 dassënn y dea dagnora le miù ch’ai ea bogn, ai jea da n scalin al ater tla lista dai atleć plü cualifichês dla Talia y portâ le ennom d’Al Plan tres plü lunc fora por le monn. De cösc vers sunse encö roês sönsom a ći ch’an pò s’aodé te na uniun sportiva: i fredesc Manuela y Manfred Mölgg adöm con Alexander Ploner vën conscidrês encö danter i mius schiadus dal monn. Laôta dô la vera ne s’èsson ma gnanca anfidé da somié val’ de te’. Nia mâ de cösc vers à le schiclub d’Al Plan albü en bun suzès, mo al à inće daidé dassënn – y cösc n’è nia da desmonćé – da trà sö le sport dai schi danter i sciori y le turism da d’invern y a cösta moda àl contribuì al svilup y al bënester de nosta jont. I oress ti aodé a chi co è gnüs dô da mè y inće a chi co gnarà cherdês plü tert, ch’ai poi arvëne y porté ennant le schiclub d’Al Plan con trepa pasciun y ch’ai ne se lasci nia sprigoré jö atira, sce les cosses ess da ne jì nia desch’ai oress, porćiodiche te vigne ativité saràl alć y basc, mo i alć, canch’ai à da gnì, fajarà desmonćé düć i basc y dötes les delujiuns co è stades. Schiclub d’Al Plan, ad multos annos! Hans Erlacher sorastant onorar dal schiclub d’Al Plan Hans de Corcela en ocajun dal aniversar de 50 agn dal schiclub 8 Cronica dal Schi Club d’Al Plan Le paîsc d’Al Plan con schiadus sön le pré dal Nora Dal 1996 à le Schiclub d’Al Plan recordé i 50 agn dala fondaziun. Te cösta ocajiun èl gnü dé fora la brosciüra “IUBILEUM 1946-96 - SCICLUB S. Vigilio di Marebbe”. Cösta ediziun nea en gaujiun dai 65 agn de vita dal schiclub reporta en gran pert la cronica dla pröma publicaziun con val’enjunta, ajornamont y müdaziun y va spo ennant con la secunda pert, te chëra che al i vën dé plü pëis al’ativité y ai avenimonć emportanć tai ultimi 15 agn. 9 Le jì coi schi Le turism da d’invern è gnü sö cotan plü tert co chël da d’isté y al à motü man con le sport dai schi. Tl’Europa è cösc sport nasciü encër le 1900 y atlò da nos àl bel plan motü raîsc tai agn dô la pröma vera. Por miliuns de porsones è al dédancö le jì coi schi le plü bel sport, dantadöt tai paîsc da munt. Y cösc è inće saurì da capì. Al n’è nia val’ plü de bel co passé en dé da bel tomp d’invern so tomp lëde fora tla natöra ,encertlada ete da nüsc bi crëps slaoris, y da se araité y se devertì tla nëi morjela, licioronta y sflaussia. Ći co é gnü al dédancö en devertimont, en passatomp, en sport, datrai inće en caprize valgamia ćer y por i paîsc de turism, desco Al Plan, dantadöt na fontana de davagn, è pié ia dan da en gromun d’agn con döt d’atres intenziuns. La parora “schi” vën dal norvegesc y ô dì “liac”, na sort de ćiaspa che i iagri de chi paîsc sö tal nord adorâ da jì ala ćiacia por ne jì nia sot tla nëi. L’ann 1888 atraversâ l’esploradù Fridtjof Nansen con na sort de schi dër primitifs i gran dlacias dla Groenlandia. Cösta aventöra sensazionala fajea gnì le jì coi schi t’en iade conesciü sora döt le monn. Al ne passâ nia trec agn che an odea i pröms schiadus inće tles Alpes y te nostes Dolomites. Le pröm maester de schi d’Al Plan è sté Hubert dal Pech Adolf de Candido coi schi De chi dai schi sö por munt 10 co à dé jö l’ejam dal 1934 a San Martino di Castrozza. Trëi agn plü tert ea inće Willy dal Ostì maester de schi. Dal 1937 metea sö Hubert dal Pech y Franz de Iosc la pröma scora dai schi dal paîsc. Da Nadé fajêi leziun te paîsc, daidês da en pêr de compagns, dedô jea Hubert dal Pech sön Fodara Vedla y Willy dal Ostì y Franz dal Medo sön Fanes, olache ai fajea con i püć sciori co roâ alerch les prömes escursciuns schialpinistiches. Franz dal Bagn coi schi dessot: schiadus en maschera sön Fanes 11 La pröma gara dai schi a Al Plan Con i pröms sciori todësc roâ le sport blanch, desche al i vën inće dit, tai agn dô le 1920 inće tlò Al Plan. En valgügn jogn, danter chisc Hubert dal Pech y Franz de Iosc, Vighile dal Pech, Willy dal Ostì, Franz dal Bagn, Franz y Nazio de Mena, Adolf de Candido, Vighile de Corjel y Franz dal Medo, por nen cunté sö mâ en pêr, â atira ciafé ligrëza y vëia y metea da jì ai 10 de merz dal 1926 la pröma gara dai schi: la “Gara de Corn”, na combinaziun (al dédancö dijésson de schialpinism) co piâ ia y se roâ sön plaza dal Ostì. Da tó pert a cösta gara adorân inće en pü’ de vaiga y na bona La pröma gara dai schi a Al Plan, la gara de Corn (1926) 12 condiziun fisica, êl pö da jì con chi schi de lën lunć y dobliusc y zonza lames sö Sarjëi, da danlò ennant ete en Rit y spo con na dërta flötena jö por chi salandruns cuntra Ćiamaor, ennant sö Torpëi y ennultima jö te paîsc. Por cösc avenimont sportif êl ćinamai gnü la musiga d’ La Pli a soné (chëra d’Al Plan è empormó gnüda motüda sö trëi agn plü tert, dal 1929) y le podestà da enlaôta, Giuseppe Iuris, i sorandea a Angelo d’Andram, co â davagné la gara, na gherlanda de dascia desco sën de onù (la copa por le pröm è empormó gnüda sö plü tert). Le tomp gnea laôta moseré te ores y minuć, no te secunć y zentejimi desco pai profescionisć al dédancö. Le vedl Pire dal Medo s’an â albü daspaont a mal che an â belo tut jö le travert y romené ia döt cant, canche al roâ desco ultimo alerch. Empormó dedô aldîn che al s’â tignì sö sö Gorghe a sciacarè de vidì. Franz y Nazio de Mena y Angelo d’Andram s’â ćinamai arjigné na scianza da trà salć ia en Chi Rauć. Gara a empedimonć sön plaza de dlijia d’Al Plan 13 La secunda vera dal monn portâ döt d’atri problems y trepes preocupaziuns y les ativitês sportives sön la nëi s’architâ ia por en iade daldöt, mo belo dal 1943 â dui jogn, Erich dal Medo y Hans de Corcela, endô motü man da jì coi schi y da fà gares. Hans de Corcela Jep da Plazores con turisć dan na gara 14 La fondaziun dal Schi Club Pröma plata dal liber con i scric ete al Schi Club Pornanche la vera ea stada roada, â cotanć endô ciafé vëia y ligrëza da jì coi schi. Sciömìa che an messâ fà na bela gran fadia da jì söpert – de implanć portamunt ne gnêl gnanca ćiamó baié – denanco podëi se araité jöpert, ea la faszinaziun de cösc sport tan grana che an n’odea tres deplü raitenn jö por la Bolga da Ćianëi, Chi Rauć, Pera Plata, Chës Rödenes, Pré da Sarjëi, Para da Pedagà, Ćianros, Pelegrin, y canche ara scecâ con la nëi – de canuns dla nëi ne gnêl gnanca ćiamó somié – jên ete Plan Pecëi dessora y Pedistles. Empormò 15 l’ann 1980 à Erich dal Medo fat le pröm emplant da fà nëi. Al à motü man con en canun su, en “Hedco Standard“ de frabicaziun americana co â costé laôta 54 miliuns de lires. Al dédancö èl sön les pistes d’Al Plan y Plan de Corones passa 200 canuns co spöda fora nëi döta net y, sc’al è frëit assà, inće ia por le dé. I gherdënes â belo so schiclub y i maroi n’orea nia ester da manco. Ai 26 de jené dal 1946 s’abinâ Hans de Corcela, Erich dal Medo, Vighile de Mena, Jep da Plazores, Paul dal Criner y Fritz dal Ostì tal salf dal Hotel Posta por mëter sö en schiclub, le “Sci-club San Vigilio di Marebbe”. De chisc sis pioniers dai schi él encö mâ plü Hans de Corcela en vita. Le fin dal club dea ester, desche an po lì tal articul 2 dal statut, chël da promöie y fà conëscer miù le sport da jì coi schi a Al Plan, da Erich dal Medo, Ernesto y Paul dal Sauter, Hans de Corcela, Pire dal Medo y Vighile dal Mone con i sbetri dal schiclub. 