Dant de la vera: aleanzes, imperialism e

Transcript

Dant de la vera: aleanzes, imperialism e
Dant de la vera: aleanzes, imperialism e nazionalismes
Ai prumes del Nefcent l’era doi aleanzes che se aessa dat batalia te l’Europa: l’Aleanza a
Trei (a chela che per talian se ge disc la Triplice Alleanza) che tolea ite l’Imper todesch,
l’Imper asburgich e la Tèlia) e l Pat a Trei (a chel che per talian se ge disc Triplice Intesa)
che tolea ite Inghiltera, Franzia e Ruscia).
Col color maron l’é segnà
l’Aleanza a Trei (Imper
todesch, Imper asburgich e
Tèlia)
Col color vert l’é segnà l Pat a
Trei (Inghiltera, Franzia e
Ruscia)
Col color vert chièr se veit la
Serbia e l Montneigher, aleé
de la Ruscia
Chesta aleanzes era states fates
percheche a la fin de l’Otcent duta la gran potenzes de l’Europa volea se renforzèr a livel
mondièl e se parèr da l’autra potenzes che aessa podù esser concorentes te chesta corsa
a aer la soramessa.
Dut chest col dir che ence a livel mondièl i Stac europeegn se dajea jù a renforzèr si
imperes fac de colonies te l’Asia, l’Africa e te dut l mond che podea ge dèr forza a sia
economìa e donca ence a
so peis politich. Ma ampò
tant te l’Asia che te
l’Africa, te l’America e te
l’Ozeania i teritories era jà
béleche duc conquisté e
donca
chierir
autra
colonies aessa volù dir ge
les tor a n stat concorent.
Chest à portà duc i stac a
na corsa a se armèr, per
poder
desmostrèr
sia
forza. Per ejempie la
Germania à scomenzà a
portèr inant na politica
economica
de
smaorament del setor
belich e soraldut naval e chest met en alarm l’Inghiltera, che à semper abù la soramessa
te chest ciamp.
Apede chest se renforzèa ence i sentimenc nazionèi, che se à palesà jà de l’Otcent, de
popolazions che era sotmetudes a stac o imperes più gregn che les tolea ite zenza ge dèr
recognosciment e autonomìa, desche per ejempie la popolazions slaves o taliènes sot
1
l’Austria. Ma estra chest te duc i stac à scomenzà a se palesèr sentimenc nazionalistics
agressives, che volea aer la soramessa sui etres stac.
Ti Balcans l’Austria jà del 1908, profitan de la crisa de l’Imper Turch, se aea fat sora la
Bosnia e l’Erzegovina, e la Serbia revendichèa la unità di stac slaves e la vedea l’Austria
desche na manacia per sia esistenza. L’Austria, per so cont, volea se slarièr sui Balcans e
donca la vedea la Serbia desche n empediment a chest projet. Per so cont ence la Ruscia
aea mires sui Balcans, per poder ruèr con sia forza sul Mèr Mediteran, e donca la
sostegnìa la Serbia contra l’Austria.
Se pel dir donca che l’era na situazion dassen grieva.
1914: crepa fora la vera
Ai 28 de jugn del 1914 a Sarajevo vegn sassinà da n
student l’arziduca Francesch Ferdinand, ritadin del tron
de l’Imper asburgich; l’Austria cusa la Serbia de chesta
sassinèda e la ge mana n ultimàtum, che la Serbia no
pel azetèr.
A chest pont ai 28 de messèl del 1914 l’Austria ge
declarea vera a la Serbia.
A l’1 e ai 3 de aost la Germania, aleèda de l’Austria, ge
declarea vera a Ruscia e Franzia. La Tèlia, ence ela
aleèda con Austria e Germania, declarea sia neutralità,
ajache l’Aleanza a Trei era n pat de defendura e chi che
à fat crepèr fora la vera l’é stat si aleé: donca no la se
sent empegnèda a verejèr apede ic.
Da la “vera tarlui” a la “vera de posizion”
I comandi todesc peissa de poder durèr la tatica de la “vera tarlui” (per todesch
“Blitzkrieg”, per talian “guerra lampo”): pissan che la Ruscia, da tant grana che la é, la
aessa stat n trat de temp a se endrezèr
sia armèda e a esser enjignèda a la
vera, la Germania peissa de tachèr la
Franzia, de la bater sobito e de poder
coscita oujer sia forza sul front orientèl.
Ai 3 de aost del 1914 la Germania, per
no se scontrèr diretamenter co l’armèda
franzousa, la passa soravìa, la se fèsc
sora l Belgio, che é neutral, e la taca
l’armèda franzousa da Nord, olache no
la é tant enjignèda. I Todesc peissa
coscita de poder aer sobito la
soramessa e de poder bater en prescia l
nemich, ma no la ge va fata, ajache i
vegn fermé ai prumes de setember dant
che i rue a Paris. Alincontra chesta
tatica fèsc a na vida che ai 4 de aost l’Inghiltera ge declaree vera a la Germania.
2
La Germania doura la vera di sotmarins
per no lascèr che dai Stac Unii ge rue
refornimenc a si nemisc: i sotmarins taca
ence naves comerziales che no à
bandiera ingleisa o franzousa e chest ai
Stac Unii ge dèsc n gran d’empaz, e i
manacia la Germania de jir en vera apede
Franzia e Inghiltera. La Germania coscita
per l moment cogn lascèr sù coi
sotmarins.
Per so cont ai 23 de aost l Japon rua ite
en vera apede l Pat a Trei, ma l verejea
demò te l’Asia. Ai 31 de otober vegn ite
en vera ence la Turchìa apede ai Imperes
Zentrèi, e chest no lascia che sie
coleamenc anter la Ruscia e si aleé.
Falida che la é stata la “vera tarlui”, scomenza chela che caraterisea duta la Gran vera: la
“vera de posizion”, la vera te la trincees.
I sudé cognea ciavèr de gran bujes tel
teren per chilometres e chilometres
dedant al nemich, les defener con filtrat
spinà e stèr laìte per no se fèr ciapèr da
la schiopetèdes di nemisc.
Podon ben entener la condizions de vita
de chisc sudé: sot la pievia o tel gran
ciaut, te condizions igieniches da
spaent, te mez a pulejes e poies, col
nemich semper tedant.
I assauc per sòlit vegnìa fac da doman
bonora, col crepèr fora de l’artilierìa
pesoca (che per auter avisèa l nemich
che l fossa stat tacà) e i sudé cognea
sutèr fora da sia trincees e corer
dedant ai nemisc per ruèr fin aló
da sia trincees, dedant a cheles
che i troèa l filtrat spinà da cogner
sbreghèr. Sessaben, canche n
toch de filtrat spinà era sbregà
duc i sudé chierìa de jir ite aló e
donca doventèa desche n orel
olache se conzentrèa n grum de
sudé, coscita i nemisc podea
sbarèr sun ic e l’era delbon n
masciacro.
A chesta vida l front no se moea
trop: se jìa inant n toch e do vèlch
dì se cognea zeruchèr de retorn.
3
I Ladins en vera
La Ladinia fajea pèrt de l’Imper asburgich e donca ence si sentadins se à troà sobito en
vera: i omegn bogn de combater é stac mané béleche duc te la Galizia, sul front orientèl a
combater contra i Rusc.
Jà a la fin del 1800 l’Austria aea fat sù na centa de forc enlongia l confin del Tirol te sic
strategics, per ejempie a Prato Piazza, Valparola, a Ruac e Cort te Fodom e a Someda te
Fascia (se i pel veder amò anchecondì); ma dapò i é stac arbandoné e en pèrt dejarmé,
ajache la Tèlia fajea pèrt de la Aleanza a Trei e donca la era aleèda di goergn zentrèi.
L 1915: rua ite en vera ence la Tèlia
Descheche l’é stat dit, la Tèlia era aleèda de Austria e Germania, ma no la é jita sobito en
vera. La maoranza del Paìsc e del Parlament era de contra a la vera, ma l’era forzes
politiches che volea che la Tèlia jissa en vera dessema a Franzia e Inghiltera contra si ex
aleé. Se à palesà donca doi schieramenc: i neutralisć e i interventisć.
Anter i neutralisć l’era i catolics, con motivazions umanitères, i sozialisć, che conscidrèa
la vera desche na vera imperialista, de contra i enteresc de la jent, e i liberai de Giolitti,
che dijea che la costions di confins se podea les fèr fora a livel diplomatich e che la Tèlia
no era enjignèda per na vera che fossa stata longia dassen.
Anter
i
interventisć
l’era
i
nazionalisć, l re Vittorio Emanuele
III e i liberai de dreta, che volea
slarièr i confins, i industriai, che
pissèa de poder vadagnèr da la
speises de vera, e i iredentisć, che
pissèa che se cognesse fenir
l’unificazion nazionèla co l’arjonjer
Trent e Triest.
L goern é te la mans de la Dreta e,
zenza che l Parlament (che é de
contra a la vera) sapie nia, l scomenza
a tratèr con Franzia e Inghiltera.
Ai 25 de oril del 1915, vegn sotscrit l
Pat secret de Londra, con chel che la
Tèlia cogn jir en vera dant che sie fora
n meis dessema al Pat a Trei con
chela de: aer Trent e Triest col confin
fin al Prener, donca con dut l Sudtirol,
Ence artisć desche i Futurisć era a una per jir en vera la Dalmazia, l’Albanìa e ence colonies.
Coscita ai 24 de mé del 1915 la Tèlia ge declarea vera a Austria e Germania.
La Ladinia sul front de vera
La trupes austriaches regolères era sul front orientèl e i ùltimes dis, canche se aea entenù
che la Tèlia fossa jita en vera, l rie lurier de fermèr l “nemich” ge é stat dat sù ai più joegn
e ai più veies e a duc i volontadives a la leta. Se cognea scurtèr la linia del front e se
loghèr te posizions strategiches.
4
I Ampezegn e chi da Col de Sènta Luzia à bele
cognù lascèr che rue i sudé taliegn. Chi da Moena à
cognù lascèr per n trat so paìsc, ajache se pissèa
che i sudé taliegn fossa rué da n moment a l’auter,
ma canche se à vedù che i se aea fermà al Fanch,
sun Sèn Pelegrin, i à podù vegnir de retorn. La jent
da Penìa, dò n trat che l’é scomenzà la vera sul
front de la Marmolèda, à cognù lascèr so paìsc e jir
utró. La jent de Fodom à cognù se n jir da sia val,
ajache la era passèda per mez dal front e la era
bombardèda da duta la mans. I Fodomes à cognù
sciampèr ju per la Tèlia o tel Sudtirol e te l’Austria.
Sul front ladin i prumes ataches taliegn
é scomenzé empruma doi setemènes
dò la declarazion de vera e te chel
temp prezious i defensores aea podù
enjignèr
trincees,
magasins
de
munizions e ciapèr i prumes renforc da
trupes jà espertes de vera e enjignèdes
delvers. Empruma de setember l’é ruà
trupes regolères tiroleises dal front
orientèl. Ma i Ladins cognoscea delvers
i monc e l lech, i defenea sia tera e sia
families pech dalonc.
Daperdut te la valèdes ladines,
doventèdes pruma retrovìes, l’era
conzentramenc de sudé, baraches,
magasins, ospedèi da ciamp, cianons;
daperdut l’é stat fat sù de gran
teleferiches per portèr materièi al front,
ma trop cognea vegnir portà sù a man
su per troes adorc con mui e con gran
fadìa.
L’é stat fat sù ence na ferata te Gherdena e chela da Ora a Pardac per l reforniment del
front.
5
Sobito su la cimes la vera é doventèda vera de posizion e percheche i sudé posse stèr su
la cimes, chestes é states deldut fortifichèdes con trincees, scèles, baracamenc che se pel
