pìcola antologìa de tesć ladins

Transcript

pìcola antologìa de tesć ladins
PÌCOLA ANTOLOGÌA
DE TESĆ LADINS
1
DOI POEJÌES DE P. FRUMENZIO GHETTA
Nlongia ruf (Pala di fiores)
Nlongia ruf (II)
Che fajede, che scutade,
che sentide nlongia ruf?
Sun chi albres longia ruf
vegn i ucìe a se pojar:
parisciole con sò ciuf
le cer vermes da becar.
Fosc l’é i flinghes,
fosc l’é n merlo,
fosc l’é i spoc
che no i stasc cec.
Vegn i flinghes sun chel pec,
cianta ‘l merlo tal visché,
cor le càzole sui sasc
cianta i spoc che i fasc gregn ac.
Fosc l’é giusta n pech de vent:
con soa man doucia e lijiera
dant s’in jir via dut content,
a ogne larsc, a ogne pecel
al ge fasc en braciacol.
Se sent giusta n pech de vent:
con soa man doucia e lijiera
dant s’in jir dut bel content
a chel larsc e a chel pecel
al ge fasc n braciacòl.
Fosc l’é l’aga che s’in va
bel pian pian;
la se ciacola sot ousc
par dut l’an.
Se sent l’aga che s’in va,
bel coran,
la se ciacola sot ousc
par dut l’an.
Ca. 1975
Ai 20 de dezember dal 1975
1. Comprenjion e analisa del test
Se pel dir che sie na poejìa soula, metuda jù te doi vides desvalives, che rejona de la
marevea per l creà (tegn cont che p. Frumenzio Ghetta l’é n frate franzescan, che aldò
de l’ejempie de sèn Franzesch, l cianta l miràcol de la natura desche don de Die).
A gropes de trei, rejonà anter de vos e proà a responer a chesta domanes:
a.
b.
c.
d.
e.
f.
g.
Perché pa la pruma verscion de la poejìa scomenza con na domana?
A vosc veder, che funzion èl pa l “fosc” te la pruma verscion de la poejìa?
Proà a veder coche vegn durà i sensc te la doi verscions.
Che desferenza él pa te la terza strofa de la doi poejìes?
Che desferenza él pa te la quarta strofa de la doi poejìes?
Coluna de la doi verscions ne dèjela più dac concrec? Da che l’entenede pa?
Coluna de la doi verscions ne spòrjela n sentiment de mistèr del creà? Da che
l’entenede pa?
2. Pìcola analisa linguistica
a. Te che varianta del ladin fascian éla pa scrita la poejìa? Da che l’entenede pa?
Scrivé la paroles da cheles che l’entenede.
2
N CADER
Da: p. Frumenzio Ghetta, Mizàcole de steile, Union di Ladins de Fascia
Aré abù fosc sie o set egn.
Na dì d’aisciuda, a ora de marena
sention te strada n órghen che sonaa;
jon duc ncontra a veder chi che vegn.
L’era n puret, verc e famà,
con n bezat che l se preaa la ciarità.
Siane ence noi purec, ma no famé
desché chi doi, aane giusta marenà.
L me fajea pecià chel pere cos!
Chi eies morc che i vardaa dintorn
a cerir da che man che vegn le ousc,
e chel jir strach e cert desché da storn.
Mia mare vegn jubas te dò da noi,
la veide desché ades aló sun sćiala,
e noi dintorn, ela sun brac
la tegn mia sor, e te na man
n piat con ite apede la polenta
doi fiete de formai par chi purec
che i tire n toch inant so vita stenta.
Chest cader gio l’é semper chiò tedant,
e canche sente valch che sera l cher
me l varde con amor e tire inant
coscita confortà de mie dolor.
L’é chisc i cadres che cognon cerir
te chesta noscia freida tera,
tegnir da cont, e no i lasciar morir,
ché i ne fae lum inant che vegne sera.
1. Analisa e comprenjion
a. Te la pruma cater strofes l’é descrit l chèder che l poet disc de aer semper
tedant: che chèder él pa?
b. Chest chèder ge dèsc confort a l’autor, perché pa?
c. Tegn cont che p. Frumenzio Ghetta l’é n frate franzescan. Che messaje ne dèjel
pa te l’ùltima strofa?
3
EIES DE PICUI BEC
Da: p. Frumenzio Ghetta, Mizàcole de steile, Union di Ladins de Fascia
Picui bec che me vardade
con chi eies lumenousc,
che vedede, che ceride,
che fitade tant curiousc?
Canche varde te chi eies
che i ve fasc tant bel chel vis,
gio i veide desché speies
lumenousc de Paradis.
Gio sé ben che che volede,
gio sé ben parché grignade!
O che bele le contìe
di salvegn e di ciastìe!
Picui bec che me vardade,
te mi eies che vedede?
No fitame sot le cee,
perdoname, gio ve pree!
Siede aló che me vardade
con chi eies lumenousc!
Che volede, che ceride,
siede propio tant curiousc?
No pissà che dut sie amor,
chesta tera no l’é l ziel;
chiò l’é n struscie, ló n dolor,
la manconia porta vel.
Gio sé ben che che volede:
canche tache a ve contar
me vardade, e no tirade
nience l fià, par me scutar.
Bel e chiar sul Paradis
duc sinzieres su sul vis.
Scur e burt sun chesta tera
fausc e ries, l cher i sera.
Gio sé ben! Ve nsomeade
canche siade colassù
agnolec, e vardaade
sun sta tera chiò cajù.
Picui bec che me vardade,
te vesc eies veide l cher,
voi volede duc saer
par amor chi él che mer.
1. Comprenjion e analisa del test
a. Te chesta poejìa se pel sentir la religiosità scempia, fona e sinziera del frate
franzescan. Che ge domànei pa i bec con si eies?
b. Co éi pa i eies di pìcoi bec? Che veidel pa laìte l’autor?
c. Che ge dìjel pa l’autor ai bec?
d. L dolor e l mèl che l’é su la tera somea se rescatèr tel messaje finèl: colun pa?
e. Te la penùltima quartina se lec: “Bel e chiar sul Paradis” e “Scur e burt sun
chesta tera”. Che fegura retorica él pa?
f. Chesta poejìa à la forma de la balèda: che strofes él pa e da che versc éles pa
formèdes? Proa a dir ence l sistem de la rimes.
