pìcola antologìa de tesć ladins
Transcript
pìcola antologìa de tesć ladins
PÌCOLA ANTOLOGÌA DE TESĆ LADINS 1 DOI POEJÌES DE P. FRUMENZIO GHETTA Nlongia ruf (Pala di fiores) Nlongia ruf (II) Che fajede, che scutade, che sentide nlongia ruf? Sun chi albres longia ruf vegn i ucìe a se pojar: parisciole con sò ciuf le cer vermes da becar. Fosc l’é i flinghes, fosc l’é n merlo, fosc l’é i spoc che no i stasc cec. Vegn i flinghes sun chel pec, cianta ‘l merlo tal visché, cor le càzole sui sasc cianta i spoc che i fasc gregn ac. Fosc l’é giusta n pech de vent: con soa man doucia e lijiera dant s’in jir via dut content, a ogne larsc, a ogne pecel al ge fasc en braciacol. Se sent giusta n pech de vent: con soa man doucia e lijiera dant s’in jir dut bel content a chel larsc e a chel pecel al ge fasc n braciacòl. Fosc l’é l’aga che s’in va bel pian pian; la se ciacola sot ousc par dut l’an. Se sent l’aga che s’in va, bel coran, la se ciacola sot ousc par dut l’an. Ca. 1975 Ai 20 de dezember dal 1975 1. Comprenjion e analisa del test Se pel dir che sie na poejìa soula, metuda jù te doi vides desvalives, che rejona de la marevea per l creà (tegn cont che p. Frumenzio Ghetta l’é n frate franzescan, che aldò de l’ejempie de sèn Franzesch, l cianta l miràcol de la natura desche don de Die). A gropes de trei, rejonà anter de vos e proà a responer a chesta domanes: a. b. c. d. e. f. g. Perché pa la pruma verscion de la poejìa scomenza con na domana? A vosc veder, che funzion èl pa l “fosc” te la pruma verscion de la poejìa? Proà a veder coche vegn durà i sensc te la doi verscions. Che desferenza él pa te la terza strofa de la doi poejìes? Che desferenza él pa te la quarta strofa de la doi poejìes? Coluna de la doi verscions ne dèjela più dac concrec? Da che l’entenede pa? Coluna de la doi verscions ne spòrjela n sentiment de mistèr del creà? Da che l’entenede pa? 2. Pìcola analisa linguistica a. Te che varianta del ladin fascian éla pa scrita la poejìa? Da che l’entenede pa? Scrivé la paroles da cheles che l’entenede. 2 N CADER Da: p. Frumenzio Ghetta, Mizàcole de steile, Union di Ladins de Fascia Aré abù fosc sie o set egn. Na dì d’aisciuda, a ora de marena sention te strada n órghen che sonaa; jon duc ncontra a veder chi che vegn. L’era n puret, verc e famà, con n bezat che l se preaa la ciarità. Siane ence noi purec, ma no famé desché chi doi, aane giusta marenà. L me fajea pecià chel pere cos! Chi eies morc che i vardaa dintorn a cerir da che man che vegn le ousc, e chel jir strach e cert desché da storn. Mia mare vegn jubas te dò da noi, la veide desché ades aló sun sćiala, e noi dintorn, ela sun brac la tegn mia sor, e te na man n piat con ite apede la polenta doi fiete de formai par chi purec che i tire n toch inant so vita stenta. Chest cader gio l’é semper chiò tedant, e canche sente valch che sera l cher me l varde con amor e tire inant coscita confortà de mie dolor. L’é chisc i cadres che cognon cerir te chesta noscia freida tera, tegnir da cont, e no i lasciar morir, ché i ne fae lum inant che vegne sera. 1. Analisa e comprenjion a. Te la pruma cater strofes l’é descrit l chèder che l poet disc de aer semper tedant: che chèder él pa? b. Chest chèder ge dèsc confort a l’autor, perché pa? c. Tegn cont che p. Frumenzio Ghetta l’é n frate franzescan. Che messaje ne dèjel pa te l’ùltima strofa? 3 EIES DE PICUI BEC Da: p. Frumenzio Ghetta, Mizàcole de steile, Union di Ladins de Fascia Picui bec che me vardade con chi eies lumenousc, che vedede, che ceride, che fitade tant curiousc? Canche varde te chi eies che i ve fasc tant bel chel vis, gio i veide desché speies lumenousc de Paradis. Gio sé ben che che volede, gio sé ben parché grignade! O che bele le contìe di salvegn e di ciastìe! Picui bec che me vardade, te mi eies che vedede? No fitame sot le cee, perdoname, gio ve pree! Siede aló che me vardade con chi eies lumenousc! Che volede, che ceride, siede propio tant curiousc? No pissà che dut sie amor, chesta tera no l’é l ziel; chiò l’é n struscie, ló n dolor, la manconia porta vel. Gio sé ben che che volede: canche tache a ve contar me vardade, e no tirade nience l fià, par me scutar. Bel e chiar sul Paradis duc sinzieres su sul vis. Scur e burt sun chesta tera fausc e ries, l cher i sera. Gio sé ben! Ve nsomeade canche siade colassù agnolec, e vardaade sun sta tera chiò cajù. Picui bec che me vardade, te vesc eies veide l cher, voi volede duc saer par amor chi él che mer. 1. Comprenjion e analisa del test a. Te chesta poejìa se pel sentir la religiosità scempia, fona e sinziera del frate franzescan. Che ge domànei pa i bec con si eies? b. Co éi pa i eies di pìcoi bec? Che veidel pa laìte l’autor? c. Che ge dìjel pa l’autor ai bec? d. L dolor e l mèl che l’é su la tera somea se rescatèr tel messaje finèl: colun pa? e. Te la penùltima quartina se lec: “Bel e chiar sul Paradis” e “Scur e burt sun chesta tera”. Che fegura retorica él pa? f. Chesta poejìa à la forma de la balèda: che strofes él pa e da che versc éles pa formèdes? Proa a dir ence l sistem de la rimes. 