Tlò pòn desćiarié jö la cronica dai 65 agn dal Sci Club d`Al Plan

Transcript

Tlò pòn desćiarié jö la cronica dai 65 agn dal Sci Club d`Al Plan
65 agn Schi Club d’Al Plan
1946
2011
65 agn
Schi Club d’Al Plan
1
2
Liber dé fora dal Schi Club Al Plan en ocajiun dai 65 agn, tal
2011 con cösc consëi y chisc colaboradus:
Complojer Giovanni Erlacher Hans Mutschlechner Marco Oberbacher Karin Erlacher Roland Ploner Cindy Comploj Carlo
Vollmann Sara
presidënt
presidënt onorar
vizepresidënt y alenadù
secreteria
alenadù y aconsiadù
aconsiadù
aconsiadù
aconsiadù
Colaboradûs:
Clara David raprejentant y vizepresidënt tal Kronplatz Skiteam
Promberger Raimund raprejentant tal Kronplatz Skiteam
Complojer Luca
raprejentant tal Kronplatz Skiteam
Maneschg Tone da Ćianëi dëida trà ete i tesseramonć FISI
Le Schi Club ti dij iolan a düć canć chi co á daidé mëter adöm cösta publicaziun, dantadöt a Giovanni Pescollderungg y Raimund
Promberger, y a düć chi co à motü a desposiziun fotografies da
stampé.
Con le contribut de:
Cassa Raiffeisen Val Badia
CASSA RAIFFEISEN VAL BADIA
www.valbadiaonline.it
Stiftung Südtiroler Sparkasse
3
Salüde dal ombolt
Compaejanes y compaejagn d’Al Plan,
le schiclub d’Al Plan po en cösc ann ćiaré zoruch con ligrëza
y sodesfaziun a 65 agn de storia de söa uniun. Ći co è gnü
envié ia laôta da en valgügn pioniers apascionês de sport,
dandadöt con nosc presidënt onorar Hans Erlacher, co à fat
conëscer y porté ennant te nosc comune le sport dai schi con
les atrezadöres plü sciomples y zonza implanć portamunt y
les comoditês da encö, mo con entusiasm y vijiuns por le
dagnì, è da conscidré desco na storia de suzès straordinara.
Porchël èl inće merit dai responsabli dal schiclub, co à
por pröm fin chël da sostegnì mituns y jogn da talënt, sc’i
podun encö cunté sö danter nüsc compaejagn schiadësses y
schiadus de format mondial. Con sü suzesc vën l’ennom d’Al
Plan porté fora por döt le monn, ći co è n retlam prezius por
nosc paîsc y n bën economich por döt le comune. I sun sogü
che le bun laûr dal schiclub portarà sü früć inće tal dagnì y
porchël oressi te cösta ocajiun i dì iolan a ennom dal Comune
de Mareo a düć i responsabli por so sorvisc y engajamont
por le bën de nüsc jogn sportifs co vën docà y por le sostën
y l’assistonza al sport dai schi te nosc paîsc.
L’ombolt
Albert Palfrader
Albert Palfrader
ombolt de Mareo
4
Salüde dal presidënt dal schiclub d’Al Plan
Le schiclub d’Al Plan complësc eniann 65 agn de vita. Le
schiclub è gnü motü sö dal 1946 y belo l’ann dô à Hans
Erlacher, de Corcela, sorantut l’enćiaria da presidënt y l’à
tignida por bën 57 agn. Porchël oressi i dì a Hans a ennom
de düć i mëmbri dal schiclub en gran iolan de cör por döt le
tomp che al à ofrì sö por le schiclub y por le bën dai mituns
de nosc paîsc.
Giovanni Complojer
de Lex “Jonson”
Do avëi colaboré con Hans por plü agn, inće desco so vize, ài
albü l’onur da tó ete dal 2004 so post desco presidënt. Por
sü gran merić è Hans gnü nominé presidënt onorar. Iu à albü
la gran fortüna da podëi ester a će dal schiclub te chisc ultimi
agn, olache le laûr fat dai responsabli con ligrëza, competënza
y coscionza tai agn denant à motü man da portè i pröms
bogn früć. Tlò oressi nominé y rengrazié Roman de Corcela,
Klaus dal Medo, Marco de Ianesc, Marco de Corcela y Simon
Dapoz. Recordé oressi inće l’alenadù Siegfried de Mareo co
n’è baldi nia plü danter nos. Bën 5 atleć de nosc schiclub è
roês tan ennant da podëi tó pert a gares de Copa dal Monn:
Manuela y Manfred Mölgg y Alexander de Brüscia, Klaus dal
Medo y Marco de Corcela. Podëi tó pert ai Jüć Olimpics y ai
Campionać dal Monn n’é nia mâ por le schiclub, mo inće por
nosc paîsc y por döt le raiun turistich de Plan de Corones
en gran prestige. Les döes medaies de slalom ai mondiai de
Aare (Svezia) y de Garmisch y la Copa dal Monn de slalom
de Manfred Mölgg y chëra de snowboard de Walter Feichter
è bën stês i momonć plü emozionai tla storia dal schiclub
d’Al Plan. Resultać co è gnüs festejês endortöra da döta la
comunité.
5
Vigne ann vëgnel inće organisé gares dai schi a livel local,
provinzial y inće nazional por mituns. Tai ultimi agn èl inće
gnü organisé dal OK Al Plan Events gares de Copa Europa,
con la speranza da ciafè magari en dé inće na gara de Copa
dal Monn.
Por daidé recordé chisc momonć plü bi dla storia dal schiclub
anse orü dé fora cösta picia publicaziun co dess ester en
ajornamont y n completamont dla brosciüra gnüda fora en
gaujiun dai 50 agn dal schiclub (1946-1996).
Por le dagnì dal schiclub d’Al Plan oressi m’aodé che l’enterès
por nosc schiclub restes ennant vi, ch’al crësces ćiamó, por
podëi arjunje ennant trec de bi resultać y i scinché ensciö a
nosta jont ćiamó trepes de beles emoziuns y sodesfaziuns.
Le presidënt
Giovanni Complojer
6
Salüde dal presidënt onorar Hans Erlacher
Salüde al schiclub y ala jont d’Al Plan
Pa cösc iubileo de 65 agn dal schiclub d’Al Plan de Mareo
oressi empröma salüdé düć canć dër bel. Por mè èl encö en
gran onur podëi ćiaré zoruch sön 65 agn de ativité dla pröma
uniun de sport de nosc comun, de chëra che iu enstës sun sté
fondadù y sorastant dal 1947 al 2004, por 57 agn alalungia.
Hans Erlacher de
Corcela
I mo recordi ćiamó dër bun de n chë sëra che le schiclub
d’Al Plan è gnü motü sö: al ea ai 26 de jené dal 1946 ch’i
se sun abinês, nia plü de 6 porsones d’Al Plan te n local dal
Hotel Posta (Ostì) por ti dé vita, desch’al ea belo gnü fat
ia en Gherdëna, a na uniun sportiva co dea deslarié fora
inće danter i jogn d’Al Plan la ligrëza por le sport dai schi y
proé da trà sö inće val’atlet da mené foradecà a tó pert ales
gares co gnea belo organisades dlunch encërch. En chë sëra
èl nasciü le “Sci-club S.Vigilio di Marebbe”, l’otavo plü vedl
dla provinzia. En chël medemo ann se lascia scrì ete a cösta
assoziaziun nea nia manco co 52 porsones, danter chisc inće
5 ampezagn y valgügn sciori taliagn y todësc. I ti saltân ete
al laûr con estro y ligrëza: ćiamó en chël ann metênse da jì
na gara de paslunch te Pinćia dal Ostì, na gara dles löses
da Sarjëi jö y la discesa nazionala de schi de Sas dles Nö te
Fanes. I atleć gnea a desënes adalerch: da Cortina, dala Val
Badia y dai atri raiuns de Südtirol y al dea ca tres de gran
combatüdes danter en schiclub y l’ater.
Belo l’ann dô la fondaziun mo tocâra a mé da sorantó la
responsabilité dla uniun sportiva desco sorastant, co è
romagnüda spo sön mies sciables por passa mez seco.
Te düć chisc agn èl sozedü ćicossia, mo ara è dagnora jüda
söpert, soradöt coi atleć ch’i podên vign’ann mené foradecà
a competiziuns tres plü emportantes. Nüsc jogn se proâ
7
dassënn y dea dagnora le miù ch’ai ea bogn, ai jea da n scalin
al ater tla lista dai atleć plü cualifichês dla Talia y portâ le
ennom d’Al Plan tres plü lunc fora por le monn.
De cösc vers sunse encö roês sönsom a ći ch’an pò s’aodé te
na uniun sportiva: i fredesc Manuela y Manfred Mölgg adöm
con Alexander Ploner vën conscidrês encö danter i mius
schiadus dal monn. Laôta dô la vera ne s’èsson ma gnanca
anfidé da somié val’ de te’.
Nia mâ de cösc vers à le schiclub d’Al Plan albü en bun suzès,
mo al à inće daidé dassënn – y cösc n’è nia da desmonćé – da
trà sö le sport dai schi danter i sciori y le turism da d’invern
y a cösta moda àl contribuì al svilup y al bënester de nosta
jont.
I oress ti aodé a chi co è gnüs dô da mè y inće a chi co gnarà
cherdês plü tert, ch’ai poi arvëne y porté ennant le schiclub
d’Al Plan con trepa pasciun y ch’ai
ne se lasci nia sprigoré jö atira, sce
les cosses ess da ne jì nia desch’ai
oress, porćiodiche te vigne ativité
saràl alć y basc, mo i alć, canch’ai à
da gnì, fajarà desmonćé düć i basc
y dötes les delujiuns co è stades.
Schiclub d’Al Plan, ad multos annos!
Hans Erlacher
sorastant onorar dal schiclub d’Al Plan
Hans de Corcela en
ocajun dal aniversar
de 50 agn dal
schiclub
8
Cronica dal Schi Club d’Al Plan
Le paîsc d’Al Plan
con schiadus sön le
pré dal Nora
Dal 1996 à le Schiclub d’Al Plan recordé i 50 agn dala
fondaziun. Te cösta ocajiun èl gnü dé fora la brosciüra
“IUBILEUM 1946-96 - SCICLUB S. Vigilio di Marebbe”.
Cösta ediziun nea en gaujiun dai 65 agn de vita dal schiclub
reporta en gran pert la cronica dla pröma publicaziun con
val’enjunta, ajornamont y müdaziun y va spo ennant con la
secunda pert, te chëra che al i vën dé plü pëis al’ativité y ai
avenimonć emportanć tai ultimi 15 agn.
9
Le jì coi schi
Le turism da d’invern è gnü sö cotan plü tert co
chël da d’isté y al à motü man con le sport dai
schi. Tl’Europa è cösc sport nasciü encër le 1900
y atlò da nos àl bel plan motü raîsc tai agn dô la
pröma vera. Por miliuns de porsones è al dédancö
le jì coi schi le plü bel sport, dantadöt tai paîsc da
munt. Y cösc è inće saurì da capì. Al n’è nia val’
plü de bel co passé en dé da bel tomp d’invern so
tomp lëde fora tla natöra ,encertlada ete da nüsc
bi crëps slaoris, y da se araité y se devertì tla nëi
morjela, licioronta y sflaussia.