4
L’ORA DA PARÈI
Francesco Dezulian del Garber
Vegia ora da ‘n zacan…
picol cher te na majon,
lascia esser che ‘n fascian
el te ciante sta cianzon
Duc i casi de la vita
tu registre dì per dì:
e me pèisse che coscita,
se zacan gio aré fenì,
per te dir tant bolintiera
che ‘l se scòuta, se l’é strach
te sò stua, ‘n su la sera
el tò bàter, tò tich... tach.
chisc mi bec me portarà
a tò bater e a tò son
un pensier, e chest sarà
de segur consolazion.
Zenza tè, no fajon nia:
demò canche sion famé
o sion mòrc da la fadìa,
el saon zenza de tè...
Che pecià, che no tu as
la parola per ne dir
de chi egn scì piens de pasc
del content e del padir
Ence tu, desché na mare
tu ne ‘nsegne nosc dover:
desché ela, tu ne pare,
se l’é prescia, tal lurier
e dei vèges ne parlar:
chissà tante de contìe
tu podesse ne contar,
de nesc giaves, de le strìe
ma tu ‘l fas coscì pian pian,
tanto sot òusc e ‘npò da sèn
sche na mare da ‘n zacan,
che... se cogn te voler ben!
de mesèrie e carnasciai
e de noze e sepolture,
de jent bona e faciamai.
Ore bone e autre scure
De orologi, gio n’é abù
de valor ence dotrèi:
ma l’amich dal cher tu es tu
vègia ora da parèi...
tu as batù per tenc de egn
autre a noi tu ‘n bataras,
semper che stajane segn,
te sta vita pas a pas
Te sta pere ciasa mia,
el tò cher el vegia e ‘l bat
e no l’é na fantasìa
se te dìe che l’é un fat
e a la fin, a l’angonìa
el tò bater scutaron:
sarà noscia compagnìa
che gio crese tante òute
che tu sìe valgugn dei mìe
se tu bate e gio te scòute
o tu sone le aimarìe...
e del mondo l’ultim son.
To tich... tach, e pò più nia
te chel dì che se n jiron...
26 de firé 1948
tal prum dì che ‘l soregie vegn per val da le 5.08
domesdì
5
1. Pìcola analisa linguistica
Te che varianta del ladin fascian éla pa scrita la poejìa? Da che l’enténeste pa? Scrif la
paroles da chel che te l’entenes. Él ence vèlch parola del cazet?
2. Comprenjion e analisa del test
a. L’ora da parei vegn conscidrèda desche na mère: perché pa?
b. L’ora da parei segna l temp e la vita de l’om. Troa fora la paroles olache vegn
dit chest.
c. L’ora da parei l’é ence ocajion de comunicazion con chi che no l’é più e chi che
resta. Troa fora la paroles olache vegn dit chest.
d. Te chesta poejìa se pel troèr l sentiment de na vita scempia che se dejouc te na
sort de momenc che se trasmet da generazion a generazion. Ma se troa ence la
sensazion de zeche che se à perdù.....
e. Chesta poejìa la é fata da quartines con doi terzines a la fin, e l poet medemo
disc che vel esser na “cianzon”. Che sistem de la rimes végnel pa durà?
6
ENROSADIRA
Da: Valentino Dell’Antonio (Tinoto Monech), Dò l troi de la speranza
Enrozadira
Enrosadira
Te’n sgòl de zeslogn, te na glòria de òr
el zol é jà sfiorì;
amò demèz en pizech de calor
el ze à portà co’n auter de miöi dì.
Vègn ju ‘l scur còme na rainada
che zopèrchia ‘l lujor che ze retira.
Zente na sgaiza desperada
de ge molar dò a l’enrozadira.
Da’n pèz zè che che l’é
corer zu’l troi de la speranza,
ma temp più no me vanza
de responer a duc sti miöi “perché”.
L’é ‘n sgrijolon
de luster roz che da chel löch
olà che zon
ze ‘n s-ciampa a zauc,
che bruja zubit dò i larejez più auc
e che me dis
còme che de l’amor é fat el jöch:
cò zon aló per me ‘l binar te’l cör
sto luster el saparis
e l’anima ze’n mör;
man e pié zangonea zu’n sas e zu’n rais.
Ma mingol zora veje che z’empea,
te l’òdie de la zera, ‘n föch
che i spic de madrepèrla dejariea.
En te’l chièt che ze fas semper più gran
ge mòle dò zustan
co’l vent che tira de rebuf:
é zé, zon strach, ma no zon stuf.
Speranza, perché jieto cosita
con un che te à cherdù duta na vita?
con un che l’à cernù
de zeghitar a crer te té
ènce cò l’à zavù,
canche de ziöi dì l’é ruà ‘ntorn zera,
che tò destin de èzer bujièra
l’é zemper stat e l’é?!
Te n sgol de seslogn, te na gloria de òr
l sol é jà sfiorì;
amò demez n pizech de calor
l se à portà co n auter de miöi dì.
Vegn jù l scur come na rainada
che soperchia l lujor che se retira.
Sente na sgaissa desperada
de ge molar dò a l’enrosadira.
Da n pez sé che che l’é
corer sul troi de la speranza,
ma temp più no me vanza
de responer a duc sti miöi “perché”.
L’é n sgrijolon
de luster ros che da chel löch
olache son
se n sćiampa a sauc,
che bruja sùbit dò i larejes più auc
e che me disc
come che de l’amor é fat l jöch:
cò son aló per me l binar tel cör
sto luster l sparisc
e l’anima se n mör;
man e pié sangonea sun sas e sun raìsc.
Ma mìngol sora veje che se empea,
te l’odie de la sera, n föch
che i spic de madreperla dejariea.
En tel chiet che se fasc semper più gran
ge mole dò sustan
col vent che tira de rebuf:
é sé, son strach, ma no son stuf.
Speranza, perché jìeto coscita
con un che te à cherdù duta na vita?
con un che l’à cernù
de seghitar a creer te te
ence cò l’à savù,
canche de siöi dì l’é ruà entorn sera,
che to destin de esser bujièra
l’é semper stat e l’é?!