16 i pité assistënza ai mëmbri y soradöt da propaghé cösc bel sport danter i jogn. Ćiamó en chë medema sëra litâ i presënć Vighile de Mena presidënt y Hans de Corcela secretêr dal club. Le “Sci-club San Vigilio di Marebbe” dontâ ensciö la pröma uniun sportiva dal paîsc y l’otavo schiclub dla provinzia. Desco corusc dl’assoziaziun â Hans de Corcela chirì fora le vërt, deache cösc corù n’â ćiamó degügn, le fosch y le blanch. Porchël i gnêl inće dit ai schiadus d’Al Plan “i vërć”, canche ai jea foradeca a gara con sü bi sbetri sponsorisês da en scior dal Ostì, Riccardo Romiati da Conegliano. Dô en dessën dal Schweigkofler à spo Erich dal Medo lascé fà le blasun dal schiclub: toronn con Monte Castello y na striara de schi amesa döes portes fora. Erich y Hans Al Plan da Pedagà jö tai agn 50 Al n’ea nia ćiamó passé en mëns dala fondaziun che le schiclub organisâ belo ai 17 de forà söa pröma manifestaziun sportiva: na gara de paslunch por mituns y jogn sot a 14 agn te Pinćia dal Ostì, na gara dles löses 17 por düć da Sarjëi jö y da sëra en bal tal Hotel Monte Sella. Ai 24 de merz dal 1946 êra spo inće tan ennant che an podea mëter da jì, adöm con le SC Rari Nantes da Trieste, la pröma gara dai schi: la discesa nazionala de Sas dles Nö por la “Copa Trieste”. La gara è gnüda davagnada con le medemo tomp da Ugo Illing da Cortina y da Hermann Nogler de Gherdëna. Le majer dai atleć d’Al Plan è sté te cösta gara Paul dal Criner al 7. post. Dal 1947 da d’altonn tignia le schiclub la sontada generala con la lîta dal consëi nö. Presidënt gnea lité Hans de Corcela co è romagnü a će dla uniun ćina al 2004. Le laûr da secretêr fajea por i proscimi vint agn Vighile dal Hintner. Les prömes sontades dal consëi gnea tignides te stöa da Plazores. Ćianćia dal schiclub Al vën la nëi y döt co bol, śën junse nos coi schi; cösc ne sontiunse nia mâ nos, düć canć podëise gnì. Val’ jones ch’al n’è bel assà, por compagnia se fà-a-a-a-a. Le schiclub ne bazila pa, debota mai assà. Al vën la nëi y döt co bol, śën junse nos coi schi; cösc ne sontiunse nia mâ nos, düć canć podëise gnì. Por enzafagné le Pedagà, le Sauter inće assà-a-a-a-a, le schiclub ne bazila pa , debota mai assà. (Metüda jö da Alfred dal Ostì tai agn ‚50) 18 L’ ativité dal schiclub Albert dal Pech, Peterle de Robert y Jep da Plazores, co à davagné la pröma “Copa De Angeli” Vigne invern â le schiclub, con sü encër 50 scrić ete, na bela ativité da mostré sö danter gares zonales, provinziales y nazionales. Por le plü gnêl fat juisses (disceses). La gara tlassica ea chëra da Sarjëi, na discesa internazionala (al ea inće schiadus da Schwaz co tolea pert) de 2 km con en deslivel de 450 m dal’Ancona jö por Pré da Sarjëi ćina jön Chi Ćianëis. Sön cösta pista, da trec dassënn tomüda, metên da jì vigne ann deplü trofês, desco la “Copa Camoscio“, la “Copa San Vigilio”, la “Copa Stämpfli” y la “Copa Mancini”, por le plü trienai, mo nia consecutifs. Pa cöstes gares s’abinâl en gröm de jont a ćiaré pro, dantadöt sö Pedagà, tal post plü prigorus, mo inće spetacolar, olache i atleć messâ raité sora en te’ picio punt ia, lerch gnanca en meter, y spo atira danter en puntin fora. Chi co n’ea nia bogn da moseré avisa arsia te chi lëns atira dlungia. Da Sarjëi jö gnêl inće fat i slaloms lerć nazionai por la “Copa Hotel Posta” y la “Copa Albergatori”. Gares emportantes ea spo inće les stafëtes alpines por la “Copa De Angeli” (1949-54), na gara a scuadres de trëi porsones, olache le pröm fajea le paslunch da Pè de Pescosta (ćiasa de Vighile dal Hintner) ia por antersì, da Benzele ćina ete dla siëia y endô zoruch. Le secundo fajea le tòch a pè dal Hintner sö por Brüscia ćina sö Torpëi y le terzo la discesa da Torpëi jö Gorghe y ennant jö dal Hintner, olache al ea le travert final. Les gares plü de prestige de chi tomps (1951-54) ea chëres por la “Copa Rëgn de Fanes”: la discesa de Sas dles Nö, trëi km lungia con en deslivel de 750 m y le slalom lerch dla Tartaruga (Col Toronn). 19 Cöstes gares gnea dagnora fates encër Sant Ojep y metea man con na santa mëssa che le ploan siur Franz Telser dijea sö dla Üćia de Fanes. Inće zonza gnêl respeté la religiun: les gares metea dagnora man ales önesc o ala öna domisdé, por che ares ne tomass nia adöm con val’ funziun de dlijia. Le trofê “Rëgn de Fanes” por la miù scuadra y la copa “FisiAlto Adige” por chël co â fat le miù tomp dal dé i è jüs dal 1951 al SC Al Plan y al “azzurro” Karl Gartner da Sterzing, dal 1952 al SC Cortina y a Michele Alverà. Dal La gara da Sas dles Nö jö 1953 y 1955, canche al ea massa Valgügn atleć dal schiclub con i numeri de start püćia nëi por podëi fà la discesa, àn fat le slalom lerch sön Croda Ćiamin. Cöstes gares ea en gran avenimont sportif y tal medemo tomp inće en bun retlam por le paîsc d’Al Plan y so turism co messâ empormó se svilupé. L’ativité dal schiclub, laôta desco śën, à dessogü porté pro trep al bun ennom che Al Plan à al dédancö desco zënter de turism da d’invern. Tles tlassifiches da zacan ciafunse i ennoms dai mius schiadus dal raiun, desco Alfonso y Roberto Lacedelli y Albino Alverà da 20 Döes fotografies de Erich dal Medo dertan les gares dessot a Cortina Cortina, Karl y Helmut Gartner da Sterzing, Otto Glück y Nando Rudiferia de Gherdëna, düć te scuadra nazionala. I mius dla Val Badia ea Hermann y Fortunato Pescollderungg d’ La Ila, Iaco Pescollderungg de Badia, Carlo Kostner da Corvara y Erich, Albert y Pire dal Medo d’Al Plan. Da mëter da jì gares n’êl laôta nia tan saorì. An messâ pa bater döta la pista a pè y sambën inće i jì pormez a pè. An messâ spo se petlé adöm i pesć, porćiodiche vignönn co tolea pert ciafâ valch. Ai schiadus co gnea da foradecà messân inće i paié le mangé y le sté soranet. Do la gara êl da fà les tlassifiches, döt a man y nia con le computer desco al dédancö. D’atra pert portâ pro dötes cöstes bries da fà fora dles premiaziuns de dërtes festes. Val’iade sonâ inće la musiga, zonza êl mefo l’orchestra dal Medo co tirâ sö l’atmosfera. Ala fin ćiantâ düć deboriada la ćianćia dal schiclub: „Le schiclub ne bazila pa…“ D’atri avenimonć emportanć por le schiclub ea spo vigne ann da Santabogna le bal dai schiadus y la ola dla fortüna da Santa Maria dal Ciöf. Por chi d’Al Plan co jea anentoronn a fà gares (Erich, Albert, Pire y Hermann dal Medo, Hans de Corcela, Paul dal Criner, Vighile dal Hintner, Paul dal Sauter, Vighile de Mena, Livio Anselmi, 21 Sergio Carlon y danter les ëres Stasi dal Ostì y Marta dal Tlomper) organisâ le schiclub, desco pröm te döt le raiun, alenamonć d’en n’edema con en “dër” alenadù: dal 1947 y dal 1948 con Albino Alverà da Cortina (olimpionich y dedô por agn alalungia le diretur tecnich de dötes les scores dai schi dla Talia) y dal 1953 y 1954 con Hans Nogler da Lienza. Zonza se alenân enstësc y dër ala bona. Por stanges da slalom tolên sfiradöres che la fraziun i â scinché al schiclub y che an â laoré jö con le cortel da dui mani y spo depont. Le material gnea dertan tres miù: dai schi de frasso che i soldas â lascé tlò, sön chi che an messâ deleghé sön la sòra scëibes con azetonn por che i schi ne s’embalass nia sotete, passân do le 1950 ai pröms schi de plastica. Inće pai schi de lën n’êl belo laôta de chi “da gara”, desco i “Marius Eriksen” de hickory, che Vighile de Mena â condüt dala Norvegia. Slalom fajên con schi de 215 cm, discesa con de tai de 225 cm. La sòra dai schi gnea encerada (boxenada) tal pröm con Schiglis, spo con Sohm Rot por nëi frëida y Bilgeri Mittel por nëi frësca. Plü tert gnêl spo sö le Swix y le Toco. Hans y Erich con le sbeter dal schiclub 22 Les gares zonales L’ativité dal schiclub d’Al Plan gnea defata inće reconesciüda y aprijada dal presidënt dla FISI provinziala, cav. Alessandro Malpassi, co i sporjea pormez dal 1954 l’organisaziun dles gares zonales. Les gares zonales ea laôta les maius a livel provinzial, na sort de pices olimpiades, y chi co les davagnâ gnea cherdês te scuadra nazionala. Deache i campionać zonai gnea fać tal medemo post por dötes les spezialitês sides de schi alpin co nordich, â Erich y Albert dal Medo, Hans de Corcela, Angelo dal Clement y Tonele de Mônn fat sö dal 1953 con l’aiüt dai soldas, co â slopeté demez le crëp, la scianza da trà salć da Pedagà. Dai 22 ai 24 de jené dal 1954 se moserâ por le pröm Hans de Corcela co partësc fora iade passa 220 schiadus y schiadësses de tronta i numeri de start schiclubs dla provinzia söles pistes d’Al Plan de Mareo. dessot: Albert Kastlunger dal Erich dal Medo, co â davagné dal 1952 les gares Medo pai campionać zonai dal interregimentales dai soldas y dal 1953 i campionać 1963 (Ćianros) zonai de slalom, se reconfermâ campiun zonal de discesa y de slalom, passâ tla scuadra nazionala B y tolea pert ai campionać taliagn sön l’Abetone. Deache l’organisaziun ea gnüda laldada y aprijada da düć, funzionars y atleć, i gnêl sorandé al SC Al Plan inće