4 L’ORA DA PARÈI Francesco Dezulian del Garber Vegia ora da ‘n zacan… picol cher te na majon, lascia esser che ‘n fascian el te ciante sta cianzon Duc i casi de la vita tu registre dì per dì: e me pèisse che coscita, se zacan gio aré fenì, per te dir tant bolintiera che ‘l se scòuta, se l’é strach te sò stua, ‘n su la sera el tò bàter, tò tich... tach. chisc mi bec me portarà a tò bater e a tò son un pensier, e chest sarà de segur consolazion. Zenza tè, no fajon nia: demò canche sion famé o sion mòrc da la fadìa, el saon zenza de tè... Che pecià, che no tu as la parola per ne dir de chi egn scì piens de pasc del content e del padir Ence tu, desché na mare tu ne ‘nsegne nosc dover: desché ela, tu ne pare, se l’é prescia, tal lurier e dei vèges ne parlar: chissà tante de contìe tu podesse ne contar, de nesc giaves, de le strìe ma tu ‘l fas coscì pian pian, tanto sot òusc e ‘npò da sèn sche na mare da ‘n zacan, che... se cogn te voler ben! de mesèrie e carnasciai e de noze e sepolture, de jent bona e faciamai. Ore bone e autre scure De orologi, gio n’é abù de valor ence dotrèi: ma l’amich dal cher tu es tu vègia ora da parèi... tu as batù per tenc de egn autre a noi tu ‘n bataras, semper che stajane segn, te sta vita pas a pas Te sta pere ciasa mia, el tò cher el vegia e ‘l bat e no l’é na fantasìa se te dìe che l’é un fat e a la fin, a l’angonìa el tò bater scutaron: sarà noscia compagnìa che gio crese tante òute che tu sìe valgugn dei mìe se tu bate e gio te scòute o tu sone le aimarìe... e del mondo l’ultim son. To tich... tach, e pò più nia te chel dì che se n jiron... 26 de firé 1948 tal prum dì che ‘l soregie vegn per val da le 5.08 domesdì 5 1. Pìcola analisa linguistica Te che varianta del ladin fascian éla pa scrita la poejìa? Da che l’enténeste pa? Scrif la paroles da chel che te l’entenes. Él ence vèlch parola del cazet? 2. Comprenjion e analisa del test a. L’ora da parei vegn conscidrèda desche na mère: perché pa? b. L’ora da parei segna l temp e la vita de l’om. Troa fora la paroles olache vegn dit chest. c. L’ora da parei l’é ence ocajion de comunicazion con chi che no l’é più e chi che resta. Troa fora la paroles olache vegn dit chest. d. Te chesta poejìa se pel troèr l sentiment de na vita scempia che se dejouc te na sort de momenc che se trasmet da generazion a generazion. Ma se troa ence la sensazion de zeche che se à perdù..... e. Chesta poejìa la é fata da quartines con doi terzines a la fin, e l poet medemo disc che vel esser na “cianzon”. Che sistem de la rimes végnel pa durà? 6 ENROSADIRA Da: Valentino Dell’Antonio (Tinoto Monech), Dò l troi de la speranza Enrozadira Enrosadira Te’n sgòl de zeslogn, te na glòria de òr el zol é jà sfiorì; amò demèz en pizech de calor el ze à portà co’n auter de miöi dì. Vègn ju ‘l scur còme na rainada che zopèrchia ‘l lujor che ze retira. Zente na sgaiza desperada de ge molar dò a l’enrozadira. Da’n pèz zè che che l’é corer zu’l troi de la speranza, ma temp più no me vanza de responer a duc sti miöi “perché”. L’é ‘n sgrijolon de luster roz che da chel löch olà che zon ze ‘n s-ciampa a zauc, che bruja zubit dò i larejez più auc e che me dis còme che de l’amor é fat el jöch: cò zon aló per me ‘l binar te’l cör sto luster el saparis e l’anima ze’n mör; man e pié zangonea zu’n sas e zu’n rais. Ma mingol zora veje che z’empea, te l’òdie de la zera, ‘n föch che i spic de madrepèrla dejariea. En te’l chièt che ze fas semper più gran ge mòle dò zustan co’l vent che tira de rebuf: é zé, zon strach, ma no zon stuf. Speranza, perché jieto cosita con un che te à cherdù duta na vita? con un che l’à cernù de zeghitar a crer te té ènce cò l’à zavù, canche de ziöi dì l’é ruà ‘ntorn zera, che tò destin de èzer bujièra l’é zemper stat e l’é?! Te n sgol de seslogn, te na gloria de òr l sol é jà sfiorì; amò demez n pizech de calor l se à portà co n auter de miöi dì. Vegn jù l scur come na rainada che soperchia l lujor che se retira. Sente na sgaissa desperada de ge molar dò a l’enrosadira. Da n pez sé che che l’é corer sul troi de la speranza, ma temp più no me vanza de responer a duc sti miöi “perché”. L’é n sgrijolon de luster ros che da chel löch olache son se n sćiampa a sauc, che bruja sùbit dò i larejes più auc e che me disc come che de l’amor é fat l jöch: cò son aló per me l binar tel cör sto luster l sparisc e l’anima se n mör; man e pié sangonea sun sas e sun raìsc. Ma mìngol sora veje che se empea, te l’odie de la sera, n föch che i spic de madreperla dejariea. En tel chiet che se fasc semper più gran ge mole dò sustan col vent che tira de rebuf: é sé, son strach, ma no son stuf. Speranza, perché jìeto coscita con un che te à cherdù duta na vita? con un che l’à cernù de seghitar a creer te te ence cò l’à savù, canche de siöi dì l’é ruà entorn sera, che to destin de esser bujièra l’é semper stat e l’é?! La verscion a man cencia l’é chela originèla de “Enrosadira” de Valentino Dell’Antonio (Tinoto Monech), co la grafìa durèda da el; a man dreta l’é la verscion adatèda demò en pèrt te la grafìa de anchecondì, respetan l’idiom moenat tel lessich e te la morfologìa. 