La verscion a man cencia l’é chela originèla de “Enrosadira” de Valentino Dell’Antonio
(Tinoto Monech), co la grafìa durèda da el; a man dreta l’é la verscion adatèda demò
en pèrt te la grafìa de anchecondì, respetan l’idiom moenat tel lessich e te la
morfologìa.
7
1. Comprenjion
A gropes de trei, dò aer let chest test, rejonà anter voetres e responé a chesta
domanes:
a. Che moment él pa del dì? Scrivé la pèrts che ve l fèsc entener.
b. A che ge corespónel pa l dì per l poet? Scrivé la pèrts che ve l fèsc entener.
c. Perché pa l poet disc: “Sente na sgaissa desperada de ge molar dò a
l’enrosadira”?
d. Perché pa “man e pié sangonea sun sas e sun raìsc”?
e. Che segnificat èl pa “l vent che tira de rebuf”?
f. L poet disc: “Da n pez sé che che l’é corer sul troi de la speranza”. Che sèl pa?
g. Perché ge domànel pa l poet a la speranza: “Perché jìeto coscita con un che te
à cherdù duta na vita?”
h. Colun él pa l destin de la speranza? E chel del poet?
2. Comprenjion globala
Scrif n pìcol test de presciapech 10 risses, olache te portes dant l messaje che te
entenes da chesta poejìa.
3. Pìcola analisa stilistica
a. A gropes de trei proà a troèr fora l sistem de la rimes te chisc gropes de versc:
1-4 ; 5-8 ; 20-23 ; 31-38 :
Ej.: vv. 1-4 = ABAB
vv. 5-8 =
vv. 20-23 =
vv 31-38 =
Proà a veder se anter la rimes, estra che n leam de son, l’é ence n leam de segnificat.
b. L “come” (desche) dèsc na fegura de paragon (similitudine). Troane una te la
poejìa e proà a la spieghèr.
c. Ti versc 24-26 l poet ne disc de “n fech che se empea”. Chesta l’é na metàfora
che pel vegnir leta amàncol te doi livìe: che vélela pa ne dir?
4. Reflescion linguistica
Tegnan cont che l poet à scrit chesta poejìa dant che sie stat tout sù la grafìa de
anchecondì, proà a veder che soluzion che l’à troà per la realisazion scrita di sibilanc
(s, z, ss, sc, j de anchecondì). Portà dant vèlch ejempie.
8
CENE
Da: Valentino Dell’Antonio (Tinoto Monech), Dò l troi de la speranza
Sun sto rogn stasera m’è troà
a me vardar le cene;
entant che i ölges sui velges ciampes mene
su le crepe l’ultim föch se à destudà.
Te mez le cene son vegnù da nöf
còme un che l’ultim vent spenc a sò ciasa;
veder i manesc fign che l vent l möf
a mi, zinghen de i sògnez, me par jà na baza.
Còme a miöi jovegn ègn
jà scì lontegn
“Cena” me mete a far
“me maride o no”?
Entant i sognes croda
che ‘nfin ades me à fat viver, pur ampò:
viver de scì pöch no é più de mòda.
Tosate veje jà ave deventade
dute scerie e ‘ndafarade
che varda de trefar
se stort o dret
rich o puret
n om dojea ge capitar
e coscita ...
se regolar la vita.
Ma se aeva n bel dir:
doi dì dapò, Ina, tiöi ölges brugn jà più no vedeane
e creer no podeane
ma tu ere per te n jir.
Tova part de cene ence tu tu aeve sföà
e dut l bèl e l bon tu aeve ‘ntivà.
L’aeva cövet de la mort l’ala
te e tiöi ciavei, còme la ziala ...
1. Analisa e comprenjion
a. Fajé na sumèda del contegnù de la poejìa e pissà al segnificat che l poet ge
dèsc a la speranza.
b. “...su le crepe l’ùltim föch se à destudà” , “come un che l’ùltim vent spenc a so
ciasa”: te chesta doi fegures se pel troèr coche se sent l poet. Che dimenjion ne
dèjeles pa? Meteles en relazion ence con autra pèrts de la poejìa.
c. L poet disc che l’é n “zinghen de i sognes” e che l’é i ensomesc che l’à fat viver
fin ades. Ma l disc ence che “viver de scì pöch no é più de moda”. Che vélel pa
dir? Él fosc ence na critica ai tempes d’aldidanché?
d. Che raprejéntela pa Ina? Perché pa l poet per sia raprejentazion l se ferma sun
si eies bruns e sun si ciavei?
e. Dò aer pissà al contegnù global de la poejìa, proà, a gropes de trei, a troèr la
fegures retoriches che deida a ge dèr maor forza al messaje che l poet vel ne
trasmeter.
9
MENUT TE POZIL
Da: Valentino Dell’Antonio (Tinoto Monech), Dò l troi de la speranza
Giö sé de n bait
sconù anter int le crepe,
olache i zirmes i se n stasc
più storc che mai, perché i à pöcia tera
e le saete no ge lascia pasc.
E cotenc egn che l’é passà
dapò da chela sera
canche col cör te man giö te contave
e te dijeve l ben che te voleve!
Tu tu tajeve chieta e tu scoitave...
Pò jà fioriva l sol lontan
dò via le crepe bience:
möver fajeva i picoi fiores
l vent freit de la not ju da le gole:
ic ne mosciava siöi più bié colores.
L sol l spunta amò, ma tu
tu es te n jita lontana
e no tu pos tornar cassù
olache nasc amò, cresc, mör i fiores
che no tu vederas nince mai più.
Cassù giö son tornà ogni an
a veder se tu ere;
a l bait m’é arvejinà pian pian,
t’é chiamà da int, da fora, dut intorn:
pò m’é suià na lègrema te man...
1. Analisa e comprenjion
a. Dò ge aer vardà al contegnù global de la poejìa, spartì i momenc:
- Pruma strofa:
- Seconda e terza strofa:
- Quarta e quinta strofa:
b. Ence te chesta poejìa l’é l’amor per na tousa che no é più. Pissan ence al ritm,
ve sèl che abie più peis la desperazion de “t’é chiamà da int, da fora, dut
intorn” o la rassegnazion de l’ùltim vers “pò m’é suià na lègrema te man”?
c. “Tu tu tajeve chieta e tu scoitave...”: proà a spieghèr l segnificat de chest vers
te l’ensema de duta la poejìa.
d. Pozil l’é n post “olache nasc amò, cresc, mör i fiores”: proà a spieghèr ence
chest vers te l’ensema de duta la poejìa.
e. Proà a veder se ence l sistem de la rimes e de la consonanzes che vegn durà l
deida a sotrissèr l segnificat de la poejìa.
