Birba Gherdëina - Istitut Pedagogich Ladin

Transcript

Birba Gherdëina - Istitut Pedagogich Ladin
Birba
#1
l viac
stories, juesc y aventures
DIZIUNER VISIF
la cuntreda
il paesaggio
die Landschaft
the landscape
la region
la regione
die Region
the region
l viac
il viaggio
die Reise
the journey
l flucion
lo zaino
der Rucksack
the rucksack
la corda
la corda
das Seil
the rope
l auto
la macchina
der Wagen
the car
la cherta
il biglietto
die Fahrkarte
the ticket
l viagiadëur
il viaggiatore
der Reisende
the traveler
l cufer
la valigia
der Koffer
the suitcase
l scuvridëur
l’esploratore
der Entdecker
the discoverer
l alpinist
l’alpinista
der Alpinist
the alpinist
la cherta geografica
la mappa
die Landkarte
the map
la tascia
la borsa
die Tasche
the bag
INDESC
1
l julier
l’aereo
das Flugzeug
the plane
l crëp
la montagna
der Berg
the mountain
Indesc
2 NFURMAZIONS | Nuviteies
4 DOCUMENTAZION | Mesuns de trasport
8 NFURMAZIONS | Destinazions TOP sëura dut l mond
10
14
16
18
STORIA | Norman
CURIOSITEIES DAL MOND | Savoves’a che...?
NTERVISTA | Viac danter la dlaces
VARIANTES LADINES | Travel Kit
20 NGLËISC | Jetlag
22 TALIAN | Viaggiare in aereo
24 JUECH | Steckdosen und Stecker
25
26
28
29
REZETA | Dlacin de Birba
LAURATUERE | Majon scura
NFURMAZIONS | Rubrica
NFURMAZIONS | Mini Info
NFURMAZIONS
2
Nuviteies
Ti Peajes Tudësc vëniel
ora na munëida da 5 euro
I Paejes Tudësc à fat na munëida da 5 euro.
Da una na pert iel lessù l’eguia, l tier ufiziel
dl paesc, dal’autra iel na cherta dla Tiera:
la munëida à inuem “Planet Erde”, la pëisa
9 gram, à na spana de 27,25 milimetri y n
anel zentrel brum de plastica contra la
fauzificazions. La munëides puderà unì tëutes
ca per paië mé ti Paejes Tudësc, per l rest
dl’Europa valerales mé sciche pec da culezion.
Olimpiada
a Rio de Janeiro
2016 Brasil
Dai 5 nchin ai 21 de agost 2016 uniral metù
a jì a Rio de Janeiro la 31ejima Olimpiada.
Nsci giaperà la manifestazion sportiva plu
cunesciuda y antica dl planët i milesc de
culëures de chësta bela zità y meterà a
cunfront i majeri campions dl mond. Per l
prim iede uniral fat i Juesc Olimpics te na
zità sudamericana.
Brasil
Amazonas
Puderons’a nce nëus julé?
L zënter de nrescida svizer Somniacs lëura al
mumënt pra na nvenzion inuvativa y bëndebò
da rì. L proiet à inuem Birdly y la se trata de
udleies che simulea n jol. La jënt puderà se
mëter su chisc udleies y avëi la ilujion de julé,
coche te n videojuech. A udëi canche puderon
nce nëus purvé ora chësta nvenzion...
Brasilia
Rio de Janeiro
Sao Paulo
3
Nuviteies
Cairo
Val di Resc
Tla fòssa dl faraon dl Egit Tutankhamon, tla
Val di Rëiesc sun i ëures dl Nil, iel unì scuvrì Egit
doi majons sucrëtes. Tutankhamon ie ruvà
fòssa de
sun l tronn canche l ova 9 ani y ie mort cun 18
Tutankhamon
ani. A defrënza de d’autra fòsses de faraons
che fova unides rubedes ora, fova chëla de
Tutankhamon, scuvrida de nuvëmber dl 1922,
ntiera y cunservova plu de cinmile pec che va
zeruch a dan 3.300 ani, trueps de chisc ie de ntreda
or blot. L stude cun l radar, fat dal espert dl
Iapan Hirokatsu Watanabe, à mustrà che l ie
majon
te chësta fòssa 2 locai uec sucrëc, che cuntën
dl tesor
materiai organics y de mitel… saràl pa mo
ascundù laite n tesor?
India
Cina
Tailandia
lerch vitela nchin za. tl 1900
lerch vitela al didancuei
majon
sucrëta
La tigres manacia de murì ora
De bona nutizies per i amanc di tieres. La
tigres salveres, che univa cunscidredes te
pericul de murì ora pervia dla ciacia de scroch,
se reproduj inò deplù. La tigres viv te de plu
pertes dl’Asia y ie scialdi mpurtantes per
l ecosistem te chël che les viv. Les regulea
la populazion di cërves, purciei salveresc,
antilopes y bues. Zënza tieres de rapina coche
la tigres, se multiplichëssa chësta sortes de
tieres true de massa, cun cunseguënzes da
temëi per la ressurses y per l teritore.
Aldò di esperc dl WWF iel al didancuei plu
o manco 4.000 tigres y, nce sce dan 100 ani
n fovel plu de 100.000, an pudù udëi ti ultimi
ani che la cumpëida ie inò jita su.