7 1. Comprenjion A gropes de trei, dò aer let chest test, rejonà anter voetres e responé a chesta domanes: a. Che moment él pa del dì? Scrivé la pèrts che ve l fèsc entener. b. A che ge corespónel pa l dì per l poet? Scrivé la pèrts che ve l fèsc entener. c. Perché pa l poet disc: “Sente na sgaissa desperada de ge molar dò a l’enrosadira”? d. Perché pa “man e pié sangonea sun sas e sun raìsc”? e. Che segnificat èl pa “l vent che tira de rebuf”? f. L poet disc: “Da n pez sé che che l’é corer sul troi de la speranza”. Che sèl pa? g. Perché ge domànel pa l poet a la speranza: “Perché jìeto coscita con un che te à cherdù duta na vita?” h. Colun él pa l destin de la speranza? E chel del poet? 2. Comprenjion globala Scrif n pìcol test de presciapech 10 risses, olache te portes dant l messaje che te entenes da chesta poejìa. 3. Pìcola analisa stilistica a. A gropes de trei proà a troèr fora l sistem de la rimes te chisc gropes de versc: 1-4 ; 5-8 ; 20-23 ; 31-38 : Ej.: vv. 1-4 = ABAB vv. 5-8 = vv. 20-23 = vv 31-38 = Proà a veder se anter la rimes, estra che n leam de son, l’é ence n leam de segnificat. b. L “come” (desche) dèsc na fegura de paragon (similitudine). Troane una te la poejìa e proà a la spieghèr. c. Ti versc 24-26 l poet ne disc de “n fech che se empea”. Chesta l’é na metàfora che pel vegnir leta amàncol te doi livìe: che vélela pa ne dir? 4. Reflescion linguistica Tegnan cont che l poet à scrit chesta poejìa dant che sie stat tout sù la grafìa de anchecondì, proà a veder che soluzion che l’à troà per la realisazion scrita di sibilanc (s, z, ss, sc, j de anchecondì). Portà dant vèlch ejempie. 8 CENE Da: Valentino Dell’Antonio (Tinoto Monech), Dò l troi de la speranza Sun sto rogn stasera m’è troà a me vardar le cene; entant che i ölges sui velges ciampes mene su le crepe l’ultim föch se à destudà. Te mez le cene son vegnù da nöf còme un che l’ultim vent spenc a sò ciasa; veder i manesc fign che l vent l möf a mi, zinghen de i sògnez, me par jà na baza. Còme a miöi jovegn ègn jà scì lontegn “Cena” me mete a far “me maride o no”? Entant i sognes croda che ‘nfin ades me à fat viver, pur ampò: viver de scì pöch no é più de mòda. Tosate veje jà ave deventade dute scerie e ‘ndafarade che varda de trefar se stort o dret rich o puret n om dojea ge capitar e coscita ... se regolar la vita. Ma se aeva n bel dir: doi dì dapò, Ina, tiöi ölges brugn jà più no vedeane e creer no podeane ma tu ere per te n jir. Tova part de cene ence tu tu aeve sföà e dut l bèl e l bon tu aeve ‘ntivà. L’aeva cövet de la mort l’ala te e tiöi ciavei, còme la ziala ... 1. Analisa e comprenjion a. Fajé na sumèda del contegnù de la poejìa e pissà al segnificat che l poet ge dèsc a la speranza. b. “...su le crepe l’ùltim föch se à destudà” , “come un che l’ùltim vent spenc a so ciasa”: te chesta doi fegures se pel troèr coche se sent l poet. Che dimenjion ne dèjeles pa? Meteles en relazion ence con autra pèrts de la poejìa. c. L poet disc che l’é n “zinghen de i sognes” e che l’é i ensomesc che l’à fat viver fin ades. Ma l disc ence che “viver de scì pöch no é più de moda”. Che vélel pa dir? Él fosc ence na critica ai tempes d’aldidanché? d. Che raprejéntela pa Ina? Perché pa l poet per sia raprejentazion l se ferma sun si eies bruns e sun si ciavei? e. Dò aer pissà al contegnù global de la poejìa, proà, a gropes de trei, a troèr la fegures retoriches che deida a ge dèr maor forza al messaje che l poet vel ne trasmeter. 9 MENUT TE POZIL Da: Valentino Dell’Antonio (Tinoto Monech), Dò l troi de la speranza Giö sé de n bait sconù anter int le crepe, olache i zirmes i se n stasc più storc che mai, perché i à pöcia tera e le saete no ge lascia pasc. E cotenc egn che l’é passà dapò da chela sera canche col cör te man giö te contave e te dijeve l ben che te voleve! Tu tu tajeve chieta e tu scoitave... Pò jà fioriva l sol lontan dò via le crepe bience: möver fajeva i picoi fiores l vent freit de la not ju da le gole: ic ne mosciava siöi più bié colores. L sol l spunta amò, ma tu tu es te n jita lontana e no tu pos tornar cassù olache nasc amò, cresc, mör i fiores che no tu vederas nince mai più. Cassù giö son tornà ogni an a veder se tu ere; a l bait m’é arvejinà pian pian, t’é chiamà da int, da fora, dut intorn: pò m’é suià na lègrema te man... 1. Analisa e comprenjion a. Dò ge aer vardà al contegnù global de la poejìa, spartì i momenc: - Pruma strofa: - Seconda e terza strofa: - Quarta e quinta strofa: b. Ence te chesta poejìa l’é l’amor per na tousa che no é più. Pissan ence al ritm, ve sèl che abie più peis la desperazion de “t’é chiamà da int, da fora, dut intorn” o la rassegnazion de l’ùltim vers “pò m’é suià na lègrema te man”? c. “Tu tu tajeve chieta e tu scoitave...”: proà a spieghèr l segnificat de chest vers te l’ensema de duta la poejìa. d. Pozil l’é n post “olache nasc amò, cresc, mör i fiores”: proà a spieghèr ence chest vers te l’ensema de duta la poejìa. e. Proà a veder se ence l sistem de la rimes e de la consonanzes che vegn durà l deida a sotrissèr l segnificat de la poejìa. 