10
POEC DEL MAL DE CIASA
Del 1986 l Grop Ladin da Moena à dat fora n liber col tìtol “Mal de ciasa: poesìa ladina
a Moena (1963-1973)”. Chest liber tol ite poejìes de cater poec da Moena: Elsa del
Vicare (Elsa Daprà), Tinoto Maza (Valentino Chiocchetti), Giacomin Ganz e Berto de la
Diomira (Alberto Sommavilla).
Coche disc Fabio Chiocchetti del Goti te sia paroles dantfora “Se trata de cater
scritores dal stil desvalif e desvaliva ispirazion, ma che à abù la medema esperienza:
cogner se n jir da Moena, e viver gran part de soa vita demez. No l’é da se n far
marevea se ‘amor per la parlada’ e ‘mal de ciasa’ deventa dut un: da chesta
esperienza no podea vegnir fora nia auter che poesìa ladina, poesìa segnada tel fon da
encresciujem per chel paes lontan, per la tera dei aves, ciareada de storia e recorc.
L’esser lontan l trasfegurea chel mondo passà, e l vegnir de retorn de trat en trat no l
fasc auter che render più fon l fos che separa l paes da chi che é se n jic.” (p.8)
Encresciujum, donca, sentiment de aer perdù vèlch, recorc, leam sentù amò più fon
che vegn cà apontin da l’esser dalonc da sia tera: l’é chisc i temes che se pel troèr te
la poejìes de chisc poec.
Chiò vegn sport cater poejìes, una per vigni autor, sun cheles che vegn proponet de
fèr na pìcola analisa una per una e, a la fin, ence n confront per troèr fora elemenc
che pel esser ite te dutes e elemenc che les desferenzia.
LE VELGE FONTANE (Elsa del Vicare)
Na oita no l’era en te Moena
en cianton che no aesse na fontana,
o l’era en pìcol brenz o una grana
sie vin Ramon o aló da la Margiana.
Le storie del paes le se scoitava
canche le fémene vegnìa col grazedel,
canche l bacan a virar el le parava
le vace pegre apede su l vedel.
Chel’èga, not e dì la se ciantava
semper chela cianzon,
che era algegra per la tosa ‘namorada
ma mestia per la mare che velgiava.
Apede brenz en piazaröl vegniva
a se lavar le pìcole man paze,
a la canela a bever l’èga fresćia
sciubian en siador se arvejinava
e a na bela tosa grignan el ge vardava
e l ge sporjeva en fior.
Ades chele fontane no le é più
a contar storie de n temp ormai perdù.
11
1. Analisa e comprenjion
a. Che strofes él pa?
b. Troa fora la rimes, la assonanzes e la consonanzes.
c. “Le fontane”, tel recort de l’autora, les somea viver con la jent che rua apede
eles: da olà se pélel pa l’entener?
d. “Le fontane” somea esser testamonesc de momenc de vita de n paìsc: coluns éi
pa? Con che eie éi pa vedui?
e. “Ades chele fontane no le é più”: che él pa se n jit ence con eles?
f. La poejìa scomenza con “Na oita”, che se met en relazion col scomenz de
l’ùltima strofa “Ades”: da che éla pa leèda ensema la poejìa e sun che
sentiment se pójela pa?
2. Produzion
a. Te tie paìsc n’él amò festii? Co éi pa? Da coche i é fac, te sèl che i posse
recordèr zeche che l’é ite te la poejìa de Elsa del Vicare?
12
MAL DE CIASA (Giacomin Ganz)
Vive de tant en tant de sognes
e canche voi me goder na gran pasc
parte e col pensier viaje chi rognes
piegn de bona aria e de profum che piasc.
Son de servizio e spete el dì che vegn,
entant me n vae co la fantasìa
al bel paes de miöi primes egn,
olache torne zenza far fadìa.
El veje bianch vestì de nef a festa
e ‘mbrizolade le piante de siöi bosć
e la luna che spunta dò na gresta
la fasc amò più bié chi jà bié posć.
Te varde ben Moena enluminada,
veje la ‘lgejia e apede el bel sagrà
e aló giö scoite en te sta not lunada
na osc che amò no me é desmentià.
Veje mia mare vegnir sù da tera
e con en far algegher rejonar:
“che fasto po ca sù, no tu ere ansera,
tu che tu es jit lontan per poder laorar”.
Grignan a sta parlada scì sinziera,
“tu tu l sas ben, ence se son lontan,
ca sù giö torne semper volintiera,
Moena la é più bela che Milan”.
Finisc el sogn e se n svanisc mia mare.
E amò la rechia te la tera rossa,
la rechia del padir che l’à jà abù
e la ne mormora, el sente, da la fossa
d’esser valenc, fin che reston cajù.
13
3. Analisa e comprenjion
a. Apede a n vers isolà dant de l’ùltima strofa, da che strofes éla pa metuda
ensema la poejìa? Che rimes él pa?
b. Enceben che no i abie duc la medema mesura, la maoranza che versc éi pa?
c. La pruma doi strofes somea che les ne enjigne a l’ensomech che vegn dò: che
situazion él pa, e olà vèl pa l pensier?
d. La strofes da la terza a la sesta ne disc l’ensomech del poet: da l’ambient
dintornvìa se passa al paìsc e l’atenzion se conzentra te n post e te na
situazion. Fà ence tu chest percors.
e. Che dìjel pa l vers isolà, e che funzion èl pa?
f. L’ensomech l’é fenì, ma resta amò l messaje de la mère: che messaje él pa?
g. L sagrà e la fegura de la mère i é da spes te la poejìa del ‘mal de ciasa’ desche
na ùltima testimonianza del leam col passà e coi valores raprejenté dal paìsc
che se à lascià. Co éi pa chisc valores?