l’organisaziun dai campionać zonai dal 1955, 1958, dal 1963, 1964 y 1966. Dal 1956 y 1965 ciafâ Al Plan inće i campionać de discesa dal Triveneto. Deache al ea sté por la combinada de cöstes ultimes gares na gran batalia danter 23 les “Fiamme Oro” da Moena y les “Fiamme Gialle” da Pardac, co l’â ala fin inće davagnada, portâ le foliet Dolomiten en articul con le titul “Flammenkampf in St. Vigil”. Dal 1958 èson ćinamai stês bogn da organisé i campionać zonai con püćia y degüna nëi. N’edema alalungia à düć i scrić ete al schiclub sciüré ete con ontres y sales chë tan de nëi, co ea da ciafé dles perts, tla pista “Prês da Munt” y ensciö àn podü fà almanco le slalom y le slalom lerch. Dal 1963 davagnâ sön les pistes de Ćianros y de Sarjëi Barbara Erlacher, de Hans de Corcela, döt adöm: slalom, slalom lerch y discesa. Albert dal Medo roâ secundo tal slalom y Igi de Lista (Badia) secundo tal slalom lerch y terzo tal slalom. Albert dal Medo â belo davagné i zonai de slalom dal 1957 a St. Valentin auf der Haide y dal 1959 a Sanćiana y ea roé cuarto tal slalom y inće tal slalom lerch ai campionać taliagn a Bardonecchia (26 y 27 de forà 1957). Barbele â davagné dal 1961 i zonai sön le Ju de Ćiareja (Karerpass) y düć trëi i titui dai campionać zonai dal 1964 sön le Jaufen. De forà dal 1964 gnêra cherdada te scuadra nazionala, tolea pert ai campionać taliagn a Bormio, olache ara roâ secunda de Resultac de na gara organisada dal Sci Club San Vigilio 24 discesa y slalom lerch. Ara à inće fat gares FIS A (la Copa dal Monn da enlaôta) sön l’Abetone y a Grindelwald (Svizera). Mo na borta tomada con na iama rota à roé söa cariera sportiva. Barbele Erlacher de Hans de Corcela Siegfried Frontull de Mareo alenadù dal 1971 (mort ai 19 d’otober dal 2010) En gaujiun dai campionać zonai dal 1963 podea i atleć y les atletes (passa 250) jì por le pröm iade sön Piz de Plaies con les “condles”. Cösc implant portamunt dauria döt d’atres poscibilitês da jì coi schi, da s’alené y da organisé gares. Les fadies y straciaries dla gara de Fojedöra (1948 y 1950), olache i concorënć messâ jì trëi ores a pè por roé sö Somamunt y spo atira raité jö döt stanć, ea bën passades por dagnora! La gara de Fojedöra ea la gara dal schiclub plü lungia y plü sfadiosa: 7 km de pista, da bater coi schi, y 1.000 m de deslivel jö por Fossé, Plan Larjëi, Sconanza de Fordì, Pradac, Gorghe ćina a Pè de Pescosta. Por cösta discesa adorâ le pröm 8 minuć y i ultimi passa 14. I schiadus dal SC Al Plan ne s’à nia mâ comporté bun sön les pistes de ćiasa, mo à inće fat bela figöra foradecà. Dal 1953 davagnâ Pire dal Medo i campionać zonai de discesa sö Valsperch; dal 1956 davagnâ Ernesto dal Sauter la stafëta de paslunch sö Toblach; dal 1965 roâ Igi de Lista pröm tal slalom lerch, 2. tla discesa y 3. tal slalom sön la Plose; dal 1968 davagnâ Marco dal Tlomper i zonai a Gossensass y, tres sön la Plose, arjunjea dal 1969 le “scuadrun dai vërć” (Max de Pepi dal Criner, Marco de Mena, Raimund dal Pech y Ernesto dal Medo) i pröms cater posć. Ples mitans davagnâ 25 Patrizia de Berto ai 21 de merz dal 1970 a Cortina i campionać taliagn de slalom lerch dla categoria dai “cuccioli”. Chisc resultać enaudâ la secunda y magari maiù ona de suzesc de atleć dal SC Al Plan, chëra danter i agn 1975-85, olache deplü schiadus dal schiclub è stês bogn da roé te scuadra nazionala. Cösc salt de cualité è en gran pert le merit de Siegfried Frontull, de Mareo (mort ai 19 d’otober dal 2010), co è gnü tut sö dal 1971 desco alenadù y à dagnora fat cösc laûr con gran savëi, lezitonza y dediziun por dodesc agn alalungia ćina al 1983. Metü man à Marco dal Tlomper, trëi iadi 2. pai campionać taliagn dai “aspiranti” y dai iuniores y tla nazionala dal 1977-81. Spo Pepi da Lungega y le maiù talënt dal SC Al Plan, Marco de Corcela, co à motü man söa cariera sportiva con en 2. post pai campionać taliagn dai “allievi” dal 1976; al à davagné plü gares FIS (por ej. a San Sicario, Artesina), è roé pröm pai campionać taliagn assoluć de discesa a Santa Caterina Valfurva y à tut pert, inće sce con püćia fortüna, ales gares de Copa dal Monn de Gherdëna y de Wengen (Svizera). Patrizia Rungger de Berto dessot: i mituns dal Schi Club con les copes: Ingrid, Marco, Patrizia y Roman 26 Marco Kaneider dal Tlomper adöm con Roman Erlacher de Corcela y dartan na gara dai mituns dessot: Klaus Kastlunger de Pire dal Medo 27 Da recordè èl spo inće Klaus dal Medo, co à tut pert dal 1986 ala gara de Copa dal Monn sön la Gran Risa (Alta Badia) y è sté dal 1985-1988 te scuadra nazionala B y C, olache al à inće davagné deplü gares. Danter les mitans èl da recordé i bogn resultać de Patrizia Rungger, de Berto, y de Petra y Teodora Erlacher, de Corcela, y dantadöt chi de Lucia Frontull, de Mareo, cin’ iadi campionëssa zonala, pröma te na gara FIS sön l’Abetone y dal 1986 terza pai campionać taliagn assoluć de discesa a Cortina. Dal 1969 ea Al Plan gnü lié adöm tres le “Miara”, le “Col Toronn”, le “Pré da Peres” y le Lucia Frontull de Mareo La pista “Pre da Peres” tai pröms agn 28 Simon Rubatscher dal Festl á davagné le trofê Topolino de slalom dal 1990 dessot: Le grup di mituns dal schi club con Marco Kaneider y Klaus Kastlunger 29 “Furćia” con Plan de Corones. L’ativité agonistica dal schiclub se spostâ porchël dla pista da Sarjëi sön l’atra tompla, sön la pista de Pré da Peres y i tomps gnea bel plan madüs por organisé gares a livel internazional. L’ann 1975 se dauria ai pröms de jené con na discesa por la Copa Italia jö por Pré da Peres y Col Toronn. Ai 8 y 9 de merz organisâ le schiclub, adöm con le jornalist y scritur Rolly Marchi, lunc y lerch conesciü, le “Gran Premio Ausonia Sprint”, na gara por düć i mituns dla Talia nasciüs danter le Ivan Ploner (pröm) 1963 y le 1967. Le “Gran Premio” è öna dles gares por i plü y Daniele Clara jogn che Rolly Marchi à motü empè. Les plü conesciüdes a (secundo) vën premiês da Gustav livel internazional è le “FILA Sprint”, le trofê “Pinocchio” y Thöni pla gara finala le trofê “Topolino”. Cösc ultimo, co vën motü da jì vigne ann dal campionat de sön le Monte Bondone sora Tront, è la gara por mituns plü Südtirol sö Furćia. emportanta dal monn y ara è gnüda davagnada da schiadus 30 Le grup dai mituns Baby - Cuccioli col alenadù Marco Kaneider á davagné la copa por la miù scuadra a Vierschach. desco Stenmark, Girardelli y Tomba, por recordé mâ i plü conesciüs. Le pröm post de Simon Rubatscher, dal Festl, pal trofê “Topolino” dal 1990 è porchël sté le resultat co à coroné la ligna de bones prestaziuns arjuntes dai atleć d’Al Plan (Alexander y Ivan Ploner, de Brüscia, Alexa Frontull, Stefano Trevisan, Ruth Call) tai agn 1980-90 y, en general, öna dles plü beles sodesfaziuns sportives tla storia dal schiclub dan le 2000. 31 Tobias Kastlunger dessot: le grup dal schiclub dal 2009 con l’alenadù David Clara, le presidënt Giovanni Complojer y la secreteria Karin Oberbacher 34 Les gares internazionales dessot: Danny y Willi Kastlunger dal Medo adöm con Kalle Pallander (2010) a man dërta: le grup dal comitê de organisaziun dô la gara de Copa Europa dal 2003. Empü por cajo è le schiclub d’Al Plan roé pa söes prömes gares internazionales, deache te d’atri posć n’êl degüna nëi. Ara se tratâ da organisé tal tomp de püć dis, da canche an â ciafé la comunicaziun dla FIS, dui slalom lerć de Copa Europa. Ai 21 y 22 de merz s’abinâ sön Pré da Peres en valgügn danter i mius schiadus dal monn. Baldi è stades cöstes gares empü tal’ombria dles gares de Copa dal Monn co ea tal medemo tomp ia en Gherdëna y porchël n’àres nia albü chë ressonanza che ares s’ess merité. Mo la bona organisaziun dal schiclub â empò albü söa faziun sön i responsabli dla FIS. Porchël ti gnêl sorandé a chi d’Al Plan por le 1976, ann dles Olimpiades a Desproch, trëi gares de Copa Europa ofiziales: dui slalom lerć y en slalom por le trofê “”Ambassador” dai 18 ai 20 de merz. A cöstes gares à tut pert atleć de dodesc naziuns. La colaboraziun con le Comitê d’Organisaziun “Al Plan Events” Dal 2001 él gnü portè dant da Markus Waldner na proposta de organisé en tipo nö de gara por la Copa Europa. Con le sostëgn de valgügn apascionês dles gares dai schi á Roman Erlacher y Klaus Kastlunger sorantut da organisé cösc tipo de gara nö “4 Runs” che é dër garatada. 