veder amò anchecondì.
Sun Marmolèda i Austriaches à fat sù na zità de
ot chilometres de tunei sotite l giacé, endèna
che sun Colombert i à metù sù n post de vèrdia
da poder arjonjer tras n sistem de scèles de
metèl tachèdes ite sul parei del crep a stravert.
L front te noscia valèdes peèa via da Boce,
soravìa Moena, l jìa inant sun Costabela sui
Munciogn fin a la Marmolèda, l passèa fora per
Fodom e sorafora la Tofana e l Crestèl vin
Ampez.
Più che l nemich, l’é stat la levines e l freit che
mazèa i sudé.
L 1916
Ai 5 de otober del 1915 la Bulgarìa é ruèda ite en vera apede i Imperes zentrèi e coscita
la Serbia, tachèda da Nord e da Est, la à cognù bele zeder al nemich.
Ai 28 de aost del 1916, la Romanìa, che aea soravalutà i suzesc rusc, ge declarea vera
ai Imperes zentrèi, ma la é sobito batuda e coscita so forment e so elech minerèl rua te la
mans di Austriaches e di Todesc.
Per auter tant sul front ozidentèl che sun chel orientèl no muda trop: la vera de posizion va
inant semper medema, mìngol inant e mìngol endò, tant da na man che da l’autra.
L “front daìte” o “front intern”
La vera é totala, no la vegn combatuda demò al front,
ma l’é stat chiamà a tor pèrt duta la popolazion. A
chest se ge disc apontin “front daìte” o “front
intern”.
La
industries,
soraldut
siderurgiches
, mecaniches
e chimiches,
à cognosciù
n svilup fora de anter per fornir èrmes, ma ence
cheles che produjea massarìes e magnadiva per i
sudé al front. Les é states metudes sot l control
del stat e sia produzion é stata militarisèda. Ence
la produzion agricola à padì confisches e priesc
controlé.
Sessaben te la frabiches lurèa chi che no era jit
en vera, donca soraldut fémenes, joegn no amò
àbili e omegn che no podea jir al front. La
popolazion era controlèda, a la medema vida di
6
mesi de comunicazion, tras la zensura. N strument fondamentèl per la
mobilitazion de la jent l’era la propaganda, che no se oujea demò a la
trupes, ma che chierìa de ruèr a duta la popolazion. La propaganda fajea
veder l nemich desche l gran nemich, l nemich de la jent e de la ziviltà,
da cogner a duc i cosć tor jù da la speises.
Te Fascia
“I paìjes à tout sù te chi egn la parbuda de
gran e foscia casermes; apede la cèses di
sentadins vegnìa fat sù baraches durèdes
desche depòjic, laboratories, cojines, e per
ge dèr alberch a la trupes.
La casermes sa Vich
La crisa economica e dapò ence alimentèra
te chela che l’é stat tout ite i Imperes zentrèi
e la gran inflazion che l’é stat aldò, l’à fat a
na vida che la fémenes no cognea demò se
cruzièr deldut di lurieres te ciamp e pra, che
Cojina da ciamp ja Moena
dant les fajea dessema ai omegn ades sudé,
ma les cognea ence se adatèr a neves lurieres che vegnìa cà dai besegnes de la vera.
Fémenes te la lescivèra ja Moena
Fémenes te la sartoria militèra a Sèn Jan
L’é stat coscita che se à prejentà l’ocajion de neves posć de lurier e che fémenes che no
era demò bacanes ma ence borgheises les vegnisse toutes sù ti lurieres più desvalives.
Les fajea la lavandères, la sartores militères, la portaletres, la portadores e les lurèa ence
da manoèl per fèr sù la ferata.
A Moena (e ence sa Vich) l’era na boteiga da sartor militèra, na lescivèra; n grop de
fémenes fajea sù col stram entrecià soraciuzé da d’invern per la vèrdies al front.”
(da “Piccolo diario di Caterina” – test de Michele Simonetti Federspiel)
7
La vera de la mines
Te la Dolomites, ajache se à vedù che no l’era meso conquistèr la cimes con assauc direc,
se à envià via n sistem per les fèr sutèr per aria co la mines: chesta l’é chela che vegn dit
“vera de la mines”.
“L prum piz a sutèr per aria l’é stat chel del
Col de Lana, con na mina de 5500 chili de
dinamit, metuda dai Taliegn. Sebenche i se
spetèa l’esplojion, i comandi ge aea comanà
ai defensores de restèr e chisc à obedì,
enceben che i saessa de cogner morir. Ai 17
de oril del 1916 l’é stat la gran esplojion:
10.000 tonelèdes de crep é sutèdes per aria
fajan 200 morc, tropes cionches e 160
prejonieres.
Anter duc i ataches e contrataches sun Col
de Lana l’é mort 3000 Austriaches e 9000
Taliegn.
De jugn e de messèl l’é stat n muie de
L busc de la mina sun Col de Lana
assauc zenza éjit ence su La Seles, sun
Contrin e sun Costabela, ma zenza aer de gregn éjic.
L’ùltima gran esplojion l’é stat chela caujèda dai Austriaches ai 21 de otober con 45.000
chili de dinamit per no lascèr ruèr i Taliegn al Sief, pech vindò l Col de Lana. Neguna de
chesta azions spetacolères à abù na gran influenza sul séghit de la vera e la linia del front
no é mudèda trop dal scomenz a la fin de la vera.”
(da Bepe Richebuono: Pìcola storia di Ladins de la Dolomites)
L 1917
L 1917 l’é segur l’an più grief de duta la vera e l’é chel che dezidarà ence si éjit. La
condizions de vita di sudé, ma ence de duta la popolazion é zis dures: la magnadiva e i
bens de pruma nezessità é razioné, l’é rebelions e deserzions anter i sudé e te la zitèdes
vegn fat scioperes e manifestazions per domanèr pan, miora condizions de vita e contra la
vera.
Te chest an i Todesc à
tacà endò via la vera coi
sotmarins, per fèr a na
vida che soraldut i
Ingleisc no posse aer
refornimenc
da
l’America.
I
Americhegn
vegn
danejé te so comerz e
coscita ai 5 de oril del
1917 i ge declarea vera
a la Germania; dant de
esser bogn però de
Sotmarin todesch
endrezèr a fèr ruèr si
sudé te l’Europa i doura mìngol de temp.
8
De jugn ence la Grecia va en vera apede i Aleé.
De mèrz la zità de Petersburg te la Ruscia se remesc e l’imper del zar croda; vegn metù
sù n goern provisorie che dapò vegnarà tout jù da la revoluzion bolscevica de otober. I
bolscevics é de contra a la vera e i vel portèr inant la revoluzion te sia tera, coscita de
dezember i sotscrif l’armistizie e de jené del 1918 i sotscrif la Pèsc de Brest- Litovsk,
ence se i cogn ge zeder a Germania e Austria n muie de teritories.
Chest ge dèsc l met ai Todesc de spostèr sia armèdes dal front orientèl sun chel franzous
e talian.
Anter i 24 e i 27 de
otober del 1917 i
Taliegn vegn batui te la
desfata de Caporetto e
i sudé taliegn cogn
zeruchèr fin sul Piave e
sul
Monte
Grappa,
olache i é bogn de
fermèr i Austriaches.
La desfata de Caporetto
Te la Dolomites
Co la desfata de Caporetto, ence la linia del front te la Dolomites muda, ajache i Taliegn
cogn zeruchèr e arbandonèr noscia monts. Coscita noscia valèdes à podù zacan trèr l fià
e no aer più l front apede: l front no sarà più su la Dolomites.
L 1918
De mèrz i Todesc, dò aer tout demez sia armèdes dal front orientèl, i desćiadena n gran
atach contra i anglo-franzousc, che cogn zeruchèr fin su la Marna, n ruf no tant dalonc da
Paris.
Ma de messèl l’é
l contratach di
Aleé, che oramai
à ence l’aiut de
la
armèdes
americhènes. Te
chesta
batalia
vegn durà per la
pruma outa dai
ingleisc ence i
cères
armé
cingolé, che pel
passèr via la
trincees zenza
Cères armé cingolé
se fermèr.
9
Dò chesta gran desfata, n muie de
zitèdes todesces se rebela e l
Keiser Wilhelm II° abdichea. A
Berlin vegn proclamà la Republica e
vegn metù sù n goern provisorie. L’é
i raprejentanc de chest goern che
sotscrif l’armistizie a Compiegne ai
11 de november del 1918.
Anter setember e otober ence la
Bulgarìa e la Turchìa, tachèdes da
Ingleisc e Greci, les cogn zeder.
Armistizie de Compiegne
Anter i 22 de otober e i 3 de
november l’é l’atach talian de
Vittorio
Veneto
che
porta
l’Austria a cogner sotscriver
l’armistizie de Villa Giusti ai 4 de
november del 1918.
L’Imper asburgich é deldut
desfantà.
Armistizie de Villa Giusti anter Austria e Tèlia
N bilanz
La vera à costà 9 milions de sudé morc e apede chisc 6 milions de morc a cajon de
na petorcena che era crepèda fora anter la jent e che era dita “spagnola”.
10
Coche no se cogn fèr na pèsc
Del 1919 l’é stat fat a Paris la conferenza de pèsc per dessegnèr fora la neva chèrta
geografica de l’Europa e del mond aldò di éjic de la vera.
Sobito, anter i venjidores, se à troà de contra la posizions del President di Stac Unii
Woodrow Wilson, che volea ruèr a na pèsc stàbola, con chela di stac europeans con a cef
la Franzia, che volea ge la fèr paèr a la Germania. Ampò, descheche vedaron, à abù la
soramessa la veia politica europeèna che aea desche zil l meter en jeneie la Germania a
na vida che no la posse più se rejer desche stat; e chest portarà a n’autra vera amò più
grana.
Ben segur, te chesta conferenza fossa stat rejonà ence del davegnir de la Ladinia.
I 14 ponc de Wilson
L President american Woodrow Wilson
aea prejentà a la conferenza de pèsc 14
ponc olache l’era ite la condizions per
ruèr a na pèsc che aessa cognù durèr al
lonch, zenza la voa de ciastièr nesciugn.
Anter chisc ponc, chi de maor
emportanza disc:
 Ledeza del comerz e di mères:
per ge dèr a duc i stac la ledeza de
comerzièr zenza negun lìmit e
zenza neguna seida ti mères.
 Smendrament di armamenc: l’era
stat apontin la spenta a se armèr
che era stat ence na cauja del
crepèr fora de la vera.
 Prinzip de nazionalità e de
autodeterminazion di pòpui: se
aessa cognù, tel dessegnèr la
neva chèrta geografica de la
nazions, respetèr la volontà di
pòpui de se rejer enstesc tel
recognosciment de sia nazionalità,
zenza i spartir.
 Costituzion de la Sozietà de la
Nazions: (chela che anchecondì
L President american Wilson
l’é l’ONU) che aessa cognù meter
ensema duc i stac del mond per
mantegnir la pèsc.
 Ressoluzion diplomatica de la beghes anter i stac: i stac aessa cognù veder de
fèr fora sia costions a livel diplomatich e no con veres, col didament de etres stac.
 Prinzip de arbitrat: la Sozietà de la Nazions aessa cognù fèr da àrbiter anter stac
con costions anter de ic, a na vida da ruèr a na soluzion pazifica.
Ma nia no à joà: la voa de ciastièr la Germania à abù la soramessa.
11
L Tratat de Versailles
A Versailles, apede Paris, la Germania à cognù azetèr n tratat de pèsc che l la metea
deldut jabas, zenza nience sperèr de poder se remeter ti egn che fossa vegnù.
Chestes l’é la condizions che ge vegn metù dant a la Germania:










Ge
reter
l’Alsazia e la
Lorena a la
Franzia.
Librèr l Belgio,
che la Germania
aea ocupà al
scomenz de la
vera.
Arbandonèr i
teritories
polaches che la
Germania aea
dal Setcent e chi
che la ge aea
tout a la Ruscia
(sun
chisc
La conferenza de pèsc tel ciastel de Versailles
teritories nasc i
neves stac de Polonia, Lituania, Lettonia, Estonia e Finlandia).
Ge zeder a Franzia, Inghiltera e Japon sia colonies.
Ge zeder a la Franzia l sfrutament de la gran minieres de la Saar per 15 egn
(più tèrt, co la vértola che la Germania no é bona de paèr la debites, vegnirà ocupà
per n trat ence la gran minieres de la Ruhr).
Smendrament de duta l’armèda a no più che 100.000 omegn (chest vel dir che
no la aessa più abù nience più l met de se defener).
Renunzièr a l’aeronautica, ai sotmarins e a l’artilierìa pesoca (donca a duta la
èrmes).
Ge consegnèr duta la naves da vera ai Ingleisc (ma i ofiziai todesc preferesc fèr
fonèr sia naves piutost che zeder).
Smilitarisazion de la Renania: la Germania no aessa podù aer sudé e èrmes fin a
30 km a est del Ren, sul confin co la Franzia.
Se declarèr deldut responsàbola de la vera e paèr coscita na debita de 132
miliarc de marches-òr ai venjidores: na suma dastramp auta, che menarà la
Germania te n prozess de inflazion che vedarà sia moneida, l march, perder dut so
valor da na dì a l’autra e che soscedarà ti Todesc l gran ressentiment per la
debites.
Coche se pel veder a chesta vida la Germania é delbon metuda en jeneion.
12
I Tratac de Saint-Germain e del Trianon
Chisc tratac vèrda l’Imper asburgich, che vegn deldut desfat.
Sui sedimes de l’Imper nasc la Republica de
Austria, l Ream de Ungherìa, la Republica
de Cecoslovachia, l Ream de Jugoslavia
(co la Serbia, l Montneigher e i teitories
slaves).
A la Tèlia ge vegn dat Triest e l’Istria (fora
che la zità de Fiume-Rijeka) e l TrentinSudtirol col confin al Prener.
L palaz del Trianon, apede Paris
La Ladinia, che da centenees era sot l tegnir de l’Imper asburgich, la é ruèda coscita
sot la Tèlia.
L Tratat de Sevres
Chest tratat vèrda l’Imper Turch, a chel che ge vegn tout duc i possedimenc tel
Mediorient.
Te chisc, ajache se peissa che no i sie bogn de se rejer enstesc, se met a jir la “politica di
mandac”: fossa stat l’Inghiltera e la Franzia a i goernèr. A la Franzia ge va la Siria e a
l’Inghiltera la Palestina, la Giordania e l’Iraq.
Da chest se pel veder che la veia politica europeèna no vel amò renunzièr al colonialism e
donca a sia politica imperialistica.
A la fin de la Gran vera vedon donca che se à desfantà cater imperes: l’imper
todesch, chel austriach, chel turch e chel rus (fat crodèr da la revoluzion
bolscevica).
13
14
TESTIMONIANZES
Chiò prejenton doi testimonianzes de doi persones che à vivù l temp de la Gran vera te
Fascia, publichèdes te doi bie libres n muie enteressanc dal Grop Ladin da Moena.
La pruma é touta fora dal “Piccolo diario di Caterina” (che chiò aon traslatà per ladin
moenat).
Caterina Pezzé Batesta ne porta dant te so diarie l viver de na tousa a Moena endèna la
vera, con sia temes, sia pascion per i parenc al front e sia voa de viver.
La seconda é touta fora da “Vita da soldà”, scrit dai fies de Giujef Pettena del Goti,
Felizina e Giacomin, e la ne conta la esperienza de vera de Giujef Pettena te la Galizia e
dapò la prejonìa en Ruscia fin canche l’é stat bon de ruèr de retorn a Moena.
15
16
DAL “PICCOLO DIARIO DI CATERINA”
A cura de Michele Simonetti Federspiel
Grop Ladin da Moena
Caterina Pezzé Batesta, da Moena,
scomenza a scriver so diarie del 1912,
canche la aea 12 egn, e aon na
preziousa testimonianza ence per i egn
che vegn dò, soraldut chi che vèrda la
Gran vera.
Da
chest
podon
tor
sù
na
testimonianza de vita de la jent che
vivea te Fascia chela esperienza
tremenda.
L diarie l’é scrit per talian, coche se
ensegnèa enlouta te scola, ma chiò
proon a portèr vèlch pas traslatà per
ladin moenat.
Ai 29 de jugn del 1914
“No voleve scriver nince ancö, ma son béleche obligada.
Cogne notar na gran desgrazia che ge é sozedù a mia cara patria, a l'Austria.
Entant che scrive no son bona de me tegnir dal pianjer! L'é stat sassiné l'arziduca
Francesch Ferdinand prinz ereditarie e sova fémena duchessa Sofia de Hohemberg .....
Giö é piant tant e pianje amò ades.
(...)
É sentù de chesta gran desgrazia te oratorie da mia amica Caterina Defrancesco. Canche
son ruada a ciasa ge l'é contà a mia mare che à dit: Pere pare, (la voleva dir l'Emperador)
cotante che ge n'à tocià te chest mondo!!! E l'é vera, so fradel Massimiliano schiopetà tel
Messico, dapò so fiöl Rudolf copà, e dapodò noscia amàbola reìna, sova fémena
Elisabeta e a la fin siöi cari nevoes.”
Ai 16 de aost del 1914
“Dapò per l colm de la desfortuna, na desgrazia grandiscima, l più gran de duc i flagìe che
Dio pol ne dar, ne à ciapà. L'é scopià na gran guera. La Serbia l'era n trat che la studiava
na rejon per ge far guera a l'Austria. (...)
L'Austria à proà a la chietar jù col ge recordar l gran ben che la ge à semper fat, ma a la
fin la à cognù se defener.
(...)
17
I à chiamà duc chi che era stat fac àbili per la naia fin ai carantadoi egn.
Anter chisc ge é tocià ence al barba Batista, l non de mio fradel. Dant l'é stat chiamà ja
Pardac olache l'é stat na setemana. Dapò l'à cognù partir da chigiò, ai 11 de aost,
percheche i é peé demez da Fascia e i é rué en Galizia sul ciamp de batalia.
L ne à bossà con pascion, fosc l se empensava de no ne veder più. Giö e mia mare
canche l ne à saludà, se aon metù a pianjer e giö son sćiampada demez coran. Canche l'é
stat aló da l'ùltima ciasa del paes l'à dit pianjan: "Adio, patria, fosc no te vederé mai più." E
l pianjeva, l pianjeva.”
Ai 5 de firé del 1915
“La guera, chesta gran
desgrazia,
l'à
la
soramessa.
Ades
cognerà partir ence chi
de 18 egn, e te chisc
l'é ence mio fradel
Batista. Fosc (me vegn
i sgrijologn a chest
pensier) Dio volarà ne
ciastiar con chest flagel
col far àbile mio fradel,
jache l'é stat libero per
la prima oita Valentino.
Me l recorde amò e l
recorderé
semper.
Ereane te nosc ciamp
a tor su pomes (...) Canche aon avert l'usc de stua e sion jite int aon vedù sùbit n papier
soravìa n desch. Giö no é fat tant abado, ma mia mare à dit: "Che élo po? N telegram!"
L'era scrit cheste parole: "Son libero, vae a Trent". No se pol dir che che ne passava en tel
cör. Pianjeane e mia mare me sbraciolava e bossava dal content. (...)
Mia mare à dit: "Viva noi!" E noi grigneane.”
Ai 26 de marz del 1915
“Ancö Bastianin l'é jit a vìjita sa Vich. L'à amò da ruar de retorn ma saon jà che i lo à fat
àbile.
Mia mare la é te cambra sola che la pianc, giö chigiò che scrive e pianje, l'àmeda Caterina
é vegnuda sù e pianjeva ence ela.
Cotante desgrazie chest an. Cotante crosc. Ma sie la volontà divina. Dio sie benedì ence
te chesta situazion.
Mia mare disc: "Pode jà l calcolar sche mort", ma ades la se à chietà via mìngol; ma dapò
la se met a pianjer fort e la disc: "Pere tosat, no esser amò capaze de viver e cogner jir en
guera". Ence mio cojin i l'à fat àbile.”
18
Ai 24 de oril del 1915
“Ancö l barba Valentino à abù de retorn na cartolina, che l ge aeva scrit a so fradel Batista,
con n biliet olache l'era la parola todesćia: "mort".
L barba l'é jit dal preve
per ge mosciar la
cartolina e el ge à dit
che chela l'era desche
se l fosse ufizial, ma
che per far le robe en
órden
l'era
miec
spetar.
Te paes i à contà
coscita su la mort del
barba:
Giovanni
Zanoner era stat ferì
te na man e l'é stat
recoverà te no sé che,
cojine; da ló a pech l'é
ruà n auter de la
medema compagnìa a chel che l prim ge à domanà: "Sasto valch de Ganz?" L ge à
responet: "L'é crodà ma l'é sùbit chigiò la Crosc Rossa. Coscita Giovanni é jit sùbit a veder
che che l'era, ma l pere Ganz era jà sun paradis!...”
Ai 5 de aost del 1915
“L'era diesc dì che no ruava più nesciuna neva de Batistin; ancö l'é ruà na letra olache
l'era scrit che l'é ferì, ma no i dijeva olà. Da n pöc de dì saveane che l'é a Trieste, l'aeva
scrit che l'é vejin a chel del ciapel. (...) Su la cartolina l dijeva: "Cara mare, Ve fae a saver
che son te ospedal ferì, chigiò a Nabresina, ma spere che no fosse tant gravi le feride e
poderé varir; endana poderé star te chest ospedal de auter no sé da ve dir, no fae auter
che prear duc i dì fajelo ence voi che spere de poder ruar de retorn..."
