Scarica l`opera in formato PDF
Transcript
Scarica l`opera in formato PDF
LMANACCO DELL A = AMIGLIA MENEGHIN A 1933-X I PER L'ANN O CASA EDITRICE CESCHINA - MILANO ALMANACC O DELL A FAMIGLIA MENEGHIN A (DELLA FEDERAZIONE PROVINCIALE FASCISTA DEGLI ENTI CULTURALI ) PER L'ANN O 1933-XI . . . . . . . . . . .. . .. E coi cceur, vemm a trov a I nost vecc, al mond de là ! G . VENTUR A CASA EDITRICE CESCHINA - MILAN O VIA GESÙ N . 23 " E1 zùccher filaa „ O gioia di bagài, zùccher filaa , a regordatt, te vedi in sui banchit t e gùsti odór de Féra e Carnevaa anca senza besogn de savoritt . Ma el sentov minga tucc quell bon odó r che raspa in gala? . . . I vedov nò i canèt t 'mè soldaritt in fila in sui banchètt? . . . Con cinqu quattrin scisciavom per di òr ! Ve p&r no de vedell quell'offellèe a revoltà in sul ciòd e a daggh carez z al tortion del zùccher? . . . — Come trèz z le trattava in sul fà d 'on perucchèe . Proppi compagn d ' on « coiffeur pour dames quand el palpa i cavèj, lù in d 'on moment : già dal fornèll el pignattin de ramm, el pirlàva i sò trèzz anmò sbrojent . Staven lì a guardall sui bastia n rosc de soldaa e servott e de fioeu , e in tra mezz alla folla — a fà 'I filòn — gh'era la ghigna d'on quaj borsiroeu . Lócch ne mancava mai in sulla Fér a e per quest certi volt ne capitav a vedè a filà — col zùccher che filàva — on portafoeuj in d ' ona man liggèra . . . GIORGIO BOLZA EL POLENTAT T Da un quadro di Giuseppe Pessina . Vedi la poesia di Carlo Baslini / /', 1///il'. n~IUI~~~~IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIillllllllllj(iìií G .b 'iíini'iir lllllllllllillllllll ~IIIIIIIiII IIIIHIIIIilllllillilllllllllllliIIII~ It IDOnL . ' II\ CUCI I\ Per aveggh la pas in c à (No gh'è dubbi che v' inganna ) Ecco chì cosa ghe và : Primm on bel mollin de grana , On risott, on triffoli n E adree on boccalin . LUIGI VILL A Sempre il medesimo e sempre diverso, il nostro almanacco, come il sole d i Orazio, se il paragone non è troppo superbo . Anche quest' anno noi vogliam o portare i nostri lettori in cucina, ma non ci ripetiamo . Il buon Gavirati h a pensato a fornir le liste delle vivande consigliate dalla nostra tradizione e da i gusti della nostra gente nelle feste più solenni dell'annata . Così ha aggiunt o nuove ricette a quelle dello scorso anno, e credo abbia reso un discreto servizi o alla moderna massaia meneghina, che, se si atterrà ai suoi saggi ed espert i consigli, potrà imbandire in ogni circostanza un buon pranzetto ambrosiano , sicura di non offendere le consuetudini culinarie trasmesseci dai nostri nonn i e bisnonni, che come ognun sa, fecero dei piaceri della tavola, oggetto d i speciali attenzioni . Guida del nostro cuoco, nel suddividere con sapienza l e specialità della gola tra le feste dell'anno, sono stati i seguenti versi del Rajberti . ed egli non poteva affidarsi a più sicuro maestro : El beli primm dì de l'ann già se comenz a A mangià la carsenza ; Se fa onor a San Bias col panatton : San Giusepp l'è vin dolz con i torte j : San Giorg, panera e lacc, e mascarpòn ; Pasqua le g'ha 'l cavrett a l'uso ebre.j E per differenzialla no se scappa De fa l ' insaiattina e i oeuv in ciappa ; Gh'è fina el dì di Mor t Che porta tempia e scisger per confort, E a la sira a compì l'indigestiò