35 Sön cösta strada èl spo tai proscimi agn gnü organisé gares de Copa Europa y inće de Copa dal Monn de Snowboard. An á prësc odü che al ea debojügn da mëter sö na organisaziun co podess sorantó regolarmonter manifestaziuns de na certa importanza, y ensciö èl gnü motü sö le comitê de organisaziun Al Plan Events con a će Willi Kastlunger dal Medo, olache le Schi Club é ince member. Te chisc ultimi agn èl gnü organisé adöm con “Al Plan Events” vigne ann almanco öna na gara dai schi y valgönes gares de copa dal monn de snowboard. Emplü èl gnü organisé trëi traverć de tapa dal Giro d’Italia tai agn 2006, 2008 y 2010. 38 Les World Series Parmalat Foto dal travert dla gara paralela sö Furćia Les gares internazionales organisades tlò Al Plan jea por le momont a piz – sce an tol fora i Campionać Europei dai bancars (1984) y i Campionać Europei dai studënć universitars (1986) – con la gara de paralel ai 2 y 3 de dezëmber dal 1979, finala dles “World Series Parmalat”. Deache la pista de Ćianros ea massa stronta â l’alenadù dla nazionala taliana Cotelli chirì fora Pré da Peres por cösta finala. Les World Series n’è nia piades ia sot na bona acia: ćina al ultimo momont àn manacé da messëi les desdì por gauja dla püćia nëi. Ai 26 de novëmber èl spo empò ćiamó tomé tan de nëi che ara è jüda da arjigné ca, tai cater dis co romagnea a desposiziun, na pista döra y dlaciada co à tignì bòt ćina al ultimo concorënt. Sön pista êl gnü sprinzé encër 800.000 litri d’ega che le frëit dai ultimi dis è ćiamó sté bun da fà dlacé. A cösta moda èson stês bogn da salvé cöstes gares emportantes co è stades les sóres co à podü gnì fates tal post, olache al ea gnü fat fora denant. Trepa jont ne s’à nia lascé sciampé l’ocajiun da jì a i ćiaré en iade damprò ai mius schiadus dal monn, con 39 Ingemar Stenmark y Gustav Thöni pai ëi y Annemarie Moser Pröll ples ëres. Davagné à pa cöstes gares a eliminaziun Wilma Gatta (ITA) y Leonhard Stock (AUT). Cöstes gares, co portâ l’ennom d’Al Plan fora por döt le monn, â sambën inće sü cosć co s’enjuntâ ales spëises dl’ativité normala da scrì ete y mené i mituns a gara, da paié i alenadus y da podëi i mëter a desposiziun ai atleć le material y l’echipajamont empü a en prisc. Chisc scioldi vën trać ete con contribuć de sponsors, dal comun y dla FISI y con les iscriziuns – passades dales 50 lires dal 1946 ales 50.000 lires dal 1996 – y dal bal dal schiclub. Al è tler che cösc ne tleca nia por mëter da jì na gara de Copa dal Monn che Al Plan ess inće magari ciafé, sce an foss stês bogn da trà sö i grosc. I sperun che en te’avenimont pois garaté en dé sön la pista “Ërta” da Sarjëi jö, na pista ideala por en slalom de Copa dal Monn co podess completé la discesa de Gherdëna sön la “Saslonch” y le slalom lerch sön la “Gran Risa” (Alta Badia) te na “TreTre” döt ladina. Emplü è la “Ërta”, adöm ala pista “Pré da Peres, na pista ideala por i alenamonć. Fotos dla premiaziun con tröc de bugn atleć desco Piero Gros, Gustav Thöni, Bruno Nöckler, Peter Mally y Leonardo David. 40 La mort de Richard Pitscheider: en tranüde tal ci sarënch por le schiclub d’Al Plan Richard Pitscheider dertan la gara de slalom lerch dai campionać europei dai bancars tal 1984 La desgrazia mortala de Richard de Bruno de Ćiasé dertan l’alenamont sön Pré da Peres, en Nadé dal 1989, è stada en bor’ colp nia mâ por la familia, por sü amisc y por döt le paîsc, mo inće en gran desplajëi por le schiclub. Richard ea önn dai atleć y aconsiadus plü atifs. Tal schiclub metêl döt so empëgn y so entusiasm, al ne sconâ degünes bries. Tal tomp d’en n ann âl porté le numer dai scrić ete tal schiclub da 86 dal 1987 a 228 dal 1988. En so recort àn motü da jì plü agn alalungia le “Memorial Richard Pitscheider”, na gara de slalom lerch por le trofê “Cassa dal Sparagn”, davagnada le pröm iade, de dezëmber dal 1990, da Isolde Kostner, che à spo albü, desch’i san, na cariera agonistica ezezionala a livel mondial. Por plü agn endolater à le schiclub organisé la finala dal trofê “Cassa dal Sparagn” y le trofê “Nonna Jet”, na ligna de gares por i mituns y les mitans dal schiclub, trofê sponsorisé da na sciora da Trieste, Nadalutti Neva. Te mez secul de vita à le schiclub d’Al Plan laoré bun y trep y inće albü de beles sodesfaziuns. Da emprömaensö àl albü de bogn atleć da mostré sö, mo al falâ entrês ćiamó chël dër bun, chël co lominass sora i atri. Deplü è inće stês desfortünês y s’à fat mé y á mossü dé sö söa cariera agonistica co empormetea dër bun. Por d’atri êl laôta inće na chestiun de scioldi. Al n’ea inće de chi co ess albü les cualitês fisiches y tecniches da roé cotan ennant, mo al falâ la dërta mentalité. Le dit “mens sana in corpore sano” à tres ćiamó söa valüta. 41 Le som y le dejidêr de Hans de Corcela, presidënt dal schiclub d’Al Plan por bën 57 agn, è gnü realté Porté en atlet sön la scena internazionala y mondiala dal schi alpin è dagnora sté ći che Hans de Corcela à somié y speré na vita intiera. Al à mossü aspeté dio, mo so laûr a će dal schiclub por passa mez secul è gnü premié. Al à dagnora cherdü tla cossa zonza mai dé sö la speranza. Al sport dai schi i àl dediché söa vita, al n’à mai sconé bries y fadies, à laoré con pasciun, perseveranza y convinziun. Al arà dessogü inće albü söes delujiuns, mo ala fin àl podü dé jö söa enćiaria t’en momont, olache le sorëdl metea man da lominé y da porté ligrëza tal schiclub d’Al Plan, te chël schiclub che ël à trat sö adöm con sü colaoradus y aconsiadus y porté al livel da encö. Onoranza al presidënt onorar Hans Erlacher de Corcela, adöm al presidënt Giovanni - Jonson de Lex y Karin Oberbacher 42 En ocajiun dla sontada generala dal schiclub, de novëmber 2002, à Hans de Corcela, a će dla uniun sportiva da 55 agn encà, podü cunté sö cun sodesfaziun y con i edli co lominâ trëi atleć dal schiclub co à arjunt le travert plü alt tal monn dai schi: la pröma scuadra nazionala. Alexander Ploner, de Brüscia, y Manuela Mölgg à fat le salt tla nazionala A y tol pert ales gares de Copa dal Monn, deperpo che Manfred Mölgg, fré de Manuela, garejëia tla nazionala de Copa Europa. Mai denant n’à atleć d’Al Plan podü tó pert a gares de Copa dal Monn. Cösc è zonzater le früt de gran sacrifizi da pert dai atleć enstësc, dles families y inće dal impëgn y dla competënza dai alenadus Hans de Corcela y Erich dal Medo en dal schiclub, à sotligné le presidënt co n’à nia ocajiun dla festa ai pioniers dal turism sparagné con parores de lalt y de iolan por düć. da d’invern y dessot Hans con Manfred Mölgg en ocajiun dla festa por la medaia La fondamonta de chisc suzesc è dantadöt le bun laûr con i plü jogn, olache al vën laoré con d’arjont di campionać dal monn de slalom a Aare. deplü grups agonistics. Emplü organisëia le schiclub inće cursc da jì coi schi con i mëndri dal paîsc, adöm con la scora dai schi. Te na intervista do la sontada dal schiclub à le presidënt Hans de Corcela cunté sö en cört la stora dal schiclub dai pröms agn ensö, olâ che an jea coi schi laôta, canche al n’ea ćiamó degügn lifć. Ala domanda co che al è poscibl da romagne 43 tan dio a će de na te’uniun, àl respognü che so travert è dagnora sté chël da condü en atlet d’Al Plan te Copa dal Monn y che śën, che ara è veramonter garatada, èssel inće podü se trà zoruch. Dui agn plü tert, dal 2004, àl spo dé jö cösta enćiaria de responsabilité y i l’à sorandada al presidënt nö Giovanni Complojer (Jonson). Por sü merić y söa fedelté al schiclub è Hans de Corcela gnü nominé presidënt onorar. Te düć chisc 57 agn n’è la ligrëza con le schiclub d’Al Plan mai gnüda manco. Hans à dagnora vit por i schi, al è sté maester de schi, al à fat sö i pröms lifć a Al Plan (dal 1957 le lift da Pedagà y defata dô le picio lift sön Ćianros), val’ d’ater ne conescêl nia, desche al à enstës afermé. Hans