america - Scuola Ladina di Fassa

Transcript

america - Scuola Ladina di Fassa
AMERICA
Spersa
42.056.451 kmq
Popolazion
856.800.000 sentadins
Stac indipendenc
35
Stat con più sentadins
USA (293.655.000)
Stat con manco sentadins
Saint Kitts e Nevis (47.000)
Stat più gran
Canada (9.984.670 kmq)
Stat più pìcol
Saint Vincent (389 kmq)
Mont più aut
Aconcagua (6.960 m)
Ruf più lonch
Ruf de la Amazones (6.516 km)
L TERITORIE
L’America l’é n continent n muie gran che, da nord a
sud, l va béleche da n pol a l’auter. L’é spartì te doi
gran pèrts: l’America setentrionèla e l’America
meridionèla, leèdes ensema da na sotila striscia de
tera con dintorn arzipelaghes e ìsoles, l’America
zentrèla. L’Ozean Atlantich a est e l’Ozean Pazifich
a ovest spartesc chest continent dai etres.
Te la pèrt ozidentèla l’é de gran cedenes de monc: a
nord i monc de l’Alaska, la Sierra Nevada, la
Sierra Madre e la Rocky Mountains, enveze a
sud l’é la longia Cordiliera de la Andes.
Te la pèrt zentrèla l’é de gran pianures passèdes
fora da de gregn ruves: a nord l MississippiMissouri, a sud l Ruf de la Amazones, l’Orinoco
Salto Angel, tel Venezuela
e l Paranà.
Te la pèrt orientèla, enveze, l’é monc no n muie auc: a nord i Apalachi e a sud i
sompians de la Guiana, del Brasil e l Mato Grosso.
Gran Canyon, ti USA
L’America zentrèla l’é n lonch istm, strent e soraldut da monc con forestes e n muie
de vulcans. A est l’é l Mèr di Caraibes olache l’é i arzipelaghes de la ìsoles de la
Antiles.
Ajache chest continent l’é n muie lonch da nord a sud, l’é n muie de temprames
desvalives: da chi più freic di raions del nord e del sud, desche la Patagonia, se
passa al clima temprà continentèl de gran pèrt del Nordamerica, per ruèr al clima
tropical de l’America zentrèla e al clima equatorièl de l’Amazonia. L’é ence raions con
n clima mediteran, desche la costes de la California su l’Ozean Pazifich, e raions con n
clima èrs, desche l desert de Acatama tel
Cile del nord.
L’America à ambienc naturèi de gran
emportanza per l geosistem de la Tera,
desche la gran foresta de l’Amazonia e la
gran forestes de èlbres da dascia del
Canada. L’é ence paesajes maraveousc,
desche i canyon del Colorado e de l’Arizona
(de gran sfessures ciavèdes dai ruves), i
gregn pisciadoes del Salto Angel tel
Venezuela (972 m, i più auc del mond) e de
l’Iguacu, i gregn giacees de la Groenlandia,
la gran praarìes de la Pampa argentina, i
L ruf Ohio rua ite tel Mississippi
gregn leghes sul confin anter USA e Canada,
la èghes maraveouses del Mèr di Caraibes.
L’Amazonia
L’Amazonia l’é na foresta equatorièla tel
Sudamerica con na spersa de passa 7
milions de kmq. Per l 65% la é tel teritorie
del Brasil, ma la se slèria fora ence te
Colombia, Perù, Venezuela, Ecuador, Bolivia,
Guyana, Suriname e Guyana Franzousa.
Te na relazion scrita dal capelan de la
spedizion de Gaspar de Carvajal dai 22 de
oril del 1542 se conta che i spagnoi aea
scontrà na tribù de fémenes verieres che aea
per reìna Conorì. Francisco de Orellana ge à dat inom Ruf de la Amazones, ajache
chela fémenes verieres ge recordèa la Amazones descrites te la mitologìa greca da
Erodoto e Diodoro Siculo.
L’é na foresta dassen rica de sorts desvalives de fauna e de flora, con na
biodesvalivanza zis emportanta: l’é entorn 2,5 milions de sorts de insec, 3.000 sorts
de pesc, 1.294 sorts de ucìe, 427 sorts de
mamiferes, 427 sorts de anfibies, 378 sorts
de rétils e amàncol 40.000 sorts de piantes.
Più che n quint de chesta foresta l’é stat
desbosćià e dut l’ecosistem l’é en perìcol.
L’Amazonia l’é n gran polmon per la Tera,
ajache sia foresta consuma gran cantitèdes
de anidride carbonica e la produsc ossìgen.