Ći co é gnü al dédancö en devertimont, en
passatomp, en sport, datrai inće en caprize
valgamia ćer y por i paîsc de turism, desco Al Plan,
dantadöt na fontana de davagn, è pié ia dan da
en gromun d’agn con döt d’atres intenziuns. La
parora “schi” vën dal norvegesc y ô dì “liac”, na
sort de ćiaspa che i iagri de chi paîsc sö tal nord
adorâ da jì ala ćiacia por ne jì nia sot tla nëi.
L’ann
1888
atraversâ
l’esploradù Fridtjof Nansen
con na sort de schi dër
primitifs i gran dlacias
dla Groenlandia. Cösta
aventöra
sensazionala
fajea gnì le jì coi schi t’en
iade conesciü sora döt le
monn. Al ne passâ nia trec
agn che an odea i pröms
schiadus inće tles Alpes y
te nostes Dolomites. Le
pröm maester de schi d’Al
Plan è sté Hubert dal Pech
Adolf de Candido coi schi
De chi dai schi sö por munt
10
co à dé jö l’ejam dal 1934 a San Martino
di Castrozza. Trëi agn plü tert ea inće
Willy dal Ostì maester de schi. Dal 1937
metea sö Hubert dal Pech y Franz de Iosc
la pröma scora dai schi dal paîsc. Da Nadé
fajêi leziun te paîsc, daidês da en pêr de
compagns, dedô jea Hubert dal Pech sön
Fodara Vedla y Willy dal Ostì y Franz dal
Medo sön Fanes, olache ai fajea con i püć
sciori co roâ alerch les prömes escursciuns
schialpinistiches.
Franz dal Bagn coi schi
dessot: schiadus en maschera sön Fanes
11
La pröma gara dai schi a Al Plan
Con i pröms sciori todësc roâ le sport blanch, desche al i
vën inće dit, tai agn dô le 1920 inće tlò Al Plan. En valgügn
jogn, danter chisc Hubert dal Pech y Franz de Iosc, Vighile
dal Pech, Willy dal Ostì, Franz dal Bagn, Franz y Nazio de
Mena, Adolf de Candido, Vighile de Corjel y Franz dal Medo,
por nen cunté sö mâ en pêr, â atira ciafé ligrëza y vëia y
metea da jì ai 10 de merz dal 1926 la pröma gara dai schi:
la “Gara de Corn”, na combinaziun (al dédancö dijésson de
schialpinism) co piâ ia y se roâ sön plaza dal Ostì. Da tó
pert a cösta gara adorân inće en pü’ de vaiga y na bona
La pröma gara dai
schi a Al Plan, la
gara de Corn (1926)
12
condiziun fisica, êl pö da jì con chi schi de lën lunć y dobliusc
y zonza lames sö Sarjëi, da danlò ennant ete en Rit y spo
con na dërta flötena jö por chi salandruns cuntra Ćiamaor,
ennant sö Torpëi y ennultima jö te paîsc. Por cösc avenimont
sportif êl ćinamai gnü la musiga d’ La Pli a soné (chëra d’Al
Plan è empormó gnüda motüda sö trëi agn plü tert, dal
1929) y le podestà da enlaôta, Giuseppe Iuris, i sorandea
a Angelo d’Andram, co â davagné la gara, na gherlanda de
dascia desco sën de onù (la copa por le pröm è empormó
gnüda sö plü tert). Le tomp gnea laôta moseré te ores y
minuć, no te secunć y zentejimi desco pai profescionisć al
dédancö. Le vedl Pire dal Medo s’an â albü daspaont a mal
che an â belo tut jö le travert y romené ia döt cant, canche
al roâ desco ultimo alerch. Empormó dedô aldîn che al s’â
tignì sö sö Gorghe a sciacarè de vidì. Franz y Nazio de Mena
y Angelo d’Andram s’â ćinamai arjigné na scianza da trà salć
ia en Chi Rauć.
Gara a empedimonć
sön plaza de dlijia
d’Al Plan
13
La secunda vera dal monn portâ döt d’atri
problems y trepes preocupaziuns y les
ativitês sportives sön la nëi s’architâ ia por
en iade daldöt, mo belo dal 1943 â dui jogn,
Erich dal Medo y Hans de Corcela, endô
motü man da jì coi schi y da fà gares.
Hans de Corcela
Jep da Plazores con turisć dan na gara
14
La fondaziun dal Schi Club
Pröma plata dal
liber con i scric ete
al Schi Club
Pornanche la vera ea stada roada, â cotanć endô ciafé vëia
y ligrëza da jì coi schi. Sciömìa che an messâ fà na bela gran
fadia da jì söpert – de implanć portamunt ne gnêl gnanca
ćiamó baié – denanco podëi se araité jöpert, ea la faszinaziun
de cösc sport tan grana che an n’odea tres deplü raitenn jö
por la Bolga da Ćianëi, Chi Rauć, Pera Plata, Chës Rödenes,
Pré da Sarjëi, Para da Pedagà, Ćianros, Pelegrin, y canche
ara scecâ con la nëi – de canuns dla nëi ne gnêl gnanca ćiamó
somié – jên ete Plan Pecëi dessora y Pedistles. Empormò
15
l’ann 1980 à Erich dal Medo fat le pröm emplant da fà nëi.
Al à motü man con en canun su, en “Hedco Standard“ de
frabicaziun americana co â costé laôta 54 miliuns de lires. Al
dédancö èl sön les pistes d’Al Plan y Plan de Corones passa
200 canuns co spöda fora nëi döta net y, sc’al è frëit assà,
inće ia por le dé.
I gherdënes â belo so schiclub y i maroi n’orea nia ester da
manco. Ai 26 de jené dal 1946 s’abinâ Hans de Corcela, Erich
dal Medo, Vighile de Mena, Jep da Plazores, Paul dal Criner y
Fritz dal Ostì tal salf dal Hotel Posta por mëter sö en schiclub,
le “Sci-club San Vigilio di Marebbe”. De chisc sis pioniers dai
schi él encö mâ plü Hans de Corcela en vita. Le fin dal club
dea ester, desche an po lì tal articul 2 dal statut, chël da
promöie y fà conëscer miù le sport da jì coi schi a Al Plan, da
Erich dal Medo,
Ernesto y Paul dal
Sauter, Hans de
Corcela, Pire dal
Medo y Vighile dal
Mone con i sbetri
dal schiclub.
16
i pité assistënza ai mëmbri y soradöt da propaghé cösc
bel sport danter i jogn. Ćiamó en chë medema sëra litâ
i presënć Vighile de Mena presidënt y Hans de Corcela
secretêr dal club. Le “Sci-club San Vigilio di Marebbe”
dontâ ensciö la pröma uniun sportiva dal paîsc y l’otavo
schiclub dla provinzia.
Desco corusc dl’assoziaziun â Hans de Corcela chirì fora
le vërt, deache cösc corù n’â ćiamó degügn, le fosch y le
blanch. Porchël i gnêl inće dit ai schiadus d’Al Plan “i vërć”,
canche ai jea foradeca a gara con sü bi sbetri sponsorisês
da en scior dal Ostì, Riccardo Romiati da Conegliano. Dô
en dessën dal Schweigkofler à spo Erich dal Medo lascé
fà le blasun dal schiclub: toronn con Monte Castello y na
striara de schi amesa döes portes fora.
Erich y Hans
Al Plan da Pedagà jö
tai agn 50
Al n’ea nia ćiamó passé en mëns dala fondaziun che
le schiclub organisâ belo ai 17 de forà söa pröma
manifestaziun sportiva: na gara de paslunch por mituns
y jogn sot a 14 agn te Pinćia dal Ostì, na gara dles löses
17
por düć da Sarjëi jö y da sëra en bal tal Hotel Monte Sella.
Ai 24 de merz dal 1946 êra spo inće tan ennant che an
podea mëter da jì, adöm con le SC Rari Nantes da Trieste,
la pröma gara dai schi: la discesa nazionala de Sas dles Nö
por la “Copa Trieste”. La gara è gnüda davagnada con le
medemo tomp da Ugo Illing da Cortina y da Hermann Nogler
de Gherdëna. Le majer dai atleć d’Al Plan è sté te cösta gara
Paul dal Criner al 7. post.
Dal 1947 da d’altonn tignia le schiclub la sontada generala
con la lîta dal consëi nö. Presidënt gnea lité Hans de Corcela
co è romagnü a će dla uniun ćina al 2004. Le laûr da secretêr
fajea por i proscimi vint agn Vighile dal Hintner. Les prömes
sontades dal consëi gnea tignides te stöa da Plazores.
Ćianćia dal schiclub
Al vën la nëi y döt co bol, śën junse nos coi schi;
cösc ne sontiunse nia mâ nos, düć canć podëise gnì.
Val’ jones ch’al n’è bel assà, por compagnia se fà-a-a-a-a.
Le schiclub ne bazila pa, debota mai assà.
Al vën la nëi y döt co bol, śën junse nos coi schi;
cösc ne sontiunse nia mâ nos, düć canć podëise gnì.
Por enzafagné le Pedagà, le Sauter inće assà-a-a-a-a,
le schiclub ne bazila pa , debota mai assà.
(Metüda jö da Alfred dal Ostì tai agn ‚50)
18
L’ ativité dal schiclub
Albert dal Pech,
Peterle de Robert y
Jep da Plazores, co
à davagné la pröma
“Copa De Angeli”
Vigne invern â le schiclub, con sü encër 50 scrić ete, na bela
ativité da mostré sö danter gares zonales, provinziales y
nazionales. Por le plü gnêl fat juisses (disceses). La gara
tlassica ea chëra da Sarjëi, na discesa internazionala (al
ea inće schiadus da Schwaz co tolea pert) de 2 km con en
deslivel de 450 m dal’Ancona jö por Pré da Sarjëi ćina jön Chi
Ćianëis. Sön cösta pista, da trec dassënn tomüda, metên da
jì vigne ann deplü trofês, desco la “Copa Camoscio“, la “Copa
San Vigilio”, la “Copa Stämpfli” y la “Copa Mancini”, por le
plü trienai, mo nia consecutifs. Pa cöstes gares s’abinâl
en gröm de jont a ćiaré pro, dantadöt sö Pedagà, tal post
plü prigorus, mo inće spetacolar, olache i atleć messâ raité
sora en te’ picio punt ia, lerch gnanca en meter, y spo atira
danter en puntin fora. Chi co n’ea nia
bogn da moseré avisa arsia te chi lëns
atira dlungia. Da Sarjëi jö gnêl inće fat i
slaloms lerć nazionai por la “Copa Hotel
Posta” y la “Copa Albergatori”.
Gares emportantes ea spo inće les
stafëtes alpines por la “Copa De Angeli”
(1949-54), na gara a scuadres de trëi
porsones, olache le pröm fajea le
paslunch da Pè de Pescosta (ćiasa de
Vighile dal Hintner) ia por antersì, da
Benzele ćina ete dla siëia y endô zoruch.
Le secundo fajea le tòch a pè dal Hintner
sö por Brüscia ćina sö Torpëi y le terzo la
discesa da Torpëi jö Gorghe y ennant jö
dal Hintner, olache al ea le travert final.
Les gares plü de prestige de chi tomps
(1951-54) ea chëres por la “Copa Rëgn
de Fanes”: la discesa de Sas dles Nö, trëi
km lungia con en deslivel de 750 m y le
slalom lerch dla Tartaruga (Col Toronn).