4. Produzion
a. Te chesta poejìa l ‘mal de ciasa’ l’é “recort e dejiderie de la pasc e de la vita
scempia, lontan dal revedò de la zità” (F. Chiocchetti, p.17).
Te na discuscion te clas, proà a veder coluns che l’é i valores che l’é te nesc
paìjes: éi amò scì desvalives da chi de la zità?
14
LA GROTA DE VALGRANA (Tinoto Maza)
L’era sessanta egn
che no vegnive en te sta grota.
L’à la medema osc el rif,
el sciubia desche na oita el vent
e el brontola ‘ntra i alberes,
sgola desche sti egn i corves
da n pec a l’auter,
la stalatite no la é cresciuda
nince en mìngol.
Dut l’é chigiò desche inant.
Demò giö son cambià:
fosc perché son me n jit.
5. Analisa e comprenjion
a. Ajache l poet doura na versificazion ledia, l’é soraldut la fegura de l’inverscion
che ge dèsc al test sie stil poetich: olà él pa da spes l soget?
b. Coluns éi pa i elemenc che l’é te “la grota” e dintornvìa? Con che sensc l li
“sent” pa l poet?
c. “Dut l’é chigiò desche inant”: che él pa che l’é mudà?
d. Da che végnel pa cà chest mudament? Demò dal temp passà?
6. Produzion
a. Proà a rejonèr te clas: a vosc veder, enceben che l poet die che dut l’é desche
dant, veidel delbon dut desche se nia fossa mudà? Proà a dir ence perché.
15
L’UTON (Berto de la Diomira)
Da n pez el sol l’é se n jit jù
e l’aria é certa crua;
de erbe zigolade
ca e là l’é dut che fuma,
come na gran rovina.
De ste ghebe fite e basse
giö semper me recorde
el bonodor piajegol
che m’é restà n tel cör:
l’era l ‘dievelpai’
de nosce gran vendeme.
Dal verdejin dei peces
se descerneva valch
aló olache lontan
jiva a se perder l’ölge
sote le crepe nude.
Le macioline śale
dei larejes superbi
en tel calar la sera
le me meteva ‘ntorn
na gran malinconìa...
7. Analisa e comprenjion
a. Chesta poejìa no é leèda a n schem de rimes e de versc valives. Co él pa l ritm?
b. L tìtol l’é ‘L’uton’: che vijions de la natura aone pa te cheta poejìa?
c. La malinconìa l’é l sentiment che dominea chesta poejìa: él n sentiment dolous?
Troa fora tel test l’indicazion che te à fat responer.
8. Produzion
a. Te la poejìa en generèl da spes la sajons dèsc n chèder de l’ènema.
Dessema a ti compagnes proa a meter ensema, per vigni sajon, na lingia de
sentimenc che les pel soscedèr, dijan ence perché.
16
DOI POEJÌES DE LUCIANO JELLICI DEL GARBER
I più i sćiava la tera
L bel
I più i sćiava la tera
zenza entraveder n grop de fior
dò na salèa.
I più i sćiava la tera.
Bel a sto mondo,
fat sù da la jent,
tu n troe daperdut:
ciastié, monumenc,
ciantogn da le fate,
ciase de rees.
Nia alincontra
giö stime più bel
che nosce valade,
cuna de monc,
bechec de la tera, seda del ciel.
I più i sćiava la tera demò,
co la furia de na raìsc
desmenteada.
E i autres, i li sotera.
A far dut chest tant,
nesciugn à spanù
na gocia de sanch.
Luciano Jellici del Garber: Raìsc desmenteada; Grop Ladin da Moena
1. Analisa e comprenjion
Luciano Jellici del Garber, da Moena, l’é segur l più modern anter i poec “classics” de
Fascia, ence se si messajes da spes i é piutost ermetics (no te chisc doi tesć). De fat l
se confrontea con tematiches atuèles e universèles, descheche se pel veder da chesta
doi poejìes.
a. Te la poejìa “I più i sćiava la tera” che segnificat èl pa l tìtol, dit endò trei outes
tel test?
b. Semper te chesta poejìa, che segnificat èl pa la metafora “na raìsc
desmenteada”?
c. Chi él pa i “autres”?
d. Te la poejìa “L bel” co él pa portà dant l bel de “nosce valade”? Proà ence a
spieghèr la metafores.
e. Che él pa che desferenzia l bel del “mondo” e l bel de “nosce valade”?
f. A lejer la poejìa “L bel”, pissède che l referiment al “bel de nosce valade” lee
amò l poet al sentiment de encresciujum di poec del “Mal de ciasa”?
g. Tinùltima proà a descorer anter de vos per entener colun che l’é l messaje
complessif, dant de la pruma e dapò de la seconda poejìa; dapodò proà a veder
colun che l’é l prinzip filosofich che lea ensema chisc doi tesć.
2. Produzion
a. Proà voetres ades a scriver n pìcol test (poetich o en prosa) che rejone de na
situazion de ingiustizia.
17
AMÒ DOI POEJÌES DE LUCIANO JELLICI DEL GARBER
Dolor
I ùltimes
Asto mai proà
a te somear
na sćiala del dolor?
L’é come delirar
no tu as mai ruà
de rejonar.
Podon ben se conzeder
l Segnoredio,
no l costa nia
e no l costa fadìa.
E creseme dret,
sche la vendeta,
ne rua en tel cör,
co l’estro de far,
l’estro de dar.
Desperar
morir soldà
viver enseghit.
Da olà végnelo sto freit
se son scuert dal sol?
Luciano Jellici del Garber: Raìsc desmenteada; Grop Ladin da Moena
1. Analisa e comprenjion
a. Te la poejìa “Dolor” vegn dit che del dolor “no tu as mai ruà de rejonar”. Che
segnificat èl pa?
b. Te la pìcola lingia de ejempies de dolor l’é ence “viver enseghit”. Co l’enténeste
pa?
c. Semper te chesta poejìa, che segnificat èl pa l’ùltima domana? Perché dourel pa
l verb “scuert” l poet?
d. A tie veder, co éla che la seconda poejìa à desche tìtol “I ùltimes”?
e. Che interpretazion ge dèste pa a la paroles “Podon ben se conzeder l
Segnoredìo”?
f. Co peisseste pa che vae entenù che “l’estro de dar” rua tel cher “sche la
vendeta”?
g. Che sort de religiosità tróeste pa te la poejìa “I ùltimes”?