è sté ensciö önn dai pröms dal paîsc co â capì l’emportanza dal sport dai schi por svilupé a Al Hans de Corcela adöm con Erich dal Plan inće na sajun da d’invern. Ël y so compagn Medo y dessot con i fredesc Manuela y Erich Kastlunger, dal Medo (mort ai 15 de forà Manfred Mölgg (con la copa dal monn) dal 2004 dô na crödia maratia soportada con rassegnaziun), è stês i gran pioniers dal sport y dal turism da d’invern. Erich dal Medo è sté önn dai mius atleć de schi alpin tai agn danter le 1950-60 y por trec agn maester de schi, arpizadù y mënacrëp. Al è sté önn dai pröms da capì ći potenzial che an podea svilupé con le sport dai schi. Al 44 ea inće dla convinziun che le dagnì por le turism da d’invern ea da chirì söles tomples de Plan de Corones cuntra Al Plan. Dal 1967 à Erich dal Medo fat sö le pröm lift (Miara), dui agn dedô àl cumpré le pröm iat dla nëi y tai agn ’80 èl gnü dl’America ca con le pröm canun da fà nëi. En pêr d’agn denanco messëi morì s’à ćiamó realisé so ultimo dejidêr: la ćiampana “Concordia 2000” sönsom Plan de Corones. Hans en ocajiun dla festa de 50 agn dal Schi Club d’Al Plan. Ai 31 de merz 2001 à le Comun de Mareo, l’Assoziaziun Turistica y la Scora dai Schi orü recordé Hans de Corcela y Erich dal Medo con na manifestaziun plajora jöapè dla pista Ćianros. Ala festa à tut pert empü döt le paîsc con söes istituziuns publiches, con söes uniuns y assoziaziuns y clubs sportifs. Parores de onoranza y reconescionza àn podü aldì a livel provinzial y comunal, mo inće da amisc y colegs dai dui pioniers. Le discurs ofizial à tignì le dr. Lois Ellecosta. Plajor è inće sté le program de cornisc y de animaziun con desmostraziuns desvalies y na picia scena da pert dla scora dai schi. Falé ne podea sambën nia la musiga Catarina Lanz. I dui iubilars Hans y Erich à podü pié dô na tofla de merit y en portrait depont dal artist Lois Irsara, de Badia. Entrami à spo motü la firma tal liber ofizial dles autoritês dal Comun de Mareo. Le schiclub i aóda al presidënt onorar Hans de Corcela ćiamó trepes sodesfaziuns con söa uniun che al à daidé mëter empè dan da 65 agn y ennant ligrëzes y emoziuns con nüsc atleć de Copa dal Monn y con i jogn co vën docà, ći che düć spera. 45 Giovanni Complojer (Jonson) è le presidënt nö dal schiclub d’Al Plan Ala fin dal 2004 à Giovanni Complojer (Jonson), tut tles mans le tomun dal schiclub, manajé por 57 agn da Hans de Corcela. Dal protocol dla sontada dal pröm de dezëmber resultëiel che le consëi nö dal schiclub d’Al Plan è motü adöm da cöstes porsones: Complojer Giovanni – presidënt Maneschg Tone – vizepresidënt Kastlunger Klaus – vizepresidënt tecnich Oberbacher Karin – secreteria Erlacher Marco y Kaneider Marco – alenadus Mölgg Peter – responsabl por i pulmins Clara David – responsabl por le magazînn Dapoz Simon, Erlacher Hans y Agreiter Sara – aconsiadus Tone da Ćianëi s’à sorantut le laûr da trà ete i tesseramonć L’ombolt Fortunato Ferdigg ti sorandà l’onoranza a Marco Kaneider por söa lungia ativité tal Schi Club, desco atlet, alenadù y mëmber dal consëi 46 Le presidënt y vizepresidënt tolarà sö contat con les scores dai schi por baié dla colaboraziun y dai prisc por i alenadus. Le grup dai “maius” se alenëia trëi iadi al’edema con Klaus dal Medo y David de Ghedl. Al vën inće fat fora da mëter da jì endô la lotaria con de bi pesć, desco tai ultimi agn. Te na intervista fata da “La Usc di Ladins” de dezëmber dal 2010, dô la sontada generala, à le presidënt Giovanni Complojer baié dl’ativité dal schiclub y proé da splighé ći che al ô döt ester por roé ennant sön le tru dal schi agonistich. Karin Oberbacher, secreteria da tröc agn, con le presidënt Giovanni Complojer de Lex, plü conesciü desco Jonson. Tal invern 2009/10 èl endô sté dui grups de mituns co à fat gares: i baby-jogn co garejëia tal rode VSS y i maius co fej les gares dal “Grand Prix Raiffeisen”. I maius vën alenà da David Clara y i mëndri da Marco Mutschlechner y Roland Erlacher. Endöt èl sté 25 mituns co à tut pert a deplü gares, inće con de bi resultać. Philipp Graefe d’Antermëia y Matia Tolpeit da La Val è gnüs campiuns provinziai te söa categoria. 5 atleć dal schiclub à inće fat pert dal “Leistungszentrum Kronplatz”, alenà da Klaus dal Medo. De cösc grup fej inće pert atleć da Bornech, Valdaora y San Laronz. Cösc “Leistungszentrum Kronplatz” è gnü motü sö por rajuns economiches; ensciö pon empü smendrì les spëises. Bën 87 mituns y mitans à frecuenté dui iadi 47 al’edema i cursc da jì coi schi, adöm con les scores dai schi. Sambën n’èl gonot nia saorì da combiné le sport agonistich con la scora y les atres ativitês extrascolastiches. Por jì pal schiclub ôl ester trëi cosses co vais adöm: i geniturs mëss avëi enterès y ligrëza, i mituns mëss jì ienn coi schi y inće ester desponüs da renunzié a cotan de ores de tomp lëde y emplü se tràtera inće da fà sacrifizi por ći co reverda i cosć. Le jì coi schi è n sport ćer al dedancö, dantadöt a livel agonistich. Tal pröm vara ćiamó valgamia saorì, mo canche ara se trata da jì a fà gares FIS, èl tres plü rio da combiné la scora con le sport. Sc’i tolun ca desco ejompl i fredesc Mölgg, odunse tan de sacrifizi che ai à mossü fà. Y nia mâ ëi, mo inće i geniturs. Al è pa na dezijiun ria da tó, deache an ne sa mai damperfora, sce ara va bun o manco. Onoranza al presidënt onorar Hans Erlacher, co è sté presidënt dal Schi Club por 57 agn! 48 Tla proscima sajun 2010/11 n’èl 30 tal schiclub co fej agonism: 26 mituns y mitans y 4 tal “Leistungszentrum Kronplatz”. Al vën inće pité cursc de preparaziun d’isté y la poscibilité d’en alenamont söi dlacias por ester plü competitifs. Cösta è sambën inće na bona motivaziun por i mituns. Avëi Manuela y Manfred Mölgg y Alexander Ploner, co à motü man con le schiclub d’Al Plan y co è śën campiuns dai schi a livel mondial, è dessogü na gran fortüna y na calamita co tira i jogn co vën docà. Mo por roé al livel de nüsc trëi atleć de Copa dal Monn mëss döt stimené adöm. Dl ater vers ne vëgnel nia garantì che chël o chëra che tol la dezijiun da jì le tru dal schi agonistich röies spo inće ennant. Les mosces blanćes è dër reres, desch’i san. Che deplü atleć d’Al Plan y de Mareo è sbrochês ete tal sport dai schi y dla brëia a livel internazional è bën stada la plü bela scincunda por le schiclub co è gnü iüstamonter premié por chisc 65 agn de laûr, de festidi y bries, de tomp ofrì sö por le bën dla jonëza de nosc paîsc y de döta la comunité. Al è sté, dantadöt tai ultimi diesc agn, trec de bi momonć de sodesfaziun y emoziun, magari inće val’ delujiuns. Döt cösc laûr, fat en gran pert tal chît, zonza taché döt ala gran ćiampana, fej fora la dërta storia dal schiclub. Porchël èl inće dërt che cösta picia cronica, dessogü plëna de loćes, mo co respidlëia empò te na manira enteressanta i avenimonć plü emportanć de düć chisc agn, vëgnes slüta jö con en bel gran iolan: iolan ai atleć co contribuësc, śën desco laôta, al bun ennom dal schiclub y de nosc paîsc, iolan a düć i alenadus co à fat so laûr con scerieté y competënza, ai funzionars dal schiclub con a će le presidënt en ćiaria Giovanni Complojer, iolan ai trec benefaturs y sponsors co à cherié les condiziuns por le bun funzionamont dal schiclub, iolan a düć i mëmbri dal consëi y ai secretêrs te chisc 65 agn. 49 Mo le iolan plü sontì da pert de düć i sportifs d’Al Plan se merita bën te cösta ocajiun Hans de Corcela co à dediché praticamonter söa vita al schiclub, 57 agn alalungia desco presidënt. Emplü è Hans inće sté 25 agn diretur dla Scora dai schi y plü legislaziuns tl’aministraziun comunala. Desco presidënt dla Sozieté dai lifć y dl’Assoziaziun Turistica àl dé en gran contribut al svilup de nosc paîsc. Söa gran pasciun por le sport dai schi i è stada d’ejompl a bun trëi generaziuns de atleć. Con les mius aodanzes che le schiclub d’Al Plan pois jì ennant inće tal dagnì sön cösta strada, con na mentalité sana, con ligrëza, entusiasm y suzès, dijunse düć canć: Ad multos annos! I trëi atleć d’Al Plan co tol ciamó encö pert ales gares de copa dal