n — 143 — Gh ' è 'I rosari e i marron . Figurèv poeu 'l Nata l Che tra i Test l'è la festa principal ; Se sent fina trè mèss, e capiri i Che gh'è anca l'obbligh de mangia per trii . El men che sia l'è panattón, torrón , E rosoli e mostarda e pollinón ; E per la pittocaj a Luganeghitt, cazzoeula e gran vinaja. Auguro dunque ai nostri lettori un sano appetito, e venuta l'ora di mette r le gambe sotto la tavola per una lieta pacciada, la virtù di lasciar fuor dell a porta ogni pensiero ed ogni affanno, per gustare con tranquillità e serenit à quel che la brava massaia avrà loro ammanito . In considerazione poi, come dice il mio amico Luigi Villa, uno dei pi ù esperti ed apprezzati medici di Milano , Ch'el vin el faga maa El disen i dottor, Ma mi hoo constataa Che 'l beven anca lor ; io spero che sulle vostre tavole non appariranno mai nè acque minerali artificiali o naturali, nè vini di marche forestiere, nè spumanti di Francia, m a quij bon vinitt liger de la collina, che per il loro aspretto sapore il nostr o popolo, col suo grande poeta, chiama scabbi . Bevete dunqu e Fior de scabbi passant e salsa , e ricordatevi quest'altro aureo precetto del dottor Villa : A on bon Ambrosian, Ghe pò andò al coo 'l Champagne Ma on boccaa nostra n El ghe pò riò f à dagn . LUIGI MARIO CAPELL I I milanes de Milan gh'han i solennitaa che fan la pacciada, pacciada classica, e guaja a scantina. Ma i pacciad faa in cà hin poeu minga tanti che, appèna se slarga l'aria, el milanes, anca se l'è on sciòr, el taja la corda, el va foeura in-d i osterij, e sott aj toppi el scoeud tutt' i petitt che ghe pareggia l a stagion . Oh! desideri (adess che Milan l'è diventaa Stramilan) de la Melgasciada cont i so sparg, de la Brusada cont i maggiòster, de la Goeubba con la busecca , del Pilastrell cont el minestron frecc in la tazzina, de Morivion con i so mascarpon in giazz, de Monluè a Sempre pesce» col so savorin de palla! E m e fermi chì se de no finissi pù e fòo la figura de Geremia ! - 144 — GENNA R L'e el primm di de l'ann ! E, dopo la baldoria de San Silvèster, in-d i cà doe la tradizion l'è ming a tramontada, a la sera el disnà de famiglia el pò vess quest chì : On risottin cont i trifol ; On zampett cont el puré ; On rost de covin con i el crescion ; Carsenza, torron e sabajon ; Gorgonzoeula, mandaritt e frutta secca . EL RISOTT te l'hóo giù ditt l ' ann passaa come se fà a fall. EL ZAMPETT se te voeutt coeusel ben, fà in sta ntanera chì : mèttel l a sera prima in bagn in-d on recipient adattaa e, se l'è possibil, in l 'acqua correnta, dopo de avèll ben faa su in-d ona tela bianca e ligaa con la cordetta . Quand t'el fett coeus, fall buj adasi adasi, regolandes che on zampett de o n chilo el gh ' ha de coeus quattr 'ór, e cinqu se l'è pussee gross . Sta attent, che s e l'è eott tropp pocch o coni el foeuch tropp allegher, el perd la soa fragranza . Quand l'è cott tirel foeura de la pignatta, tìregh via la tela, scarna el broeu d e poeu torna a mèttegh denter el zampett e fall andà aneamò per ona mezz 'òr a cont el foeuch bassissini per tegnill cald fin'al inoment de mèttel in tavola ; e scrvi.ssel cont el puré, che la manera pussee svèlta de fall l'è questa chì : Fà lessà i pomm de terra e, quand hin coti, peli subit anca se te scotten i