2. Produzion
a. L poet domana: “Asto mai proà a te somear na sćiala del dolor?” Proon a l fèr,
ma apede ge jonton ence na scèla de la legreza.
18
DOI POEJÌES DE VERONIKA ZANONER PICCOLJORI
Skrosa de tarlish
*
Te sente sorèla
ruada ke to es, su la ròsta
vejin da mio pè.
Ence kanke to ravace
de kà e de là da la gran èga,
te la vöa de te vegnir dò
a veder el fon del mar e a
pojar su l’or de autre tère,
lejiere, te sente sorèla.
Kòme kela tòva la vita mia
se arjuma te’n gran de sabion
ma amò en auter mingol de tarlish lujon
e skaji sorèle sion kanke l’é
verteade a serar i ölges,
enlaoita deske te me’n jir volesse,
kieta e serena.
Gran de sabion
*
To ravaciave pazifika de tò vita,
kanke to ère na skròsa lujenta
de madrepèrla regolada,
flinka to sghinzave anter onde verde de
ega dejariada
e jù to jive a reskiarar el mar più fon.
Desegur su de autre ròste
delà da la gran èga to as sostà.
Pò, orlada de beket biank, enn’onda
lingera e sibiosa deské i pensieres
de l’òm ke se domana: saralo vera?,
la te à sentà kigiò, pède jù mio korp.
E te deskore, adès ke to es deventà
gran de sabion, arjumà, ma listesh
endorà e pazifikà.
* Se à lascià la grafìa durèda da l’autora
Veronika Zanoner Piccoljori: Leam ke rekonjonc; Grop Ladin da Moena
1. Analisa e comprenjion
a. La cóncola te duta doi la poejìes l’é na metafora: de che pa?
b. Ence l “gran de sabion”, che troon te duta doi la poejìes, l’é na metafora, de
che pa?
c. Te “Skrosa de tarlish” l’autora disc de se sentir “sorela” de la cóncola. Che
vélela pa dir?
d. ... “delà da la gran èga”, “autre tere”, “autre roste”: a che ne fèjel pa pissèr?
e. Che vijion de la vita ne spórjela pa l’autora te chesta doi poejìes?
2. Produzion
a. Chesta doi poejìes se rec su la fegura retorica de la metàfora. Scrivé vo ades n
pìcol test che se poje su na metàfora.
19
NÌGOLE
De Angela Chiocchetti, te: Fernando Brunel, Imprescions, Union di Ladins de
Fascia
Nìgole grije
te n ciel brun
che cor, che se ‘ngruma
scarade da n vent freit.
Aria de l’uton
se sent,
che se arvejina
che fasc matear
le prime föe sul salejà.
Finisc l’istà
per lasciar l post
a la stagion
di pensieres, fogn:
föe tel vent
che croda, se leva
se cor dò.
1. Analisa e comprenjion
a.
b.
c.
d.
L’é dò a ruèr l’uton: se l veit e se l sent, da che pa?
L pronom relatif “che” a coluns elemenc se léel pa? E a che verbes él pa leà?
Vegn dit che l’uton l’é la sajon di “pensieres, fogn”. Che vélel pa dir?
Colun él pa l sentiment, o i sentimenc, che se pel troèr te chesta poejìa?
2. Produzion
a. Da spes l’uton dai poec l’é durà desche metàfora del temp che l’é dò a fenir.
Proa ence tu a troèr na sajon desche metàfora de chel che te sentes.
20
LA LUNA
Stefen Dell’Antonio Monech
Na luna co la luna, coscita l’era Aneta l dì che da tant la spetaa, chel dì che aesse
segnà so vita e i recorc da mosciar a parenc e amisc e amò a zachèi, se dut aessa
ratà. Vintecater egn toronec, bienc e rosc, n vis con doi massele da pom che recordaa
dassen la luna canche la met l temp al bon. Demò che chel dì de bon no la vedea nia e
da lontan la sentìa jà ruar tarluesc e temporai, chel dì da tant spetà. Duta not l’aea
rutolà stroz per chi linzöi da spighet e fiores śai, zenza troar rechia te nia, pensieres e
sognes se n crodaa tel vöit de n scur lonch e negher, pien demò de chiet o rumores
lontegn. Epura l’aea spetà chel moment con gran gaissa fin da monela, canche la ge
cherdea a le contìe e al bon ejit de orazion e comunion, la era passada sorì su per duc
i sćialign che siöi egn ge aea metù dantfora e ades, dapò n trat de temp da moroja,
dut ge parea enjegnà per l gran barech. Ge parea e no ge parea. Jubas endana
valgugn jà ruaa te ciasa con gròstoi, fiores, guanc che saea da serà, canfora, fum. Na
sort de festa spetada peaa via pian en valch maniera te chela ciasa, anter doi mondi
che da chiar se palesaa e demò mosciaa grignores e pasc che aboncont secodìa scì
parbuda, ma lasciaa daintvìa freit e malcontent apede a trìfena scorlenta che soscedaa
enscinamai la osc, segn per la jent, de tant sentir e gaissa de partir. Aneta no la saea
che far, sorì fosse stat esser utró ence se fosc no l’era l’ora giusta o no l’aesse sapù
jir. Da aló a dotrei ore duta so vita fosse mudada e chel mond fat de mare, fradié, l
velge desch e l per da sessanta, s’aessa serà dò so schena, per semper.
O fosc no? No saralo stat magari demò la paura del nöf a la stremir, del mudament
più fon che duc i dì laora te le ment de la jent e mena a crescer, a jir inavant e endò,
su e ju, a se perder mile oite per se troar dapò, desvalives o no, de colp o mai più?