19
Cöstes gares gnea dagnora
fates encër Sant Ojep y metea
man con na santa mëssa che le
ploan siur Franz Telser dijea sö
dla Üćia de Fanes. Inće zonza
gnêl respeté la religiun: les gares
metea dagnora man ales önesc o
ala öna domisdé, por che ares ne
tomass nia adöm con val’ funziun
de dlijia. Le trofê “Rëgn de Fanes”
por la miù scuadra y la copa “FisiAlto Adige” por chël co â fat le
miù tomp dal dé i è jüs dal 1951
al SC Al Plan y al “azzurro” Karl
Gartner da Sterzing, dal 1952 al
SC Cortina y a Michele Alverà. Dal La gara da Sas dles Nö jö
1953 y 1955, canche al ea massa
Valgügn atleć dal schiclub con i numeri de start
püćia nëi por podëi fà la discesa,
àn fat le slalom lerch sön Croda
Ćiamin.
Cöstes gares ea en gran
avenimont sportif y tal medemo
tomp inće en bun retlam por
le paîsc d’Al Plan y so turism
co messâ empormó se svilupé.
L’ativité dal schiclub, laôta desco
śën, à dessogü porté pro trep
al bun ennom che Al Plan à al
dédancö desco zënter de turism
da d’invern.
Tles tlassifiches da zacan ciafunse
i ennoms dai mius schiadus dal
raiun, desco Alfonso y Roberto
Lacedelli y Albino Alverà da
20
Döes fotografies de Erich dal Medo
dertan les gares
dessot a Cortina
Cortina, Karl y Helmut Gartner da
Sterzing, Otto Glück y Nando Rudiferia
de Gherdëna, düć te scuadra nazionala.
I mius dla Val Badia ea Hermann y
Fortunato Pescollderungg d’ La Ila,
Iaco Pescollderungg de Badia, Carlo
Kostner da Corvara y Erich, Albert y
Pire dal Medo d’Al Plan. Da mëter da jì
gares n’êl laôta nia tan saorì. An messâ
pa bater döta la pista a pè y sambën
inće i jì pormez a pè. An messâ spo se
petlé adöm i pesć, porćiodiche vignönn
co tolea pert ciafâ valch. Ai schiadus co
gnea da foradecà messân inće i paié le
mangé y le sté soranet. Do la gara êl da
fà les tlassifiches, döt a man y nia con
le computer desco al dédancö. D’atra
pert portâ pro dötes cöstes bries da
fà fora dles premiaziuns de dërtes
festes. Val’iade sonâ inće la musiga,
zonza êl mefo l’orchestra dal Medo co
tirâ sö l’atmosfera. Ala fin ćiantâ düć
deboriada la ćianćia dal schiclub: „Le
schiclub ne bazila pa…“
D’atri avenimonć emportanć por
le schiclub ea spo vigne ann da
Santabogna le bal dai schiadus y la ola
dla fortüna da Santa Maria dal Ciöf.
Por chi d’Al Plan co jea anentoronn a
fà gares (Erich, Albert, Pire y Hermann
dal Medo, Hans de Corcela, Paul dal
Criner, Vighile dal Hintner, Paul dal
Sauter, Vighile de Mena, Livio Anselmi,
21
Sergio Carlon y danter les
ëres Stasi dal Ostì y Marta dal
Tlomper) organisâ le schiclub,
desco pröm te döt le raiun,
alenamonć d’en n’edema con
en “dër” alenadù: dal 1947 y
dal 1948 con Albino Alverà da
Cortina (olimpionich y dedô por
agn alalungia le diretur tecnich
de dötes les scores dai schi dla
Talia) y dal 1953 y 1954 con
Hans Nogler da Lienza. Zonza
se alenân enstësc y dër ala
bona. Por stanges da slalom
tolên sfiradöres che la fraziun
i â scinché al schiclub y che an
â laoré jö con le cortel da dui
mani y spo depont.
Le material gnea dertan tres miù: dai schi de frasso che i
soldas â lascé tlò, sön chi che an messâ deleghé sön la sòra
scëibes con azetonn por che i schi ne s’embalass nia sotete,
passân do le 1950 ai pröms schi de plastica. Inće pai schi de
lën n’êl belo laôta de chi “da gara”, desco i “Marius Eriksen”
de hickory, che Vighile de Mena â condüt dala Norvegia.
Slalom fajên con schi de 215 cm, discesa con de tai de 225
cm. La sòra dai schi gnea encerada (boxenada) tal pröm con
Schiglis, spo con Sohm Rot por nëi frëida y Bilgeri Mittel por
nëi frësca. Plü tert gnêl spo sö le Swix y le Toco.
Hans y Erich con le
sbeter dal schiclub
22
Les gares zonales
L’ativité dal schiclub d’Al Plan gnea defata inće
reconesciüda y aprijada dal presidënt dla FISI
provinziala, cav. Alessandro Malpassi, co i sporjea
pormez dal 1954 l’organisaziun dles gares zonales.
Les gares zonales ea laôta les maius a livel
provinzial, na sort de pices olimpiades, y chi co les
davagnâ gnea cherdês te scuadra nazionala. Deache
i campionać zonai gnea fać tal medemo post por
dötes les spezialitês sides de schi alpin co nordich, â
Erich y Albert dal Medo, Hans de Corcela, Angelo dal
Clement y Tonele de Mônn fat sö dal 1953 con l’aiüt
dai soldas, co â slopeté demez le crëp, la scianza da
trà salć da Pedagà.
Dai 22 ai 24 de jené dal 1954 se moserâ por le pröm
Hans de Corcela co partësc fora iade passa 220 schiadus y schiadësses de tronta
i numeri de start
schiclubs dla provinzia söles pistes d’Al Plan de Mareo.
dessot: Albert Kastlunger dal
Erich dal Medo, co â davagné dal 1952 les gares
Medo pai campionać zonai dal
interregimentales dai soldas y dal 1953 i campionać
1963 (Ćianros)
zonai de slalom, se reconfermâ
campiun zonal de discesa y de
slalom, passâ tla scuadra nazionala
B y tolea pert ai campionać taliagn
sön l’Abetone. Deache l’organisaziun
ea gnüda laldada y aprijada da düć,
funzionars y atleć, i gnêl sorandé
al SC Al Plan inće l’organisaziun dai
campionać zonai dal 1955, 1958,
dal 1963, 1964 y 1966. Dal 1956 y
1965 ciafâ Al Plan inće i campionać
de discesa dal Triveneto. Deache al
ea sté por la combinada de cöstes
ultimes gares na gran batalia danter
23
les “Fiamme Oro” da Moena y les “Fiamme Gialle” da Pardac,
co l’â ala fin inće davagnada, portâ le foliet Dolomiten en
articul con le titul “Flammenkampf in St. Vigil”.
Dal 1958 èson ćinamai stês bogn da organisé i campionać
zonai con püćia y degüna nëi. N’edema alalungia à düć i scrić
ete al schiclub sciüré ete con ontres y sales chë tan de nëi,
co ea da ciafé dles perts, tla pista “Prês da Munt” y ensciö
àn podü fà almanco le slalom y le slalom lerch.
Dal 1963 davagnâ sön les
pistes de Ćianros y de Sarjëi
Barbara Erlacher, de Hans de
Corcela, döt adöm: slalom,
slalom lerch y discesa. Albert
dal Medo roâ secundo tal
slalom y Igi de Lista (Badia)
secundo tal slalom lerch
y terzo tal slalom. Albert
dal Medo â belo davagné i
zonai de slalom dal 1957 a
St. Valentin auf der Haide
y dal 1959 a Sanćiana y ea
roé cuarto tal slalom y inće
tal slalom lerch ai campionać
taliagn a Bardonecchia (26 y
27 de forà 1957). Barbele â
davagné dal 1961 i zonai sön
le Ju de Ćiareja (Karerpass) y
düć trëi i titui dai campionać
zonai dal 1964 sön le
Jaufen. De forà dal 1964
gnêra cherdada te scuadra
nazionala, tolea pert ai
campionać taliagn a Bormio,
olache ara roâ secunda de
Resultac de na gara
organisada dal Sci
Club San Vigilio
24
discesa y slalom lerch. Ara à inće fat gares
FIS A (la Copa dal Monn da enlaôta) sön
l’Abetone y a Grindelwald (Svizera). Mo na
borta tomada con na iama rota à roé söa
cariera sportiva.
Barbele Erlacher de Hans de Corcela
Siegfried Frontull de Mareo alenadù dal
1971 (mort ai 19 d’otober dal 2010)
En gaujiun dai campionać zonai dal 1963
podea i atleć y les atletes (passa 250) jì
por le pröm iade sön Piz de Plaies con les
“condles”. Cösc implant portamunt dauria döt
d’atres poscibilitês da jì coi schi, da s’alené y
da organisé gares. Les fadies y straciaries
dla gara de Fojedöra (1948 y 1950), olache
i concorënć messâ jì trëi ores a pè por roé
sö Somamunt y spo atira raité jö döt stanć,
ea bën passades por dagnora! La gara de
Fojedöra ea la gara dal schiclub plü lungia
y plü sfadiosa: 7 km de pista, da bater coi
schi, y 1.000 m de deslivel jö por Fossé, Plan
Larjëi, Sconanza de Fordì, Pradac, Gorghe
ćina a Pè de Pescosta. Por cösta discesa
adorâ le pröm 8 minuć y i ultimi passa 14.
I schiadus dal SC Al Plan ne s’à nia mâ
comporté bun sön les pistes de ćiasa, mo
à inće fat bela figöra foradecà. Dal 1953
davagnâ Pire dal Medo i campionać zonai
de discesa sö Valsperch; dal 1956 davagnâ
Ernesto dal Sauter la stafëta de paslunch
sö Toblach; dal 1965 roâ Igi de Lista pröm
tal slalom lerch, 2. tla discesa y 3. tal slalom
sön la Plose; dal 1968 davagnâ Marco dal
Tlomper i zonai a Gossensass y, tres sön
la Plose, arjunjea dal 1969 le “scuadrun
dai vërć” (Max de Pepi dal Criner, Marco de
Mena, Raimund dal Pech y Ernesto dal Medo)
i pröms cater posć. Ples mitans davagnâ
25
Patrizia de Berto ai 21 de merz dal
1970 a Cortina i campionać taliagn
de slalom lerch dla categoria dai
“cuccioli”.
Chisc resultać enaudâ la secunda y
magari maiù ona de suzesc de atleć
dal SC Al Plan, chëra danter i agn
1975-85, olache deplü schiadus
dal schiclub è stês bogn da roé te
scuadra nazionala. Cösc salt de
cualité è en gran pert le merit de
Siegfried Frontull, de Mareo (mort
ai 19 d’otober dal 2010), co è gnü
tut sö dal 1971 desco alenadù y
à dagnora fat cösc laûr con gran
savëi, lezitonza y dediziun por
dodesc agn alalungia ćina al 1983.
Metü man à Marco dal Tlomper,
trëi iadi 2. pai campionać taliagn
dai “aspiranti” y dai iuniores y tla
nazionala dal 1977-81. Spo Pepi
da Lungega y le maiù talënt dal
SC Al Plan, Marco de Corcela, co
à motü man söa cariera sportiva
con en 2. post pai campionać
taliagn dai “allievi” dal 1976; al à
davagné plü gares FIS (por ej. a
San Sicario, Artesina), è roé pröm
pai campionać taliagn assoluć de
discesa a Santa Caterina Valfurva
y à tut pert, inće sce con püćia
fortüna, ales gares de Copa dal
Monn de Gherdëna y de Wengen
(Svizera).