Smendrèr semper de più chest polmon pel
portèr dans per dut l pianet.
Amò apede se ge tol l teritorie e sie sistem
de vita a la popolazions indigenes che vif
amò laìte a na vida tradizionèla, fajan morir
fora cultures de gran valuta.
Ejercizies
1. Te chesta chèrta del continent american segna ite:
Monc de l’Alaska, Rocky Mountains, Sierra Nevada, Cordiliera de la Andes,
Sierra Madre, Amazonia, Mississippi, Appalachi, ruf de Sèn Lorenz, ruf
Paranà, ruf Orinoco, Mato Gros, Ruf de la Amazones, Mèr di Caraibes, Golf del
Messich, Ozean Atlantich, Ozean Pazifich
2. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret (D) o falà (F); se l
pensier l’é falà, scrìvelo endodanef a na vida dreta:
1. La Rocky Mountains les va da l’Alaska fin tel Messich.
O D
O F
2. L Golf del Messich l’é serà ite da l’ìsola de Cuba, da la Florida e da O D
la penìsola de la California.
O F
................................................................................................
................................................................................................
3. La Cordiliera de la Andes la é tel Nordamerica.
O D
O F
O D
O F
O D
O F
O D
O F
O D
O F
O D
O F
O D
O F
O D
O F
................................................................................................
4. I monc Apalachi i é te l’America zentrèla.
................................................................................................
5. L ruf Paranà l’é te l’America del Sud.
................................................................................................
6. Giamaica l’é una de la ìsoles de la Antiles.
................................................................................................
7. L Mississippi l’é n gran ruf de l’America del Sud.
...............................................................................................
8. Te l’Amazonia l’é n clima equatorièl.
...............................................................................................
9. L lech Michigan l’é sul confin anter USA e Messich.
...............................................................................................
10. L sompian del Mato Grosso l’é tel Canada.
...............................................................................................
LA STORIA
I prumes sentadins “americhegn” i é rué da l’Asia tras la Strenta de Bering, che
enlouta la era giacèda, acà 40.000 egn e i se à sparpagnà fora sun dut l continent
american con ziviltèdes che te n muie de caji no à
mai abù contac anter eles per sécoi.
I Inuit se à logà jù ti freic raions artics, enveze la
etnìes de ciaciadores, pèstres e bachegn, chi che
cognoscion desche “pel-chécena” (pellerossa per
talian), i se à sparpagnà fora te la gran pianures
del Nordamerica. Tel Messich e te l’America
zentrèla se à formà la ziviltèdes di Azteches, di
Maya e di Tolteches. Sui monc de la Andes,
enveze, se à formà la ziviltà di Incas.
I prumes europeans a ruèr te l’America l’é stat i
Vilaje inuit a la fin del Cincent
Vichinghes entorn l X sécol, ma no i à colonisà i
teritories n muie freic e dalonc olache i era rué.
Demò dò che Cristoforo Colombo, del 1942, l’é ruà
te la ìsoles de la Antiles, i europeans à scomenzà a
se fèr sora sun chest continent. Ingleisc, franzousc e
olandeisc i à colonisà l’America del nord e vèlch pèrt
di Caraibes, enveze spagnoi e portogheisc l’America
zentrèla e meridionèla. Coscita, col dessatament de
la popolazions e de la ziviltèdes da dant, se à formà
doi
Americhes
desvalives:
chela
ingleisa tel nord e
Pel-chécena te la praarìes
chela
latina
tel
zenter e tel sud del continent.
L’America ingleisa del nord la é stata colonisèda da
families de bachegn e artejegn e da comunitèdes
religiouses che sciampèa da la persecuzion te
l’Europa; les à sapù sfrutèr la bona condizions
ambientèles e svilupèr ativitèdes economiches
percacentes. Jà tel Setcent l’America del nord aea na
Tempie maya a Chichen Itza
bona economìa agricola e comerzièla e a la fin de
l’Otcent n sistem industrièl e capitalistich modern.
Alincontra, te l’America latina i spagnoi e i
portogheisc i à portà inant n sistem de sfrutament de
la ressorses naturèles fin al scomenz de l’Otcent. L
poder economich l’era te la mans de pec patrons de
gregn terens e de minieres, che sfrutèa i terens per
la
coltivazions
de
piantajon
destinèdes
a
l’esportazion, con n gran dan per l’agricoltura de
soravivenza de la popolazions del post.