dit. Faj passà in-d cl schiscia-pacati, mèttegh del butter, sal e latt cald, pocc h per volta, fina tant che l'è a portada giusta de servili . EL SABAJON . A ogni róss d'oeuv ghe teiera duu cugiaritt de zuccher . Frolla ben ben cont cl frollin e, quand el comincia a diventà dur, che te fet t fadiga a rugall sù, slònghel cont on mezz guss de vin bianch e mezz de marsala per ogni oeuv, semper messedand a ogni guss che te mèttet denter . Dopo, picchel sul foeuch frollàndel semper fin quand el diventa ona seuma . Guai a lassall buj ! LA CARSENZA . Te le pareggia cl prestinee . Ona volta, quand nun sére m fioeu, la mattina del primm dì de l'ann, a nun bagaj che fasévern la Comunion , me daven come attestaa ona « ma<staa » che nun portàvem al noster prestinee , che, in cambi e per prèrni el me dava on carsenzin che l'era ona specie de past a margherita che se mangiava, poeu, a mezz dì . L' Epifania. Pastina in broeud ; Lingua salmistrada ; Spinazz con i ughett e pignoeu ; Rost de vitell cont el scionsgin ; Lattimel cont i cannon . LA LINGUA SALMISTRADA . — Te compret in-d on cervellee ona bell a lingua salmistrada e te la mèttet in bagn dent in l'acqua fresca per on quattr'òr, cambiàndeghela almen tre volt . Dopo te la mèttet in l' acqua fredda, te la fétt coeuss per tre òr e te la sèrvet coj spinazz. I SPINAll . — Van lavaa ben ben in tant ' acqua e per tanti volt per tiraggh via tutta la terra, poeu van cott a less . Dopo avèj ben spremuu mètti in-d on a — 145 — cazziroeula doe te gh'avarétt faa frig on tocchèll de buttér . Somènegh dente r ona brancadella de ughett e pignoeu, sal appèna appèna assee, e lassa coeu s minga tropp . FEBBRA R 3 Febbrar - S. Bias. Gh'è la tradizion de mangià a la mattina ona fetta de panatton de quel l miss de part el dì de Nettai . Diséven i noster vece che l'è per benedì la gola e salvalla di so malann per tutt l'ann. Difatti, la gola, le salva . . . ma per faggh f à aj bon milanes di alter pecca a de gola! M Al R Z St'ann, in-d i primm dì del mes, gh'emm el Carneval . E se tì te voeutt fà el to dover, al giovedì grass invida i amis a cà toa a mangiò i lacciaditt, ch e hin propi i tortèj nostran, che incoeu nissun se ricorda pù come se fa a faj. M a sont chì mì a insegnatt . I LACCIADITT . — Ciappa mezz chilo de farina bianca e impàstela ben ben, (doprand ona spatola de legn), cont acqua e latt e magari on para d ' oeuv . Mèttegh sal, assee, e sta attent che la pasta la sia un póo molla . Dopo, mètteg h denter di pomm tajaa a fettinn e làssela riposò on para dór. In-d el strut t sbrojent (incoeu droeuven anca l' oli) làssegh borlà denter sta pasta, con den t i pomm, a cuggiaa, e, quand sti boccon ti vedarétt ciappà la forma de tortèj e on beli color ross, tiri foeura e mètti su ona carta che ghe sorbissa on póo de vane . Van servii bej cald su on mantin con tanto zuccher, che allora se digerissen pussee ben . L'è quest chì, poeu, el mes (catta foeura el dì che te voeutt) per fà on a scappada al Ronchett di rann e fass pareggiò dal sur Luis on disnarell de qu i tai, ch' el podariss vèss, magari, anca quest chì : Risottin bianch coj crest de gall e tutta la batteria che ghe ven adree . Rann rostii cont magari insèma ona quaj coa de scampi, che ghe fa n minga mal. Rann in sguazzett, e, dopo el