10 POEC DEL MAL DE CIASA Del 1986 l Grop Ladin da Moena à dat fora n liber col tìtol “Mal de ciasa: poesìa ladina a Moena (1963-1973)”. Chest liber tol ite poejìes de cater poec da Moena: Elsa del Vicare (Elsa Daprà), Tinoto Maza (Valentino Chiocchetti), Giacomin Ganz e Berto de la Diomira (Alberto Sommavilla). Coche disc Fabio Chiocchetti del Goti te sia paroles dantfora “Se trata de cater scritores dal stil desvalif e desvaliva ispirazion, ma che à abù la medema esperienza: cogner se n jir da Moena, e viver gran part de soa vita demez. No l’é da se n far marevea se ‘amor per la parlada’ e ‘mal de ciasa’ deventa dut un: da chesta esperienza no podea vegnir fora nia auter che poesìa ladina, poesìa segnada tel fon da encresciujem per chel paes lontan, per la tera dei aves, ciareada de storia e recorc. L’esser lontan l trasfegurea chel mondo passà, e l vegnir de retorn de trat en trat no l fasc auter che render più fon l fos che separa l paes da chi che é se n jic.” (p.8) Encresciujum, donca, sentiment de aer perdù vèlch, recorc, leam sentù amò più fon che vegn cà apontin da l’esser dalonc da sia tera: l’é chisc i temes che se pel troèr te la poejìes de chisc poec. Chiò vegn sport cater poejìes, una per vigni autor, sun cheles che vegn proponet de fèr na pìcola analisa una per una e, a la fin, ence n confront per troèr fora elemenc che pel esser ite te dutes e elemenc che les desferenzia. LE VELGE FONTANE (Elsa del Vicare) Na oita no l’era en te Moena en cianton che no aesse na fontana, o l’era en pìcol brenz o una grana sie vin Ramon o aló da la Margiana. Le storie del paes le se scoitava canche le fémene vegnìa col grazedel, canche l bacan a virar el le parava le vace pegre apede su l vedel. Chel’èga, not e dì la se ciantava semper chela cianzon, che era algegra per la tosa ‘namorada ma mestia per la mare che velgiava. Apede brenz en piazaröl vegniva a se lavar le pìcole man paze, a la canela a bever l’èga fresćia sciubian en siador se arvejinava e a na bela tosa grignan el ge vardava e l ge sporjeva en fior. Ades chele fontane no le é più a contar storie de n temp ormai perdù. 11 1. Analisa e comprenjion a. Che strofes él pa? b. Troa fora la rimes, la assonanzes e la consonanzes. c. “Le fontane”, tel recort de l’autora, les somea viver con la jent che rua apede eles: da olà se pélel pa l’entener? d. “Le fontane” somea esser testamonesc de momenc de vita de n paìsc: coluns éi pa? Con che eie éi pa vedui? e. “Ades chele fontane no le é più”: che él pa se n jit ence con eles? f. La poejìa scomenza con “Na oita”, che se met en relazion col scomenz de l’ùltima strofa “Ades”: da che éla pa leèda ensema la poejìa e sun che sentiment se pójela pa? 2. Produzion a. Te tie paìsc n’él amò festii? Co éi pa? Da coche i é fac, te sèl che i posse recordèr zeche che l’é ite te la poejìa de Elsa del Vicare? 12 MAL DE CIASA (Giacomin Ganz) Vive de tant en tant de sognes e canche voi me goder na gran pasc parte e col pensier viaje chi rognes piegn de bona aria e de profum che piasc. Son de servizio e spete el dì che vegn, entant me n vae co la fantasìa al bel paes de miöi primes egn, olache torne zenza far fadìa. El veje bianch vestì de nef a festa e ‘mbrizolade le piante de siöi bosć e la luna che spunta dò na gresta la fasc amò più bié chi jà bié posć. Te varde ben Moena enluminada, veje la ‘lgejia e apede el bel sagrà e aló giö scoite en te sta not lunada na osc che amò no me é desmentià. Veje mia mare vegnir sù da tera e con en far algegher rejonar: “che fasto po ca sù, no tu ere ansera, tu che tu es jit lontan per poder laorar”. Grignan a sta parlada scì sinziera, “tu tu l sas ben, ence se son lontan, ca sù giö torne semper volintiera, Moena la é più bela che Milan”. Finisc el sogn e se n svanisc mia mare. E amò la rechia te la tera rossa, la rechia del padir che l’à jà abù e la ne mormora, el sente, da la fossa d’esser valenc, fin che reston cajù. 13 3. Analisa e comprenjion a. Apede a n vers isolà dant de l’ùltima strofa, da che strofes éla pa metuda ensema la poejìa? Che rimes él pa? b. Enceben che no i abie duc la medema mesura, la maoranza che versc éi pa? c. La pruma doi strofes somea che les ne enjigne a l’ensomech che vegn dò: che situazion él pa, e olà vèl pa l pensier? d. La strofes da la terza a la sesta ne disc l’ensomech del poet: da l’ambient dintornvìa se passa al paìsc e l’atenzion se conzentra te n post e te na situazion. Fà ence tu chest percors. e. Che dìjel pa l vers isolà, e che funzion èl pa? f. L’ensomech l’é fenì, ma resta amò l messaje de la mère: che messaje él pa? g. L sagrà e la fegura de la mère i é da spes te la poejìa del ‘mal de ciasa’ desche na ùltima testimonianza del leam col passà e coi valores raprejenté dal paìsc che se à lascià. Co éi pa chisc valores? 