Del 1776 l’é nasciù te l’America del nord n stat
Machu Picchu tel Perù
indipendent, i USA, che aea a fondament prinzipies
de ledeza politica e zivila. Te l’America latina se à arjont l’indipendenza demò del
1820, ma dò de chesta l’é stat veres anter i desvalives stac e del Nefcent l’é stat
ditatures militères. I Stac Unii se n’à emprevalù de chesta deboleza de l’America latina
e jà da l’Otcent i à abù la soramessa sun dut l continent.
LA POPOLAZION
Dant che ruasse i europeans, l’America l’era n continent con pecia jent, con ziviltèdes
indigenes de gran emportanza, soraldut tel zenter e tel sud del continent. Dò l 1942,
però, la violenzes di neves rué e l se sparpagnèr fora de epidemìes à portà al morir
fora de na gran pèrt de la popolazion del post e de sia ziviltèdes.
A peèr via dal Cincent te chest
continent se à enciasà semper de più
colons che ruèa da l’Europa e n muie
de africhegn i é stac porté chiò
desche schiaves. Dapò, anter la fin de
l’Otcent e l scomenz del Nefcent l’é
stat n’autra gran migrazion che à
portà chiò entorn 60 milions de
europeans (ingleisc, todesc, taliegn,
spagnoi, rusc).
Duc chisc evenc à portà a la
formazion de doi gregn raions
culturèi: l’America ingleisa, che tol
ite Canada e Stac Unii, e l’America
latina, che tol ite l Messich, l’America
zentrèla e l’America meridionèla. Te
Jent te na strèda de New York
la pruma à abù la soramessa l lengaz
e la cultura ingleisa e te la seconda l lengaz e la cultura di colonisadores spagnoi e
portogheisc.
La maoranza de la popolazion la é de
bienc de orìgin europeèna, con
vindedò
neigres
de
naa
afroamerichèna. Te l’America ingleisa
la popolazions indigenes les é oramai
na pìcola mendranza, enveze te
l’America latina n’é de più e te cerc
stac, desche la Bolivia e l Perù, l’é la
maoranza de la popolazion. Te
l’America latina, col temp, l’é stat
desvalives mescedoc de jent, che à
portà a la prejenza de n muie de
metices (descendenc da l’union
anter
europeans
e
indigenes
americhegn), mulac (descendenc da
l’union
anter
europeans
e
afroamerichegn)
e
zambos
Bec te na favela de Rio de Janeiro
(descendenc
da
l’union
anter
indigenes americhegn e afroamerichegn).
L continent anchecondì l’à passa 885 milions de sentadins, anter chisc 530 te
l’America latina e 325 te l’America ingleisa. Te l’America latina la popolazion cresc n
muie de più che te chela ingleisa. Te dut l continent la densità media la é bassa
(entorn 20 sentadins per kmq), percheche l’é raions de zità con n muie de jent,
desche su la costes, entorn ai Gregn Leghes te l’America del Nord, sui sompians de
l’America zentrèla e meridionèla, ma l’é ence de gregn raions béleche deldut zenza
popolazion, desche l nord del Canada, l’Alaska, l’Amazonia e la Patagonia.
La desvalivanza te la condizions de vita la é n
muie grana: te l’America ingleisa l’é na speranza
de vita de diesc egn più longia che te chela latina,
olache l’é amò situazions de gran meseria. A cajon
de la meseria vigni an milions de sentadins de
l’America latina emigra envers l’America del Nord
e ence te l’Europa.
Fémenes de naa inca tel Perù
L melting pot
Te l’America del Nord, e soraldut ti Stac Unii, l’é stat na
gran imigrazion de jent da dut l mond che à portà al
mescedament de etnìes n muie desvalives e a la formazion
de na sozietà caraterisèda dal melting pot (che vel dir
contegnidor olache se cola e se mesceida metèi
desvalives). Ence se l’à tout sù na sort de vita ingleisa, la
sozietà di Stac Unii ge à lascià lèrga a la cultures desvalives
di imigré. Chest esser averc ti confronc de la desvalivanzes
L’ideèl del melting pot
etniches l’é testimonià ence dal fat che la scoles statèles
sporc na istruzion te doi lengac (vegn ensegnà più che 80
idiomes apede a l’ingleis) e che te n muie de zitèdes l’é televijions olache vegn rejonà
spagnol, cineis, talian, corean.
Ampò, l’é amò n muie de desferenzes sozio-economiches leèdes a l’orìgin etnica de la
jent, a sia religion e ai tempes de canche la é ruèda. Sunsom a la piramida sozièla l’é i
descendenc di prumes colonisadores: i bienc protestanc ingleisc, dapò vegn i
protestanc todesc. Dò de chisc vegn i catolics irlandeisc e chi taliegn. Junsom a la
piramida l’é i coloured: i latins-americhegn, i asiatics, i neigres e i indians.