formagg, qui tai Bigné ch'el sa fà domò lù . I RANN IN SGUAllETT . — El sur Luis el dis che se dev fà inscì : Quand in la padella oli e butter hin ben rostii, sbàttegh denter i rann infarinaa e faj rostì . Slónghegh mezza staffa de vin bianch magher . Prepara a part ona gremolada de aj e erborinn e mètteghela denter gióntàndegh pian pian on póo de broeud fin quand hin cott. I rann, se t'el sétt no, viven in d e l'acqua ; e per faj negò ghe voeur el Barbera. L'è propi all'incontrari de cert i òmen . . . E de già che semm sul discórs, te insegnarò a fà anca el RISOTT DE RANN. — In-d el broeud de carna de manz, quand el bui, mèttegh denter per on para de minutt i rann a coeus . In-d ona cazziroeula f à — 146 — tosta el ris come per el risoti a la milanese, e . cioè, con butter e scigòla : slónghegh, poeu, a on cazzù per volta, el broeud ( quell indoe t'hee faa coeus denter i rann) e quand el ris l'è quasi coti . mèttegh denter i rann che t'avarett preparaa tostaa, con via i ossitt, in-d el bon Mieter . San Giusepp . In-d i cà che conserva i tradizion ambrosiana se mangia i tortèj e se be v el vin bianch dólz . Salti la rizetta perchè la gh'è giamò stampada in-d el noste r Almanacch dell'ann passaa . APRII . Venerdì Sant . Cusina de magher, anzi de oli . .ln-d i cà di bon ambrosian el dì di mor i avaran miss de part on póo de seisger che i droeuven el Venerdì Sant per fà l a minestra con tanti verdur (tutti qui de la s'agion) ma cotta con l ' oli in sta manera chì : ZUPPA DE OLI . — Te mèttet a moeu j di scìsger. el dì prima, come t ' hó o insegnaa de fà, l 'ann passaa, per el dì di mort . In-d ona pignatta te mètte t denter a frecc i scìsger, e, a feti, di tocchèj de carotol, sèler, ponun de terra e ona pestada de erborinn, on cuggiaa de salsa e acqua fina che la vanza su on quatter dirla . Poeu te ghe mèttet l'oli : e quest chì bisogna, per la quantitaa , che te se rànget cont el to bon sens : mèttegh sal e pvver e fa buj tuttcoss sbassand la fiamma e fà andà pian pian per quattr ' ór press'a pocch. Ricòrdes che bisogna mai ruga in la pignatta fina quand hin coti i scìsger, se de no te divénten croj, e te finirisset per damm la colpa a mì che ghe ne impòdi nagott . . . Servìssela cont di fett de pan e formagg grattaa . In-d i dì de màgher recordèmues del merluzz e di pessitt . EL MERLUZZ. — L'è mej comprali succ che già ammogliato, come dicev a el cartell del Peppin el cervelee. Tègnel poeu in l'acqua correnta per 2 .4 ór, e inscì te ghe tiret via tutt el salsa ch ' el gh'ha indos .s. Tàjel a tocchej de quatte r o cinqu dirla l'un, infarìnel coni la farina bianca e sbattei in-d ona padella do e ghe sia . de l'oli già sbrojent, e lassel coeus fin che l ' ha ciapaa on bel color d ' or. Tirel foeura e mèttel sul piatt dopo avell lassa scola ben ben . .Màngegh insemma ona bella fetta de polenta, e inscì te trovarett la forza de sopporta i cecident de toa mie . stuffa de vess stada in la spuzza tutta la mattina . I PESSITT . — Se invece del merluzz te voeutt mangià la pescheria, neo te gh ' hee-t, dopo de avè lavaa e sugaa i pessitt, che de infarinaj e faj coeus com e el merluzz . PASQUA . Dopo tanta penitenza l'è de giusta de rifass cont on bon disnarell . E chì ghe se scappa no, el disnà de Pasqua l'è quest e se pò no andaggh