Afr
Sun l’ijula de Ross tl’Antartis à scienziac cinesc fat su na
sosta per cultivazions ulache i possa zidlé verdura frëscia a
manco de 40° Celsius. Chisc scienziac ulova crì na auternativa
per la spëisa dlaceda ite y s’à mpensà de crië chësc verzon
dedite, iluminà cun lum artifiziela, ulache l crësc pomodores,
gurches, salata y truepa d’autra verdura. Belau nia da crëier
sce n pënsa ala temperatures dlacedes dl Pol dl Sud.
Am
dl eric
Su a
d
Na cultivazion de verdura tl’Antartis
ica
Antartis
Ijula de Ross
lia
Ruscia
majon de
Tutankhamon
tra
Asia
Tutankhamon
s
Au
Egit, n à giatà doi majons
sucrëtes tla fòssa de Tutankhamon
DOCUMENTAZION
4
Mesuns de trasport
Jì ora per l mond y mparé a cunëscer luesc nueves ie velch da stramp de bel.
Tla pertes defrëntes dl mond pudons ancunté mesuns de trasport defin unics,
che fej i luesc defrënc y si cultura mo plu nteressanc. Sun la plates che vën do
pudons udëi n valgun de chisc mesuns mpue plu da daujin. Ma dant ti dajons
na udleda a vel’ mesun che cunescion bele…
Cun ciun de chisc mesuns ies’a bele jit de viac?
auto, roda, curiera, ciaval, ferata, furnadoia, berca,
canoa, julier, racheta, camel
Una dla miëura manieres per mparé a cunëscer na destinazion
ie chëla de viver coche i abitanc da iló. Te vel’ stat abinerëis
na gran vela de mesuns de trasport che possa vester mpue
de marueia, uriginei, puech cunesciui, che ne n’à nia da n fé
cun chëi che sëis usei a udëi uni di.
Cians da luesa
Ne se ëis’a mei nmaginà de jì ora per i bòsc dl’Alaska sun na
luesa trata da cians? Fé “musher” uel dì unì menei da lueses
trates da 4 o 6 cians, na aventura che n possa mé fé te puec
posć sun chësc mond. Na esperienza unica ie viagë sun chësta
lueses y jì a ti cialé ala cuntredes da d’inviern dl Cërtl Polar
Artich. L cian da luesa ie n tier usà ju a tré la lueses sun la nëif
o sun la dlacia. Danter la razes plu n droa per chësc lëur giatons
i Husky y i Samoiedo. I inuit se à per seculi alalongia nuzà dla
luesa trata dai cians sciche mesun de locomozion, ma la ie do
y do for plu unida sustituida dala lueses a motor plu modernes.
Tl’Europa va l’adurvanza de cians da luesa de reviers ala fin dl
ann 1000. Scebën che chësc mesun de trasport vënie numinà
plutosc puech dai storics, al mpo abù na gran difujion.
Mesuns de trasport
5
Zip line
La teleferiches ie n elemënt carateristich dla Costa Rica y nce
una dla atrazions plu cunesciudes dl stat caraibich. La primes
ie unides metudes su ti ani ’70 per usservé i bòsc ti raions
rurei plu desman. Al didancuei vënieles dantaldut nuzedes
dai turisć per usservé da n pont de ududa ‘estrem’ la truepa
lueges natureles dl paesc. Chisc sbriscia ju, tachei ite cun cioi
da arpizeda, per cordes da na cërta pendënza per scuvrì la
belëzes naturalistiches de chël luech.
Zorb
L zorb ie scialdi na gran codla
da suflé su che te permët, da
sëul o n cumpania, de burdlé
ju per i coi dla Nueva Zelanda.
N possa fé plu sortes de
percursc: a zich zach, sun
terac mol o sun chël sut.
DOCUMENTAZION
6
Rickshaw
I rickshaw ie na sort de rodes-taxi, urigineles dl’Asia,
ulache les univa plu da giut tëutes ca per mené
persones mpurtantes. Al didancuei ieles plutosc
turistiches y si adurvanza se à slargià ora sëura dut
l mond. A Bangkok, per ejëmpl, fej i rickshaw de drë
miraculi per ruvé inant tl caos dl trafich y per ne se
drusé nia. Te si forma uriginela, adurvoven la forza
umana per tré l mesun. L rickshaw ie metù adum da
n pitl carët da doi rodes sun chël che l possa senté
su una o doi persones. Chël che tira l rickshaw ie
danter doi temonc ite.
Elafont
L elafont ie l tier naziunel dla
Tailandia y de ël vëniel cuntà
truepa lijëndes y stories. Te
raions coche chël de Phuket
ie la jites sun n elafont drët
populeres: doi o trëi persones
sënta su sun na sort de siz dopl
de lën y pëia via ala scuvierta
dla cuntredes natureles plu
spetaculeres dl raion.
7
Mesuns de trasport
Tuk Tuk
L Tuk Tuk ie n carët a motor da trëi rodes y pensà per
doi persones. Perdrët iel uriginel dla Tailandia, ma l ie
ncueicundì nce drët tipich per l’India. Sciche mesun de
trasport iel drët adatà per jì ora per i marcëi dai draps y
dala spezies o ora per la stredes de Nueva Delhi. L ie un
di mesuns de trasport plu nuzà y dala jënt dl post vëniel
mpue udù coche tlo da nëus n taxi. L inuem vën (nsci
raten) dala fuera tipica che l pitl motor fej ntan che l va.
I Tuk Tuk ie depënc su cun d’uni sort de dessënies
y n nen vëija de uni culëur.