Che ge va contra al melting pot l’é ence l’usanza de aer ciantons de la zitèdes olache
vif demò una etnìa (Little Italy, Chinatown, Little Odessa, Little Saigon), de stèr con
amisc e de se maridèr con jent del valif grop etnich.
La situazion de na gran pèrt de la popolazion
neigra la é amò dassen ria: te n muie de la zitèdes
più granes l’é ghec olache stèsc milions de neigres,
zenza servijes sozièi, olache l’é dejocupazion,
meseria, droga e violenza.
Ence i latinos (de orìgin messicana, cubana,
portoricana) i vif te condizions de spartijon ti
barrios, ciantons te la periferìes de la zitèdes.
I indiegn de America l’é da egn che i domana de
esser recognosciui desche na nazion indipendenta e
no desche na mendranza etnica; i vif te condizions
dassen da meseria, spartii te 150 tribù te resserves
Indiegn americhegn te na resserva
te lesc olache segur no l’é sorì viver.
LA CULTURA
Te l’America ingleisa l lengaz più rejonà l’é l’ingleis. Te cerc raions del Canada vegn
rejonà l franzous, ma ence l spagnol l’é dò a se smaorèr de gra ai tropes imigré latinamerichegn. La mendranzes indigenes rejona amò si lengac, desche l’inuit, l sioux, l
navajo e l’hopi.
Te l’America latina i lengac de maoranza l’é chi
di colonisadores, soraldut l spagnol, l più rejonà,
e l portogheis tel Brasil. L’olandeis, l’ingleis e l
franzous, enveze, i é rejoné tel raion caraìbich e te
la Guyanes. Anter i descendenc di schiaves
neigres vegn rejonà ence idiomes creoles, n
mescedoz de lengac europeans e dialec africhegn.
Vegn ence rejonà lengac de la popolazions
indigenes, desche l quechua te la Andes, l guarani
tel Brasil e l caribe te la Antiles.
Te l’America ingleisa l’é n muie de religions,
aldò de la ledeza de cult che l’era jà da la fin del
Setcent. La religions cristiènes l’é cheles con più
fidei, a
peèr via da cheles protestantes (più che
70), portèdes dai colonisadores ingleisc. N
muie de fidei à ence la Gejia catolica e, a n
livel mender, chela ortodossa. Dapò l’é n
muie de mendranzes religiouses (ebraica,
budista, induìsta, shintoìsta) ruèdes co la
migrazions da la desvaliva pèrts del mond.
A chestes se jonta ite ence religions
nasciudes tel passà tel Nordamerica,
desche i Mormons, i Amish, i Testamonesc
de Geova. Più davejin tel temp l’é nasciù
ence de neva religions, desche Scientology
e New Age. Anter i afroamerichegn l’é dò a
Familia de Amish
se sparpagnèr fora ence la religion
islamica. La maoranza de la popolazions
indigenes ge va dò amò a culc animisć.
Te l’America latina la religion con più fidei
l’é chela catolica, ence chesta portèda dai
colonisadores. Ampò l’é dò a crescer ence la
Gejies protestantes. Anter la mendranzes
neigres l’é ence religions sincretiches,
nasciudes
dal
mescedament
del
cristianeisem con credenzes africhènes,
desche per ejempie l candombé e la
macumba tel Brasil. Anter la popolazions
indigenes se ge va dò amò a culc animisć.
Mormons
Macumba tel Brasil
Ejercizies
1. Te chesta chèrta del continent american segna ite, aldò de la
indicazions, i pòpoi e la ziviltèdes:
I Inuit l’é ciaciadores e pesćiadores
che vif ti raions freic de l’Artich; te la
gran pianures del Nordamerica stajea i
pòpoi di Indiegn americhegn che
vivea de ciacia e del regoi di fruc de la
natura, anchecondì i cogn stèr te
resserves te lesc olache no l’é sorì
viver. Tel zenter del Messich l’era la
ziviltà di Azteches e te la penìsola del
Yucatan e tel zenter America l’era la
ziviltà di Maya. Te la Cordiliera de la
Andes l’era la ziviltà di Incas.
2. Semper te la chèrta soravìa, segna coluna che l’é l’America ingleisa e
l’America latina.
3. Te chesta trei fegures segna ite l numer de la definizion che ge
corespon:
1. I Inuit stajea
te cèses fates
sù de giacia.
2. I Azteches
aea n
calandèr
belebon
prezis.
3. Pachacutec l’é stat n gran emperador Incas.
4. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret (D) o falà (F); se l
pensier l’é falà, scrìvelo endodanef a na vida dreta:
1. La jent de pel neigra che stèsc te l’America la vegn cà dai
schiaves porté aló dai europeans.