foeura : Minestrina de ris, erborinn e fideghitt de pollaster ; Oeuf in ciappa cont sal — 147 — e pever ; Cavrett a rost cont insalattina novella ; Dólz : la « colomba » cont i pignoeu ; Frutta e formagg . RIS E FIDEGHITT . — Ciappa fidegh, coeur e perdee de pollaster e, dopo de avej miss on moment in l'acqua sbrojenta, tridi ben cont la mezzaluna e mètti denter in-d on caldar indoe buj el broeud (e ch'el sia de quell bon!) làssej coeus on póo e poeu mèttegh denter el ris cont di erborinn tridaa . EL CAVRETT . — Cont oli e butter, vónc on beli tocch de cavrett e mètte l in-d ona cazziroeula cont denter di tocchej de butter, sal, erba savia e usmarin , e, a foeuch allegher, faggh ciappà el tost de tutt'i part . Dopo, mèttel in-d el forno e ogni tant bàgnel cont el so grass e làssegh ciappà on beli colorin d'or . Se te voeutt (però l'ha minga ordinaa el dottor), te pòdet all'ultim daggh on a sbroffadina de Marsala. San Giorg. Panera ; pan de mej e mascarpon cont su el zuccher . . . On bon stòmech per digerij e . .. ona poltrona comoda per el sognett . 1Z G L 'è el mes di sparg! Se al dì de 1 'Ascension te voeutt no andà a mangiaj g la Melgasciada o a la Cassina Brusada, perchè, magari, el pioeuv, còmpren o n beli pSo, porti a cò e pénsegh no, che l'è poeu minga tant di f ficil de f a j coeus , e desméntega no che la soa mort l'è cont i oeuf in cereghin . I SPARG . — Cérchen ona bella mazza de qui nostran ch'hin an ' mò i mej, netti giò ben de la terra, tàjegh via on tocchèli de gamba, Zighi in mazz con t ona cordetta, mètti in-d ona pignatta de acqua sbrojenta e salada sossènn, fasend in manera che i scimm rèsten foeura . Lassi coeus quell tant assee e minga de pù perchè se hin tropp cott diventen ona porcada . Prepara a part in-d o n padellin di oeuf rostii con del butter bon, ben cott ; in-d on alter del butter cott fina quand el fà la scuma, e dopo avè destenduu i sparg su on piatt , vòjegh sóra tutta sta bona roba con tanto formagg . Sta attent che i sparg sien bej succ e, se occór, sughi ben cont on pann . . . magari de bugada . Saggi, e dopo saggiati te cantarétt minga : « Spargi una mesta lagrima . . . » perchè te sarétt , invece, content de vess al mond . VITELL TONNÈ . — Se poeu, in Màg, te voeutt fà ona colazionetta sciccia , te pòdet fatt fà de la toa miee, insèma a tanti alter bej robb, el vitell tonné . Te insègni mì ona manera de f ali che te vegnarà foeura on piattin de fà gola a j sass . Compra on chilo de fesa de vitell, e mèttela in fusion per dódes ór con t duu biccer de vin bianch magher, sèller, carotol e scigolla a tocch, on para d e stacchett de garofen, sal e pever . Stb tocch de carna, appena foeura del bagn , t' el fett denter in-d on pezzoeu e t'el fett coeus pian pian in-d el so fond pe r on para d'ór . Làssel diventà frecc in-d el so broeud, tirel foeura de la pezza , tàjel a fett suttil che te distendarett in-d on piatt e quàttel cont ona salsett a fada inscì : Fà passà in-d on sedazz duu etti de panscètta de ton, tre inciod e duu ros s — 148 — d'oeuf cott. Tàcchegh là mezz biccer de oli, on sugh de limon ; on cuggiaa de asee, e sbatt fin che la salsa la diventa bianca . Se fa bisogn, mèttegh anca on quaj cuggiaa del so broeud e ona bella presa de capper . Prepara tuttcoss la sera