monn: Alexander Ploner de Brüscia, Manuela y Manfred Mölgg. (2003) 50 Grup dal Schi Club 2011 51 52 I mituns y maestri dal Schi Club tal 2011 Jan Luca Trebo Jan Paul Erlacher Alex Rubatscher Florian Palfrader Gabriel Willeit Jan Erlacher Daniel Rives Matio Erlacher Roberto Brera Gabriel Ties Raffael Erlacher Tobias Kastlunger 53 Philipp Gräfe David Clara alenadù Marco Mutschlechner (al.) Roland Erlacher alenadù Stefan Palfrader Valentina Tolpeit Greta Tamers Melani Ploner Giulia Vollmann Martina Kaneider Veronica Filippi Lucia Erlacher 54 Manuela y Manfred Mölgg: döes stëres lominoses tal firmamont dal schi alpin Manuela Mölgg Manuela da picera Da prësc diesc agn encà garejëia Manuela y Manfred Mölgg tal zircus blanch a livel mondial. I plü bi agn por le schiclub d’Al Plan y na gran ligrëza por i fans y döt le paîsc. Manuela è nasciüda ai 28 d’agost 1983 y Manfred ai 3 de jügn 1982. An po prësc dì che ai è nasciüs con i schi tal pè. Belo con trëicater agn metêi man da fà les prömes ôtes con so pere söles pistes de Plan de Corones. Con la sajun da d’invern 1989-90 mët man por Manfred la cariera sportiva pal schiclub d’Al Plan, por Manuela dui agn plü tert. Dai alenadus dal schiclub Marco Kaneider, de Ianesc, y Roman Erlacher, de Corcela, y plü tert da Klaus Kastlunger, dal Medo, ài emparé la tecnica da jì coi schi. Dal alenamont por la condiziun fisica y atletica se crüziâ Simon Dapoz, d’ La Val. Sce Manuela y Manfred è roês tan ennant, tal olimp dal schi mondial, èl inće merit dla familia, co à fat trec sacrifizi, y dantadöt dal schiclub con so presidënt Hans de Corcela co i à dagnora sostegnì de vigne vers. Do la scora d’oblianza te so paîsc ài entrami frecuenté por trëi agn la scora alta dal sport a Mals/Vinschgau. Dal 1999 è Manuela roada tla scuadra a livel provinzial (Südtiroler Landeskader), l’ann do èra passada tla scuadra C dla nazionala y dal 2002 èra gnüda tuta sö tal grup sportif dla finanza “Fiamme Gialle”. Ćiamó en chël ann èra passada tla scuadra 55 nazionala A, te chëra che ara garejëia dötaorela. Söa pröma gara FIS àra fat a Ćiavalëis (Cavalese) de dezëmber dal 1998 (slalom lerch) y söa pröma gara de Copa Europa söl Abetone de forà dal 2000 (slalom). Ara à inće davagné döes gares de Copa Europa. So debüt te Copa dal Monn àra albü de dezëmber dal 2000 a Sestriere tal slalom y so pröm punt àra abiné dal 2002 a Aspen (30. post tal slalom lerch). Ćina śën àra fat 170 gares de Copa dal Monn roenn 39 iadi tles prömes diesc. Tles gares de Copa dal Monn èra roada 10 iadi söl podium: 2. tal slalom de Aspen/Colorado (2004) 3. tal slalom lerch de Panorama/Canada (2007) 2. tal slalom lerch de Maribor (2008) 2. tal slalom lerch de Bormio (2008) Manuela dertan la gara a Aspen tal 2010 56 2. tal slalom lerch de La Molina/Spagna (2008) 3. tal slalom lerch a Aare/Svezia (2009) 2. tal slalom lerch de Lienz/Austria (2009) 3. tal slalom lerch de Sölden/Austria (2010) 3. tal slalom de Zagreb/Croazia (2011) Tla sajun 2007-08 àra arjunt le 3. post tla tlassifica generala de slalom lerch (359 punć). Dal 2009 èra gnüda litada tal Kurhaus a Maran sportiva dal ann. Manuela à tut pert a 5 Campionać dal Monn (dal 2003 a St. Moritz/ Svizera, dal 2005 a Bormio, dal 2007 a Aare/Svezia, dal 2009 a Val d’Isere/Francia y dal 2011 a Garmisch) y a 2 Olimpiades (dal 2006 a Torino y dal 2010 a Vancouver/Canada) Campionać dal Monn a St. Moritz: 7. tal slalom lerch Campionać dal Monn a Bormio: 13. tal slalom lerch Campionać dal Monn a Aare: 11. tal slalom lerch y 20. tal slalom Campionać dal Monn a Val d’Isere: 1. do la pröma manche tal slalom, tomada fora a püćes portes dan le travert tla secunda manche, canche le titul mondial ea da branćé dô. Desfortüna! Pazionza! Campionać dal Monn a Garmisch: 6. tal slalom lerch y tal slalom Campionać Taliagn 2002 a Piancavallo: 1. tal slalom lerch y 2. tal slalom Campionać Taliagn 2004 a Caspoggio: 3. tal slalom lerch, tal slalom y tla combinaziun Campionać Taliagn 2006 a Santa Caterina Valfurva: 1. tal slalom y tal slalom lerch Jüć Olimpics 2006 a Torino: 19. tal slalom Jüć Olimpics 2010 a Vancouver/Canada: 17. tal slalom lerch y 11. tal slalom 57 Le fré Manfred röia dal 1997 tal “Südtiroler Landeskader” y dal 2000 vëgnel tut sö tla scuadra nazionala C. Le medemo ann val pal grup sportif dla finanza “Fiamme Gialle”. Dal 2002 röiel tla scuadra B y l’ann dô féjel le salt tla scuadra nazionala A, te chëra che al garejëia entres ćiamó. Söa pröma gara FIS àl fat de dezëmber dal 1997 a Livigno y söa pröma gara de Copa Europa dal 2000 a Alies (Alleghe). Tles gares de Copa Europa èl roé 13 iadi söl podium (3 iadi pröm, 6 iadi secundo y 4 iadi terzo). Söa pröma gara de Copa dal Monn àl fat dal 2003 a Bormio y i pröms punć àl arjunt en chël medemo ann a Madonna di Campiglio con en bel 5. post tal slalom. Ćina śën àl fat 155 gares de Copa dal monn roenn 68 iadi tai pröms diesc y bën 14 iadi söl podium: 2. tal slalom de net a Schladming/Austria (2004) 3. tal slalom a Kitzbühel/Austria (2007) 3. tal slalom a Kranjska Gora/Slovenia (2007) 3. tal slalom a Lai (Lenzerheide)/Svizera (2007) 3. tal slalom a Bad Kleinkirchheim/Austria (2007) Manfred Mölgg Manfred söl podium de Schladming con Benny Raich y Kalle Pallander 58 2. tal slalom lerch a Bad Kleinkirchheim (2007) 3. tal slalom a Schladming (2008) 2. tal slalom a Garmisch (2008) 2. tal slalom lerch a Kranjska Gora (2008) 1. tal slalom a Kranjska Gora (2008) 1. tal slalom a Garmisch (2009) 3. tla supercombinaziun a Val d’Isere (2009) 2. tal slalom a Zagreb/Croazia (2010) La miù sajun agonistica por Manfred Mölgg è zënzater stada chëra dl 2007-08, olache al à davagné la picia copa de cristal de slalom (531 punć), la medaia de brom de slalom lerch (376 punć) y è roé 4. tla tlassifica generala de Copa dal Monn (924 punć). Dal 2009 àl davagné la medaia de brom ai Campionać d’Europa a Amneville tla Francia (slalom paralel te na hala) Le picio Manfred con so alenadù Marco y dartan na gara. Manfred à tut pert a 4 Campionać dal Monn, olache al à inće davagné döes medaies, y a döes Olimpiades (con püćia fortüna). Campionać dal Monn dal 2005 a Bormio: 13. tal slalom lerch Campionać dal Monn dal 2007 a Aare/Svezia: medaia d’arjont tal slalom Campionać dal Monn dal 2009 a Val d’Isere/Francia: 12. tal slalom lerch Campionać dal Monn dal 2011 a Garmisch: medaia de brom tal slalom y 17. tal slalom lerch Jüć Olimpics 2006 a Torino: gnü tormenté da mé de spiné 59 Jüć Olimpics 2010 a Vancouver/Canada: 7. tal slalom y 22. tal slalom lerch Campionać Taliagn 2003 söl Tonale: 1. tal slalom y 2. tla combinaziun Campionać Taliagn 2009 a Pampeago: 1. tal slalom y 4. tal slalom lerch Campionać Taliagn 2010 a Falcade: 1. tal slalom y tal slalom lerch Ai 13 d’aurì 2007 è Manfred Mölgg gnü lité sportif dal ann tal Stadttheater a Balsan. Manfred y Manuela vën assistis tla scuadra nazionala y dal grup sportif “Fiamme Gialle”, mo ai è impò tres ćiamó en contat con i alenadus dal schiclub da en iade, Klaus dal Medo y Simon Dapoz. Con so impëgn sportif y söa Manfred en aziun dertan döes gares de slalom; dessot a Levi tal 2010 60 gran scerieté y profescionalité ti dài en bun ejompl a nosta jonëza. I sperun che ai vais ćiamó ennant en valgügn agn sön cösc tru co se iera dessogü inće trec sacrifizi y renunzies, che ai nes lasces ćiamó vire trec momonć emozionanć con de bi resultać y magari val’ medaia pai proscimi avenimonć mondiai. Rima en ocajiun dla festa por Manfred Mölgg (27 de forà 2007), vizecampiun dal monn de slalom a Aare tla Svezia, dita sö da söa picia jormana Jessica: Por döt Mareo y por nosta jont La medaia d’arjont te sta bën encër le col, èl ensnet en gran momont: con tè se ralegrunse y se conzedun val’ de mol. i podun festejé te nosc comun Düć deboriada orunse fà festa con tè, dal sport dai schi en gran campiun. to slalom mondial è sté massa en bel dé. De Manfred Mölgg tla nazionala de schi Ti as fat gran onur a döta canta la naziun, anse da plü agn belo tres aldì; mo deplü ćiamó a Südtirol y a nosc monn ladin. te Copa dal Monn