L'é da veder l dolor de mia mare e de duta la familia.
Aon scrit, n'aon scrit tante cartoline e letre.”
Ai 3 de setember del 1915
“L'era le undesc e mio barba che l'era te n'autra cambra l'é vegnù te chela noscia e l'à dit:
"Mariana, asto sentù valch?" "Na, che élo po stat?"... El no à podù seghitar e l'à dit
pianjan: "Oh, che desgrazia, che desgrazia che me à tocià..."
L'é ruà l postalion con chest telegram: "Vosc fiöl Batista Pezzé l'é mort da le cinch".
No son più bona de descriver chel che l'é suzedù enlaoita. Ma te mio pensier resterà
semper chela not maladeta.
É sentù dir: "Mör joven chel che ge piasc al ciel." E duc disc che i pere soldai che mör sul
ciamp de batalia i é martiri. Ma soraviverala mia mare a chest'autra gran desgrazia?
Donca ansera mia mare che fosc l lo pervedeva, la dijeva: "Ma che saralo mai che Batistin
19
no
scrif?
Saralo
suzedù valch? L'é sie
dì che no se ciapa più
nia."
La
l
pervedeva,
pureta.”
Ai 1 de november
del 1917
”L ma à dit che te doi dì l cogn partir. Saralo vera?
Partì, partì e zenza nince me saludar!... ence el l'era come duc i autres: lijier, crudel.
Me l recorde duc i dì, ence più oite, ma me l desmentieré, spere, amàncol mìngol. Però
mio cör resterà zenza più ilujion... Empareré a no l lasciar avert per scì pöch. L me aeva
emprometù n mulge de oite de me scriver, e ence de vegnir a me troar fin dapò la guera,
ma... son dubiosa. Ere massa tosata, ades me sà de aer madurà de ciau.”
Jené 1918
”Ancö jive dò strada e é vedù pöch
dalonc doi soldai e un de chi me saeva
l Caciuba. Se aon arvejinà. L'era el.
Me é fermà n moment con na vejina e
el l'é passà via grignolan e l'à saludà:
"Bona sera segnorina". É responet, ma
mìngol seria. Sun cianton l se à fermà
n moment e l me à vardà amò
grignolan. Giö no é sapù me tegnir e ge
é grignolà ence giö.”
Ai 9 de novemer del 1918
”Sion doventé taliegn!!!”
Da “VITA DA SOLDÀ”
De Giujef Pettena del Goti
(1914 – 1919)
20
Grop Ladin da Moena
Chiò vegn contà l'esperienza de vera de Giujef Pettena del Goti sul front orientèl en
Galizia, sia prejonìa en Ruscia, sia esperienza endèna la revoluzion dò l 1917 e l viac de
retorn a cèsa.
Chesta storia é contèda dai fies Giacomin e Felizina.
I – Introduzion
21
A la metà de aost del 1914 mio pare l'era a Maran a laorar de murador col Bepo Ceja, so
non de bàtem. En chel temp l'é stat tacà fora i pefié per la mobilitazion generala: i cogneva
se prejentar al Comando te catordesc ore. L'à saludà siöi sozi de laor e, zenza jir a ciasa, l
se à consegnà a Persenon al distret.
Aló l'à cognù far n mes de istruzion, percheche canche l'aeva fat l'ativo del 1912 l'aeva fat
demò trei mesc; sote naia l'era jà so fradel Bortol, del 1889, n an più velge de mio pare, e
mort ai set de aost del 1915, sui altipiani de Asiago.
Naturalmenter i bataliogn che i era sote da ativi i é partii subit per la Galizia. Chesta l'era
na region de l'Europa
orientala
de
80.000
chilometri quadri, metuda
anter i Carpazi a Sud e la
val de la Vìstola a Nord.
La era metuda te na
posizion strategica, e per
sécoi l'é stat cauja de
bega anter i sovrani russi
e polachi. Dapò la
spartijon de la Polonia
(1772) l'era deventà na
region
de
l'Impero
Asburgich.
IV – N órden falà
I primes dì l'é stat piutost chiet. I era sul fium Sam. Na not verso la una i russi i à
scomenzà con l'artilierìa per più de doi ore. Verso le trei l'é stat l prim assalto. Per na
setemana, na sera l'era i russi passé da man del fium, l'autra sera l'era i austriaci. En pöce
parole i é jic ca e là cinch o sie oite.
Na oita che i era passé da l'autra man i Austriaci, l dijeva mio pare che l'era impossìbol far
n pas zenza ruar te na amba, n brac, o n ciau de om. Da nosseche ora l se à fat n busc col
spòt (fosse n pìcol badil che aeva ogni soldà) e l se à coatà te sto busc de sabion. Ruava
na tempesta de srapnel e bale da schiop da far paura. Pöch dò l'é ruà n sergente, l se à
metù apede mio pare e l ge disc: "Varda n mìngol entorn chel che suzet". Mio pare l'à
responù de no. Con tono da prepotent l ge à repetù l'órden: "Son n to superior e voi
obedienza".
Mio pare l'à tot l spòt, l'à metù sù la capa e l'à scomenzà a l'auzar sù pian pian. Canche la
capa la é stata su zirca cincanta zentimetri l'é ruà na bala da schiop dreta su la capa. L ge
disc al sergente: "Ades varda tu". (...)
Sto sergente no l'à più orì mus, e l'é doventà ùmol come na feda.
VIII – L pal
22
La vita de linea la era dura, che mìngol che menciava i soldai, l castigo preferì dai ufiziai
austriaci l'era de i tacar al pal, i lo fajeva ence da spess. Dotrei soldai con mio pare i se à
metù d'acort che al prim soldà che i tacava sù i se mascherava, e col schiop ciareà te man
i ge taiava le corde.
L'amich de mio pare l'era n nònesc, n certo Pallanch, l lo nominava da spess, i cogneva
esser n corp e n'anima sola. A bon cont, l prim soldà che i à tacà sù dapò sto pat, i é jic
mascheré su la sera, taià le corde e librà l soldà. Da part di ofiziai no l'é stat nesciuna
reazion; e dapò da enlaoita no l'é stat più tacà sù nesciun soldà, en tel batalion de mio
pare. L'era chest che i voleva.
L famoso colonel che aeva copà l cojinier su le marce de arvejinament, trei setemane dò
no l'era più: mio pare no l saeva dir se l'era stat tot jù da la spesa da siöi soldai, o stat
destituì.
L nöf colonel che l'era ruà a so post, l jiva da spess a troar te le trincee i soldai, l'era come
l bon pan. L ge portava ciocolata, fil da cojir, botogn e ölge. Duc i ge voleva ben.
XII – L tenent ungherese
Coi primes de mé, la situazion
te la compagnìa de mio pare
no la jiva ben, per via de n
tenente ungherese, na vera
bestia. Canche ruava i assalti
russi i sautava su le trincee, e
föch a volontà. Naturalmenter
bona part dei soldai i sbarava
doi o trei colpes, e dapò i
arbassava n mìngol l ciau.
Se ruava sto tenente e l
vedeva far sta mossa, con n
frustin che l'aeva semper te
man l ge lo molava entorn l mus. No l voleva che i fajesse nesciun moviment per se
reparar. Sti pere soldai i urlava dal mal, e a ogni assalto la suzedeva coscita. Mio pare e
so socio Pallanch i à convegnù che la prima oita che i sautava te trincea, un l se meteva te
n cescon, e l'auter vint metri più en fora: canche ruava l tenente, per avisar l'era n pugn de
giara.
Al prim assalto che l'é ruà i se à metù apontin come che i aeva dit. Pöch dò i à sentù i
cighes dei soldai che i ciapava l frustin. L'é ruà ence l pugn de giara petà dal Pallanch: mio
pare l'à tendù l'ölge fora per trincea, l vesc sto galantom col frustin te man, l l'à tot de mira,
e l ge à molà na fumada. Da la reazion l tenente l'à petà n saut davant jù la trincea. Pöch
dò l'é fenì l'assalto russo e sto tenente l'é restà sot jù trincea doi bone ore a urlar, inant
che valgugn jisse deverso. I l'à portà demez e no i à più sapù nia de el. La compagnìa la
era stata librada da na bestia cativa.
XIV – La chiusura
23
Del 1915 l'é stat la desfata de l'armèda olache l'era ite Giujef Pettena e i sudé é stac
fac prejonieres dai rusci.
Ai 16 de mé l'é ruà la trupa russa e i soldai austriaci i é stac dejarmé, i ge à lascià demò la
baioneta. I é stac enquadré e fac caminar fin sera, i é rué te na piana famé come lupi.
Aló i era dai cater ai cinch mile omegn. Da doman i à ciapà n mìngol de cafè a calche vers
e dapò via da nöf a caminar. En te doi dì de marcia i à magnà doi oite, e i é rué te paes. I
é stac metui te na chiusura serada da na sief, auta pöch manco de cater metri; l'era
chiusure per l bestiam, che no l vegne tacà dai lupi. Dal paes vejin ruava tosac curiosc de
veder sta növa.
Mio pare te tacoin l'aeva n pöce de corone, l se à empensà de ge dar dotrei corone a sti
tosac, che i porte pan. L ge dijeva "cleba, cleba", che voleva dir pan.
Ntra na brea e l'autra de sta chiusura l'era n avertor de diesc centimetri, e sti tosac i à
ciapà i scioldi e i é se n jic. L'era n risćio a dar scioldi coscita, ma con le corone te gaiofa
no vegniva parà la fam: no restava che spetar. N pez dò i tosac i é rué col pan, n toch a la
oita i l'à dat int.
"No saveane come far a rengraziar, ma i à vedù che ereane duc contenc", l ne contava
mio pare.
I se à tirà da man, per far le pruzion de pan. Con la compagnìa de mio pare da Moena
l'era l Tita Semio, famà e avilì: l'era n om malpossol, ence el l'à abù so feta de pan. N