Patrizia Rungger de Berto
dessot: i mituns dal Schi Club con les copes:
Ingrid, Marco, Patrizia y Roman
26
Marco Kaneider dal
Tlomper adöm con
Roman Erlacher de
Corcela y dartan na
gara dai mituns
dessot:
Klaus Kastlunger de
Pire dal Medo
27
Da recordè èl spo inće Klaus dal Medo, co à tut pert dal 1986
ala gara de Copa dal Monn sön la Gran Risa (Alta Badia) y
è sté dal 1985-1988 te scuadra nazionala B y C, olache al à
inće davagné deplü gares.
Danter les mitans èl da recordé
i bogn resultać de Patrizia
Rungger, de Berto, y de Petra y
Teodora Erlacher, de Corcela, y
dantadöt chi de Lucia Frontull,
de Mareo, cin’ iadi campionëssa
zonala, pröma te na gara FIS
sön l’Abetone y dal 1986 terza
pai campionać taliagn assoluć
de discesa a Cortina.
Dal 1969 ea Al Plan gnü lié
adöm tres le “Miara”, le “Col
Toronn”, le “Pré da Peres” y le
Lucia Frontull de
Mareo
La pista “Pre da
Peres” tai pröms
agn
28
Simon Rubatscher
dal Festl á davagné
le trofê Topolino de
slalom dal 1990
dessot:
Le grup di mituns
dal schi club con
Marco Kaneider y
Klaus Kastlunger
29
“Furćia” con Plan de Corones. L’ativité agonistica dal schiclub
se spostâ porchël dla pista da Sarjëi sön l’atra tompla, sön
la pista de Pré da Peres y i tomps gnea bel plan madüs por
organisé gares a livel internazional.
L’ann 1975 se dauria ai pröms de jené con na discesa por
la Copa Italia jö por Pré da Peres y Col Toronn. Ai 8 y 9 de
merz organisâ le schiclub, adöm con le jornalist y scritur
Rolly Marchi, lunc y lerch conesciü, le “Gran Premio Ausonia
Sprint”, na gara por düć i mituns dla Talia nasciüs danter le
Ivan Ploner (pröm)
1963 y le 1967. Le “Gran Premio” è öna dles gares por i plü
y Daniele Clara
jogn che Rolly Marchi à motü empè. Les plü conesciüdes a
(secundo) vën
premiês
da Gustav
livel internazional è le “FILA Sprint”, le trofê “Pinocchio” y
Thöni
pla
gara
finala
le trofê “Topolino”. Cösc ultimo, co vën motü da jì vigne ann
dal campionat de
sön le Monte Bondone sora Tront, è la gara por mituns plü
Südtirol sö Furćia.
emportanta dal monn y ara è gnüda davagnada da schiadus
30
Le grup dai mituns
Baby - Cuccioli
col alenadù Marco
Kaneider á davagné
la copa por la
miù scuadra a
Vierschach.
desco Stenmark, Girardelli y Tomba, por recordé mâ i plü
conesciüs. Le pröm post de Simon Rubatscher, dal Festl,
pal trofê “Topolino” dal 1990 è porchël sté le resultat co à
coroné la ligna de bones prestaziuns arjuntes dai atleć d’Al
Plan (Alexander y Ivan Ploner, de Brüscia, Alexa Frontull,
Stefano Trevisan, Ruth Call) tai agn 1980-90 y, en general,
öna dles plü beles sodesfaziuns sportives tla storia dal
schiclub dan le 2000.
31
Tobias Kastlunger
dessot: le grup dal
schiclub dal 2009
con l’alenadù David
Clara, le presidënt
Giovanni Complojer
y la secreteria Karin
Oberbacher
34
Les gares internazionales
dessot:
Danny y Willi
Kastlunger dal Medo
adöm con Kalle
Pallander (2010)
a man dërta:
le grup dal comitê
de organisaziun dô
la gara de Copa
Europa dal 2003.
Empü por cajo è le schiclub d’Al Plan roé pa söes prömes
gares internazionales, deache te d’atri posć n’êl degüna nëi.
Ara se tratâ da organisé tal tomp de püć dis, da canche an â
ciafé la comunicaziun dla FIS, dui slalom lerć de Copa Europa.
Ai 21 y 22 de merz s’abinâ sön Pré da Peres en valgügn
danter i mius schiadus dal monn. Baldi è stades cöstes gares
empü tal’ombria dles gares de Copa dal Monn co ea tal
medemo tomp ia en Gherdëna y porchël n’àres nia albü chë
ressonanza che ares s’ess merité. Mo la bona organisaziun
dal schiclub â empò albü söa faziun sön i responsabli dla FIS.
Porchël ti gnêl sorandé a chi d’Al Plan por le 1976, ann dles
Olimpiades a Desproch, trëi gares de Copa Europa ofiziales:
dui slalom lerć y en slalom por le trofê “”Ambassador” dai
18 ai 20 de merz. A cöstes gares à tut pert atleć de dodesc
naziuns.
La colaboraziun con le
Comitê d’Organisaziun
“Al Plan Events”
Dal 2001 él gnü portè dant da
Markus Waldner na proposta de
organisé en tipo nö de gara por
la Copa Europa. Con le sostëgn
de valgügn apascionês dles gares
dai schi á Roman Erlacher y Klaus
Kastlunger sorantut da organisé
cösc tipo de gara nö “4 Runs” che
é dër garatada.
35
Sön cösta strada èl spo tai proscimi
agn gnü organisé gares de Copa Europa
y inće de Copa dal Monn de Snowboard. An á prësc odü che al ea debojügn da mëter sö
na organisaziun co podess sorantó regolarmonter
manifestaziuns de na certa importanza, y ensciö
èl gnü motü sö le comitê de organisaziun Al Plan
Events con a će Willi Kastlunger dal Medo, olache le
Schi Club é ince member.
Te chisc ultimi agn èl gnü organisé adöm con “Al Plan
Events” vigne ann almanco öna na gara dai schi y
valgönes gares de copa dal monn de snowboard.
Emplü èl gnü organisé trëi traverć de tapa dal
Giro d’Italia tai agn 2006, 2008 y 2010.
38
Les World Series Parmalat
Foto dal travert dla
gara paralela sö
Furćia
Les gares internazionales organisades tlò Al Plan jea por le
momont a piz – sce an tol fora i Campionać Europei dai bancars
(1984) y i Campionać Europei dai studënć universitars (1986)
– con la gara de paralel ai 2 y 3 de dezëmber dal 1979, finala
dles “World Series Parmalat”. Deache la pista de Ćianros
ea massa stronta â l’alenadù dla nazionala taliana Cotelli
chirì fora Pré da Peres por cösta finala. Les World Series
n’è nia piades ia sot na bona acia: ćina al ultimo momont àn
manacé da messëi les desdì por gauja dla püćia nëi. Ai 26 de
novëmber èl spo empò ćiamó tomé tan de nëi che ara è jüda
da arjigné ca, tai cater dis co romagnea a desposiziun, na
pista döra y dlaciada co à tignì bòt ćina al ultimo concorënt.
Sön pista êl gnü sprinzé encër 800.000 litri d’ega che le frëit
dai ultimi dis è ćiamó sté bun da fà dlacé. A cösta moda èson
stês bogn da salvé cöstes gares emportantes co è stades
les sóres co à podü gnì fates tal post, olache al ea gnü fat
fora denant. Trepa jont ne s’à nia lascé sciampé l’ocajiun da
jì a i ćiaré en iade damprò ai mius schiadus dal monn, con
39
Ingemar Stenmark y Gustav Thöni pai ëi y Annemarie Moser
Pröll ples ëres. Davagné à pa cöstes gares
a eliminaziun Wilma Gatta (ITA) y Leonhard
Stock (AUT).
Cöstes gares, co portâ l’ennom d’Al Plan
fora por döt le monn, â sambën inće sü cosć
co s’enjuntâ ales spëises dl’ativité normala
da scrì ete y mené i mituns a gara, da paié
i alenadus y da podëi i mëter a desposiziun
ai atleć le material y l’echipajamont empü
a en prisc. Chisc scioldi vën trać ete con
contribuć de sponsors, dal comun y dla FISI
y con les iscriziuns – passades dales 50
lires dal 1946 ales 50.000 lires dal 1996 –
y dal bal dal schiclub. Al è tler che cösc ne
tleca nia por mëter da jì na gara de Copa dal
Monn che Al Plan ess inće magari ciafé, sce
an foss stês bogn da
trà sö i grosc. I sperun
che en te’avenimont
pois garaté en dé sön
la pista “Ërta” da Sarjëi
jö, na pista ideala por
en slalom de Copa
dal Monn co podess
completé la discesa
de Gherdëna sön la
“Saslonch” y le slalom
lerch sön la “Gran Risa”
(Alta Badia) te na “TreTre” döt ladina. Emplü
è la “Ërta”, adöm ala
pista “Pré da Peres,
na pista ideala por i
alenamonć.
Fotos dla premiaziun con tröc de bugn atleć
desco Piero Gros, Gustav Thöni, Bruno
Nöckler, Peter Mally y Leonardo David.
40
La mort de Richard Pitscheider: en tranüde
tal ci sarënch por le schiclub d’Al Plan
Richard Pitscheider
dertan la gara de
slalom lerch dai
campionać europei
dai bancars tal 1984
La desgrazia mortala de Richard de Bruno de Ćiasé dertan
l’alenamont sön Pré da Peres, en Nadé dal 1989, è stada
en bor’ colp nia mâ por la familia, por sü amisc y por döt le
paîsc, mo inće en gran desplajëi por le schiclub. Richard ea
önn dai atleć y aconsiadus plü atifs. Tal schiclub metêl döt
so empëgn y so entusiasm, al ne sconâ degünes bries. Tal
tomp d’en n ann âl porté le numer dai scrić ete tal schiclub
da 86 dal 1987 a 228 dal 1988. En so recort àn motü da jì
plü agn alalungia le “Memorial Richard Pitscheider”, na gara
de slalom lerch por le trofê “Cassa dal Sparagn”, davagnada
le pröm iade, de dezëmber dal 1990, da Isolde Kostner, che
à spo albü, desch’i san, na cariera agonistica ezezionala a
livel mondial.
Por plü agn endolater à le schiclub
organisé la finala dal trofê “Cassa dal
Sparagn” y le trofê “Nonna Jet”, na
ligna de gares por i mituns y les mitans
dal schiclub, trofê sponsorisé da na
sciora da Trieste, Nadalutti Neva. Te
mez secul de vita à le schiclub d’Al
Plan laoré bun y trep y inće albü de
beles sodesfaziuns. Da emprömaensö
àl albü de bogn atleć da mostré sö,
mo al falâ entrês ćiamó chël dër bun,
chël co lominass sora i atri. Deplü è
inće stês desfortünês y s’à fat mé y
á mossü dé sö söa cariera agonistica
co empormetea dër bun. Por d’atri êl
laôta inće na chestiun de scioldi. Al
n’ea inće de chi co ess albü les cualitês
fisiches y tecniches da roé cotan
ennant, mo al falâ la dërta mentalité.