este gnü sterch, I bi resultać de Manuela orunse inće recordé, sides tal slalom co tal slalom lerch. por töa só gnaràl dessogü inće le gran dé. Le scalin plü alt aste aziché, A nosta jonëza ëise con osc ejompl desmostré sön le podium y tai diesc plü iadi roé; che con sacrifizi, pasciun y bona orenté sanch da Türesc con chël de Fordì pon tal sport y tla vita roé ennant lascia speré bun inće tal dagnì. y arjunje tert o adora ći ch’an s’à tut dant. A Aare tla Svezia anse düć tremoré, Con cösta picia festa y onoranza mo de bogn nerf y gran classe aste mostré; en sëgno de ligrëza y reconescionza por nosta ligrëza y sodesfaziun ô ensnet Mareo y düć chi d’Al Plan tal slalom mondial este vizecampiun. ves dì de cör en bel gran iolan. Önn su t’à batü, mo chël è mâ anfat, Mario en chël dé è sté le plü … Matt! Te dui agn èl endô Campionać dal Monn: enlò po les ćiampanes avëi en n ater sonn. gp 61 62 Alexander Ploner, de Brüscia, atlet da talënt plën de bona orenté, mo plü iadi desfortüné Alexander Ploner de Brüscia En terzo atlet de schi alpin te Copa dal monn è Alexander de Brüscia (Ploner), nasciü dal 1978. Cun la devënta dal slalom lerch ai Campionać Taliagn dal 2000 s’â Alexander assiguré le post tla scuadra nazionala A y porchël le dërt da tó pert a dötes les gares de Copa dal Monn de slalom lerch tla sajun agonistica 2000-2001, mo baldi se fajêl mé y messâ palsè codî. Con en pêr de bogn plazamonć èl spo empò ćiamó sté bun da se cualifiché por i Jüć Olimpics dal 2002 a Salt Lake City, olache al ess podü fà, con en pü’ de fortüna, la gara de söa vita. Do la pröma proa dal slalom lerch olimpich êl 6., a püć zentejimi dal 2., mo tla secunda proa èl baldi saltè fora y la medaia sperada è jüda en föm. Dal 2003 èl roé 12. tal slalom lerch sön la Gran Risa (Alta Badia). So miù resultat de Copa dal Monn àl arjunt dal 2004 a Kranjska Gora, olache ara ti è garatada da roé sön le podium desco terzo. Le medemo ann s’àl inće davagné la Copa Europa de slalom lerch con 527 punć y è roé secundo ai Campionać Taliagn a Chiesa Valmalenco. Al â ćiamó en iade la desfortüna da se fà mé, ći che le sciürâ zoruch a garejé endô te Copa Europa. Mo la gran forza d’orenté le condüjô indô zoruch te Copa dal Monn con la devënta dla Copa Europa de slalom lerch 2008-09. Danter i atri bogn resultać recordunse le pröm post söla “Ërta” te so bel paîsc d’Al Plan (Copa Europa). Dër de bogn resultać te Copa dal Monn àl arjunt dal 2009 y inće dal 2010: 8. tal slalom lerch a Adelboden/Svizera, 11. a Sölden/Austria, 9. a Val d’Isere/Francia, 6. sön la Gran Risa/Alta Badia, 7. a Kranjska Gora/Slovenia y a Garmisch, 14. sön la Gran Risa. Dal 2009 àl inće davagné a Pampeago le titul de campiun talian de slalom lerch y l’ann dô èl roé 2. ai Campionać Taliagn a Falcade. Dal 2010 àl inće podü tó pert ai Jüć Olimpics a Vancouver/ Canada, olache al è roé 18. tal slalom lerch. 63 Dal 2011 i àra endô sceché deplü te Copa dal Monn y al è romagnü dër mal che al n’à nia podü tó pert ai Campionać dal Monn a Garmisch. Inće a sü fans y a düć chi d’Al Plan i àra desplajü. A Alexander i aodunse che al ais eniann endô plü fortüna y ch’al pois ćiamó avëi de beles sodesfaziuns y arjunse val’ bun resultat denanco se trà zoruch dal’ativité agonistica. Le merit che Alexander è roé tan ennant te söa cariera agonistica i va dantadöt a söa familia co à te düć chisc agn fat de gran sacrifizi por le sostegnì. Alexander Ploner tal slalom lerch sö Pré da Peres y dessot tla gara de copa dal monn a Adelboden 64 Inće les sorus Cindy y Sofia Ploner, da Pinëi, empormetea bun Les sorus Cindy (dal 1981) y Sofia (1982) da Pinëi, à arjunt so pröm resultat emportant de merz dal 1996 al Campionać Taliagn al Abetone, tal slalom (categoria alieves), olache Cindy à davagné la medaia d’arjont batenn de önn en zentejimo söa só Sofia, medaia de brom. Tla pröma proa â Sofia fat le miù tomp gnenn jö con le numer 49. De dezëmber dal medemo ann à Cindy arjunt le 3. post tal Super-G por le trofê Cassa dal Sparagn a Ćiastel y en 5. post tal slalom a Sulden. Dër en bun ann por Cindy è sté le 1997: söl Ritten èra gnüda campionëssa provinziala de Super-G y vizecampionëssa de discesa tla categoria “alieves 1980/81”. De merz dal medemo ann èra ćiamó roada 3. a Sanćiana t’en slalom lerch por le trofê Cassa dal Sparagn. Sofia à arjunt de merz dal 1997 en bun 4. post tal slalom y n 6. post tal slalom lerch ai Campionać Taliagn a Pampeago y è roada 2. tal Super-G ai Campionać Taliagn a Ćianacëi. Dal 1998 s’à Cindy plazé 2. a Ćiastel tal Super-G y 3. a Ratschings (tres por le trofê Cassa dal Sparagn) y pai Campionać Taliagn a Ovindoli èra roada 10. tal slalom. Dal 1999 èra roada trëi iadi söl podium desco terza: 3. tal slalom a Pfelders, 3. tal Super-G pai Campionać provinziai ete en Ulten y 3. t’en slalom paralel ala fin dla sajun agonistica a Obereggen (dan da söa compagna de schiclub Manuela Mölgg). Les sorus Cindy y Sofia da Pinëi à slüt jö söa cariera agonistica dal 2000 con en pêr de bi resultać. Pai Campionać provinziai söla Tarscher Alm (Vinschgau) à Cindy davagné le titul de discesa y Sofia la medaia de brom. Cindy à spo ćiamó 65 davagné en slalom por le trofê Cassa dal Sparagn a Sulden (categoria iuniores) y inće enlò è söa só Sofia roada sön le 3. scalin. Baldi à entrames albü la desfortüna da se fà mé y le dejidêr y la speranza da roé ennant te scuadra nazionala y podëi magari garejé en dé te Copa Europa o ćinamai te Copa dal Monn s’an è stês. Cindy y Sofia è encö maestres dai schi. Cindy Ploner da Pinëi dertan na gara de discesa 66 Dal „Kronplatz Skiteam - Leistungszentrum“ aspetunse i campiuns da endoman Le grup agonistich dal Kronplatz Skiteam con le alenadú Klaus Kastlunger (2008 - 2009) Le „Kronplatz Skiteam – Leistungszentrum“ è gnü motü sö ofizialmënter da d’altonn dal 2005 y po encö ćiaré zoruch a 6 agn de ativité agonistica. Le fin de cösc zënter è chël da laoré adöm danter i schiclubs encër Plan de Corones (Al Plan, Bornech, San Laronz y Valdaora) por i pité ai atleć jogn plü da talënt les mius condiziuns d’alenamont por roé ennant y fà magari en dé le salt de cualité te scuadra nazionala. Dal 67 Kronplatz Skiteam à fat pert o fej pert inće atleć jogn dal schiclub d’Al Plan: 2005-2006: Wilhelm Frontull (1987), Denis Kaneider (1990), Michael Mölgg (1990), Veronica Frontull (1987), Alessia y Marika Pescoller (1990). 2006-2007: Matthias Frontull (1991), Denis Kaneider, Michael Mölgg, Wilhelm Frontull, Corinne Promberger (1991), Michael Mölgg con la medaia d’arjont y Alessia Pescoller, Veronica Michaelangel Promberger con la medaia de brom dai campionać provinziai de slalom lerch Frontull. Le grup dai atleć dla sajun 2007 - 2008 68 2007-2008: Michaelangel Promberger (1992), Denis Kaneider, Michael Mölgg, Corinne Promberger. 2008-2009: Michael Mölgg, Michaelangel Promberger, Denis Kaneider, Alessia Pescoller, Corinne Promberger, Vanessa Kanetscheider (1993), Jessica Kaneider (1993). 2009-2010: Michael Mölgg, Michaelangel Promberger, Veronica Frontull, Leonard Promberger (1994), Corinne Promberger, Vanessa Kanetscheider. 2010-2011: Michaelangel Promberger, Daniele Call (1995), Corinne Promberger, Vanessa Kanetscheider. Michael Mölgg Michaelangel Promberger I atleć dal „Leistungszentrum Kronplatz“ vën alenês da Klaus Kastlunger, dal Medo, y da Simon Dapoz (preparaziun atletica) da La Val. En valgügn de chisc à lascé, deache ai s’à fat mé o por d’atres gaujes. Michael Mölgg è śën skiman de so fré Manfred tal zircus blanch de Copa dal Monn, Veronica Frontull stüdia a Desproch. I mius resultać de Michael Mölgg (1990): 2008-2009: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 17. (7 iadi tai pröms 10) 2. tal slalom lerch ai Campionać provinziai a La Ila 7. tal slalom a Cortina, 8. tal slalom lerch a Sulden y ia en Gherdëna, 10. tal slalom lerch a Ćiastel 2009-2010: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 22. (5 iadi tai pröms 10) I mius resultać de Michaelangel Promberger (1992): 69 2008/2009: tlassifica finala Finstralcup (aspiranć): 7. (7 iadi tai pröms 5) 3. tal slalom lerch ai Campionać provinziai a La Ila (aspiranć) 5. tal slalom a San Vito de Ćiadura (1. dla cat. aspiranć) 2009-2010: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 18. (7 x tai pröms 12) 5. tal slalom lerch sön le Cermis, 8. tal slalom a Watles 2010-2011: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 8. (9 iadi tai pröms 10) 1. tal slalom lerch sön P. Rolle, 1. tal slalom sön Kreuzbergpass, 3. tal sl. lerch a Schöneben/Reschen, 4. a La Ila y a Pecol di Zoldo, 6. tal slalom a Jochgrimm y a Speikboden I mius resultać de Corinne Promberger: 2008-2009: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 11.