soldà scaltro l ge à tot fora de man l pan al Tita, che no l'é stat bon de se defener, da
deperì che l'era. Mio pare l'é sautà via con la baioneta, l se à fat dar l pan, e l'é stat apede
l Tita fin che l se l'à magnà.
XV – Prejonier
I à passà pianure tanto grane che
no i vedeva nesciun cambiament
de direzion: l'era dut dret. I à
passà Mosca e rué a Perm, aló
l'é stat desćiareà i primes
prejonieres morc. Dapò i é rué
sui monc Urali e i à sapù che so
laor l'era de far legnam. I monc
no i era gregn, ma de bié coi,
ciareé de bosch; a veduda de
ölge no se vedeva auter che
bosch.
Chel che comanava l'era n
guardiabosch, ence le guardie le
cogneva star a siöi ordegn. No le
era armade, ma le aeva n frustin.
Inant de dut i prejonieres i à fat le barache da poder star int trenta omegn. Le pric per
dormir le era a doi piani. L guardiabosch l'era n om valent, l'aeva doi cègn gregn come
vedié e l'era ambizios de ic. I cogneva far metri un e otanta de legna a testa, i era metui a
cobia doi per doi, e da sera i dojeva aver metù a post metri trei e sessanta de legna.
Tel campo de mio pare l'era mile prejonier, ma en lontananza ge n'era autres campi. I
omegn i era stac spartii fora n pöch per man.
24
XVII – Uton
Canche l'era ruà uton i scomenzava a sentir freit e a far legna l'era più senester, chi usé a
temperature freide come mio pare i se la cavava, ma chi de zità e paesc ciauc i stajeva più
mal. De otober l'é deventà più freit, l guardiabosch l ge à dit de se far föch da doman
canche i ruava sul post.
Ence la mesura de legna la é stata calada. Da metri un e otanta a metri un e cincanta per
ogni om. Ogni diesc dì i vegniva a la mesurar, se menciava de pöch i lasciava passar, ma
se menciava la mesura grana, i la meteva en cont per i autres diesc dì.
Cotante oite che mio pare con autres che i cognosceva l mistier i jiva a aidar chi che aeva
besogn de aiut. Dal guardiabosch i era benvedui se i aidava fora i compagnes de laor.
Dai Santi l'é vegnù la prima nef, chindesc centimetri. Che ge dajeva più festide l'era l vent
freit. I à serà sù le sfenadure de le barache - fate sù con legnam tondo - con muschie
mescedà con na cola grija.
XX – Smistament
A la fin de marz del 1916 i à cognù partir duc da aló. I à caminà per valgune ore e arjont
autres lagher de prejonier.
(...)
Verso la fin de oril, l'é ruà órden de partenza, autra caminada de valgugn dì, fin che i é rué
a na stazion de la Transiberiana. Aló i prejonier i é stac smisté. Ruava na ferata con n sol
vagon bestiam, destinà a sti pere omegn, l
dì dò autra ferata con doi vagogn per i
prejonier, l terzo dì l'é partì ence mio pare. I
vegniva spartii fora en pöc per scito e no i
saeva olache i ruava. Che i se cognosceva
con mio pare i era ben pöc. L'é stat na
strada ferata per na setemana. Vegniva fat
fermade ence longe, i doi vagogn con jent
l'era chi dei prejonier e senó l'era legnam,
sac, e autres vagogn de tera rossa. I era
contenc che senoauter i jiva verso ciasa.
Rué tei dintorni de Rostov i é stac
desćiareé dai vagogn, aló l'era na fabrica
dal fer. I se troava cent chilometri da la zità,
ma en Russia na distanza coscita no la
voleva dir nia. I era famé e engronfii, ge
fajeva mal daperdut.
L viac de Giujef Pettena anter vera, prejonìa e
viac de retorn a cèsa
XXIII – Sciampà e la isba
L'uton del 1917 l'é scopià la rivoluzion, e per i prejonier l'é deventà più senester. Na oita
en setemana passava soldai russi monté a ciaval a dar perlustrade. Mio pare e
25
l'ungherese i se sconeva canche i podeva te calche busc o stala; chele zone aló le era jà
dominio de l'Armata Rossa.
L'ungherese e mio pare i à scomenzà a far calandares per poder sćiampar. I se dijeva:
"Se fossessane bogn de ruar en Rumenia fossessane a post". La sgaissa de jir a ciasa la
era grana.
Come che i à podù i se à enjegnà managio, e la not del 10 november 1917 i é sćiampé. I à
caminà fin l dì dò da sera, e straches i à smacià te n usc de na isba. L'era int na fémena e
n tosat, che a veder sti doi omegn i se à stremì, ma dapò ciaceran i à capì che l'era doi
pere cosc besognosc de aiut.
Sui parees de sta isba l'era su icone de madone e de sènc, e calche lumin empeà. En
chela not i à podù dormir su la paia te stala de le fede. Da doman inant de partir i à ciapà
na chìchera de bröt de carn, pan i n'aeva ic. Mio pare l ge à dat na "cleba" a sta femena,
che segur la era ence ela tel besogn. I à rengrazià e i é se n jic.
XXVIII-XXIX – L comandant todesch
Endèna Giujef l'à lurà desche pèster de ciavai. Dapò l'é ruà l'"Armèda Rossa" e i l'à
fat lurèr per la revoluzion davejin a Stalingrad.
L'é ruà l november 1918, e con valgugn dì de ritardo i à sapù che la guera en Europa la
era fenida con la sconfita dei Imperi Centrali.
(...)
Na sera i era en cater prejonier te scuderia che i rejonava, n tenente germanico l'à
domanà a mio pare se l fosse d'acort de sćiampar con ic. L ge à responù: "Se podesse
proar". - "L numer giust fosse sié, tu podesse troar calche to socio, na persona fidada e de
spirit".
A mio pare ge é vegnù en ment n bosniaco, ence n ciarador. L ge à spiegà la situazion, e
ence el ge à stat a la proposta. Ormai con la vita grama che i fajeva, i ge l'aesse jontada
istesc.
D'acort duc sié, doi not dò i é partii. I schiopes i li aeva posté fora de la caserma, per le
granate a man l'aeva pensà l germanico: i ne aeva sié per un, e munizion da schiop
sessanta per un. I é jic a le scuderie, i piantogn l'era prejonier duc stac avisé dal tenente, i
se à tot sié ciavai selé, e sié borse de tela con biava. L'era dut prevedù dal germanico.
I à cavalcà fin mesodì, lascià paussar e dat da magnar ai ciavai, dapò via da nöf. L temp
l'era bel, managio i n'aeva per trei dì, ge pareva che dut fosse da la sova.
XXXV – Bone neve
I é stac bogn de ruèr a Rostov, de troèr na bèrca per passèr via l Mèr Neigher fin te
la Romanìa e da aló jir de retorn envers cèsa.
Mio pare l'à scrit a ciasa, che l'era te l'ospedal a Bratislava en carantena. L menciava da
ciasa dal mes de marz del '14, da canche l'era partì per jir a laorar de murador a Maran.
Rechiamà de aost a Persenon, a ciasa no l'era più jit. Canche l'é ruà sun Sort la növa,
l'ava, la Felizina Cenchena, l'era chela che fajeva più arlasc, e la cridava: "Dio mare, l'é
amò vif l Giusepe, ge aeve dit tante requie, come al Bortol!", che l'era mort i primes de
aost del 1915.
26
L'au Goti l'era tanto content che l'à fat jir sù sa ic i trei fradié del Maiton, duc bogn de sonar
e i à fat gherba na not da la contenteza.
XXXVI – Zacan de retorn
Dapò vint dì de ospedal mio pare l'à ciapà la degiarea e l'é stat portà te n auter ospedal
atrezà per chela magagna. Aló ge n'era n mulge de malé, a valgugn stadi, e conforme che
i deventava fiégoi i ge cambiava cameron. A pian tera l'era n cameron de otanta lec. Se i
ruava aló, la era fenida, nesciugn vegniva
più fora con sove ambe.
Mio pare l'aeva na gran paura de ge la
jontar. Dapò dut chel che l'aeva passà e
con la smania de ruar a ciasa. A cotenc
soldai che la ge à sozedù coscita. De not e
de dì l sentiva chiamar "mare" e "pare" en
dute le lingue de l'Impero Austroungarico. I
toleva le medejine de l'ospedal, ma magnar
no i podeva, e i deventava semper più
déboi.
Mio pare l'era stremì. Ge é vegnù en ment
de far n bagn ai pié con èga da sal. L'é stat
sova salveza: l dì dò l stajeva miec. Auter
bagn col sal, e dapò valgugn dì, l'era varì.
L'èga da sal la era stata miracolosa, l lo
dijeva semper.
A se remeter en forze l'à cognù star più
che caranta dì te ospedal. L cogneva
passar visita da spess. Ai 11 de firé 1919 i
ge à dat l taolich, e le carte per l viac co la
ferata.
E zacan, dò n viac lonch e sfadious Giujef à podù ruèr de retorn a cèsa.
27
28
Ejercizie 1
La aleanzes endèna la vera
Te chesta chèrta de l’Europa segna de chécen i aleé del Pat a Trei e de brun chi di
Imperes Zentrèi
29
Ejercizie 2
I prumes doi egn de vera
Anter la soluzions proponetes per vigni domana pel esser 1 o 2 respostes dretes
che te cognes segnèr con na crousc. Per vigni resposta dreta te ciaparès 3 ponc,
per vigni resposta falèda te vegnarà tout demez 1 pont. Per la domanes zenza
resposta te vegnarà dat 0 ponc.
1. Sobito dò che l’Austria ge declarea vera
a la Serbia, la Germania ge declarea
vera a:




Tèlia
Franzia
Ruscia
Inghiltera
2. La Germania al scomenz de la vera
peissa de poder portèr inant la strategìa
de la:




Vera de posizion
Vera de la mines
Vera tarlui
Vera strategica
3. Per poder ciapèr a la spales la Franzia,
la Germania tras colun stat neutral
pàssela pa?




Belgio
Danimarca
Olanda
Svizra
4. Vèrdege
a
chesta
fegura e dì
de che che
se trata:




Vera de la trincees
Vera tarlui
Vera strategica
Vera de posizion
5. Dant de jir en vera, de chi érela pa
aleèda la Tèlia?




Austria e Franzia
Austria e Ruscia
Germania e Austria
Franzia e Inghiltera
6. Coluns stac él pa jic en vera del 1914?




Turchìa
Bulgarìa
Stac Unii
Japon
7. Che pat èla pa sotscrit la Tèlia dant de
jir en vera?




Pat de Versailles
Pat de Paris
Pat de Viena
Pat de Londra
30
8. Anter chi che te vegn proponet, te la
Tèlia chi érel pa che no volea che se
jisse en vera?




Sozialisć
Re
Catolics
Liberai de dreta
9. De che an éla pa jita en vera la Tèlia?




1914
1915
1916
1917
10. La Val de Fascia e la jent del raion
ladin de che an se èla pa troà a jir en
vera?




1914
1915
1916
1917
11. Can se èl pa avert l front tel raion de la
Dolomites?




1914
1915
1916
1917
12. La jent de coluns de chisc paìjes de
Fascia èla pa cognù arbandonèr per n
trat so paìsc?




Poza
Cianacei
Penìa
Moena
13. Olà érel pa stat fat sù n fort te Fascia
dai Austriaches dant che scomenze la
vera?




Ta Contrin
A Someda
A Vich
Sotite la Marmolèda
14. La jent de coluna de chesta valèdes
ladines èla pa cognù arbandonèr sia val
ajache l front la passèa fora per mez?




Gherdena
Badia
Ampez
Fodom
15. Coluns de chisc monc de Fascia no era
diretamenter sul front de vera?




Ciadenac
Saslonch
Costabela
Marmolèda
Ponc arjonc: _________
Valutazion: ___________________
31
Ejercizie 3
1916 – 1918
Anter la soluzions proponetes per vigni domana pel esser 1 o 2 respostes dretes
che te cognes segnèr con na crousc. Per vigni resposta dreta te ciaparès 3 ponc,
per vigni resposta falèda te vegnarà tout demez 1 pont. Per la domanes zenza
resposta te vegnarà dat 0 ponc.
16. Del 1916 rua ite en vera ence la Romanìa
da la man del Pat a trei, ma la vegn sobito
batuda. De colunes de sia richezes pel se
emprevaler i Imperes zentrèi?