Le dit “mens sana in corpore sano” à
tres ćiamó söa valüta.
41
Le som y le dejidêr de Hans de Corcela,
presidënt dal schiclub d’Al Plan por bën 57
agn, è gnü realté
Porté en atlet sön la scena internazionala y mondiala dal
schi alpin è dagnora sté ći che Hans de Corcela à somié y
speré na vita intiera. Al à mossü aspeté dio, mo so laûr a će
dal schiclub por passa mez secul è gnü premié. Al à dagnora
cherdü tla cossa zonza mai dé sö la speranza. Al sport dai
schi i àl dediché söa vita, al n’à mai sconé bries y fadies, à
laoré con pasciun, perseveranza y convinziun. Al arà dessogü
inće albü söes delujiuns, mo ala fin àl podü dé jö söa enćiaria
t’en momont, olache le sorëdl metea man da lominé y da
porté ligrëza tal schiclub d’Al Plan, te chël schiclub che ël à
trat sö adöm con sü colaoradus y aconsiadus y porté al livel
da encö.
Onoranza
al presidënt onorar
Hans Erlacher de
Corcela, adöm al
presidënt Giovanni
- Jonson de Lex y
Karin Oberbacher
42
En ocajiun dla sontada generala dal schiclub,
de novëmber 2002, à Hans de Corcela, a će
dla uniun sportiva da 55 agn encà, podü cunté
sö cun sodesfaziun y con i edli co lominâ
trëi atleć dal schiclub co à arjunt le travert
plü alt tal monn dai schi: la pröma scuadra
nazionala. Alexander Ploner, de Brüscia, y
Manuela Mölgg à fat le salt tla nazionala A y
tol pert ales gares de Copa dal Monn, deperpo
che Manfred Mölgg, fré de Manuela, garejëia
tla nazionala de Copa Europa. Mai denant n’à
atleć d’Al Plan podü tó pert a gares de Copa dal
Monn. Cösc è zonzater le früt de gran sacrifizi
da pert dai atleć enstësc, dles families y inće
dal impëgn y dla competënza dai alenadus
Hans de Corcela y Erich dal Medo en
dal schiclub, à sotligné le presidënt co n’à nia
ocajiun dla festa ai pioniers dal turism
sparagné
con parores de lalt y de iolan por düć.
da d’invern y dessot Hans con Manfred
Mölgg en ocajiun dla festa por la medaia La fondamonta de chisc suzesc è dantadöt le
bun laûr con i plü jogn, olache al vën laoré con
d’arjont di campionać dal monn de
slalom a Aare.
deplü grups agonistics. Emplü organisëia le
schiclub inće cursc da jì
coi schi con i mëndri dal
paîsc, adöm con la scora
dai schi.
Te na intervista do la
sontada dal schiclub à
le presidënt Hans de
Corcela cunté sö en cört
la stora dal schiclub
dai pröms agn ensö,
olâ che an jea coi schi
laôta, canche al n’ea
ćiamó degügn lifć. Ala
domanda co che al è
poscibl da romagne
43
tan dio a će de na te’uniun, àl respognü che so
travert è dagnora sté chël da condü en atlet
d’Al Plan te Copa dal Monn y che śën, che ara
è veramonter garatada, èssel inće podü se trà
zoruch. Dui agn plü tert, dal 2004, àl spo dé jö
cösta enćiaria de responsabilité y i l’à sorandada
al presidënt nö Giovanni Complojer (Jonson).
Por sü merić y söa fedelté al schiclub è Hans de
Corcela gnü nominé presidënt onorar.
Te düć chisc 57 agn n’è la ligrëza con le schiclub
d’Al Plan mai gnüda manco. Hans à dagnora vit
por i schi, al è sté maester de schi, al à fat sö i
pröms lifć a Al Plan (dal 1957 le lift da Pedagà y
defata dô le picio lift sön Ćianros), val’ d’ater ne
conescêl nia, desche al à enstës afermé. Hans
è sté ensciö önn dai pröms dal paîsc co â capì
l’emportanza dal sport dai schi por svilupé a Al Hans de Corcela adöm con Erich dal
Plan inće na sajun da d’invern. Ël y so compagn Medo y dessot con i fredesc Manuela y
Erich Kastlunger, dal Medo (mort ai 15 de forà Manfred Mölgg (con la copa dal monn)
dal 2004 dô na crödia
maratia
soportada
con rassegnaziun), è
stês i gran pioniers
dal sport y dal turism
da d’invern. Erich dal
Medo è sté önn dai
mius atleć de schi
alpin tai agn danter
le 1950-60 y por trec
agn maester de schi,
arpizadù y mënacrëp.
Al è sté önn dai pröms
da capì ći potenzial
che an podea svilupé
con le sport dai schi. Al
44
ea inće dla convinziun che le dagnì por le turism da
d’invern ea da chirì söles tomples de Plan de Corones
cuntra Al Plan. Dal 1967 à Erich dal Medo fat sö le
pröm lift (Miara), dui agn dedô àl cumpré le pröm
iat dla nëi y tai agn ’80 èl gnü dl’America ca con le
pröm canun da fà nëi. En pêr d’agn denanco messëi
morì s’à ćiamó realisé so ultimo dejidêr: la ćiampana
“Concordia 2000” sönsom Plan de Corones.
Hans en ocajiun dla
festa de 50 agn dal
Schi Club d’Al Plan.
Ai 31 de merz 2001 à le Comun de Mareo, l’Assoziaziun
Turistica y la Scora dai Schi orü recordé Hans de
Corcela y Erich dal Medo con na manifestaziun
plajora jöapè dla pista Ćianros. Ala festa à tut pert
empü döt le paîsc con söes istituziuns publiches,
con söes uniuns y assoziaziuns y clubs sportifs.
Parores de onoranza y reconescionza àn podü aldì a
livel provinzial y comunal, mo inće da amisc y colegs
dai dui pioniers. Le discurs ofizial à tignì le dr. Lois
Ellecosta. Plajor è inće sté le program de cornisc
y de animaziun con desmostraziuns desvalies y na
picia scena da pert dla scora dai schi. Falé ne podea sambën
nia la musiga Catarina Lanz.
I dui iubilars Hans y Erich à podü pié dô na tofla de merit y
en portrait depont dal artist Lois Irsara, de Badia. Entrami
à spo motü la firma tal liber ofizial dles autoritês dal Comun
de Mareo.
Le schiclub i aóda al presidënt onorar Hans de Corcela ćiamó
trepes sodesfaziuns con söa uniun che al à daidé mëter
empè dan da 65 agn y ennant ligrëzes y emoziuns con nüsc
atleć de Copa dal Monn y con i jogn co vën docà, ći che düć
spera.
45
Giovanni Complojer (Jonson) è le presidënt
nö dal schiclub d’Al Plan
Ala fin dal 2004 à Giovanni Complojer (Jonson), tut tles
mans le tomun dal schiclub, manajé por 57 agn da Hans de
Corcela. Dal protocol dla sontada dal pröm de dezëmber
resultëiel che le consëi nö dal schiclub d’Al Plan è motü adöm
da cöstes porsones:
Complojer Giovanni – presidënt
Maneschg Tone – vizepresidënt
Kastlunger Klaus – vizepresidënt tecnich
Oberbacher Karin – secreteria
Erlacher Marco y Kaneider Marco – alenadus
Mölgg Peter – responsabl por i pulmins
Clara David – responsabl por le magazînn
Dapoz Simon, Erlacher Hans y Agreiter Sara – aconsiadus
Tone da Ćianëi s’à sorantut le laûr da trà ete i tesseramonć
L’ombolt Fortunato
Ferdigg ti sorandà
l’onoranza a Marco
Kaneider por söa
lungia ativité tal
Schi Club, desco
atlet, alenadù y
mëmber dal consëi
46
Le presidënt y vizepresidënt tolarà sö contat con les scores
dai schi por baié dla colaboraziun y dai prisc por i alenadus.
Le grup dai “maius” se alenëia trëi iadi al’edema con Klaus
dal Medo y David de Ghedl.
Al vën inće fat fora da mëter da jì endô la lotaria con de bi
pesć, desco tai ultimi agn.
Te na intervista fata da “La Usc di Ladins” de dezëmber
dal 2010, dô la sontada generala, à le presidënt Giovanni
Complojer baié dl’ativité dal schiclub y proé da splighé ći che
al ô döt ester por roé ennant sön le tru dal schi agonistich.
Karin Oberbacher,
secreteria da tröc
agn, con le presidënt
Giovanni Complojer
de Lex, plü conesciü
desco Jonson.
Tal invern 2009/10 èl endô sté dui grups de mituns co à fat
gares: i baby-jogn co garejëia tal rode VSS y i maius co fej les
gares dal “Grand Prix Raiffeisen”. I maius vën alenà da David
Clara y i mëndri da Marco Mutschlechner y Roland Erlacher.
Endöt èl sté 25 mituns co à tut pert a deplü gares, inće con
de bi resultać. Philipp Graefe d’Antermëia y Matia Tolpeit
da La Val è gnüs campiuns provinziai te söa categoria. 5
atleć dal schiclub
à inće fat pert dal
“Leistungszentrum
Kronplatz”,
alenà
da Klaus dal Medo.
De cösc grup fej
inće pert atleć da
Bornech,
Valdaora
y San Laronz. Cösc
“Leistungszentrum
Kronplatz” è gnü
motü sö por rajuns
economiches; ensciö
pon empü smendrì
les spëises. Bën 87
mituns y mitans à
frecuenté dui iadi
47
al’edema i cursc da jì coi schi, adöm con les scores dai schi.
Sambën n’èl gonot nia saorì da combiné le sport agonistich
con la scora y les atres ativitês extrascolastiches. Por jì pal
schiclub ôl ester trëi cosses co vais adöm: i geniturs mëss
avëi enterès y ligrëza, i mituns mëss jì ienn coi schi y inće
ester desponüs da renunzié a cotan de ores de tomp lëde
y emplü se tràtera inće da fà sacrifizi por ći co reverda i
cosć. Le jì coi schi è n sport ćer al dedancö, dantadöt a livel
agonistich. Tal pröm vara ćiamó valgamia saorì, mo canche
ara se trata da jì a fà gares FIS, èl tres plü rio da combiné
la scora con le sport. Sc’i tolun ca desco ejompl i fredesc
Mölgg, odunse tan de sacrifizi che ai à mossü fà. Y nia mâ ëi,
mo inće i geniturs. Al è pa na dezijiun ria da tó, deache an ne
sa mai damperfora, sce ara va bun o manco.
Onoranza al
presidënt onorar
Hans Erlacher, co
è sté presidënt dal
Schi Club por 57
agn!
48
Tla proscima sajun 2010/11 n’èl 30 tal schiclub co fej agonism:
26 mituns y mitans y 4 tal “Leistungszentrum Kronplatz”.
Al vën inće pité cursc de preparaziun d’isté y la poscibilité
d’en alenamont söi dlacias por ester plü competitifs. Cösta
è sambën inće na bona motivaziun por i mituns.