Amfibus
L amfibus ie n mesun de trasport anfibich
che possa unì tëut ca tambën sun l’ega che
nce sun la tiera. L à lerch (lueges da senté) per 50
persones y ie drët cunesciù a Rotterdam tl’Olanda.
Coche n possa furné limpea ora per la stredes de
Rotterdam nsci possen nce navighé cun chësc
mesun deberieda cun d’autra berches ora per l ruf
Maas. Fé na raida cun chësc mesun ie zënzauter
la maniera plu uriginela per scuvrì chësta zità.
Segway
Chësc njin, nventà ti USA, ie riesc deventà
un di mesuns plu nuzei dai turisć de dut l
mond per jì ncantëur tla ziteies. L ie n mesun
de trasport plajëul da manejé, fat per una na
persona, l va a lectrisc y à doi rodes. L segway
ie na sort de filizipé nteligënt cun chël la
va a pië via, raidé, se fermé y jì nzescul tres
muvimënc scëmpli dl corp.
NFURMAZION
8
TOP
Destinazions
ond
sëura dut l m
London Eye (GB)
Sun l pont plu alauta
iesen a na autëza
de 135 metri sëura la
tiera. Da chësta roda
panuramica ora an na
ududa nchin al urizont
che ie 40 km dalonc..
Rafting sun l Salmon River
(Idaho, USA)
L ie na aventura unica a
jì cun na berca de gumi ju
per la eghes turbulëntes
de chësc ruf, a mez a
cherzuei spetaculeres ora.
Mavericks, California
(USA)
Mé i miëur surfisć ti la vega
ite te chësta gran ondes,
che possa vester de na
autëza nchin a 15 metri!
Palm Beach (Florida, USA)
Dantaldut i milioneres prijea de
chësc post l’ega ciauda, l bel tëmp
y l vantaje de vester dlongia la zità.
Las Vegas High Roller (USA)
Chësta ie la roda panuramica plu auta
dl mond; cun si 167 metri de autëza
iela plu auta che la roda panuramica
di recorc, la Singapore Flyer. La
cabines possa traspurté nchin a
40 persones y na raida ntiera
dura mes’ ëura.
Ijules Galapagos (Ecuador)
Sun chësta ijules da na
pert ora vivel truep tieres
particuleres sciche tartarughes
gigantes, iguanes de mer y
truepa sortes de uciei.
Bora Bora
(Polinesia franzëusa)
Chësta ijula vulcanica 29 km
longia pieta de beliscima
spiaghes da sablon y na
laguna turchisa stluta ite
da palmes.
Jì a pe sun l troi
di Inca (Perù)
Jites a pe sëura crëps via
y tla giungla per ruvé tla
zità di Inca Machu Picchu.
Chësc nridlamënt dl 15ejim
secul ie restà “ascundù”
per truep seculi y ie permò
inò unì scuvrì tl 1911.
Gran Canote (Tulum, Mexico)
Chëi che va sot’ega y se la sënt
de jì ite te chësta cavernes
sota l’ega ite possa nudé da na
caverna al’autra y amiré stalatic
y stalagmic.
Bwindi Park (Uganda)
Tlo ne vëijen nia mé
girafes y lions ma nce
mec i gorila da mont
che viv sun nosta Tiera.
I gran plunfs d’ega dl Iguazù
tl Brasil/Argentina
I vën ratei i plu biei plunfs
d’ega sun la Tiera. A mez a n
paesaje de marueia tla giungla,
sun l cunfin danter l Brasil y
l’Argentina, sun na larghëza de
belau 3 km toma l’ega ju da na
autëza nchin a 80 metri!
Destinazions TOP sëura dut l mond
Wiener Riesenrad (Austria)
Una dla prima rodes
panuramiches che ie
unides fates su sun
dut l mond ie chëla
de Viena, che va ndëur
al 1897. La ie 65 metri
auta y ie l emblem
de chësta zità.
9
Akaba (Giordania)
Te chësta eghes che ie mé
1,5 metri sotes iel da udëi
de beliscimi corai y dredies
de pësc de
uni culëur.
Annapurna Circuit (Nepal)
Jì a pe ora per la cuntredes dl
Himalaya, che fej sté ora l fla, a
dumbria di crëps plu auc dl mond
(Annapurna, 8.078 metri) ie n
dejidere de trueps.
Singapore flyer
Cun na autëza de 165
metri pieta la roda giganta
plu auta dl mond na ududa
panuramica de 45 km.
Seychelles
Chësta bela grupa
de marueia cun
plu de 155 ijules
ie a nord-est dl
Madagaskar.
Masai Mara (Kenia)
Lions, leoparc, geparc
y leprò la spaziredes
spetaculeres dla zebres,
gazeles y di gnus ie chël
che n possa se aspité
de udëi sce n va te
chësc post.
Delta dl Okawango (Botswana)
De gran tlapedes de bues
salveresc y elafonc che va da n
post al auter, tieres che manacia
de murì ora, coche i cians
salveresc dl’Africa: dut chësc ie
da udëi tl delta dl ruf Okawango.
Sipadan (Malaysia)
La eghes plëines de
sustanzes nudritives
fej de chësta ijula un di
luesc plu ideéi per pudëi
usservé tieres dl mer
coche tartarughes de
mer, scuai de uni sort,
baracuda y pësc papagal.
Maledives
La Maledives ie
furmedes da de plu
atoi y à plu de mile
ijules! Tlo possen
udëi tl mer banc de
corai, cavernes y
n grumon de pësc
scialdi biei.