4. Produzion a. Te chesta poejìa l ‘mal de ciasa’ l’é “recort e dejiderie de la pasc e de la vita scempia, lontan dal revedò de la zità” (F. Chiocchetti, p.17). Te na discuscion te clas, proà a veder coluns che l’é i valores che l’é te nesc paìjes: éi amò scì desvalives da chi de la zità? 14 LA GROTA DE VALGRANA (Tinoto Maza) L’era sessanta egn che no vegnive en te sta grota. L’à la medema osc el rif, el sciubia desche na oita el vent e el brontola ‘ntra i alberes, sgola desche sti egn i corves da n pec a l’auter, la stalatite no la é cresciuda nince en mìngol. Dut l’é chigiò desche inant. Demò giö son cambià: fosc perché son me n jit. 5. Analisa e comprenjion a. Ajache l poet doura na versificazion ledia, l’é soraldut la fegura de l’inverscion che ge dèsc al test sie stil poetich: olà él pa da spes l soget? b. Coluns éi pa i elemenc che l’é te “la grota” e dintornvìa? Con che sensc l li “sent” pa l poet? c. “Dut l’é chigiò desche inant”: che él pa che l’é mudà? d. Da che végnel pa cà chest mudament? Demò dal temp passà? 6. Produzion a. Proà a rejonèr te clas: a vosc veder, enceben che l poet die che dut l’é desche dant, veidel delbon dut desche se nia fossa mudà? Proà a dir ence perché. 15 L’UTON (Berto de la Diomira) Da n pez el sol l’é se n jit jù e l’aria é certa crua; de erbe zigolade ca e là l’é dut che fuma, come na gran rovina. De ste ghebe fite e basse giö semper me recorde el bonodor piajegol che m’é restà n tel cör: l’era l ‘dievelpai’ de nosce gran vendeme. Dal verdejin dei peces se descerneva valch aló olache lontan jiva a se perder l’ölge sote le crepe nude. Le macioline śale dei larejes superbi en tel calar la sera le me meteva ‘ntorn na gran malinconìa... 7. Analisa e comprenjion a. Chesta poejìa no é leèda a n schem de rimes e de versc valives. Co él pa l ritm? b. L tìtol l’é ‘L’uton’: che vijions de la natura aone pa te cheta poejìa? c. La malinconìa l’é l sentiment che dominea chesta poejìa: él n sentiment dolous? Troa fora tel test l’indicazion che te à fat responer. 8. Produzion a. Te la poejìa en generèl da spes la sajons dèsc n chèder de l’ènema. Dessema a ti compagnes proa a meter ensema, per vigni sajon, na lingia de sentimenc che les pel soscedèr, dijan ence perché. 16 DOI POEJÌES DE LUCIANO JELLICI DEL GARBER I più i sćiava la tera L bel I più i sćiava la tera zenza entraveder n grop de fior dò na salèa. I più i sćiava la tera. Bel a sto mondo, fat sù da la jent, tu n troe daperdut: ciastié, monumenc, ciantogn da le fate, ciase de rees. Nia alincontra giö stime più bel che nosce valade, cuna de monc, bechec de la tera, seda del ciel. I più i sćiava la tera demò, co la furia de na raìsc desmenteada. E i autres, i li sotera. A far dut chest tant, nesciugn à spanù na gocia de sanch. Luciano Jellici del Garber: Raìsc desmenteada; Grop Ladin da Moena 1. Analisa e comprenjion Luciano Jellici del Garber, da Moena, l’é segur l più modern anter i poec “classics” de Fascia, ence se si messajes da spes i é piutost ermetics (no te chisc doi tesć). De fat l se confrontea con tematiches atuèles e universèles, descheche se pel veder da chesta doi poejìes. a. Te la poejìa “I più i sćiava la tera” che segnificat èl pa l tìtol, dit endò trei outes tel test? b. Semper te chesta poejìa, che segnificat èl pa la metafora “na raìsc desmenteada”? c. Chi él pa i “autres”? d. Te la poejìa “L bel” co él pa portà dant l bel de “nosce valade”? Proà ence a spieghèr la metafores. e. Che él pa che desferenzia l bel del “mondo” e l bel de “nosce valade”? f. A lejer la poejìa “L bel”, pissède che l referiment al “bel de nosce valade” lee amò l poet al sentiment de encresciujum di poec del “Mal de ciasa”? g. Tinùltima proà a descorer anter de vos per entener colun che l’é l messaje complessif, dant de la pruma e dapò de la seconda poejìa; dapodò proà a veder colun che l’é l prinzip filosofich che lea ensema chisc doi tesć. 2. Produzion a. Proà voetres ades a scriver n pìcol test (poetich o en prosa) che rejone de na situazion de ingiustizia. 17 AMÒ DOI POEJÌES DE LUCIANO JELLICI DEL GARBER Dolor I ùltimes Asto mai proà a te somear na sćiala del dolor? L’é come delirar no tu as mai ruà de rejonar. Podon ben se conzeder l Segnoredio, no l costa nia e no l costa fadìa. E creseme dret, sche la vendeta, ne rua en tel cör, co l’estro de far, l’estro de dar. Desperar morir soldà viver enseghit. Da olà végnelo sto freit se son scuert dal sol? Luciano Jellici del Garber: Raìsc desmenteada; Grop Ladin da Moena 1. Analisa e comprenjion a. Te la poejìa “Dolor” vegn dit che del dolor “no tu as mai ruà de rejonar”. Che segnificat èl pa? b. Te la pìcola lingia de ejempies de dolor l’é ence “viver enseghit”. Co l’enténeste pa? c. Semper te chesta poejìa, che segnificat èl pa l’ùltima domana? Perché dourel pa l verb “scuert” l poet? d. A tie veder, co éla che la seconda poejìa à desche tìtol “I ùltimes”? e. Che interpretazion ge dèste pa a la paroles “Podon ben se conzeder l Segnoredìo”? f. Co peisseste pa che vae entenù che “l’estro de dar” rua tel cher “sche la vendeta”? g. Che sort de religiosità tróeste pa te la poejìa “I ùltimes”? 2. Produzion a. L poet domana: “Asto mai proà a te somear na sćiala del dolor?” Proon a l fèr, ma apede ge jonton ence na scèla de la legreza. 