Forment
Fer
Elech minerèl
Bestiam
17. L “front daìte” o “front intern” à vedù che
duta la popolazion à cognù se mever via:
che strumenc èi pa durà i stac, anter i
etres, per soscedèr la jent a tor pèrt a
chesta gran mobilitazion?




Zensura
Propaganda
Didamenc economics a la jent
Smaorament de la paga di sudé
18. Te Fascia che neves lurieres èles pa troà
la fémenes per didèr al sforz de la vera?




Cheghes
Sartores
Polines
Lavandères
19. Che ne móscela
pa
chesta
fotografìa?




Na trincea sun Pordoi
Na postazion ingleisa
La vera de la mines
L scopie sun Col de Lana
20. Che él stat che à fat ruèr ite en vera ence i
Stac Unii?




I é stac bombardé
La vera coi sotmarins
Nesciugn comerzièa più con ic
La Germania ge à declarà vera
21. Aldò de na revoluzion,
colun stat se èl pa tirà fora
da la vera del 1917?




Turchìa
Bulgarìa
Ruscia
Serbia
32




Caporetto
Compiègne
Vittorio Veneto
Marna




1915
1916
1917
1918
24. Te la Germania che sort de goern végnel
pa proclamà aldò de l’abdicazion de
l’emperador?




N nef imper
N nef ream
Na republica
Nia de dut chest
25. Te coluna data del 1918 èla pa sotscrit
l’armistizie l’Austria co la Tèlia?




ai 22 de otober
ai 3 de november
ai 4 de november
ai 11 de november
22. Aldò de coluna desfata de la Tèlia éla pa
fenida la vera sul front de la Dolomites del
1917?
23. De che an él
pa stat durà
dai ingleisc i
prumes cères
armé cingolé
che
podea
passèr via la
trincees?
Ponc arjonc: _________
Valutazion: ___________________
33
Ejercizie 4
Pean via da chesta fotografìes, co la informazions che te ès, scrif n test che
descrive en curt la vera te la Dolomites
34
Ejercizie 5
I tratac de pèsc
Anter la soluzions proponetes per vigni domana pel esser 1 o 2 respostes dretes
che te cognes segnèr con na crousc. Per vigni resposta dreta te ciaparès 3 ponc,
per vigni resposta falèda te vegnarà tout demez 1 pont. Per la domanes zenza
resposta te vegnarà dat 0 ponc.
26. Olà él pa stat fat la Conferenza de
pèsc?




Viena
Roma
Londra
Paris
27. Coluns de chisc
proponec
chiò
apede l’é ite ti 14
ponc de Wilson?




Smaorament di armamenc
Autodeterminazion di pòpui
Control di mères
Sozietà de la Nazions
28. Che zil aéssel pa abù l “Prinzip de
arbitrat”?
 Ruèr a na soluzion pazifica de la
beghes anter stac
 Controlèr la politica di stac
 Oblighèr i stac a na posizion
politica
 Ruèr a na soluzion diplomatica de
la beghes anter stac
29. Coluna
nazion èl pa
volù ciastièr l
Tratat
de
Versailles?




30. La nazion batuda, anter dut l rest, aldò
del Tratat de Versailles, aessa cognù:
 Smendrèr l’armèda a no più che
100.000 omegn
 Paèr na debita de 132 miliarc de
marches-òr
 Arbandonèr i teritories ocupé te la
Tèlia
 Arbandonèr la Danimarca
35
Austria
Turchìa
Ruscia
Germania
31. Che stac, anter chisc apede, nàscel pa
tel Nord Est de l’Europa?




Ucraina
Svezia
Lituania
Finlandia
32. Coi Tratac de Saint-Germain e del
Trianon colun imper él pa stat desfat
deldut?




Imper todesch
Imper asburgich
Imper turch
Imper del zar de Ruscia
33. Coluns stac, anter chisc apede, nàscel
pa dai Tratac de Saint-Germain e del
Trianon?




Tèlia
Ungherìa
Svizra
Cecoslovachia
34. Che èla pa arjont la Tèlia a la fin de la
vera?




La Jugoslavia
Demò la Slovenia
Triest e l’Istria
L confin al Prener
35. Che èl pa volù dir per la Ladinia la fin
de la Gran vera?




Passèr sot l’Austria
Restèr sot l’Austria
Passèr a la Tèlia
Restèr sot la Tèlia
36. Colun Imper revèrdel pa la ressoluzions
del Tratat de Sevres?




Imper todesch
Imper turch
Imper asburgich
Imper del zar de Ruscia
 Ge vegn dat autonomìa ai stac del
Mediorient
 I stac del Mediorient no era bogn
de se rejer enstesc
 I stac del Mediorient fossa stac
rec da etres stac
 Nia de dut chest
37. Che dìjela pa
la “politica di
mandac”?
38. Coluns stac se jóel pa de la “politica di
mandac”?
Ponc arjonc: _________