Fé paracadutism a
Queenstown tla Nueva Zelanda
Sëura Queenstown sàuten a 4500 metri
de autëza ora dl julier, toma 60 secunc
alalongia ndrë ju, tira pona la corda per
giaurì l’ombrela y se lascia tumé bel
plan sun fonz.
Fraser Island
(Queensland,
Australia)
Chësc
patrimone
naturel
dl’UNESCO
pieta 1660 km
cuadrac de
belëzes dla
natura pura.
STORIA
10
L se à purtà pro velch da no crëier
Ilustrazions de
Veronica Martini
Ël fova scialdi n bon moler de cuntredes, l depenjova
cun gran fortl cuntredes da mont y si chedri fova tachei
sun i parëies de duta la cëses dl raion ntëurvia.
Norman, la bolp, fova l miëur
moler de duta la Elpes.
L ova nchinamei giaurì na mostra cun si pitures
che à abù n gran suzes nce pra i critics d’ert.
N di ti ova si berba dat scialdi na bela scincunda a Norman: na gran tëila de lin blancia,
da pudëi mplenì ora cun una de si bela cuntredes da mont.
Norman
Ma per tan na gran pez de lin fòvel de bujën de
na gran mont, dënia de cumparì sun chëla che
ëssa messù vester si miëur’ opra d’ert.
11
Perchël ova Norman abù na idea bëndebò stramba: ël
ulova jì tl Nepal a depënjer do l Everest, l crëp plu aut
de nosc planët.
L se ova anjenià ca dut chël che l adurvova: peniei, brëia dai culëures, forbes, joca, ciauzei da jì sa mont, compas,
l sach da durmì, cordes, grifs, pich da jì a crëp… y pona s’ ovel lascià mené nchin pra la stazion dla ferata per ti jì
ancontra a chësta ndesfideda.
Do che l ova saludà duc si cumpanies y si parënc y dal blo’ che l fova busient, s’ovel desmincià l numer dla scina
da ulache l messova pië via y fova sentà su sun la prima ferata fërma dan a d’ël.
STORIA
12
L se ova giatà na luegia da sté saurì dlongia viere y, ntan
che la ferata piova via, ti ovel mo n iede dat na udleda a si
bela montes che ël ne ëssa nia plu udù per n bel pez.
L fova n viac lonch che durova plu ëures, ma Norman
se ova anjenià ca, l ova pra sé la paroles ncrujedes, n
cudejel per si schizes y mpue de zeche da maië sce l
ëssa giapà fam.
La ferata jiva inant plan, suflan uni tant, y Norman se ova ndurmenzà.
I crëps se ova ntant trasfurmà te coi, for plu basc, nchin a unì dut un cun la planadura.
DRIIIN! Te n iede sunovel la ciampanela per ti fé al savëi ai passajieres che la ferata ova arjont la ultima stazion.
Norman se ova descedà te n aiet, se ova tëut duta si roba y fova unit ju de ferata.
Norman
13
Ma la cuntreda ti savova scialdi fulestiera: degun crëps ne
ncertlova l urizont, dut ntëurvia fovel mé ciel. Cie fovel pa
suzedù? Se ova pa zachei tëut i crëps? Ulà fova pa chësc
Everest tan cunesciù, de chël che l ova tan audì rujenan?
Cun l cë plën de dumandes se ovel metù n streda jan
do la sëula streda, longia, ndrëta, che menova ora dla
stazion y jiva suvier. Bonamënter ovel tëut la fauza
ferata ….., ma ulà fovel pa śën?
L jiva inant se trajan do la gran tëila de lin y duc si cufri
y canche l fova ruvà suinsom ne fovel nia bon de crëier
a si uedli.
Dan a d’ël fovel la cossa plu de marueia che l ne n’ova mei
udù: na spersa bruma che ne finova plu y n ne fova nia
boni de desferenzië avisa ulache l ciel finova. Per l prim
iede te si vita ovel dan a d’ël l ozean.
L ova metù su si peza de lin y ova riesc metù man de depënjer.
Velch tan de maiestëus fova propi a drët per si miëura opra d’ert.
CURIOSITEIES DAL MOND
14
Savoves’a che…?
L ruf sota tiera plu
lonch dl mond ie
tl Messico
I speleosub se à cialà ju n labirint
de cavernes sota la penijula dl
Yucatan, tl Messico, y à giatà
chël che messëssa vester l ruf
sota tiera plu lonch dl mond.
L ie 153 km lonch. Chësta ie na
nutizia che descëida nteres y
marueia. Perdrët ne n’iel nia
propi n drë ruf, ma scialdi n gran
sistem de galaries sota l’ega ite.
Giatà ie l ruf unit dal speleosub
nglëisc Stephen Bogaerts y
da si cumpani tudësch Robbie
Schmittner. Bën cater ani
alalongia iesi jic ncantëur sota
l’ega ite a crì. L lëur ne n’ie mo
nia stlut ju. I speleosub ie for
mo tl lëur de giré sota l’ega per
crì inant d’autra galaries y d’autra
cavernes che pudëssa mo purté
a lum d’uni sort de marueies.