18 DOI POEJÌES DE VERONIKA ZANONER PICCOLJORI Skrosa de tarlish * Te sente sorèla ruada ke to es, su la ròsta vejin da mio pè. Ence kanke to ravace de kà e de là da la gran èga, te la vöa de te vegnir dò a veder el fon del mar e a pojar su l’or de autre tère, lejiere, te sente sorèla. Kòme kela tòva la vita mia se arjuma te’n gran de sabion ma amò en auter mingol de tarlish lujon e skaji sorèle sion kanke l’é verteade a serar i ölges, enlaoita deske te me’n jir volesse, kieta e serena. Gran de sabion * To ravaciave pazifika de tò vita, kanke to ère na skròsa lujenta de madrepèrla regolada, flinka to sghinzave anter onde verde de ega dejariada e jù to jive a reskiarar el mar più fon. Desegur su de autre ròste delà da la gran èga to as sostà. Pò, orlada de beket biank, enn’onda lingera e sibiosa deské i pensieres de l’òm ke se domana: saralo vera?, la te à sentà kigiò, pède jù mio korp. E te deskore, adès ke to es deventà gran de sabion, arjumà, ma listesh endorà e pazifikà. * Se à lascià la grafìa durèda da l’autora Veronika Zanoner Piccoljori: Leam ke rekonjonc; Grop Ladin da Moena 1. Analisa e comprenjion a. La cóncola te duta doi la poejìes l’é na metafora: de che pa? b. Ence l “gran de sabion”, che troon te duta doi la poejìes, l’é na metafora, de che pa? c. Te “Skrosa de tarlish” l’autora disc de se sentir “sorela” de la cóncola. Che vélela pa dir? d. ... “delà da la gran èga”, “autre tere”, “autre roste”: a che ne fèjel pa pissèr? e. Che vijion de la vita ne spórjela pa l’autora te chesta doi poejìes? 2. Produzion a. Chesta doi poejìes se rec su la fegura retorica de la metàfora. Scrivé vo ades n pìcol test che se poje su na metàfora. 19 NÌGOLE De Angela Chiocchetti, te: Fernando Brunel, Imprescions, Union di Ladins de Fascia Nìgole grije te n ciel brun che cor, che se ‘ngruma scarade da n vent freit. Aria de l’uton se sent, che se arvejina che fasc matear le prime föe sul salejà. Finisc l’istà per lasciar l post a la stagion di pensieres, fogn: föe tel vent che croda, se leva se cor dò. 1. Analisa e comprenjion a. b. c. d. L’é dò a ruèr l’uton: se l veit e se l sent, da che pa? L pronom relatif “che” a coluns elemenc se léel pa? E a che verbes él pa leà? Vegn dit che l’uton l’é la sajon di “pensieres, fogn”. Che vélel pa dir? Colun él pa l sentiment, o i sentimenc, che se pel troèr te chesta poejìa? 2. Produzion a. Da spes l’uton dai poec l’é durà desche metàfora del temp che l’é dò a fenir. Proa ence tu a troèr na sajon desche metàfora de chel che te sentes. 20 LA LUNA Stefen Dell’Antonio Monech Na luna co la luna, coscita l’era Aneta l dì che da tant la spetaa, chel dì che aesse segnà so vita e i recorc da mosciar a parenc e amisc e amò a zachèi, se dut aessa ratà. Vintecater egn toronec, bienc e rosc, n vis con doi massele da pom che recordaa dassen la luna canche la met l temp al bon. Demò che chel dì de bon no la vedea nia e da lontan la sentìa jà ruar tarluesc e temporai, chel dì da tant spetà. Duta not l’aea rutolà stroz per chi linzöi da spighet e fiores śai, zenza troar rechia te nia, pensieres e sognes se n crodaa tel vöit de n scur lonch e negher, pien demò de chiet o rumores lontegn. Epura l’aea spetà chel moment con gran gaissa fin da monela, canche la ge cherdea a le contìe e al bon ejit de orazion e comunion, la era passada sorì su per duc i sćialign che siöi egn ge aea metù dantfora e ades, dapò n trat de temp da moroja, dut ge parea enjegnà per l gran barech. Ge parea e no ge parea. Jubas endana valgugn jà ruaa te ciasa con gròstoi, fiores, guanc che saea da serà, canfora, fum. Na sort de festa spetada peaa via pian en valch maniera te chela ciasa, anter doi mondi che da chiar se palesaa e demò mosciaa grignores e pasc che aboncont secodìa scì parbuda, ma lasciaa daintvìa freit e malcontent apede a trìfena scorlenta che soscedaa enscinamai la osc, segn per la jent, de tant sentir e gaissa de partir. Aneta no la saea che far, sorì fosse stat esser utró ence se fosc no l’era l’ora giusta o no l’aesse sapù jir. Da aló a dotrei ore duta so vita fosse mudada e chel mond fat de mare, fradié, l velge desch e l per da sessanta, s’aessa serà dò so schena, per semper. O fosc no? No saralo stat magari demò la paura del nöf a la stremir, del mudament più fon che duc i dì laora te le ment de la jent e mena a crescer, a jir inavant e endò, su e ju, a se perder mile oite per se troar dapò, desvalives o no, de colp o mai più? Endana che la se regolaa pian, la pensaa con festide a l’utar fornì sù la dì inant con nàgherle e fior de sènta Ulgiana, a le toaie e i desć te portech, ai sonador, a chel che ge volea percheche dut ratasse delvers; la pensaa epura la sentìa dut chel desche mìngol dalonc, lontan, desche se fosse stat n fat de valgugn autres o valch che fosse suzedù n’autra dì, doman ... tel jir del temp. La se rendea cont de esser stata usada a pensar aldò del laor che la se enjegnaa a far: e canche se se fasc int a valch, se é leé a n órden che vencer no se pol te n moment o bele coscita, na sort de dover aldelà de dut, che l’é percheche l’é semper stat, l’é