prima. Stò piatt chì el gh'ha el di f ett ch' el la tra per aria tutt'i cimiteri perchè . . . el fà risuscita i mort . Domenica, 4 Pentecoste . ~T1 U ~T 1r L'è l'epoca di verdur, e ona lista de pitanz la podariss vess questa chì : Minestra de ris cont pòntinn de sparg ; Rann rostii ; Erbion alla Calegari ; Cost lacciaa ; Polpetton de panscètta ripièna. . . ; Maggióster condii con zucche r e bon Barbera . MINESTRA DE RIS E SPARGITT . — Quand el broeud l'è sbrojent , sbatt denter in la pignatta i pónt de sparg e lassi coeus on quart d ' ora prim a de buttaggh dent el ris insèmut a ona pestada de erborinn . On póo prima de tir a già el caldar del foeuch mèttegh on tocchellin de butter : serv con parmigiano . ERBION ALLA CALEGARI . — Ciappa ona pignatta de terra e faggh rost ì denter del butter cont on póo de scigolla, e, quand questa l'avarà ciappaa e l color d'or, sbattela via . Faggh pioeuv denter in-d el butter ona presa de farin a bianca, rugand polito, e quand l'è tostada gi .integh i erbion che t ' avarett già sbrojaa . Mèttegh sal e pever e faj salta per on cinqu minutt fin quand hin suga a su ; e allora, denter ona bella tazza de broeud bon, ben cald, e lassa buj pia n pian . A mezza cottura mèttegh denter duu mazz de lattuga tajada a tocch e lassa finì de coeus pian pian . COST LACCIAA . — Nètta on chilo de cost tirandegh via i foeuj verd, (l a mia miee, che l'è taccada all'interess come tutt'i donn, quand i foeuj verd hin bej fresch i e sbatt minga via ma i e fa coeus come i spinazz cont el butter . A nun me piasen tanto) la pellesina e i filament . Tàjej a tocch de quatter dida , lavi e metti a coeus a less in l 'acqua sbrojenta e poeu tiri foeura minga trop p cott, faj scola e sughi su ona pezza de bugada . In-d ona cazziroeula fa dislengu à on beli tocch de butter cont duu cuggiaa de farina bianca, sal e pever, e, prima che la farina la diventa rossa, tàcchegh là on pòo per volta duu biccer de lat t sbrojent e, semper rugand su, lassa che tutt diventa beli spess e ch'el perda e l savèr de la farina . Mèttegh denter allora i cost e lassa buj on póo in la soa bagnetta prima de servij . IAIT.J AG-OS'I'-4E'I" I`EMBER-O7" I`OBE R I miee van in campagna e i tnarì van a l ' osteria a mangia tutt ' i porcad ch e on ost come se dev el sè pareggia . A Ferragost se mangia l'aneda : e hin questi i mes di bon piatt de fòng fresch . -. 149 — L'ANEDA A ROST . — Quand te l'hee-t ben nettada, sàlela allegramen t denter e foeura e mèttela in-d ona cazziroeula cont duu biccer d ' acqua e bott lì . Càscela in-d el forno e làsseghela denter per quattr 'òr o lì adree . Dopo, su on a bella fiamma allegra, e quand l' acqua l'è svaporada, faggh ciappà on beli colorin d'or, e, specialment se l'è selvàdega, sbròffela cont on beli biccerin de grapp a che te lassarétt svapora anca lee prima de servì in tavola . I FONG . — Hin el piatt pusse savorii e pussee igienico, anca per qu i che so f f ren, come disen i dottor, l'uricemia . La soa mort l'è fai tri f olaa cont ci latt, come v' ho insegnaa in de l'almanacch de l'ann passaa . Se pò però mangia i anca fritt. E la ricetta l'è questa . Compra di fòng cont la cappella bella gran da : destàcchegh i gamb, che te doprarétt per ei risott . Ciappa i cappell, rasp i cont el cortell, e poeu freghi