Avëi Manuela y Manfred Mölgg y Alexander Ploner, co à motü
man con le schiclub d’Al Plan y co è śën campiuns dai schi a
livel mondial, è dessogü na gran fortüna y na calamita co
tira i jogn co vën docà. Mo por roé al livel de nüsc trëi atleć
de Copa dal Monn mëss döt stimené adöm. Dl ater vers ne
vëgnel nia garantì che chël o chëra che tol la dezijiun da jì
le tru dal schi agonistich röies spo inće ennant. Les mosces
blanćes è dër reres, desch’i san.
Che deplü atleć d’Al Plan y de Mareo è sbrochês ete tal sport
dai schi y dla brëia a livel internazional è bën stada la plü
bela scincunda por le schiclub co è gnü iüstamonter premié
por chisc 65 agn de laûr, de festidi y bries, de tomp ofrì sö
por le bën dla jonëza de nosc paîsc y de döta la comunité.
Al è sté, dantadöt tai ultimi diesc agn, trec de bi momonć
de sodesfaziun y emoziun, magari inće val’ delujiuns. Döt
cösc laûr, fat en gran pert tal chît, zonza taché döt ala gran
ćiampana, fej fora la dërta storia dal schiclub. Porchël èl inće
dërt che cösta picia cronica, dessogü plëna de loćes, mo co
respidlëia empò te na manira enteressanta i avenimonć plü
emportanć de düć chisc agn, vëgnes slüta jö con en bel gran
iolan:
iolan ai atleć co contribuësc, śën desco laôta, al bun ennom
dal schiclub y de nosc paîsc, iolan a düć i alenadus co à fat
so laûr con scerieté y competënza, ai funzionars dal schiclub
con a će le presidënt en ćiaria Giovanni Complojer, iolan ai
trec benefaturs y sponsors co à cherié les condiziuns por
le bun funzionamont dal schiclub, iolan a düć i mëmbri dal
consëi y ai secretêrs te chisc 65 agn.
49
Mo le iolan plü sontì da pert de düć i sportifs d’Al Plan se
merita bën te cösta ocajiun Hans de Corcela co à dediché
praticamonter söa vita al schiclub, 57 agn alalungia desco
presidënt. Emplü è Hans inće sté 25 agn diretur dla Scora
dai schi y plü legislaziuns tl’aministraziun comunala. Desco
presidënt dla Sozieté dai lifć y dl’Assoziaziun Turistica àl dé
en gran contribut al svilup de nosc paîsc. Söa gran pasciun
por le sport dai schi i è stada d’ejompl a bun trëi generaziuns
de atleć.
Con les mius aodanzes che le schiclub d’Al Plan pois jì ennant
inće tal dagnì sön cösta strada, con na mentalité sana, con
ligrëza, entusiasm y suzès, dijunse düć canć: Ad multos
annos!
I trëi atleć d’Al Plan
co tol ciamó encö
pert ales gares de
copa dal monn:
Alexander Ploner de
Brüscia, Manuela y
Manfred Mölgg.
(2003)
50
Grup dal Schi Club 2011
51
52
I mituns y maestri dal Schi Club tal 2011
Jan Luca Trebo
Jan Paul Erlacher
Alex Rubatscher
Florian Palfrader
Gabriel Willeit
Jan Erlacher
Daniel Rives
Matio Erlacher
Roberto Brera
Gabriel Ties
Raffael Erlacher
Tobias Kastlunger
53
Philipp Gräfe
David Clara
alenadù
Marco
Mutschlechner (al.)
Roland Erlacher
alenadù
Stefan Palfrader
Valentina Tolpeit
Greta Tamers
Melani Ploner
Giulia Vollmann
Martina Kaneider
Veronica Filippi
Lucia Erlacher
54
Manuela y Manfred Mölgg: döes stëres
lominoses tal firmamont dal schi alpin
Manuela Mölgg
Manuela da picera
Da prësc diesc agn encà garejëia Manuela y Manfred Mölgg
tal zircus blanch a livel mondial. I plü bi agn por le schiclub
d’Al Plan y na gran ligrëza por i fans y döt le paîsc. Manuela
è nasciüda ai 28 d’agost 1983 y Manfred ai 3 de jügn 1982.
An po prësc dì che ai è nasciüs con i schi tal pè. Belo con trëicater agn metêi man da fà les prömes ôtes con so pere söles
pistes de Plan de Corones. Con la sajun da d’invern 1989-90
mët man por Manfred la cariera sportiva pal schiclub d’Al
Plan, por Manuela dui agn plü tert. Dai alenadus dal schiclub
Marco Kaneider, de Ianesc, y Roman Erlacher, de Corcela, y
plü tert da Klaus Kastlunger, dal Medo, ài emparé la tecnica
da jì coi schi. Dal alenamont por la condiziun fisica y atletica
se crüziâ Simon Dapoz, d’ La Val. Sce Manuela y Manfred è
roês tan ennant, tal olimp dal schi mondial, èl inće merit dla
familia, co à fat trec sacrifizi, y dantadöt dal schiclub con so
presidënt Hans de Corcela co i à dagnora sostegnì de vigne
vers.
Do la scora d’oblianza
te so paîsc ài entrami
frecuenté por trëi agn
la scora alta dal sport
a Mals/Vinschgau. Dal
1999 è Manuela roada tla
scuadra a livel provinzial
(Südtiroler Landeskader),
l’ann do èra passada tla
scuadra C dla nazionala
y dal 2002 èra gnüda
tuta sö tal grup sportif
dla
finanza
“Fiamme
Gialle”. Ćiamó en chël ann
èra passada tla scuadra
55
nazionala A, te chëra che ara garejëia dötaorela. Söa pröma
gara FIS àra fat a Ćiavalëis (Cavalese) de dezëmber dal 1998
(slalom lerch) y söa pröma gara de Copa Europa söl Abetone
de forà dal 2000 (slalom). Ara à inće davagné döes gares
de Copa Europa. So debüt te Copa dal Monn àra albü de
dezëmber dal 2000 a Sestriere tal slalom y so pröm punt
àra abiné dal 2002 a Aspen (30. post tal slalom lerch). Ćina
śën àra fat 170 gares de Copa dal Monn roenn 39 iadi tles
prömes diesc.
Tles gares de Copa dal Monn èra roada 10 iadi söl podium:
2. tal slalom de Aspen/Colorado (2004)
3. tal slalom lerch de Panorama/Canada (2007)
2. tal slalom lerch de Maribor (2008)
2. tal slalom lerch de Bormio (2008)
Manuela dertan la
gara a Aspen tal
2010
56
2. tal slalom lerch de La Molina/Spagna (2008) 3. tal slalom lerch a Aare/Svezia (2009)
2. tal slalom lerch de Lienz/Austria (2009)
3. tal slalom lerch de Sölden/Austria (2010)
3. tal slalom de Zagreb/Croazia (2011)
Tla sajun 2007-08 àra arjunt le 3. post tla tlassifica
generala de slalom lerch (359 punć).
Dal 2009 èra gnüda litada tal Kurhaus a Maran
sportiva dal ann.
Manuela à tut pert a 5 Campionać dal Monn (dal 2003
a St. Moritz/ Svizera, dal 2005 a Bormio, dal 2007
a Aare/Svezia, dal 2009 a Val d’Isere/Francia y dal
2011 a Garmisch) y a 2 Olimpiades (dal 2006 a Torino
y dal 2010 a Vancouver/Canada)
Campionać dal Monn a St. Moritz: 7. tal slalom lerch
Campionać dal Monn a Bormio: 13. tal slalom lerch
Campionać dal Monn a Aare: 11. tal slalom lerch y 20.
tal slalom
Campionać dal Monn a Val d’Isere: 1. do la pröma
manche tal slalom, tomada fora a püćes portes dan le
travert tla secunda manche, canche le titul mondial ea
da branćé dô. Desfortüna! Pazionza!
Campionać dal Monn a Garmisch: 6. tal slalom lerch y tal
slalom
Campionać Taliagn 2002 a Piancavallo: 1. tal slalom lerch y
2. tal slalom
Campionać Taliagn 2004 a Caspoggio: 3. tal slalom lerch, tal
slalom y tla combinaziun
Campionać Taliagn 2006 a Santa Caterina Valfurva: 1. tal
slalom y tal slalom lerch
Jüć Olimpics 2006 a Torino: 19. tal slalom
Jüć Olimpics 2010 a Vancouver/Canada: 17. tal slalom lerch
y 11. tal slalom
57
Le fré Manfred röia dal 1997 tal “Südtiroler Landeskader” y
dal 2000 vëgnel tut sö tla scuadra nazionala C. Le medemo
ann val pal grup sportif dla finanza “Fiamme Gialle”. Dal 2002
röiel tla scuadra B y l’ann dô féjel le salt tla scuadra nazionala
A, te chëra che al garejëia entres ćiamó. Söa pröma gara FIS
àl fat de dezëmber dal 1997 a Livigno y söa pröma gara de
Copa Europa dal 2000 a Alies (Alleghe). Tles gares de Copa
Europa èl roé 13 iadi söl podium (3 iadi pröm, 6 iadi secundo
y 4 iadi terzo). Söa pröma gara de Copa dal Monn àl fat dal
2003 a Bormio y i pröms punć àl arjunt en chël medemo
ann a Madonna di Campiglio con en bel 5. post tal slalom.
Ćina śën àl fat 155 gares de Copa dal monn roenn 68 iadi tai
pröms diesc y bën 14 iadi söl podium:
2. tal slalom de net a Schladming/Austria (2004)
3. tal slalom a Kitzbühel/Austria (2007)
3. tal slalom a Kranjska Gora/Slovenia (2007)
3. tal slalom a Lai (Lenzerheide)/Svizera (2007)
3. tal slalom a Bad Kleinkirchheim/Austria (2007)
Manfred Mölgg
Manfred söl podium
de Schladming con
Benny Raich y Kalle
Pallander
58
2. tal slalom lerch a Bad Kleinkirchheim (2007)
3. tal slalom a Schladming (2008)
2. tal slalom a Garmisch (2008)
2. tal slalom lerch a Kranjska Gora (2008)
1. tal slalom a Kranjska Gora (2008)
1. tal slalom a Garmisch (2009)
3. tla supercombinaziun a Val d’Isere (2009)
2. tal slalom a Zagreb/Croazia (2010)
La miù sajun agonistica por Manfred Mölgg è
zënzater stada chëra dl 2007-08, olache al à
davagné la picia copa de cristal de slalom (531
punć), la medaia de brom de slalom lerch (376
punć) y è roé 4. tla tlassifica generala de Copa dal
Monn (924 punć).
Dal 2009 àl davagné la medaia de brom ai
Campionać d’Europa a Amneville tla Francia
(slalom paralel te na hala)
Le picio Manfred con so alenadù
Marco y dartan na gara.
Manfred à tut pert a 4 Campionać dal Monn,
olache al à inće davagné döes medaies, y a döes
Olimpiades (con püćia fortüna).
Campionać dal Monn dal 2005
a Bormio: 13. tal slalom lerch
Campionać dal Monn dal 2007
a Aare/Svezia: medaia d’arjont
tal slalom
Campionać dal Monn dal 2009
a Val d’Isere/Francia: 12. tal
slalom lerch
Campionać dal Monn dal 2011
a Garmisch: medaia de brom
tal slalom y 17. tal slalom lerch
Jüć Olimpics 2006 a Torino:
gnü tormenté da mé de spiné
59
Jüć Olimpics 2010 a Vancouver/Canada: 7. tal slalom y 22.
tal slalom lerch
Campionać Taliagn 2003 söl Tonale: 1.
tal slalom y 2. tla combinaziun
Campionać Taliagn 2009 a Pampeago:
1. tal slalom y 4. tal slalom lerch
Campionać Taliagn 2010 a Falcade: 1.
tal slalom y tal slalom lerch
Ai 13 d’aurì 2007 è Manfred Mölgg gnü
lité sportif dal ann tal Stadttheater a
Balsan.