(8 x tles prömes 10) 4. tal slalom a Cortina y 7. a Jochgrimm, 9. tal slalom lerch a Sulden 2009-2010: tlass. finala Finstralcup (iuniores): 3. (10 iadi tles prömes 10) 2. y 5. tla discesa a Reinswald/Sarntal, 4. tal slalom lerch al Nevegal, 5. tal slalom a Watles 2010-2011: tlass. finala Finstralcup (iuniores): 6. (8 iadi tles prömes 10) 1. tal sl. lerch y 3. tal slalom a Pecol di Zoldo, 3. tal sl. lerch a La Ila, 4. tal slalom sö Furćia y tal sl. lerch a Pampeago I mius resultać de Alessia Pescoller: 2008-2009: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 17. 2. tal slalom a San Vito di Cadore, 5. sön Kreuzbergpass y 6. a Cortina Corinne Promberger Alessia Pescoller 70 I mius resultać de Veronica Frontull: 2006-2007: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 16. 2. tal slalom lerch a Alleghe, 6. tal sl. lerch a Selva y 8. tal SG a Kastelruth I mius resultać de Denis Kaneider: Veronica Frontull Vanessa Kanetscheider Dennis Kaneider y Jessica Kaneider 2008-2009: tlass. finala Finstralcup (iuniores): 31. (5 iadi tai pröms 15) 14. tal slalom a San Vito di Cadore I mius resultać de Vanessa Kanetscheider: 2008-2009: tlass. finala Finstralcup (aspirantes): 15. (5 x tles prömes 10) 2009-2010: tlass. finala Finstralcup (aspirantes): 8. (6 x tles prömes 10) 1. y 8. tal sl. lerch al Nevegal, 2. y 3. tla discesa a Reinswald 2010-2011: tlass. finala Finstralcup (iuniores): 21. (3 iadi tles prömes 10) 5. tal sl. lerch a Pampeago, 6. tal slalom y 8. tal sl. lerch a Pecol di Zoldo, 9. tla discesa te Sarntal 71 Tla proscima sajun agonistica 2011-2012 à le schiclub d’Al Plan mâ plü 3 schiadus tal “Kronplatz Ski Team”: Michaelangel Promberger (1990), Daniele Call (1995) y Ivan Mutschlechner (1996). Mitans n’èl plü degünes. Al è da speré che al vëgnes forzes nees docà, zonza i junse adencuntra ai agn dles vaćes megres, canche Manuela y Manfred Mölgg y Alexander Ploner n’è nia plü. Grup dal Kronplatz ski team dla sajun agonistica 2010 - 2011 dessot: i 3 schiadus tal Kronplatz ski team tla proscima sajun Michaelangel Promberger Daniele Call Ivan Mutschlechner 74 Walter Feichter y Meinhard campiuns dla brëia (snowboard) Walter Feichter dal Tescere Erlacher, Te chisc ultimi diesc agn n’à Mareo nia mâ albü campiuns de schi alpin, mo inće de snowboard a livel internazional. Atlò messunse dantadöt recordé Walter Feichter, dal Tescere d’La Pli, y Meinhard Erlacher, dal Stofl. Walter à dé sö l’ativité agonistica dal 2006 y fej śën le cogo d’isté y le maester de snowboard d’invern. Meinhard è entres ćiamó atif tla scuadra nazionala. Al è da dì che en valgügn atleć dla brëia à emparé da jì coi schi pal schiclub (por ej. Patrick Craffonara) y è passês plü tert al sport dla brëia. La seziun snowboard è gnüda tuta sö dal Sport Club Mareo co à assistì plü agn, dô söes poscibilitês, i atleć co fajea gares. Walter dal Tescere à arjunt te söa cariera plütosc cörta dër de bogn resultać. Dal 2000 àl davagné söa pröma gara de Copa dal Monn, en slalom lerch a Tignes tla Francia. Mo so miù ann é sté le 2001, olache al à davagné la picia copa de cristal de slalom lerch y la medaia de brom de slalom lerch ai Campionać dal Monn a Madonna di Campiglio. Dal 2002 àl podü tó pert ai Jüć Olimpics a Salt Lake City tl’America, olache al è roé 8. tal slalom lerch paralel. Le medemo ann àl ćiamó arjunt en 2. post t’en slalom paralel a Arosa (Svizera) y ai Campionać Taliagn a Madesimo s’àl davagné le titul de campiun talian de slalom lerch paralel. Ai Jüć Olimpics dal 2006 a Torino n’àl nia plü podü tó 75 pert y cösta è bunamonter inće stada la gauja che al à dé sö söa cariera agonistica. Danter i mius resultać de Meinhard él da recordé en 2. post t’en slalom lerch internazional dal 2001 sön Pré da Peres, dal 2002 le titul de vizecampiun de slalom lerch paralel ai Campionać Taliagn a Madesimo y l’ann dô èl sté campiun de slalom lerch paralel ai Campionć Taliagn, inće a Madesimo. Dal 2005 àl arjunt le 3. post t’en slalom paralel de Copa dal Monn a Sungwoo tla Corea. Manco fortüna àl albü pai Jüć Olimpics de Torino, olache al à mossü s’acontenté dal 22. post tal slalom paralel. Dal Meinhard Erlacher söl podium a Kreischberg 76 2009 àl davagné le slalom lerch ai Campionać Taliagn a Ćianacëi/Fascia y inće l’ann dô s’àl ćiamó davagné le titul talian de slalom lerch. Tal slalom lerch paralel de Copa dal Monn a Kreischberg Austria) èl roé 3. y a Gangwon tla Corea àl arjunt le 13. post. So miù resultat te Copa dal Monn 2011 è stè en 4. post tal slalom lerch paralel a Chiesa Valmalenco. Meinhard Erlacher, 4. tla gara de copa dal monn a Landgraaf (Holland) ai 13.10.2011 A Meinhard Erlacher ti aodunse ćiamó de bogn resultać y de beles sodesfaziuns tla proscima sajun agonistica 2011-2012 y magari ćiamó plü ennant. Dal 2001 êl gnü scrit che La Pli de Mareo n’è nia ma en bun terac por i fonguns. mo inće por i atleć dla brëia. Y ara stimenâ. Cun Hubert, Gabriel y Manfred Palfrader, de Col, êl salté fora trëi atleć de snowboard che rodunt en chël ann â arjunt dër de bogn resultać. Ai Campionać Taliagn a Sappada à Hubert davagné le titul assolut de slalom paralel y so jorman Gabriel è sté vizecampiun. Gabriel à ćinamai davagné la medaia d’arjont de slalom paralel ai Campionać dal Monn iuniores a Hermagor (Austria). Ai Campionać Taliagn 2002 a Madesimo è Gabriel Palfrader ćiamó en iade sté vizecampiun de slalom paralel y tal slalom lerch paralel s’à plazé Hubert, Gabriel y Manfred respetivamënter al 6., 7. y 9 post. Baldi à la cariera agonistica de chisc trëi atleć döré plütosc püch. Inće pai fonguns èl de bogn agn y de manco bogn. 77 Le Snowboard Mareo Club pal Sport Club Mareo Le Snowboard Club Mareo è gnü motü sö dal 1993 da en valgügn apascionês de cösc sport, laôta ćiamó scialdi nü. L’ann dô fajea le club domanda da gnì tut sö desco seziun pal Sport Club Mareo. Cösc ierâ en ann de proa, deache al parea che i pröms dirigënć dal snowboard n’ess nia manajé cis bun le club fajenn massa debić. Empò podea le club mostré sö encër 70 sozi atifs y inće val’ bun resultat te gares regionales con Manfred Ties y Ivan Erlacher. Sciömìa ch’al saltâ fora plü problems y dificoltês, gnêl ennultima empò ciafé na soluziun. Con la direziun nea (Karl Mutschlechner, Lois Morlang, Hanspeter Frenner, Walter Taibon y Patrick Craffonara) gnea le Snowboard Club Mareo tut sö dal 1997 desco seziun dal Sport Club Mareo. Lois Morlang dal Ciolà, pionier dla brëia y istrutur nazional, sorantolea la direziun tecnica dl’ativité agonistica. Ara ne dörâ nia dio ch’al gnea i pröms resultać. Patrick Craffonara y Walter Feichter gnea cherdês a fà pert dla nazionala taliana, dô avëi dominé tla Copa de Südtirol. Entrami à spo fat gares de Copa dal Monn, olache Walter dal Tescere, desch’i àn belo aldì, à albü por en valgügn agn na gran cariera agonistica. Hannes y Peter Mutschlechner, dal Pech, â metü man da fà gares tla federaziun I.S.F. (profescionisć). Dai bogn resultać dai jormagn Gabriel, Hubert y Manfred Palfrader de Paul y Jep de Pire de Col y de Meinhard Erlacher de Stachio dal Stofl èl inće belo gnü scrit. Por plü agn alalungia à le Sport Club Mareo arjunt i mius resultać rodunt con la seziun dal snowboard. Mo ultimamonter ne ćiàrera nia plü fora cis bun. Tut fora Meinhard Erlacher co fej dötaorela ćiamò pert dla scuadra nazionala de snowboard, fàlel les speranzes jones co messass gnì docà.