cont on mantin (senza lavaj, me racomandi) in ma nera che ghe sia pù nanca on ciccin de terra . Taja i cappell tropp gross in du u per travers, e daggh ona bella impanarla come se fudessen di cotelett a la milanesa : fai frig in-d el butter, fin che han ciappaa on bel color d ' or, poeu servi in tavola bej caid cont ona sbroffadina de limon . NOVE M13 EI ? EI Dì di Mort. E chì, dopo avè miss a post el stòmech cont on beli purgantin, te gh ' hee-t l'infilada di pacciad. Zuppa de scisger ; Tempia con peveronitt besient ; Granon lodesan per toe u via l ' ónt ; Dolz : oss de mort. Quel mes chì el va ben per fa la polentada cont i lòdol. Tutti i dì hin bon . I LODOL. — Quand ti hee-t ben nettaa, mèttegh a ogni vuna in-d el panscin on tocchèll de lard pòcciaa in-d el sal, ona niscioeula de butter e ona foeuja de erba savia . Infili a do a do su on stècch metténdegh in tra mezz a vuna e all'altra ona foeuja de erba savia e ona fettina de panscètta de lard e mètti in-d ona pignatta de terra con denter fett de lard e panscètta, butter in abbondanza e di alter bocconitt de lard . Panscètta, butter e foeuj d'erba savia mètteghi d e s'ara insèma al sal e poeu mètt al foeuch a coeus cont su el coverc e cont l a fiamma molto bassa fin quand hin quasi cott ; régolegh anca el sal. All'ulti m daggh sotta ona bella fiammada allegra in manera che ciàppen el so beli colar . Sèrvi con la soa ',Ciccia su di croston de polenta rostida o anca con polenta moresina . Se poeu te mancass i lòdol . . . mai stremiss! El rimedi el gh'è semper : t e fétt i USEJ SCAPPAA . — Tàja a fett del fidegh de vitell . Infila sti fettin s u on stecch, metténdegh tra vuna e l'altra di fettinn de lard e foeuj de erba .savia . Destendi ben sul fond d'ona pignatta de terra con tanto butter, fettinn de pan scatta de lard e di alter foeuj de erba savia . Sali ben ben e f a j frig fina quand han ciappaa on beli colorin d'or e l'odor de usej .. . ancaben che sien scappaa. --- 150 — Sant Ambroeus . DICEMBE R Disnaron alla gloria del noster Sant Protettór : Lasagn in broeud ; Branzin in bianch cont la majonnesa ; Fasan cont el scionsgin ; Torta de nós ; Frutta e formagg. BRANZIN IN BIANCH . — Ben nettaa e lavaa, mètt el branzin in la pessér a cont assee acqua per quattall . Vójegh dent mezz bitter de asce, ona scigola e ona caròtola a fett, ona gamba de sèller, on ciccinin de erborinn, on para d e f oeu j de laór, on li mon senza scorza tajaa a fett, sal, e on qua j granin de pever . Fà buj minga tropp fort fina a giusta cottura . Se te voeutt capì quand l 'è cott , sta attent che da j oeucc ghe vegnarà f oeura do ballettinn bianch . Mèttel allora su on piatt cont on contorno de pomm-de-terra a less e sèrvel con SALSA MAJONNESA . — Sbatt fort duu ross d'oeuf in-d ona tazzina menand semper de l' istessa part : dopo, làssegh andà giò l' oli a g&tt seguitand a sbatt fina quand la salsa l'è diventala bella dura, e allora gióntegh del sugh d e limon . (sbatt semper) on póo de sal e pever, e la salsa l'è pronta . FASAN . — Svojaa di interior on fasan ch' el sia rivaa al ponto giust d e frolladura, bisogna stacchettall pussee che se pò cont del lard in tutt'i par t carnòs, e in-d el voeuj del venter mèttegh butter, sal, erba savia, usmarin, el so fidigh e el so coeur e, dopo