O D
O F
O D
O F
O D
O F
O D
O F
O D
O F
O D
O F
................................................................................................
2. I metices l’é descendenc da l’union anter indigenes americhegn e
afroamerichegn.
................................................................................................
3. I zambos l’é descendenc da l’union anter europeans e
afroamerichegn.
................................................................................................
4. I mulac l’é descendenc da l’union anter europeans e indigenes
americhegn.
................................................................................................
5. L’é più popolazion te l’America latina che te chela ingleisa.
................................................................................................
6. Te l’America latina l’é na speranza de vita più longia che te
l’America ingleisa.
................................................................................................
5. Segna la resposta dreta:
Che lengaz végnel pa
Canada apede a l’ingleis?
O
O
O
Franzous
Spagnol
Portogheis
rejonà
tel Che lengaz
Brasil?
O
O
O
végnel
pa
rejonà
tel
Franzous
Talian
Portogheis
Coluna él pa la religion con più fidei te Coluna él pa la religion con più fidei te
l’America ingleisa?
l’America latina?
O
O
O
Protestanta
Catolica
Budista
O
O
O
Protestanta
Catolica
Mussulmèna
L’ECONOMÌA
Tel continent american l’é na gran desvalivanza
anter l Nord e l Sud.
Tel Nordamerica, dò l 1945, i Stac Unii l’é
doventà la maor potenza economica del mond,
col setor industrièl più inant a livel tecnologich
e co la Borsa de maor emportanza. L dolar l’é
la valuta de referiment tel comerz internazionèl
e la multinazionèles di Stac Unii controlea
gran pèrt de la produzions agricoles e
industrièles. Ence l Canada l’é anter la pruma
ot economìes più riches del mond. Del 1992
Auta tecnologia a Silicon Valley
USA, Canada e Messich i à sotscrit la cordanza
NAFTA (North America Free Trade Agreement, che vel dir Cordanza de scambie
ledech de l’America del Nord) per meter a jir n
raion de scambie ledech de la marcianzìes e per tor
jù i dac anter i stac. Chesta cordanza ge dèsc na
posizion de poder economich ai USA sun dut l
continent.
Alincontra, gran pèrt de l’America latina la é
pech svilupèda a livel economich e soraldut l’é na
gran desvalivanza te la spartijon de la
richeza: apede a pec super-riches l’é n grum de
purec. L’economìa se poja per na gran pèrt sul
sfrutament de la ressorses naturèles (minieres e
piantajons) e donca la ge va dò ai priesc de la
Piantajon de café tel Brasil
materies grejes sul marcià internazionèl. Te n muie
de caji la ressorses de la minieres e la gran piantajons les é sot l control de
multinazionèles forestes. L’é amò n muie en esser la gran proprietèdes e te tropes
stac l’é amò n’agricoltura de soravivenza.
Demò ti raions con n clima più temprà
l’arlevament de vaces contribuesc al svilup
economich. La industries les é conzentrèdes
te la gran zitèdes e da spes les é te la mans
de firmes europeènes e nordamerichènes.
Demò l Messich e l Brasil i à n sistem
economich più fort ti confronc di etres stac.
De gra al turism internazionèl l’é raions de
l’America zentrèla, soraldut te la ìsoles di
Caraibes, che à abù n bon svilup per l turism
da mèr.
Miniera de Cerro del Pasco, tel Perù
Per sostegnir l svilup de la produzion, ti
ùltimes dejenees n muie de stac de l’America latina se à endebità con banches e
istituc finanzièi internazionèi e i à portà inant politiches de svilup che se poja su la
privatisazion di servijes publics e su l’abolizion de la doanes. L faliment de chesta
scomenzadives, però, l’à portà dotrei stac (desche l’Argentina) a de gran crises
economiches.
Per chierir de portèr inant n svilup autonom del raion, ti ùltimes tempes l’é nasciù
organismes regionèi: anter chisc, del 1991, l Mercosur, l Marcià Comun del
Sudamerica, che tol ite Argentina, Brasil, Venezuela, Uruguay e Paraguay.
Ejercizies
1. Te chesta doi fegures l’é raprejentà l Nafta e l Mercosur; scrif sotite i
stac che fèsc pèrt de chesta doi cordanzes economiches:
Nafta: ............................................
Mercusor: .........................................
............................................
........................................
............................................
........................................
........................................
........................................
2. Vèrdege a chisc doi retrac e scrif n curt test olache te rejones de
l’economìa del Sudamerica:
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................
....................................................................