Dumëne Co
m
ploi
Savëi da de
ssenië, avëi
la pascion p
i dessënies
er
animei. Cie fé
cun chësc
talënt tla va
ledes ladine
s? L mond ie
massa pitl p
er ruvé inan
t
tla vita. Ciuld
pa no jì a sté
ì
tla California
y lauré per
la Walt Disn
ey Company
? Dumëne
Comploi, n jë
unn de Al P
la
n de Mareo,
à tëut chësta
dezijion y à
lascià si
ncësa ulach
e l ie nasciù
p
er jì a mparé
a cunëscer l
gran mond.
Ncueicundì
lëurel per la
Walt Disney
Company
coche desse
niadëur. Deb
e
rieda cun si
cumpanies d
e lëur nriesc
el do n con’
de stories y
atrazions y
a
njënia ca
dessënies p
er la ideazio
n de shows
nueves per
i parcs dla D
is
ney sëura d
l mond. Sun
ut
la foto ie Du
mëne tla lob
dla sënta de
by
Lucasfilm a
San Francisc
o.
Savoves’a che...?
15
Y sce ti da
jë
Giré per l m sse d’albierch a za
chei?
ond possa
vester velc
sce n uel fo
h
d
rd
e cëre, dan
taldut
duta la com urmì te n hotel da ca
ter stëiles
oditeies ch
y avëi
e l ie mesu
possen nce
n. Ma jì per
autramënt
l
m
e
r.
ond
possen dat
Sce n se cu
rai udëi be
ntënta de
lëzes plu p
p
u
che n vëija
ech
articuleres
sun l troi t
d
e
u
c
ristich “norm
hël
L Couch Su
rfing ie una
al”.
dla truepa
n à a giré p
pusciblteie
er l mond a
s che
bonmarcià.
Ie ti dé d’a
Co funziun
lbierch a za
eiela pa?
chei che vë
persona m
n da dalon
e dajerà po
c
.
Y chësta
na a mi n d
paesc. Chë
i d’albierch
l che ie mu
t
e
e
si
s
se fé ie me
internet, m
drë jì sun la
e purté ite
y dé ite la
plata
ulache ie v
nfurmazion
ive y l luec
s
d
h
l luech
ulache ulës
plu drë de
se jì. Dopro
fé l cufer y
an mé
pië via. Pu
pona: bon
viac!
s
L Orient Expres ferata de
ie pa mei chësta
Cie
ova n iede si
marueia che men
aris Gare de l’Est
passajieres da P
s ti
l? Orient Expres
nchin a Istanbu
tl 1883, ie chësc
dijoven. Metù su
2009.
à inant nchin tl
rt
pu
ì
n
u
c
is
rv
se
,
mudà si percurs
De plu iedesc al
u curt.
lonch, tantosc pl
u
pl
l
ve
fo
sc
to
tan
a ghesć
jovel d’albierch
Y daniëura ti da
pea n
ldi, fajoven pu lim
io
sc
da
c,
an
rt
mpu
i, parënc
antaldut i nëubl
D
s.
u
x
lu
de
ac
vi
iesc, diplomac o
dla families di rë
ta
nuzova de chës
se
es
ar
af
d’
es
uem
ns.
jer si destinazio
ferata per arjon
plu
la purtruep nia
va
e
n
dì
n
cu
ei
Ncu
.
cun na tel ferata
a se fé n bel viac
e la
ns inant de coch
Ma semië pudo
t l di
rmì y a passé du
du
a
a
at
st
rà
sa
che
ta, dla persones
sun chësta fera
s
bela esperienze
la
y
tà
n
cu
an
à
n ar
berieda.
che n arà fat de
16
NTERVISTA
Viac danter la dlaces
Mattia Felicetti ie n jëunn che
fej gën sport y che chier
l’aventura, l à 26 ani y sta
a Someda (na frazion de Moena te
Fascia) y l ann passà, deberieda cun
na grupa de cin cumpanies, iel jit tla
Groenlandia a passé via n iceberg sun
na slackline. L resultat ie n film che à
inuem Montura Iceberg Challenge, n
documenter plën de adrenalina, n film
che n uel purté dant pra l cuncors dl
Filmfestival de Trënt.
Jì su sun n iceberg ie na idea
bëndebò mata, ma i traversé
via sun na slackline mo deplù…
Co te iel pa tumà ite de pië
via per na tel aventura?
N di sons jit a crëp cun mi cumpani Federico Modica,
scialdi n bon fotograf y per n da rì ons abù chësta idea de
jì tl nord dl mond a fé n documenter sun na slackline danter
doi iceberg. Pona, canche se documentan, sons unic sëura che
deguni sun l mond ne n’ova mo purvà a fé vel’ da de tel. Y nsci
ons metù a jì dut cant y on abinà adum na grupa de jëuni per
realisé chësta idea deberieda cun nëus!
Cie ëis’a metù te cufer?
On messù puchené ite truepa roba
… tlo iel la lista!
corda
pics
caschi
carabineri
carabineri dopli
ciodi da dlacia
grifs
cazines
manëces
ciauzei da jì a crëp
udleies
aparac da fotografé
drones
radio
ciol da arpizeda
INUEMES
I
M
U
D
LIEIA A
SËNIES!
S
E
D
I
N
CU
Viac danter la dlaces
MATTIA SUN
NA SLACKLIN
E
A 20 METRI
SËURA L’EGA
17
Ma cie ie pa na slackline?
La slackline ie na sort de vëta tacheda da una y dal’autra
pert, sun chëla che n muessa sté lessù a balanz. Cie che
possa mudé ie la lunghëza, coche la ie tenduda y l’autëza
da fonz su.
