1 BIBLIOGRAFIA 1. 2c Construcción de la Ciudad n° 15

Transcript

1 BIBLIOGRAFIA 1. 2c Construcción de la Ciudad n° 15
BIBLIOGRAFIA
1. 2c Construcción de la Ciudad n° 15-16. Numero dedicato a Josep Torres Clavé.
2. AA.VV., El Palau Güell. Diputació de Barcelona 1990.
3. AA.VV., Le nuove figure architettoniche delle aree centrali nella dimensione metropolitana
della città. Il caso Garibaldi-Repubblica, Milano. Dottorato di ricerca in Composizione
architettonica, I.U.A.V., D.P.A. Politecnico di Milano, D.P.A.A. Facoltà di architettura
Università degli studi Napoli. Ed. IUAV-Il Cardo, Venezia 1994.
4. AA.VV, J.Ll.Sert y el Mediterráneo. Antonio Pizza ed.
5. AA.VV., Le Corbusier et la méditerranée, éd.Parenthèses-Musée de Marseille., Marseille
1987.
6. AA.VV., El Palau Güell. Diputació de Barcelona 1990.
7. A.C.n°7, La ciudad de reposo que necesita Barcelona
8. AA.VV. El Palau de la Virreina, Ajuntament de Barcelona 1995.
9. AA.VV. Apunts per a la història de Sant Martí de Provençals, edito dal Consell Municipal
Districte Xè.
10. Arenas M., Basiana X., Gausa M., Barcelona transfer, 1984-1994: Sant Andreu, La Sagrera.
Edizioni Actar, cop. Barcelona 1995.
11. Armesto A.El plano Cerdà de 1859 para Barcelona considerado como objeto cultural in La
manzana como idea de ciudad. Elementos teóricos y propuestas para Barcelona. 2C Ediciones,
Barcelona 1982.
12. Armesto A., Il piano Cerdá del 1859 per Barcellona considerato come oggetto culturale, in
Barcellona Città Olimpica. Catalogo della mostra, Roma, Palazzo della Civiltà del Lavoro, 13
maggio - 14 giugno 1992. Edirice “IN ASA”
13. Armesto A., Martí C. e Ramón Pastor J., L’Estació de França, escenari monumental per al
tren. Lunwerg editores 1992.
14. Ballard J.G.,Cocaine nights, Baldini e Castoldi1996
15. Barbieri G., Altri centri, in Altri centri, progetti per Montesilvano.Ossimoro n°8 DAU-Pescara
1996.
16. Barcelona, La segona renovació, Ajuntament de Barcelona 1996.
17. Bassegoda y Amigò B., Santa Maria de la Mar, Industries Gràfiques:Fills de J.Thomas,
Barcelona 1925.
18. Bonell E. e Gil J.M., Edificio Jaume I de la Universidad Pompeu Fabra, in Tectonica n°4 e
Remodelación de antiguos cuarteles en sede universitaria. Barcelona in ON diseño n°190
19. Bru, Serra, Vives, Cartagena, Frente Marítimo del Poble Nou. in Quaderns n°211.
20. Càceras R., Quintana M. e Graells J., Remodelación de la Rambla Catalunya. Barcelona, in On
Diseño n°124.
1
21. Bohigas O., Barcelona entre el Pla Cerdà i el Barraquisme, ed.62 Barcelona 1963.
22. Brullet M., de Pineda A., Hospital del Mar, in Quaderns n°201/1993.
23. Capmany A., La iglesia de San Pablo del Campo de Barcelona, Barcelona:Librería Francisco
Puig, 1931.
24. Chenet-Faugeras F., La Ville, “Bible de Pierre”. Hugo et Baudelaire, lectures de la ville. In
Recueil: Lire l’espace. Edizioni OUSIA, Bruxelles 1996.
25. Coppa M., Storia dell’urbanistica. Le età ellenistiche. Officina Edizioni 1981
26. Correa Llreda L., La Supermanzana. In Cimbra: rivista de la ingegneria tecnica de obras
publica. Anno xxx n° 295/1993.
27. Dardi C., Semplice lineare complesso. Editrice Magma, Milano 1976
28. Debord G., Theory of the Dérive, in Situationist International Anthology. Edited and translated
by Ken Knabb. Berkeley, California 1981
29. Donato E., La città di riposo e vacanze in Hinterland, anno 2 ni 7-8 gennaio-aprile 1979.
30. Els Barris de Barcelona vol.II, Sants-Montjuïc, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi. Enciclopèdia
Catalana; Ajuntament de Barcelona 1998.
31. Entretien avec Alfred Pacquement, in Richard Serra Écrits et entretiens 1970-1989, Daniel
Lelong Éditeur 1990,
32. Falconi Di Francesco L., L’abitazione e l’architettura dell’abitazione nella costruzione della
città contemporanea. Dottorato di ricerca in Composizione architettonica - VII ciclo. Venezia
1994.
33. Ferlenga A., Africa, le città romane. Stella polare guide di architettura, CLUP 1990.
34. Ferrater Lambarri C., Dos manzanas y media. Unidades de proyecto 1.1/1.5 in A&V
n°37/1992.