cresciù te noiautres col temp e col spazie che l s’à tot e che se a volù ge dar, l doer desche l re del sentir, prim e più gran dover, esser per cogner e donca padir e star mal, engiotir braus, mìngol morir. Coscita l’era senester per ela ge star dò a guanc, bigodign, ciuzé növes che no jìa e duta chela meja che se à dintorn te chi momenc e, daintvìa enveze, tegnir chiec chi vic e chi pensieres che duta not i l’aea tormentada. Cala Aneta se enjegnaelo po a aer la soramessa anter le doi, la sposa o la luna, l doer o l’esser? A man a man che la sentìa crescer l bordel e l pesticiar jubas, la vegnìa semper più zompa e, enceben che la mama e doi sorele le ge aidasse de bel a la fornir sù e la far bela, no la era bona de se veder, e soraldut de se sentir, a post. Dute chele sènte aneme aló entornvìa le pensaa desche semper che fosse l’agitazion e l’emozion a la far somear desche l’agnel l dì inant Pasca, enveze l’era demò paura e verità, l sentir junsom al stomech na osc che dijea “tu as falà e no to pos più te oitar endò”. Nince mez bicer de vin bianch biot no l la fajea renvegnir da la vera e oramai l’era prest ora de sortir da chela so cambra vejina e lontana, che te portech entant i era duc rué e i la spetaa bié algegres. Aessela cognù jir dò al dover o a so sentir, chela Luna co la luna de travers sotint n gran guant bianch che recordaa l dar del sol da mesodì? O aessela fat desche so mare e sove àmede e dute chele fémene da Moena che da temp, valente e chiete se aea endò fat int te valch da nöf e contente o no 21 s’aesse contà del temp e di popes apede sù n banco o te mesa piaza inant de jir a far da marena? Aneta se enjegnaa a far n gran barech: dò chel usc che per egn i l’aea vardada via dal mond e dal dover, se verjea en chela dì, te chi momenc, la Vita che l’aesse volù far. Chieta, vardan lontan envers Saturn e i anié de òr, chel vis de luna piena, la padìa e la spetaa: cinch menuc e dut fosse fenì, l temp cognea jir, e ela, e dut l rest, encontra a so dover, o a so sentir, n’autra oita, fin junsom. Stefen Dell’Antonio Monech: Mudazion, Storie ladine – Grop Ladin da Moena 1. Comprenjion A gropes de trei, dò aer let chest test, rejonà anter voetres e responé a chesta domanes: a. b. c. d. e. f. g. h. Che dì él pa per Aneta? Perché stèjela pa mèl Aneta? Chi che ge stèsc dintorn che peissei pa che sie la cajon de chest malstèr? De che él pa fat chel mond de Aneta che l’é dò a se serèr per semper? Che ge dajéel pa chest mond? Troà fora tel test duc i segnèi che se referesc a la noza. Co veidela pa Aneta la vita da sposa? Troà fora tel test i elemenc che se referesc a chest. La jent che é dò a ruèr che ge fèjela pa sentir a Aneta? Sposa e Luna l’é na cobia che la é semper en oposizion. Troà fora tel test i elemenc che se referesc a chesta doi condizions: Sposa Luna i. Dò aer empienì ite la tabela conscidrà se i elemenc e i pensieres che se referesc a la luna i é prezisc e concrec o no, e proà a pissèr perché. 2. Interpretazion La Luna ne lascia n finèl avert, schendir no vegn dit la dezijion de Aneta canche se orirà l’usc. Ampò l’autor someassa ne sporjer na vijion de malsegureza en cont del davegnir, tant che se tole una o l’autra strèda, ajache tant l’una che l’autra, se vivudes con coerenza, les se porta dò responsabilità. Semper a gropes de trei, proà a rejonèr en cont de chest e dapò scrivé na sumèda de l’éjit de voscia discuscion. Fajon dapò ensema na discuscion olache meton a confront la interpretazions che l’é vegnù fora ti gropes. 22 ... E L JÌA SCONÙ .? De Alberta Rossi, te: Tras n.6/1999 L’era valch da bel che saeva da sol e da ciel. L’era fort desché l fior da mont fresch desché l’aisciuda net desché la pruma fiocada gran desché la Marmolada. L’era fon desché l brun del mar douc desché l saùch, ciaut desché l sol de messal, da encantejem desché l’arcaboan. ... e l jìa sconù .? Amor che no é più! 1. Analisa e comprenjion a. La pruma trei strofes de la poejìa les scomenza co la fegura de l’anafora, coluna pa? E che temp verbal végnel pa durà? b. Che fegura retorica él pa te la doi quartines? Chiò somea che sie tocé duc i sensc, perché pa? c. Perché se domànela pa l’autora “... e l jìa sconù .?” d. Colun él pa l sentiment che vegn comunicà te chesta poejìa? e. Proa a troèr fora l sistem de la rimes, de la assonanzes e de la consonanzes, e vèrda se l’é bon de ge dèr forza al messaje de la poejìa. 23 DOI POEJÌES DE CLAUS SORAPERRA Èmenes Medaes Son doentà n zegainer stornaie in ebicait. Chierian mi spirit arbandonà jiré apede l chécen mi destin e chest percheche da vif é amà demò corpes formes e parbudes desmentian de amèr la èmenes. Soul te rencures tia medaes soul te pestolees tia naa soul sun n pisauch te spetes... Coscita la é stata che me é perdù. Da : Soraperaclaus : Olà este?, Union di Ladins de Fascia 1. Analisa e comprenjion A gropes, proà a dèr na interpretazion de chesta doi poejìes, ve didan con chesta domanes: Èmenes d. Te la poejìa “Èmenes” che vélei pa dir i prumes doi versc? e. Perché pa l poet à arbandonà so spìrit? f. Che chiérel pa l poet? Che vélel pa dir che so destin l’é chécen? g. A vosc veder l poet dèjel na soluzion? Medaes a. Te la poejìa “Medaes” vegn durà trei outes l’agetif “soul”: perché végnel pa sotrissà chest sentiment de solentum? b. Che sarèl pa la medaes che ge dèsc ence l tìtol a la poejìa? c. Che vélel pa dir “te pestolees tia naa”? d. Che spetarèl pa l personaje de chesta poejìa? e. Se cognoscede “L Ream di Fanes”, proà a fèr n confront anter l re de Fanes e l personaje de chesta poejìa. 