LONGLINE (plu de 40 metri longes)
HIGHLINE (scialdi alauta y n muessa se tré sëura l ciol
da arpizeda, sce n ëssa da tumé ju)
WATERLINE (sëura l’ega via, n passa via lec o ruves)
Descrì la Groenlandia cun na parola.
“Uppa” uel dì per inuit magari y la vita tla Groenlandia
ie veramënter daniëura n magari, suvënz pervia dl
tëmp nia da pudëi udëi danora che possa cassù te
tenì te cësa nce dis alalongia.
Co ie pa la vita tla Groenlandia?
La jënt ie calma y te tol su bën. La portes de cësa
ie daniëura daviertes per duc ... ma propi minà
daviertes! La cëses ie de lën, scialdi pitles y de uni
culëur. Uni familia à cians y la lueses ie i mesuns plu
n droa per ruvé da n post al auter.
Cie maien pa tla Groenlandia?
Tla Groenlandia maien pësc, balena, scual y cërn de rena.
Ëis’a abù deficulteies?
On abù problems ajache l fova bur tëmp y ne pudan
nia ruvé pra i iceberg cun la berca, ajache d’autri iceberg
dlongia la spuenda dl mer nes teniva su y ne fan nia
boni de passé.
Cie es’a mparà da chësc viac?
É mparà che l ie luesc biei de marueia ora dla Talia, luesc
belau nia cunesciui ma che l se mpaia de udëi. Y pona ei capì
la mpurtanza de vester boni de se adaté a cultures nueves
y ala manieres de viver.
Viver na vita d’aventura uel nce dì resië?
No assolutamënter nia! Te ne posses mei te lascé sun l cajo …
n muessa se anjenië ca, se nfurmé, mparé da chëi che à plu
esperienza. Per mé iel daniëura mpurtant se alené dant y
giapé crëta n puech al iede.
Ti cunsiesses’a a jënt de jì tla Groenlandia?
Sci, a duc chëi che ti sà bel a jì a pe y chëi che à gën
l’aventura. La Groenlandia ie n post ulache n se mët ala
proa, ajache viver iló ne n’ie nia tan scëmpl coche da nëus.
Ulà fajeres’a ti proscimo viac?
L me savëssa bel a jì cun i schi tl Iapan. Ma nce la Norvegia
y l’Alaska ie danter mi sëmies.
VARIANTES LADINES
18
Travel kit
Ladin dla Val Badia
Ladin de Gherdëina
Ladin de Fascia
Co cëla pra ora mi travel kit?
compas
compas
compas
cialzá
ciauzei
ciuzé
guanc
guant
guants
mapa
mapa
mapa
mantel dala plöia
mantel dala plueia
mantel da la pievia
flastri
flastri
fiostres
aparat da fá jö
aparat da fotografé
aparat da fotografèr
piete
piene
péten
cherta d’identité
cherta de identità
chèrta de identità
scioldi
scioldi
scioldi
pasta dai dënz
pasta dai dënz
pèsta dai dents
jafa
jiefa
saon
crema da sorëdl
crem da surëdl
crema da soreie
busc dai dënz
bëusc dai dënz
broschin dai dents
ATIVITÀ
19
cie
Y tu s’a
e
mët cufer?
te ti
NGLËISC
20
The world is
divided into
-11 -10
-9
-8
-7
-6
-5
-4
-3
-2
-1
0
+1
+2
+3
+4
+5
+6
+7
+8
+9 +10 +11 +12
-11 -10
-9
-8
-7
-6
-5
-4
-3
-2
-1
0
+1
+2
+3
+4
+5
+6
+7
+8
+9 +10 +11 +12
time zones.
Jet lag is a condition
that causes feelings
of tiredness and
confusion when
a person travels
across the different
time zones.
ou
10 h
rs flight
NEW YORK
2:00 AM
ROME
11:00 PM
For example, if you depart
from Rome and arrive in
New York City it’s 2:00
AM in New York, but your
body thinks it’s 11:00 PM
because that is the time
it is in Rome and that is
what your body is used
to. Your internal clock
isn’t ready to sleep so
sleep eludes you; upon
waking the next morning
your body feels “off.”
The uncomfortable symptoms of jet lag could be:
headache
insomnia
memory loss
nausea
JUECH
SEARCH
FOR THE
ENGLISH
WORD
BAGGAGE = cufri
DEPARTURE = muever
JOURNEY = viac
MAP = cherta
PASSPORT = passaport
FERRY = berca da traverseda
CLIFF = crëp de mer
SUN = surëdl
HAT = ciapel
MUSEUM = museum
DUNE = duna
UMBRELLA = ombrela
BEACH = spiagia
SIGHTSEEING = raida turistica
21
S
Y
E
N
R
U
O
J
B
A
S
I
D
B
S
A
R
T
A
L
E
U
G
E
E
U
M
F
G
L
Y
A
A
H
R
A
N
L
G
E
C
H
C
T
T
U
E
T
A
R
D
L
A
J
R
S
T
H
G
B
M
U
I
T
L
O
E
R
E
M
R
U
N
F
S
Y
P
E
A
U
A
I
S
E
F
R
P
S
I
P
W
P
V
E
B
R
P
I
S
N
E
C
E
E
U
E
N
A
O
A
G
D
T
A
R
M
S
B
M
R
P
WHERE
IS JOHN?