35. Ferrater Lambarri C., Tres mansanes vora la villa olímpica Eixample marítim de Barcelona.
Ajuntament de Barcelona.
36. Figuerola Rotger P.J. e Martí Bonet J.M. (a cura di), Catàleg Monumental de l’Arquebistat de
Barcelona. Barcelona, Vol. VI/2. La rambla els seus Convents. La seva Història , Arxiu
Diocesà de Barcelona 1995.
37. Frampton K., La calle genérica como forma construida continua, in Stanford Anderson,
Calles, problemas de estructura y diseño. Editorial Gustavo Gìli, S.A. Barcelona 1981.
38. Galera M., Roca F., Tarragó S., Atlas de Barcelona, Segles XVI-XX. Publicacions del Col.legi
Oficial d’Arquitectes de Catalunya. Seconda edizione del 1982.
39. Galcerán Vila M., Esglèsia i societat a la Catalunya del s.XVIII. El cementiri vell de Barcelona i
l’enginyer militar Francisco Llobet. U.N.E.D. - CERVERA 1990.
40. García Espuche A. e Guàrdia Bassols M., Barcelona 1714-1940, 10 Plànols històrics, edizione
del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona con la collaborazione dell’ Institut
Municipal d’ Història e Lunwerg Editors.
2
41. García Fária P. , Memoria. Saneamiento de Barcelona: Condiciones higiénicas de la urbe: Su
mejoramiento: disminución de la mortalidad de sus habitantes y aumento de la vida media de
los mismos, Barcellona 1884.
42. García i Domènech R.M., Mercats a Barcelona a la primera meitat del segle XIX in Història
urbana del Pla de Barcelona, Volum 1, Actes del II Congrés d’Història del Pla de Barcelona
Ajuntament de Barcelona 1985
43. Giuliano A., Le città dell’Apocalisse, Newton Compton ed., Roma 1978.
44. Gruppo 2C, La Barcellona di Cerdà. Elementi dell Ensanche e costruzione dell’isolato. In
Lotus 23 / 1979.
45. Gran Enciclopèdia Catalana , seconda edizione, Barcellona, dicembre 1986.
46. Greenberg, Mac Cormac, Van der Beek, Padovan, Espacio fluido versus espacio sistemático.
Lutyens Wright Loos Mies Le Corbusier. Edicions UPC 1995.
47. Heinlein R. A.,The Past Through Tomorrow , in italiano La storia futura, Mondadori-Classici
Urania n°251 febbraio 1998.
48. Herce Vallejo M.P, Proyectos de infraestructuras y ordenación urbana, in Urbanismo n°11 1998, Rivista del Collegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos.
49. Hernández-Cros J.E., Mora G., Pouplana X., Guía Arquitectura de Barcelona. Publicaciones
del C.O. de Arquitectos de Cataluña y Baleares 1973.
50. Hilberseimer L., Groszstadt Architektur, L'Architettura dela Grande Città. C.L.E.A.N. 1981.
51. Hilberseimer L., Mies van der Rohe. CLUP
52. Hinterland, anno 1, n°1, dicembre 1977-gennaio 1978
53. Història de Barcelona diretta da Jaume Sobrequés i Callicó, Enciclopèdia Catalana 1992.
54. Història de Barcelona. 2 La formació de la Barcelona medieval. Ajuntament de Barcelona
1992.
55. Le Monde de la Bible. Archéologie & Historie n°62 genn.febbr.1990.
56. Il Mondo della Bibbia n°31, gennaio febbraio 1996.
57. Latini L., Le «stagioni della cittadella di Barcelona/ Paesaggio e marginalità urbana nella
costruzione del primo parco pubblico della citta, in Storia Urbana n°60/1992
58. Il Mondo della Bibbia n°39 settembre ottobre 1997
59. Lloyd Wright F., Monograph 1951-1959, A.D.A. Edita Tokyo 1991.
60. Lambard. Estudis d’art medieval. Volum VI-1991-93, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans
1994;
61. Lobefaro D., I luoghi del commercio e la ri-costruzione del paesaggio. Dottorato di ricerca in
Composizione architettonica IX° ciclo. Pescara 1997.
62. Louis I. Kahn Complete Work 1935-1974. Birkhäuser Basel Boston 1987
63. López de Aberasturi A. (a cura di) Ildefonso Cerdà, Teoria Generale dell’urbanizzazione
edizioni Jaca Book1979.
3
64. L35 Arquitectos.25 años 1967-1992. Barcelona 1992.
65. Mantziaras P., Fluxos Flux, in Quaderns 214.
66. Mapa comarcal de Catalunya, 1/50.000, Barcelonès - 13 i el seu entorn. Generalitat de
Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Institut Cartogràfic de
Catalunya.
67. Martí Arís C., Padrés S., Vela S., Degradación y Monumento:El barrio de la Ribera en
Barcelona, in 2Cn°3, giugno 1975
68. Martí Arís C., La construcción de la manzana en el ensanche Cerdà, in La manzana como idea
de ciudad. Elementos teóricos y propuestas para Barcelona. 2C Ediciones, Barcelona 1982.