Franzia
Turchìa
Inghiltera
Stac Unii
Valutazion: ___________________
36
Ejercizie 6
Pean via da chesta fotografìese da la cartina, co la informazions che te ès, scrif n
test che peisse dò se l prinzip de respet de la nazionalitèdes e de
l’autodeterminazion di pòpui, che volea portèr inant l President di Stac Unii Wilson,
l’é stat respetà.
Proa a meter en relazion chel che te scrives ence co la situazion che se à metù a jir
col meter l confin al Prener.
37
Ejercizie 7
La neva chèrta geografica de l’Europa del 1919
Te chesta chèrta de l’Europa met ite la neva nazions che se à a la fin de la Gran vera
38
Jech del meter adum
Jech da fèr en cobia o a pìcoi gropes.
Régoles:
 se cogn meter ensema gropes de amàncol 3 definizions anter cheles che vegn dat
chiò sotite che abie na carateristica che les lea adum
 se pel durèr endò la definizions per meter ensema più gropes
 se cogn scriver apede ai gropes la carateristica che lea ensema la definizions,
desche te l’ejempie
Ejempie: Inghiltera, Franzia, Ruscia – les fèsc pèrt del Pat a Trei;
baioneta, schiop, mitralia – l’é èrmes.
Venc chi che troa l maor numer de gropes de definizions
schiop
Palestina
catolics
artilierìa pesoca
Trent
sotmarins
vera-tarlui
crepes
razionament
imperialism
Grecia
Costabela
sutèr
Saint-Germain
industrièi
Romanìa
produzion
Triest
liberai de dreta
Boce
arbitrat
minieres
Siria
liberai de Giolitti
Germania
mitralia
mandac
Japon
Sozietà Nazions
zensura
aeronautica
Stac Unii
sozialisć
Prener
colonies
canon
Tèlia
Sevres
Marmolèda
Franzia
Inghiltera
debites
armamenc
iredentisć
Belgio
Austria
busc
mines
front ozidentèl
Versailles
trincea
colonel
Cort
filtrat spinà
Romanìa
capitan
sartores
Turchìa
Col de Lana
Someda
lavandères
Ruac
portaletres
cères armé
general
39
Paroles encrojèdes
La paroles en via les à l numer segnà de brun
La paroles en ju les à la letra segnèda de chécen
a
b
c
d e
f
1
g
2
h
3
4
i
5
6
7
l
m
8
9
n
o
10
11
p
12
13
14
15
16
q
17
18
19
20
40
Definizions
En via
En ju
1 La tatica che volea durèr i Todesc al
scomenz de la vera contra la Franzia
2 L president che à portà dant 14 ponc
ai tratac de pèsc
3 La nazion che é stata tachèda dai
Todesc al scomenz de la vera per ruèr
a la spales di Franzousc
4 La Germania à cognù ge les lascèr ai
venjidores
5 Dant de la vera fajea pèrt de chesta
ence la Tèlia
6 Chiò l’é stat ciavà na zità te la giacia
7 La Ladinia fin la fin de la vera era sot ..
8 La gran minieres de cheles che la
Germania à cognù ge zeder l
sfrutament a la Franzia a la fin de la
vera
9 I ge dèsc na medaa al ... ai sudé che
se à fat valer
10 L’é una de la caujes de la Gran vera
11 I é stac sotscric a la fin de la vera te
palac dintornvìa Paris
12 La zità olache l’é stat copà l ritadin del
tron de l’Imper asburgich
13 N mont de la Dolomites che é stat fat
sutèr per aria da na mina
14 Coscita ge vegnìa dit ai imperes aleé
15 Te Fascia la jent à cognù arbandonèr
chest paìsc
16 L lurier che fajea per i sudé vèlch
fémena da Moena endèna la vera
17 No i volea che la Tèlia jisse en vera
18 I deric che Wilson aessa volù che
fossa respeté a la fin de la vera
19 La zità olache l’é stat sotscrit la pèsc
20 Chisc à fat vegnir ite en vera ence i
Stac Unii
41
a I sbarèa dant di ataches a la trincees
b L’era spinà dedant la trincees
c La é stata combatuda su la Dolomites
d Se à spent a i smaorèrt dant la vera e
l’é stat una de la cajons de la vera
e Bujes sul front per se parèr dai nemisc
f Aló dant de la vera l’era stat fat sù n
fort te Fascia
g La é stata sotscrita a Paris a la fin de
la vera
h L Belgio é stat tacà dai Todesc seben
che l fosse ...
i L’é stat durà cingolà dai Ingleisc a la
fin de la vera
l N prinzip anter i 14 ponc de Wilson
m Stac che stèsc ensema
n La vera de la trincees vegn dita ence
vera de...
o La é vegnuda ite en vera dessema ai
Imperes zentrèi jà del 1914
p La Germania à cognù la smilitarisèr a
la fin de la vera
q Endèna la vera l’era stat razionà
Troa chel de massa
Te vigni grop de definizions che vegn dat n’é una che no pel stèr ensema a la
autres: tróela e scrif apede perché.
Se pel fèr chest ejercizie a livel individuèl o a cobies o a pìcoi gropes.
Definizions
La é de massa
1
Germania, Austria, Ruscia
.........................
2
tarlui, trincees, filtrat spinà
.........................
3
sozialisć, catolics, industrièi
.........................
4
re, Giolitti, iredentisć,
.........................
5
Fedaa, Cort, Someda,
.........................
6
Penìa, Poza, Moena
.........................
7
Costabela, Vaiolet, Boce
.........................
8
canon, cèr armà, mìssil
.........................
9
prinzip de arbitrat,
zensura,
autodeterminazion di pòpui
.........................
10 Caporetto, Versailles, Sevres
.........................
42
Perché
Jech del tris: La Gran vera te la Dolomites
Se jìa de doi o de doi gropes. Vigni jiador o vigni grop cern n sìmbol (crousc o cerchie) con
chel che, canche l respon dret a na domana, l dezide de empienir un di spazies de la
tabela. La domanes cogn esser fates dal professor o da n auter compagn. Se n jiador o n
grop dèsc na resposta falèda, pel responer so aversarie. Venc chi che é bon de fèr tris en
via o en ju o de sghinz.
Ejempie:
O
X
X
X
O
X
X
X
O
Domanes:
1. De che an se èla pa troà en vera la Val de Fascia?
2. Olà érel pa stat fat sù dai Austriaches n fort te Fascia dant la vera?
3. Olà éla pa stata fata sù la “zità de giacia” e da chi pa?
4. Coluns él pa i paìjes che i Fascegn à cognù arbandonèr per n trat?
5. De che an se èl pa avert l front te la Dolomites e donca ence te Fascia?
6. Olà vegnìei pa mané i sudé ladins a combater al scomenz de la vera?
7. Chi él pa che à cognù defener l teritorie ladin canche l’é ruà la vera e perché pa?
8. Che sort de vera él pa stat combatù su la crepes?
9. Aldò de coluna desfata de la Tèlia él pa fenì i combatimenc su la Dolomites?
10. Che lurieres fajéeles pa la fémenes te Fascia endèna la vera?
11. Olà se pélel pa veder amò anchecondì na cortina de vera austriaca te Fascia?
12. Sun che monc él pa stat combatù te Fascia?
43
Ejercizie 8
La vera te la Dolomites e te Fascia
Met ite te chest test al post di puntolins l numer che ge corespon a la parola dreta
anter cheles che te troes te la piata apede (met vèrda che te vegn dat n numer maor
de definizions che pel valer desche respostes, e donca n’é de cheles che no va ite
tel test):
Canche la vera é tachèda, Fascia l’era na valèda che fajea pèrt de l’ ....... ,
coscita i omegn à cognù pontèr demez e jir al front che l’era te n teritorie che
aea inom ....... . Chest teritorie l’era sul confin co la ....... . Anter chisc sudé
l’era ence ....... che é ence stat fat prejonier e l’à podù vegnir de retorn a cèsa
empruma del ....... e si fies à scrit n liber de chel che el ge contèa.
Canche del ....... la ....... ge à declarà vera a l’Austria, nesc monc era sul .......
e jà dant la vera i Austriaches aea fat sù forc per se defener, ma i era stac
arbandoné, un de chisc l’era ence te Fascia a ....... . La jent de ....... à cognù
arbandonèr per n trat so paìsc, ma dapò la à podù vegnir de retorn. La jent
de ....... alincontra à cognù arbandonèr so paìsc fin la fin de la vera, ajache l
front era massa vejin.
Te Fascia l front, a vegnir en su, l passèa soravìa ....... , dapò l jìa ite per .......
e l ruèa fin sun ........ , olache i Austriaches à ence ciavà tunei sotite la .......
per se tegnir al segur da la bombes e per se parèr dal freit.
Te la Dolomites la vera é doventèda sobito ....... e i sudé combatea su per la
crepes olache i ciavèa ....... e i fajea sù ....... ence su per i parees di monc. La
maor pèrt di sudé é morta a cajon del freit e de la ....... . Amò anchecondì se
pel veder na cortina de vera di sudé austriaches sun ....... .
Ajache i assauc no aea n gran éjit, te la Dolomites se à pissà de durèr la
strategìa de la ....... con chela che i fajea sutèr per aria la pizes di monc
olache l’era sù i nemisc. N ejempie de chisc monc fat sutèr l’é l ....... vin
Fodom.
Ence la jent ti paìjes cognea tor pèrt a na vida o l’autra al sforz de la vera e la
fémenes troèa ence lurier desche ....... o sartores per la trupes che era sul
front vejin.
Dò la desfata de ....... i Taliegn se à retirà e coscita no l’é più stat l front su la
Dolomites, ma la vera é jita inant amò n an e se é rué a la pèsc demò del
....... , canche l’Austria, batuda, à cognù sotscriver l’armistizie co la Tèlia.
Aldò de la pèsc, Fascia e la valèdes ladines no é più states sot l’ ....... .
44
Definizions
1.
vera de la mines
17.
levines
2.
Austria
18.
Giujef Pettena
3.
baraches
19.
1919
4.
Franzia
20.
1918
5.
Ruscia
21.
1917
6.
Arziduca d’Austria
22.
1915
7.
cheghes
23.
Penìa
8.
Tèlia
24.
Poza
9.
confin
25.
lavandères
10.
Galizia
26.
tunei
11.
Imper asburgich
27.
Someda
12.
Col de Lana
28.
Costabela
13.
Saslonch
29.
giacia
14.
Caporetto
30.
vera de posizion
15.
Boce
31.
Moena
16.
Sènt’Ugèna
32.
Marmolèda
45
46
BIBLIOGRAFÌA
A. Giardina, G. Sabbatucci, V. Vidotto: Guida alla Storia – Dal Novecento a oggi, 3;
Editori Laterza
Bepe Richebuono: Pìcola storia di Ladins de la Dolomites; IPRASE del Trentino
Luciana Palla: Fra realtà e mito – La grande guerra nelle valli ladine; Istitut Ladin
“Micurà de Rü / Franco Angeli
Michele Simonetti Federspiel: 1914-1918 La Gran vera – Moena e la Val di Fassa nella
Ia Guerra Mondiale; Grop Ladin da Moena
Caterina Pezzé Batesta: Piccolo diario di Caterina – 1912-1918: dalla Pace alla
Grande guerra (a cura di Michele Simonetti Federspiel); Grop Ladin da Moena / Ghedina
& Tassotti Editori
Vita da soldà de Giujef Pettena del Goti (1914-1919); contada dai fiöi Felizina e
Giacomin; Grop Ladin da Moena
Etres tesć de gran enteress che ne fornesc testimonianzes su la Gran Vera:
Maria Piccolin: Per no desmentièr... Fies de Fascia morc da la Gran Vera; Region
Autonoma Trentin-Südtirol
Scritture di guerra 6: Simone Chiocchetti, Vigilio Iellico, Giacomo Sommavilla,
Albino Soratroi (a cura de Luciana Palla); Museo Storico in Trento
Memorie della guerra Austro-Russa 1914 – Battista Chiocchetti di Moena, Val di
Fiemme, Süd-Tirol Austria (a cura de Mario Gallarati e Claudio Boselli, con na nota de
Gennaro Barbarisi); Istitut Cultural Ladin /CUEM
47

Documenti analoghi

america - Scuola Ladina di Fassa

america - Scuola Ladina di Fassa 1820, ma dò de chesta l’é stat veres anter i desvalives stac e del Nefcent l’é stat ditatures militères. I Stac Unii se n’à emprevalù de chesta deboleza de l’America latina e jà da l’Otcent i à abù...

Dettagli

ötzi: l`om vegnù da la giacia

ötzi: l`om vegnù da la giacia Tel dos a Ötzi l’é stat troà na perla de mèrmol e sun so corp n muie de tatuajes. No él donca l’amulet demò n ornament? E i tatuajes no sarèi fosc ence per parèr l dolor? Érel n enrescidor de miner...

Dettagli

La politica autora: prof. Ilaria Sartor

La politica autora: prof. Ilaria Sartor Sesto no se cruzièa de chest: “Dant de dir de na te cognes scontrèr na persona. Fajon doman te tia boteiga. Dapò te me darès na resposta.” Flavia l’era a una con Sesto: a ela ge aessa sapù bel che ...

Dettagli

mòdul tematich: “joegn” - Scuola Ladina di Fassa

mòdul tematich: “joegn” - Scuola Ladina di Fassa Embendapò no ge la é più fata e son sutèda sù con chesta scusa: “Ma che ne contède pa? Che vélel pa dir chiò stravardament de l’ambient? Dantdaldut ge vel dir che la persones cogn emparèr a stèr d...

Dettagli