1
2
OVER the diving platform
BEHIND the diving platform
3 ON the diving platform
4 IN the swimming pool
5 UNDER the wather
6 BETWEEN the diving platforms
22
Viaggiare in aereo
CERCA:
2 ananas
1 valigia che cammina
2 cellulari
1 buccia di banana
1 orsetto
1 orologio
1 topo
Check-in
> Cerca il banco della tua
compagnia aerea che trovi scritto
anche sul tuo biglietto.
> Se non hai già fatto il check
in online, ti chiederanno il
documento d’identità e il biglietto
e ti daranno il boarding pass dove
c’è scritto il numero del posto
e l’ora di imbarco.
> Ti faranno lasciare le valige sul
nastro trasportatore e verranno
pesate e etichettate.
Security
> Tieni in mano il boarding pass e il documento d’identità.
> Metti nei cestini:
• giacca, cinture, gioielli, orologi che hai addosso
• i liquidi (bottiglie, bagnoschiuma)
• oggetti elettronici (computer, telefoni, videogiochi)
• il tuo bagaglio a mano
> I cestini passano sul rullo e vengono controllati ai raggi X.
> Poi puoi attraversare il metal detector e riprendere
le tue cose dai cestini.
Gate
> Controlla sui tabelloni il numero
di gate dove devi imbarcarti.
> Ora hai tempo per comprare qualche
snack e qualche lettura per il viaggio.
> Aspetta che aprano i cancelli per
l’imbarco e mettiti in fila.
> Al tuo turno mostra il boarding pass
e un documento.
23
JUECH
24
Steckdosen und Stecker
Welche in welchem Land?
Weltweit gibt es unterschiedliche Steckdosen.
Verbinde jeden Stecker mit der entsprechenden Steckdose!
Großbritannien
Kanada
Vereinigte Staaten
Mexiko
Indien
Pakistan
Deutschland
Russland
Italien
REZETA
2525
per uni sëur adurvëis
285 g de iogurt grech
2 copes de versura frëscia taieda su a chedri*
1 sciadon de miel
* N possa tò per ejëmpl:
gialvëijes, ampoms, freies, ananas, pomaranc o kiwi
1 - Metëde vosc iogurt
te n mixer, leprò la
versura y miel. Tulëde
mé una na sort de
versura al iede o na
cumbinazion che ëis
gën. Mescedé bën.
2 - Ciarcëde. Sce l
ne ve sà mo nia a drët
pona tlechel junté pro
mpue de versura o mpue
de iogurt. Mescedëde
mo n iede.
3 - Jetëde na pitla
cuantità te de pitli goc
de papier o de plastica
(coche chëi dal café,
80 ml) o te mëudli
da dlacins.
4 - Śën anjenieis ca n
segondo strat da n’autra
sëur. Metëde a verda de
ne i mescedé nia y de
jeté ite bel plan. Fajëde
inant cun d’autra sëures
nchin che i pitli goc ie
plëns. Sce tulëis goc,
curidi ju cun staniol,
sciche sce l fossa n
struplon. Ficëde ite n
bachët da dlacin a
mez ite. L staniol
juda a tenì l bachët
dl dlacin ndrë su.
5 - Metëde i goc curii
pro te dlaciadoia a dlacé
per n 6 ëura, o nchin che
i ie anjeniei.
6 - Tulëde ora de
dlaciadoia i dlacins y
bon apetit! Sce i dlacins
ne vën nia ora saurì ora
dl mëudl, pona tenidel
sota l’ega ciauda per
n valgun secunc y l
sbriscerà ora da sëul.
26
LAURATUERE
Ne n’ëis’a mei purvà a ti cialé al mond sotsëura?
Pudon se fé n njin nteressant che nes juderà a udëi
l mond da n’autra perspetiva. Chësc esperimënt à
inuem majon scura… l ie na scatula che proietea i
chedri tres n tel pitl busc ora.
A chësc prozes ti dijen stenoscopia y l ie na vedla
nvenzion che à purtà ala nasciuda dla fotografia y dl
film. Tla scatula che fajon, sarons boni de udëi cie che
ie do nëus via y dut chësc sotsëura… sëis’a curiëusc?
Pona pudëis jì do ala istruzions y fé chësc esperimënt.
Majon
scura
MATERIAL:
Desseniede sun l carton
chësta formes cun l aiut
de na schedra.
2
Taiede ora y lubride
adum l carton (lascëve
judé da n grant cun n
cutter).
blanch
A
lonch za. 80 cm = lonch coche
za. 26 cm
1
za. 20 cm
• schedra
• carton sterch y plutosc gros,
da una na pert muessel vester blanch
• vëta foscia da colic
• forfesc o cutter
ma lascëve judé da n grant
• l fonz de n bossl de band
• śubla o zirtl
• lampostil o plates da
culëur per la decurazion
• n udlon
• lastich
B
C
lonch za. 45 cm
B
B
lubride adum
za. 20 cm
taiede ora
- n busc dla grandëza
zirca de ti cë
- n pitl busc tamez
3
27
4
Tulëde l fonz de n bossl (lascëve judé da
n grant cun n cutter) o n tòch de na plata
de aluminium y fajëde n pitl busc tamez
cun na śubla o cun la piza de n zirtl y
nculëdel sun l busc che ëis taià ora tl
carton.
Tachëde adum cun vëta foscia da colic
duta la pertes de carton crian na scatula.
Metëde a verda de taché adum bën
dut cant acioche l ne posse passé tres
deguna lum.
B
A
C
B
5
Tachëde su l lastich dala doi pertes.