69. Martí Arís C., La ciudad histórica como presente. Un recorrido por la arquitectura de
Santiago, in Santiago de Compostela: La ciudad histórica como presente. Ediciones del
Serbal, Consorcio de Santiago 1995.
70. Martorell J., Bohigas O., Macay D.y Puigdomènech A., MBM arquitectos, y Joan Margarit,
Carles Buxadé y Jordi Frontons, arquitectos, Edificio de oficinas y aparcamiento en la Rambla.
Barcelona, in ON diseño n°153/1994
71. Mertens D. - Greco E., Urbanistica della Magna Grecia, pgg.243-262 nel catalogo della
mostra I greci in occidente, Bompiani 1996.
72. Moneo R., Il foro della cultura fisica, proposta per Montjuic a Barcellona in Lotus n°43
73. Moneo R. e Solà-Morales M., Manzana Diagonal, Barcelona, in AV Monografías 51-52 genn.febbr. 1995.
74. Monestiroli A, L’idea dell’isolato Diagonal. In Lotus n° 8
75. Moore C., Il prezzo delo spazio pubblico , Lotus n°95, il saggio fu pubblicato sul n°9/10 di
“Perspecta” del 1965.
76. Muratori S., Studi per una operante storia urbana di Venezia. Roma 1959.
77. Oliveras Samitier J., Nuevas Poblaciones en la España de la Ilustración. Caja de Arquitectos,
Fundación 1998.
78. Paricio I., El depósito de aguas del parque. Compendio de la
Història de la
impermeabilización en Barcelona in Impermeabilización Profesional n°1 aprile 1992.
79. Permanyer Ll., Dos Ramblas unidas, La Vanguardia 25 novembre 1990.
80. Provansal D., Levick, M. Els Mercats de Barcelona. Ajuntament de Barcelona 1992.
81. Rossi A., Scritti scelti sull’architettura e la città 1956-1972. Cittàstudi 1975.
82. La Sagrera , in Geometria n°19 - 1995 1° semestre.
83. Sadler S. The Situationist City , The MIT Press 1998.
84. Smithson A., How to recognise and read Mat-Building. Mainstream architecture as il has
developed towards the mat-building. In Architectual Design, Vol. XLIV, 9/ 1974,
85. Solà-Morales I., Carlos Ferrater, Ed. Col.legi d’Arquitectes de Catalunya.
86. de Solà-Morales M., Rubet M., Las Plazas ochocentistas vistas en los ‘80, in Arquitecturas Bis
4
n°40, dicembre 1981.
87. de Solà-Morales M/, Fábulas de la Mar Bella. in Quaderns n°210.
88. Samonà G., L’unità architettura-urbanistica, Franco Angeli Editore.
89. Sota La Ciutat, catalogo della omonima esposizione edito dal Col.legi d’Enginyers de Camins,
Canals i Ports, Barcellona 1991.
90. Stierlin H., Cités du désert. Petra, Palmyre, Hatra; Ed. Seuil 1987.
91. Tatjer Mir M., La Barceloneta del siglo XVIII al plan de la Ribera. Ediciones Saturno,
Barcelona 1973.
92. Vázquez Montalbán M., Image plurielle et baroque , in L’Architecture d’Aujourd’hui n° 260
dicembre 1988.
93. Vázquez Montalbán M.,Tappare e stappare in Lotus n°56
94. Vallesca A., Las calles de Barcelona desaparecidas. Relación histórica desde la época romana
hasta el siglo XX. Ed.Libreria Millá, Barcelona 1945
95. Viaplana A., Rambla de Mar. Barcelona, in On diseño ni 173/96
96. Viaplana A. e Piñón H., Molld’Espanya en el Port Vell, BarcelonaI, in AV Monografías 57-58,
gennaio-aprile 1996.
97. Vitale D., Ildelfonso Cerdà: il piano, l’ingegneria, l’architettura. in ldelfonso Cerdà, a cura di
Fabrizio Zanni. Facoltà di Architettura Politecnico di Milano 1985.
98. Ruisánchez Capelastegui M. e Xavier Vendrell Sala X., Parc del Poblenou, Barcelona. Base
náutica y edificio de mantenimento, in ON Diseño n°144/1992, e in particolare per la base
nautica e l’edificio de mantenimento l’articolo intitolato Parque del Poblenou in El Croquis
n°59.
99. San José J., Urbanización de la rambla Prim. Barcelona. In On diseño n°129/1992.
100.
Serra Riera E., Geometria i projecte del sòl als orígens de la Barcelona moderna . La
vila de Gràcia. Edicions UPC I995.
101.
Team 10 Primer. Edited by Alison Smithson for Team 10, in Architectural Design
December 1962.
102.
103.
Vigué J., El Monestir romànic de Sant Pau del Camp, Ed. artestudi Barcelona 1974.
Vila P., Orígens i evolució de la Rambla, in Miscellanea Barcinonensia, Publicación
periódica de la delegación de servicios de cultura del Ayuntamiento de Barcelona, n° XI
dicembre 1965.
104.
Zazurca P, Parque de Carlos I, Villa Olímpica de Barcelona.in ON diseño n°157.
5