Endana che la se regolaa pian, la pensaa con festide a l’utar fornì sù la dì inant con
nàgherle e fior de sènta Ulgiana, a le toaie e i desć te portech, ai sonador, a chel che
ge volea percheche dut ratasse delvers; la pensaa epura la sentìa dut chel desche
mìngol dalonc, lontan, desche se fosse stat n fat de valgugn autres o valch che fosse
suzedù n’autra dì, doman ... tel jir del temp. La se rendea cont de esser stata usada a
pensar aldò del laor che la se enjegnaa a far: e canche se se fasc int a valch, se é leé
a n órden che vencer no se pol te n moment o bele coscita, na sort de dover aldelà de
dut, che l’é percheche l’é semper stat, l’é cresciù te noiautres col temp e col spazie
che l s’à tot e che se a volù ge dar, l doer desche l re del sentir, prim e più gran
dover, esser per cogner e donca padir e star mal, engiotir braus, mìngol morir. Coscita
l’era senester per ela ge star dò a guanc, bigodign, ciuzé növes che no jìa e duta chela
meja che se à dintorn te chi momenc e, daintvìa enveze, tegnir chiec chi vic e chi
pensieres che duta not i l’aea tormentada. Cala Aneta se enjegnaelo po a aer la
soramessa anter le doi, la sposa o la luna, l doer o l’esser?
A man a man che la sentìa crescer l bordel e l pesticiar jubas, la vegnìa semper più
zompa e, enceben che la mama e doi sorele le ge aidasse de bel a la fornir sù e la far
bela, no la era bona de se veder, e soraldut de se sentir, a post. Dute chele sènte
aneme aló entornvìa le pensaa desche semper che fosse l’agitazion e l’emozion a la
far somear desche l’agnel l dì inant Pasca, enveze l’era demò paura e verità, l sentir
junsom al stomech na osc che dijea “tu as falà e no to pos più te oitar endò”.
Nince mez bicer de vin bianch biot no l la fajea renvegnir da la vera e oramai l’era
prest ora de sortir da chela so cambra vejina e lontana, che te portech entant i era
duc rué e i la spetaa bié algegres. Aessela cognù jir dò al dover o a so sentir, chela
Luna co la luna de travers sotint n gran guant bianch che recordaa l dar del sol da
mesodì? O aessela fat desche so mare e sove àmede e dute chele fémene da Moena
che da temp, valente e chiete se aea endò fat int te valch da nöf e contente o no
21
s’aesse contà del temp e di popes apede sù n banco o te mesa piaza inant de jir a far
da marena?
Aneta se enjegnaa a far n gran barech: dò chel usc che per egn i l’aea vardada via dal
mond e dal dover, se verjea en chela dì, te chi momenc, la Vita che l’aesse volù far.
Chieta, vardan lontan envers Saturn e i anié de òr, chel vis de luna piena, la padìa e la
spetaa: cinch menuc e dut fosse fenì, l temp cognea jir, e ela, e dut l rest, encontra a
so dover, o a so sentir, n’autra oita, fin junsom.
Stefen Dell’Antonio Monech: Mudazion, Storie ladine – Grop Ladin da Moena
1. Comprenjion
A gropes de trei, dò aer let chest test, rejonà anter voetres e responé a chesta
domanes:
a.
b.
c.
d.
e.
f.
g.
h.
Che dì él pa per Aneta?
Perché stèjela pa mèl Aneta?
Chi che ge stèsc dintorn che peissei pa che sie la cajon de chest malstèr?
De che él pa fat chel mond de Aneta che l’é dò a se serèr per semper? Che ge
dajéel pa chest mond?
Troà fora tel test duc i segnèi che se referesc a la noza.
Co veidela pa Aneta la vita da sposa? Troà fora tel test i elemenc che se
referesc a chest.
La jent che é dò a ruèr che ge fèjela pa sentir a Aneta?
Sposa e Luna l’é na cobia che la é semper en oposizion. Troà fora tel test i
elemenc che se referesc a chesta doi condizions:
Sposa
Luna
i. Dò aer empienì ite la tabela conscidrà se i elemenc e i pensieres che se referesc
a la luna i é prezisc e concrec o no, e proà a pissèr perché.
2. Interpretazion
La Luna ne lascia n finèl avert, schendir no vegn dit la dezijion de Aneta canche se
orirà l’usc. Ampò l’autor someassa ne sporjer na vijion de malsegureza en cont del
davegnir, tant che se tole una o l’autra strèda, ajache tant l’una che l’autra, se
vivudes con coerenza, les se porta dò responsabilità.
Semper a gropes de trei, proà a rejonèr en cont de chest e dapò scrivé na sumèda de
l’éjit de voscia discuscion.
Fajon dapò ensema na discuscion olache meton a confront la interpretazions che l’é
vegnù fora ti gropes.
22
... E L JÌA SCONÙ .?
De Alberta Rossi, te: Tras n.6/1999
L’era valch da bel
che saeva da sol e da ciel.
L’era fort desché l fior da mont
fresch desché l’aisciuda
net desché la pruma fiocada
gran desché la Marmolada.
L’era fon desché l brun del mar
douc desché l saùch,
ciaut desché l sol de messal,
da encantejem desché l’arcaboan.
... e l jìa sconù .?
Amor che no é più!
1. Analisa e comprenjion
a. La pruma trei strofes de la poejìa les scomenza co la fegura de l’anafora, coluna
pa? E che temp verbal végnel pa durà?
b. Che fegura retorica él pa te la doi quartines? Chiò somea che sie tocé duc i
sensc, perché pa?
c. Perché se domànela pa l’autora “... e l jìa sconù .?”
d. Colun él pa l sentiment che vegn comunicà te chesta poejìa?
e. Proa a troèr fora l sistem de la rimes, de la assonanzes e de la consonanzes, e
vèrda se l’é bon de ge dèr forza al messaje de la poejìa.
23
DOI POEJÌES DE CLAUS SORAPERRA
Èmenes
Medaes
Son doentà n zegainer
stornaie in ebicait.
Chierian mi spirit arbandonà
jiré apede l chécen mi destin
e chest percheche da vif
é amà demò corpes formes e parbudes
desmentian de amèr la èmenes.
Soul
te rencures tia medaes
soul
te pestolees tia naa
soul sun n pisauch
te spetes...
Coscita la é stata che me é perdù.
Da : Soraperaclaus : Olà este?, Union di Ladins de Fascia
1. Analisa e comprenjion
A gropes, proà a dèr na interpretazion de chesta doi poejìes, ve didan con chesta
domanes:
Èmenes
d. Te la poejìa “Èmenes” che vélei pa dir i prumes doi versc?
e. Perché pa l poet à arbandonà so spìrit?
f. Che chiérel pa l poet? Che vélel pa dir che so destin l’é chécen?
g. A vosc veder l poet dèjel na soluzion?