2. Produzion a. Te chesta doi poejìes vegn palesà l dejorientament che vegn cà, màscima te la sozietà de anchecondì, dal ge jir dò a la “formes” e a la “parbudes”, se desmentian de valores desche chi de la “èmenes” o de la “naa”. Proà a n descorer anter de vo e a meter jù n pìcol test sun chest argoment. 24 TRASFERIMENT L’aea venù fora dut e zacan l podea se n jir da aló. No l’aea più nesciugn de cèsa da cogner se sentir tacà. Maria, oramai Mary, la era a mile e mile chilometres dalonc, delà dal mèr, a Cleveland, USA. Se la era amò aló: te chi diesc egn l’aea jà mudà trei oute, Albany, Buffalo, Cleveland. Semper mìngol più inant te l’alfabet e semper mìngol più en via e più dalonc. La ge scrivea a si père doi, fosc trei letres a l’an, te n lengaz semper più desmentià. La ge telefonèa da Nadèl, vèlch outa zenza abadèr trop a la desvalivanza de orarie. La gran ziviltà americhèna che fèsc a na vida che nia posse te leèr massa. Sia fémena era se n jita jà da trei egn, ma fosc l’era più giust dir che la era se n jita jà da cinch. No la era mai stata bona de se fèr na rejon de Tina, la mendra, se n jita ence ela, de desnef egn, te n azident, dessema a doi compagnes. No la reagìa più a nia. Si eies, dant scì vives da someèr doi pìcola eves che va da n fior a l’auter per tor dut l douc che les pel, i vardèa dret inant, cec, tel vet e l braus che ge era restà. Te ospedèl, sentèda sun so scagn apede fenestra, no la utèa nience l cef per vardèr fora o per veder chi che vegnìa ite da usc de cambra. Semper co la medema veièda, freida desche la giacia. E dapò, oramai desteneta te let, no la lascèa nience veder l moviment del piet jir sù e jù a tirèr l fià. Chel piet tant orgolious che canche i fajea l’amor someèa che l lo chiame te n gordeon de piajer. Oramai sfiorì, zenza più nia da dèr, freit ence el, color madreperla sot la ciameija botonèda mèl. Fin canche chela veièda fissa, dreta, l’à abù n ùltim, pìcol, tremor te l’ùltim jem. I amisc, l’aea fat a na vida da se fèr veder e sentir semper de manco, coscita ence ic aea tacà a l chierir semper de manco, enscin a no l chierir nia deldut. L trasferiment, domanà jà i doi egn, l ge era stat zacan conzedù. No l’era più tacà a nia, nia più l lo leèa. Demò l recort. N fil lonch cincantatrei egn. Tout fora da: TRAS – Tacà te n fil – 2000 25 1. Analisa e comprenjion Descoré te clas sun chest test; podede ve didèr col responer a chesta domanes: a. Chesta contìa se poja sun doi pians temporèi prinzipèi: chel de l’om che oramai l’é dò a se n jir e chel de sie recort. Tel temp del recort, proa a decerner i desvalives momenc. b. Da che pont de veduda éla pa scrita la contìa? c. “Maria, oramai Mary” la é dassen semper più dalonc: coluns éi pa i elemenc che ne testimoniea chest so esser tant dalonc da poder conscidrèr che so leam l’é perdù? d. Co aéela pa reagì la fémena a la mort de sia fia mendra? e. Coluna él pa stat la reazion de l’om a la mort de sia fémena? f. Perché èl pa chierì de arlontanèr ence si amich l’om? g. Che vélel pa dir per l’om se n jir da sia cèsa? h. La contìa scomenza col dir che l’om “no l’aea più nesciugn da se sentir tacà” e la fenesc dijan che “no l’era più tacà a nia”. Él vera? Da che sciàmpel pa? Él na soluzion? 2. Produzion a. Dò te aer didà co la discuscion te clas e co la respostes che ge aede dat a la domanes soravìa, proa a scriver n pìcol test de coment, ence con tia conscidrazions personèles. 26 POJÀ SUN SABION De Vigile Iori, te: Fernando Brunel, Imprescions, Union di Ladins de Fascia Ones vegn y va da chel lim junsom chiò sfiora i deic e deretorn. (dò chel lim l’é amò vèlch) Del gran vèlch doi tumia paroles de n lengaz amò no entenù jia coi deic e va. Pojà sun sabion te lejes l messaje. L’èga slizia ju per i deic. Doi goceletres l’é restà de n lengaz niamai cognosciù. 1. Analisa e comprenjion Per entener chest test se cogn fèr referiment a la ocajion te chela che l’é stat scrit. L’autor l’era su la spiagia de San Benedetto del Tronto e de chel temp su l’autra spona de l’Adriatich l’era la gran tragedia de la vera te la Bosnia, coi fac de “netijia etnica” ti confronc de chela che la Comunità Internazionèla amò no se moea. a. La ones somea voler comunichèr vèlch. Che pa? b. L messaje l’é te “n lengaz amò no entenù” e “niamai cognosciù”. Che vélel pa dir? c. “L’èga slizia ju per i deic”: che sensazion te dèjel pa chest pensier? d. L’é doi paroles che no l’é tel vocabolèr: colunes él pa, e perché végneles pa durèdes? e. Che sensazion te dèjel pa dut l test, e che peisseste che abie pa volù comunichèr l’autor? 27