Manfred y Manuela vën assistis tla
scuadra nazionala y dal grup sportif
“Fiamme Gialle”, mo ai è impò tres
ćiamó en contat con i alenadus dal schiclub da en iade,
Klaus dal Medo y Simon Dapoz. Con so impëgn sportif y söa
Manfred en aziun
dertan döes gares
de slalom; dessot a
Levi tal 2010
60
gran scerieté y profescionalité ti dài en bun ejompl a nosta
jonëza. I sperun che ai vais ćiamó
ennant en valgügn agn sön cösc
tru co se iera dessogü inće trec
sacrifizi y renunzies, che ai nes
lasces ćiamó vire trec momonć
emozionanć con de bi resultać y
magari val’ medaia pai proscimi
avenimonć mondiai.
Rima en ocajiun dla festa por
Manfred Mölgg (27 de forà
2007), vizecampiun dal monn de
slalom a Aare tla Svezia, dita sö
da söa picia jormana Jessica:
Por döt Mareo y por nosta jont
La medaia d’arjont te sta bën encër le col,
èl ensnet en gran momont:
con tè se ralegrunse y se conzedun val’ de mol.
i podun festejé te nosc comun
Düć deboriada orunse fà festa con tè,
dal sport dai schi en gran campiun.
to slalom mondial è sté massa en bel dé.
De Manfred Mölgg tla nazionala de schi
Ti as fat gran onur a döta canta la naziun,
anse da plü agn belo tres aldì;
mo deplü ćiamó a Südtirol y a nosc monn ladin.
te Copa dal Monn este gnü sterch,
I bi resultać de Manuela orunse inće recordé,
sides tal slalom co tal slalom lerch.
por töa só gnaràl dessogü inće le gran dé.
Le scalin plü alt aste aziché,
A nosta jonëza ëise con osc ejompl desmostré
sön le podium y tai diesc plü iadi roé;
che con sacrifizi, pasciun y bona orenté
sanch da Türesc con chël de Fordì
pon tal sport y tla vita roé ennant
lascia speré bun inće tal dagnì.
y arjunje tert o adora ći ch’an s’à tut dant.
A Aare tla Svezia anse düć tremoré,
Con cösta picia festa y onoranza
mo de bogn nerf y gran classe aste mostré;
en sëgno de ligrëza y reconescionza
por nosta ligrëza y sodesfaziun
ô ensnet Mareo y düć chi d’Al Plan
tal slalom mondial este vizecampiun.
ves dì de cör en bel gran iolan.
Önn su t’à batü, mo chël è mâ anfat,
Mario en chël dé è sté le plü … Matt!
Te dui agn èl endô Campionać dal Monn:
enlò po les ćiampanes avëi en n ater sonn.
gp
61
62
Alexander Ploner, de Brüscia, atlet da talënt
plën de bona orenté, mo plü iadi desfortüné
Alexander Ploner de
Brüscia
En terzo atlet de schi alpin te Copa dal monn è Alexander de
Brüscia (Ploner), nasciü dal 1978. Cun la devënta dal slalom
lerch ai Campionać Taliagn dal 2000 s’â Alexander assiguré
le post tla scuadra nazionala A y porchël le dërt da tó pert a
dötes les gares de Copa dal Monn de slalom lerch tla sajun
agonistica 2000-2001, mo baldi se fajêl mé y messâ palsè
codî. Con en pêr de bogn plazamonć èl spo empò ćiamó sté
bun da se cualifiché por i Jüć Olimpics dal 2002 a Salt Lake
City, olache al ess podü fà, con en pü’ de fortüna, la gara de
söa vita. Do la pröma proa dal slalom lerch olimpich êl 6., a
püć zentejimi dal 2., mo tla secunda proa èl baldi saltè fora
y la medaia sperada è jüda en föm. Dal 2003 èl roé 12. tal
slalom lerch sön la Gran Risa (Alta Badia). So miù resultat de
Copa dal Monn àl arjunt dal 2004 a Kranjska Gora, olache ara
ti è garatada da roé sön le podium desco terzo. Le medemo
ann s’àl inće davagné la Copa Europa de slalom lerch con
527 punć y è roé secundo ai Campionać Taliagn a Chiesa
Valmalenco.
Al â ćiamó en iade la desfortüna da se fà mé, ći che le sciürâ
zoruch a garejé endô te Copa Europa. Mo la gran forza
d’orenté le condüjô indô zoruch te Copa dal Monn con la
devënta dla Copa Europa de slalom lerch 2008-09. Danter
i atri bogn resultać recordunse le pröm post söla “Ërta” te
so bel paîsc d’Al Plan (Copa Europa). Dër de bogn resultać
te Copa dal Monn àl arjunt dal 2009 y inće dal 2010: 8. tal
slalom lerch a Adelboden/Svizera, 11. a Sölden/Austria, 9.
a Val d’Isere/Francia, 6. sön la Gran Risa/Alta Badia, 7. a
Kranjska Gora/Slovenia y a Garmisch, 14. sön la Gran Risa.
Dal 2009 àl inće davagné a Pampeago le titul de campiun
talian de slalom lerch y l’ann dô èl roé 2. ai Campionać Taliagn
a Falcade.
Dal 2010 àl inće podü tó pert ai Jüć Olimpics a Vancouver/
Canada, olache al è roé 18. tal slalom lerch.
63
Dal 2011 i àra endô sceché deplü
te Copa dal Monn y al è romagnü
dër mal che al n’à nia podü tó pert
ai Campionać dal Monn a Garmisch.
Inće a sü fans y a düć chi d’Al Plan i
àra desplajü.
A Alexander i aodunse che al ais
eniann endô plü fortüna y ch’al pois
ćiamó avëi de beles sodesfaziuns y
arjunse val’ bun resultat denanco
se trà zoruch dal’ativité agonistica.
Le merit che Alexander è roé tan
ennant te söa cariera agonistica i va
dantadöt a söa familia co à te düć
chisc agn fat de gran sacrifizi por le
sostegnì.
Alexander Ploner tal slalom lerch sö Pré da Peres y
dessot tla gara de copa dal monn a Adelboden
64
Inće les sorus Cindy y Sofia Ploner, da Pinëi,
empormetea bun
Les sorus Cindy (dal 1981) y Sofia (1982) da Pinëi, à arjunt
so pröm resultat emportant de merz dal 1996 al Campionać
Taliagn al Abetone, tal slalom (categoria alieves), olache Cindy
à davagné la medaia d’arjont batenn de önn en zentejimo söa
só Sofia, medaia de brom. Tla pröma proa â Sofia fat le miù
tomp gnenn jö con le numer 49. De dezëmber dal medemo
ann à Cindy arjunt le 3. post tal Super-G por le trofê Cassa
dal Sparagn a Ćiastel y en 5. post tal slalom a Sulden.
Dër en bun ann por Cindy è sté le 1997: söl Ritten èra gnüda
campionëssa provinziala de Super-G y vizecampionëssa
de discesa tla categoria “alieves 1980/81”. De merz dal
medemo ann èra ćiamó roada 3. a Sanćiana t’en slalom lerch
por le trofê Cassa dal Sparagn. Sofia à arjunt de merz dal
1997 en bun 4. post tal slalom y n 6. post tal slalom lerch ai
Campionać Taliagn a Pampeago y è roada 2. tal Super-G ai
Campionać Taliagn a Ćianacëi.
Dal 1998 s’à Cindy plazé 2. a Ćiastel tal Super-G y 3. a
Ratschings (tres por le trofê Cassa dal Sparagn) y pai
Campionać Taliagn a Ovindoli èra roada 10. tal slalom. Dal
1999 èra roada trëi iadi söl podium desco terza: 3. tal slalom
a Pfelders, 3. tal Super-G pai Campionać provinziai ete en
Ulten y 3. t’en slalom paralel ala fin dla sajun agonistica a
Obereggen (dan da söa compagna de schiclub Manuela
Mölgg).
Les sorus Cindy y Sofia da Pinëi à slüt jö söa cariera
agonistica dal 2000 con en pêr de bi resultać. Pai Campionać
provinziai söla Tarscher Alm (Vinschgau) à Cindy davagné le
titul de discesa y Sofia la medaia de brom. Cindy à spo ćiamó
65
davagné en slalom por le trofê Cassa dal Sparagn a Sulden
(categoria iuniores) y inće enlò è söa só Sofia roada sön le
3. scalin.
Baldi à entrames albü la desfortüna da se fà mé y le dejidêr
y la speranza da roé ennant te scuadra nazionala y podëi
magari garejé en dé te Copa Europa o ćinamai te Copa dal
Monn s’an è stês. Cindy y Sofia è encö maestres dai schi.
Cindy Ploner da
Pinëi dertan na gara
de discesa
66
Dal „Kronplatz Skiteam - Leistungszentrum“
aspetunse i campiuns da endoman
Le grup agonistich
dal Kronplatz
Skiteam con le
alenadú Klaus
Kastlunger
(2008 - 2009)
Le „Kronplatz Skiteam – Leistungszentrum“ è gnü motü sö
ofizialmënter da d’altonn dal 2005 y po encö ćiaré zoruch a
6 agn de ativité agonistica. Le fin de cösc zënter è chël da
laoré adöm danter i schiclubs encër Plan de Corones (Al Plan,
Bornech, San Laronz y Valdaora) por i pité ai atleć jogn plü
da talënt les mius condiziuns d’alenamont por roé ennant y
fà magari en dé le salt de cualité te scuadra nazionala. Dal
67
Kronplatz Skiteam à fat pert o fej pert
inće atleć jogn dal schiclub d’Al Plan:
2005-2006: Wilhelm Frontull (1987),
Denis Kaneider (1990),
Michael Mölgg (1990),
Veronica Frontull (1987),
Alessia y Marika Pescoller
(1990).
2006-2007: Matthias Frontull (1991),
Denis Kaneider, Michael
Mölgg, Wilhelm Frontull,
Corinne Promberger (1991),
Michael Mölgg con la medaia d’arjont y
Alessia Pescoller, Veronica
Michaelangel Promberger con la medaia de
brom dai campionać provinziai de slalom lerch
Frontull.
Le grup dai atleć dla sajun 2007 - 2008
68
2007-2008: Michaelangel Promberger (1992),
Denis Kaneider, Michael Mölgg, Corinne
Promberger.
2008-2009: Michael Mölgg, Michaelangel
Promberger, Denis Kaneider, Alessia
Pescoller, Corinne Promberger, Vanessa
Kanetscheider (1993), Jessica Kaneider
(1993).
2009-2010: Michael Mölgg, Michaelangel Promberger,
Veronica Frontull, Leonard Promberger
(1994), Corinne Promberger, Vanessa
Kanetscheider.
2010-2011: Michaelangel Promberger, Daniele Call
(1995), Corinne Promberger, Vanessa
Kanetscheider.
Michael Mölgg
Michaelangel Promberger
I atleć dal „Leistungszentrum Kronplatz“ vën alenês
da Klaus Kastlunger, dal Medo, y da Simon Dapoz
(preparaziun atletica) da La Val.