de avell salaa anca de foeura, faggh in gir di fettinn de lard tajaa suttil . Lìghel su con della cordetta e mèttel in-d ona cazziroeul a cont butter, possibilment in-d el forno . Fà coeus pian pian per do o tre ór a segonda dell'e individuo » e, prima de servili, su ona bella fiamma viva fagg h ciappà on beli colorin róss, dàndegh ona bona sbro f f adina de Marsala . El se serv cont sotta di fett de pan fritt e bagnaa cont la soa bagna che l' ha lassaa giò in la cazziroeula . Ona volta el se metteva in tavola guarnii de la soa testa e d i so penn de la cova, adess se po' servili come on miserabil picca-in-terra qualónque, visto che tanti re han dovuu mett giò la corona anca lór . .. TORTA DE NOS. — Voj! questa chì sì che l'è bona! Me l'ha insegnad a la zia Teresa che l'era la sorella de la mamma della mia nonna . Sbatt vott róss d'oeuf cont 135 gramm de zuccher, f à monta i ciar e mis 'c i cont i róss. Tàcchegh là 300 gramm de nós (pesca cont el guss) tridaa fin fi n con la mezzaluna e mis'ci ben ben cont i oeuf, ma con delicatezza . Yoja denter tutt in-d ona tortera vongiuda de butter e mèttela in-d el forno per ona mezz' ora, press' a pocch . Bisogna servilla fredda e inzipriada cont zuccher de vaniglia o, mej an' mò, quattada de lattimel. La Vigilia. Alla mezza nott se mangia i lumach . La manera pussee bona, per mi, l ' è de faj trifolaa . (La ricetta la gh'è in-d el noster Almanacch dell 'ann passaa) . NATAL . L'è rivaa el Bambin . L 'è vegnuu giò de la cappa del camin e l'ha mis s denter in de la scarpetta di fiolitt ciccolattitt, torron e mandaritt e lì taccaa i -- 151 — bej belee ; e, la sera, in gir a la gran tavolada, tutti paccen i goloserij che l a resgióra l' ha preparaa : Ravioeu in broeud ; Manz, cappon a less e mostarda ; Pollin a rost cont el pien de pomm, brugn e marron ; Formagg ; Panatton e torron ; Frutta secca e mandaritt. Quand poeu avarii paciottaa tutt quel che g'hè in sta lista, legii sta poesia , e se ve ven minga i gótton, l ' è segn che gh' avii minga de sentiment. El disna' de Natal . Cont ona fett a De f oà gr à Che de staffett a ghe fa al disna ; Cont i stracchitt , Cont el granon, (Cribbi e bof fit t Ch' el va benon, Cont i ravioeu , Cont el zampett, Cont i pignoe u Mis'ciaa ai ughett Per nó vegh racco l In di famili , Fà tasè i ciaccol , Vinc i pontili) ; In di spinazz Che ghe va sotta ; Coi bei fettazz Che fuma e scott a Col stra f orzi n Di mascarpo n Coi pint de vi n Con giò i buscion, Del less de manz (Coppa leccarda) ; Col vas denanz De la mostarda ; Ven che i oggit t Me se fan picco l Come i lumit t De certi vicol, Cont el pollin, Col panatton, Co j mandarin, Cont el torron ; Sgonfi comè , Coi pommej ross, Ven de so pè De svojà el goss E vosà «Viva Viva la piva , Viva el Nata! , L 'è Carneval! » GIUSEPPE CASTELLI (El cast Giusepp ) San Steven . L'è el rebattin . Se god i vanzaùsc del dì prima e se troeuven savorii. El 27 de Dicember. L ' è la conclusion!! Oli de ricin (e quest chi te le dà el Speziee senza la mi a ricetta) e se se mètt in forma per la nott de S . Silvester e per torna de cap p in-d el 1934 a fa l' istess, anzi mej ; roba che la « FAMIGLIA MENEGHINA » la ghe augura de coeur aj bej sciorinn e aj bravi scióri che légen sto almanacch . RICCARDO GAVIR4T I — 152 —