Medaes
a. Te la poejìa “Medaes” vegn durà trei outes l’agetif “soul”: perché végnel pa
sotrissà chest sentiment de solentum?
b. Che sarèl pa la medaes che ge dèsc ence l tìtol a la poejìa?
c. Che vélel pa dir “te pestolees tia naa”?
d. Che spetarèl pa l personaje de chesta poejìa?
e. Se cognoscede “L Ream di Fanes”, proà a fèr n confront anter l re de Fanes e l
personaje de chesta poejìa.
2. Produzion
a. Te chesta doi poejìes vegn palesà l dejorientament che vegn cà, màscima te la
sozietà de anchecondì, dal ge jir dò a la “formes” e a la “parbudes”, se
desmentian de valores desche chi de la “èmenes” o de la “naa”.
Proà a n descorer anter de vo e a meter jù n pìcol test sun chest argoment.
24
TRASFERIMENT
L’aea venù fora dut e zacan l podea se n jir da aló. No l’aea più nesciugn de cèsa da
cogner se sentir tacà.
Maria, oramai Mary, la era a mile e mile chilometres dalonc, delà dal mèr, a
Cleveland, USA. Se la era amò aló: te chi diesc egn l’aea jà mudà trei oute, Albany,
Buffalo, Cleveland. Semper mìngol più inant te l’alfabet e semper mìngol più en via e
più dalonc. La ge scrivea a si père doi, fosc trei letres a l’an, te n lengaz semper più
desmentià. La ge telefonèa da Nadèl, vèlch outa zenza abadèr trop a la desvalivanza
de orarie. La gran ziviltà americhèna che fèsc a na vida che nia posse te leèr massa.
Sia fémena era se n jita jà da trei egn, ma fosc l’era più giust dir che la era se n jita jà
da cinch. No la era mai stata bona de se fèr na rejon de Tina, la mendra, se n jita
ence ela, de desnef egn, te n azident, dessema a doi compagnes. No la reagìa più a
nia. Si eies, dant scì vives da someèr doi pìcola eves che va da n fior a l’auter per tor
dut l douc che les pel, i vardèa dret inant, cec, tel vet e l braus che ge era restà.
Te ospedèl, sentèda sun so scagn apede fenestra, no la utèa nience l cef per vardèr
fora o per veder chi che vegnìa ite da usc de cambra. Semper co la medema veièda,
freida desche la giacia. E dapò, oramai desteneta te let, no la lascèa nience veder l
moviment del piet jir sù e jù a tirèr l fià. Chel piet tant orgolious che canche i fajea
l’amor someèa che l lo chiame te n gordeon de piajer. Oramai sfiorì, zenza più nia da
dèr, freit ence el, color madreperla sot la ciameija botonèda mèl. Fin canche chela
veièda fissa, dreta, l’à abù n ùltim, pìcol, tremor te l’ùltim jem.
I amisc, l’aea fat a na vida da se fèr veder e sentir semper de manco, coscita ence ic
aea tacà a l chierir semper de manco, enscin a no l chierir nia deldut.
L trasferiment, domanà jà i doi egn, l ge era stat zacan conzedù. No l’era più tacà a
nia, nia più l lo leèa. Demò l recort. N fil lonch cincantatrei egn.
Tout fora da: TRAS – Tacà te n fil – 2000
25
1. Analisa e comprenjion
Descoré te clas sun chest test; podede ve didèr col responer a chesta domanes:
a. Chesta contìa se poja sun doi pians temporèi prinzipèi: chel de l’om che oramai
l’é dò a se n jir e chel de sie recort. Tel temp del recort, proa a decerner i
desvalives momenc.
b. Da che pont de veduda éla pa scrita la contìa?
c. “Maria, oramai Mary” la é dassen semper più dalonc: coluns éi pa i elemenc che
ne testimoniea chest so esser tant dalonc da poder conscidrèr che so leam l’é
perdù?
d. Co aéela pa reagì la fémena a la mort de sia fia mendra?
e. Coluna él pa stat la reazion de l’om a la mort de sia fémena?
f. Perché èl pa chierì de arlontanèr ence si amich l’om?
g. Che vélel pa dir per l’om se n jir da sia cèsa?
h. La contìa scomenza col dir che l’om “no l’aea più nesciugn da se sentir tacà” e
la fenesc dijan che “no l’era più tacà a nia”. Él vera? Da che sciàmpel pa? Él na
soluzion?
2. Produzion
a. Dò te aer didà co la discuscion te clas e co la respostes che ge aede dat a la
domanes soravìa, proa a scriver n pìcol test de coment, ence con tia
conscidrazions personèles.
26
POJÀ SUN SABION
De Vigile Iori, te: Fernando Brunel, Imprescions, Union di Ladins de Fascia
Ones vegn y va
da chel lim junsom
chiò sfiora i deic
e deretorn.
(dò chel lim l’é amò vèlch)
Del gran vèlch
doi tumia paroles
de n lengaz amò no entenù
jia coi deic e va.
Pojà sun sabion
te lejes l messaje.
L’èga slizia ju per i deic.
Doi goceletres l’é restà
de n lengaz niamai cognosciù.
1. Analisa e comprenjion
Per entener chest test se cogn fèr referiment a la ocajion te chela che l’é stat scrit.
L’autor l’era su la spiagia de San Benedetto del Tronto e de chel temp su l’autra spona
de l’Adriatich l’era la gran tragedia de la vera te la Bosnia, coi fac de “netijia etnica” ti
confronc de chela che la Comunità Internazionèla amò no se moea.
a. La ones somea voler comunichèr vèlch. Che pa?
b. L messaje l’é te “n lengaz amò no entenù” e “niamai cognosciù”. Che vélel pa
dir?
c. “L’èga slizia ju per i deic”: che sensazion te dèjel pa chest pensier?
d. L’é doi paroles che no l’é tel vocabolèr: colunes él pa, e perché végneles pa
durèdes?
e. Che sensazion te dèjel pa dut l test, e che peisseste che abie pa volù
comunichèr l’autor?
27