En valgügn de chisc à lascé, deache ai s’à fat mé o por
d’atres gaujes. Michael Mölgg è śën skiman de so fré
Manfred tal zircus blanch de Copa dal Monn, Veronica
Frontull stüdia a Desproch.
I mius resultać de Michael Mölgg (1990):
2008-2009: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 17.
(7 iadi tai pröms 10)
2. tal slalom lerch ai Campionać
provinziai a La Ila
7. tal slalom a Cortina, 8. tal slalom
lerch a Sulden y ia en Gherdëna, 10. tal
slalom lerch a Ćiastel
2009-2010: tlassifica finala Finstralcup (iuniores):
22. (5 iadi tai pröms 10)
I mius resultać de Michaelangel Promberger (1992):
69
2008/2009: tlassifica finala Finstralcup (aspiranć):
7. (7 iadi tai pröms 5) 3. tal slalom
lerch ai Campionać provinziai a La Ila
(aspiranć) 5. tal slalom a San Vito de
Ćiadura (1. dla cat. aspiranć)
2009-2010: tlassifica finala Finstralcup (iuniores):
18. (7 x tai pröms 12) 5. tal slalom
lerch sön le Cermis, 8. tal slalom a
Watles
2010-2011: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 8.
(9 iadi tai pröms 10) 1. tal slalom lerch
sön P. Rolle,
1. tal slalom sön Kreuzbergpass, 3. tal
sl. lerch a Schöneben/Reschen, 4. a La
Ila y a Pecol di Zoldo, 6. tal slalom a
Jochgrimm y a Speikboden
I mius resultać de Corinne Promberger:
2008-2009: tlassifica finala Finstralcup (iuniores):
11.(8 x tles prömes 10) 4. tal slalom a
Cortina y 7. a Jochgrimm, 9. tal slalom
lerch a Sulden
2009-2010: tlass. finala Finstralcup (iuniores): 3. (10
iadi tles prömes 10) 2. y 5. tla discesa a
Reinswald/Sarntal, 4. tal slalom lerch al
Nevegal, 5. tal slalom a Watles
2010-2011: tlass. finala Finstralcup (iuniores): 6.
(8 iadi tles prömes 10) 1. tal sl. lerch y
3. tal slalom a Pecol di Zoldo, 3. tal sl.
lerch a La Ila, 4. tal slalom sö Furćia y
tal sl. lerch a Pampeago
I mius resultać de Alessia Pescoller:
2008-2009: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 17.
2. tal slalom a San Vito di Cadore,
5. sön Kreuzbergpass y 6. a Cortina
Corinne Promberger
Alessia Pescoller
70
I mius resultać de Veronica Frontull:
2006-2007: tlassifica finala Finstralcup (iuniores): 16.
2. tal slalom lerch a Alleghe, 6. tal sl. lerch
a Selva y 8. tal SG a Kastelruth
I mius resultać de Denis Kaneider:
Veronica Frontull
Vanessa Kanetscheider
Dennis Kaneider y
Jessica Kaneider
2008-2009: tlass. finala Finstralcup (iuniores): 31. (5
iadi tai pröms 15) 14. tal slalom a San Vito
di Cadore
I mius resultać de Vanessa Kanetscheider:
2008-2009: tlass. finala Finstralcup (aspirantes): 15. (5
x tles prömes 10)
2009-2010: tlass. finala Finstralcup (aspirantes): 8.
(6 x tles prömes 10) 1. y 8. tal sl. lerch al
Nevegal, 2. y 3. tla discesa a Reinswald
2010-2011: tlass. finala Finstralcup (iuniores): 21.
(3 iadi tles prömes 10) 5. tal sl. lerch a
Pampeago, 6. tal slalom y 8. tal sl. lerch a
Pecol di Zoldo, 9. tla discesa te Sarntal
71
Tla
proscima
sajun
agonistica
2011-2012
à le schiclub d’Al Plan
mâ plü 3 schiadus tal
“Kronplatz Ski Team”: Michaelangel Promberger
(1990), Daniele Call (1995) y
Ivan Mutschlechner (1996).
Mitans n’èl plü degünes. Al
è da speré che al vëgnes
forzes nees docà, zonza
i junse adencuntra ai agn
dles vaćes megres, canche
Manuela y Manfred Mölgg
y Alexander Ploner n’è nia
plü.
Grup dal Kronplatz ski team dla sajun agonistica 2010 - 2011
dessot: i 3 schiadus tal Kronplatz ski team tla proscima sajun
Michaelangel Promberger
Daniele Call
Ivan Mutschlechner
74
Walter Feichter y Meinhard
campiuns dla brëia (snowboard)
Walter Feichter dal
Tescere
Erlacher,
Te chisc ultimi diesc agn n’à Mareo
nia mâ albü campiuns de schi
alpin, mo inće de snowboard a
livel internazional. Atlò messunse
dantadöt recordé Walter Feichter, dal
Tescere d’La Pli, y Meinhard Erlacher,
dal Stofl. Walter à dé sö l’ativité
agonistica dal 2006 y fej śën le cogo
d’isté y le maester de snowboard
d’invern. Meinhard è entres ćiamó
atif tla scuadra nazionala. Al è da
dì che en valgügn atleć dla brëia à
emparé da jì coi schi pal schiclub (por ej. Patrick Craffonara)
y è passês plü tert al sport dla brëia. La seziun snowboard è
gnüda tuta sö dal Sport Club Mareo co à assistì plü agn, dô
söes poscibilitês, i atleć co fajea gares.
Walter dal Tescere à arjunt te söa cariera plütosc cörta dër de
bogn resultać. Dal 2000 àl davagné söa pröma gara de Copa
dal Monn, en slalom lerch a Tignes tla Francia. Mo so miù ann
é sté le 2001, olache al à davagné la picia copa de cristal de
slalom lerch y la medaia de brom de
slalom lerch ai Campionać dal Monn
a Madonna di Campiglio. Dal 2002 àl
podü tó pert ai Jüć Olimpics a Salt
Lake City tl’America, olache al è roé 8.
tal slalom lerch paralel. Le medemo
ann àl ćiamó arjunt en 2. post t’en
slalom paralel a Arosa (Svizera) y ai
Campionać Taliagn a Madesimo s’àl
davagné le titul de campiun talian de
slalom lerch paralel. Ai Jüć Olimpics
dal 2006 a Torino n’àl nia plü podü tó
75
pert y cösta è bunamonter inće stada la gauja che al à dé sö
söa cariera agonistica.
Danter i mius resultać de Meinhard él
da recordé en 2. post t’en slalom lerch
internazional dal 2001 sön Pré da Peres,
dal 2002 le titul de vizecampiun de
slalom lerch paralel ai Campionać Taliagn
a Madesimo y l’ann dô èl sté campiun
de slalom lerch paralel ai Campionć
Taliagn, inće a Madesimo. Dal 2005 àl
arjunt le 3. post t’en slalom paralel de
Copa dal Monn a Sungwoo tla Corea.
Manco fortüna àl albü pai Jüć Olimpics
de Torino, olache al à mossü s’acontenté
dal 22. post tal slalom paralel. Dal
Meinhard Erlacher söl podium a Kreischberg
76
2009 àl davagné le slalom lerch ai Campionać
Taliagn a Ćianacëi/Fascia y inće l’ann dô s’àl
ćiamó davagné le titul talian de slalom lerch.
Tal slalom lerch paralel de Copa dal Monn a
Kreischberg Austria) èl roé 3. y a Gangwon tla
Corea àl arjunt le 13. post. So miù resultat te
Copa dal Monn 2011 è stè en 4. post tal slalom
lerch paralel a Chiesa Valmalenco.
Meinhard Erlacher,
4. tla gara de
copa dal monn a
Landgraaf (Holland)
ai 13.10.2011
A Meinhard Erlacher ti aodunse ćiamó de bogn
resultać y de beles sodesfaziuns tla proscima
sajun agonistica 2011-2012 y magari ćiamó plü ennant.
Dal 2001 êl gnü scrit che La Pli de Mareo n’è nia ma en
bun terac por i fonguns. mo inće por i atleć dla brëia. Y ara
stimenâ. Cun Hubert, Gabriel y Manfred Palfrader, de Col, êl
salté fora trëi atleć de snowboard che rodunt en chël ann â
arjunt dër de bogn resultać. Ai Campionać Taliagn a Sappada
à Hubert davagné le titul assolut de slalom paralel y so
jorman Gabriel è sté vizecampiun. Gabriel à ćinamai davagné
la medaia d’arjont de slalom paralel ai Campionać dal
Monn iuniores a Hermagor
(Austria). Ai Campionać
Taliagn 2002 a Madesimo
è Gabriel Palfrader ćiamó
en iade sté vizecampiun de
slalom paralel y tal slalom
lerch paralel s’à plazé
Hubert, Gabriel y Manfred
respetivamënter al 6., 7.
y 9 post. Baldi à la cariera
agonistica de chisc trëi atleć
döré plütosc püch. Inće pai
fonguns èl de bogn agn y de
manco bogn.
77
Le Snowboard Mareo Club pal Sport Club
Mareo
Le Snowboard Club Mareo è gnü motü sö dal 1993 da en
valgügn apascionês de cösc sport, laôta ćiamó scialdi nü.
L’ann dô fajea le club domanda da gnì tut sö desco seziun
pal Sport Club Mareo. Cösc ierâ en ann de proa, deache al
parea che i pröms dirigënć dal snowboard n’ess nia manajé
cis bun le club fajenn massa debić. Empò podea le club
mostré sö encër 70 sozi atifs y inće val’ bun resultat te gares
regionales con Manfred Ties y Ivan Erlacher. Sciömìa ch’al
saltâ fora plü problems y dificoltês, gnêl ennultima empò
ciafé na soluziun. Con la direziun nea (Karl Mutschlechner,
Lois Morlang, Hanspeter Frenner, Walter Taibon y Patrick
Craffonara) gnea le Snowboard Club Mareo tut sö dal 1997
desco seziun dal Sport Club Mareo. Lois Morlang dal Ciolà,
pionier dla brëia y istrutur nazional, sorantolea la direziun
tecnica dl’ativité agonistica. Ara ne dörâ nia dio ch’al gnea
i pröms resultać. Patrick Craffonara y Walter Feichter gnea
cherdês a fà pert dla nazionala taliana, dô avëi dominé
tla Copa de Südtirol. Entrami à spo fat gares de Copa dal
Monn, olache Walter dal Tescere, desch’i àn belo aldì, à
albü por en valgügn agn na gran cariera agonistica. Hannes
y Peter Mutschlechner, dal Pech, â metü man da fà gares
tla federaziun I.S.F. (profescionisć). Dai bogn resultać dai
jormagn Gabriel, Hubert y Manfred Palfrader de Paul y Jep
de Pire de Col y de Meinhard Erlacher de Stachio dal Stofl èl
inće belo gnü scrit.
Por plü agn alalungia à le Sport Club Mareo arjunt i mius
resultać rodunt con la seziun dal snowboard. Mo ultimamonter
ne ćiàrera nia plü fora cis bun. Tut fora Meinhard Erlacher co
fej dötaorela ćiamò pert dla scuadra nazionala de snowboard,
fàlel les speranzes jones co messass gnì docà.