6
Jide dedora ulache l ie scialdi linëus y
metëde l cë tla scatula. Cialëde che l ne
vede ite deguna lum y bel mpont uderëis
sun l parëi blanch, dala pert dedita dla
scatula, cie che ie do vo, ma sotsëura!
7
Tenide l udlon dan l busc.
Dessënia cie che te es udù!!
NFURMAZIONS
28
Rubrica
L otavo liber de Harry Potter
J. K. Rowling prejënta
“Harry Potter and the Cursed Child”
L otavo liber de Harry Potter à l titul “Harry
Potter y l mut maledì” y n l giaperà da cumpré
dai 31 de lugio 2016 inant, n l di dl cumplì di ani
de Harry Potter y de J. K. Rowling. Tla Talia
ruveral puech do. L sarà ambientà 19 ani do
“La scincundes dla Mort” y arà sciche prutagonist
Albus Severus Potter, fi plu jëunn de Harry Potter.
La app
Flightradar24
Na aplicazion (app) che trasfurmea ti
smartphone o tablet te n radar dl trafich
di julieres per udëi te n tëmp reél sun na
cherta detalieda l muvimënt di joi tla Talia
y tl mond. L tleca tenì ti smartphone de
viers dl julier che passa lassù tl ciel per
udëi ulache l va o nce mo d’autra cosses.
Messner Mountain Museum MMM
Chino: l’era
dla dlaciazion:
de viers dl frì adum
Ti sautan do ala mitica cucia de rëur
unirà Scrat stlupetà tl univiers ulache
l gaujerà na lingia de ntraunides
cosmiches che trasfurmerà y manacerà
l mond dl’era dla dlaciazion. Per se
salvé messerà Sid, Manny, Diego y l
rest dla grupa arbanduné si ncësa y
se lascé ite te na aventura plëina de
comizità, jan ora per tieres esotiches
nueves y ancuntan persunajes nueves.
Dai 26 de agost 2016 inant.
Reinhold Messner ie n alpinist y scuvridëur dl Südtirol
che ti à dedicà ala mont y a si cultura bën 6 museums.
A i vijité iel coche fé na jita da mont su. I 6 MMM ie:
Plan de Corones (Al Plan de Mareo), Firmian (Bulsan),
Dolomites (Cibiana tl Ciadura), Juval (Kastelbell), Ripa
(Burnech), Ortles (Sulden). Na curiusità? L museum de
Firmian ie te n ciastel y l ie plën de statues budistes
dut nduredes... n ruva ite te na drëta atmosfera
urientela! De plu nfurmazions:
www.messner-mountain-museum.it
orario.bz
Chësta app te permët de udëi
duc i orares di mesuns de
trasport publich tl Südtirol:
de curieres, ferates y nce
de vel’ furnadoia.
29
NFURMAZIONS
La plata internet dla Farnesina per giapé
plu nfurmazions dan che n aposta n viac
MINI
INFO
La plata internet dla Farnesina pieta nfurmazions
di paejes, assistënza tl cajo che l vën rubà o perdù
documënc canche n ie oradecà, assegurazions per viages,
passaporc, visa, cherta d’identità. Sun la plata “dove
siamo nel mondo” possa uniun registré si spustamënc
ntan n viac cun l fin de ti permëter al’Unità de Crisa
dla Farnesina de planifiché plu aslune y cun na majera
efizienza ntervënc de aiut tl cajo che l unissa a s’l dé
situazions de gran emergënza. La registrazion possa unì
fata tres web, sms o telefonn nia plu de 30 dis dan l di
canche n pëia via. www.esteri.it/mae/it
Co se defënder dala zanzares
Se ncunferton duc a jì al mer d’instà, ma se
ndebiton sce union perseghitei dala zanzares. I prudoc
che n giapa per se paré da chisc pitli tieres zebidri à laite
daniëura sustanzes che ne fej nia bon, no a nëus, no al
ambient. Perchël ons purvà a crì na auternativa da pudëi avëi
y defin naturela per ti vester a chësc problem. L ledum palustre
(Rhododendron tomentosum) ie na planta de paluch y na
medejina omeopatica che nes juda a se defënder dala zanzares.
L estrat de chësc ciof giapen tla forma de globui tl’apotech.
N lascia dleghé chësta codles sota la lënga y chësc porta pro
che nosc suà giape n tof che ne ti scusa nia ala zanzares
(la persones ne sënt pa nia l tof!). N possa tò ite chësta
medejina tla cunzentrazion 9 CH, 3 codles n iede al di, ntan
duta la feries. Buté buta nce na rë contra i mustlons
(sëura l liet o pra i vieresc) che ne i lascia nia permez,
ma nce guant linëus y lesier (breies y manies
longes), per curì plu che la va la pel.
Bir mrubtonas y mutans
e
nd
n cudejel p
scuvrì l mo
e
d
ia
e
u
à
che
er ie
L prim num
ma:
dedicà al te
L VIAC
n
l dla redazio
Respunsab
r
Felix Plone
nuc
Tesć y cunte ultura Ladina
C
y
t Educazion
Departimën
urazion de
cun la culab
rna Flöss,
Aliprandi, E
a
n
le
a
d
d
a
M
antonio,
r, Alice Dell
e
s
s
a
D
la
e
u
ni Mischí,
Man
stner, Giova
o
K
r
fe
o
rh
ie
tin
Ulrike Ma
Daria Valen
r,
e
h
c
ts
a
b
u
Claudia R
strazions
Grafica y ilu .net
b
MarameoLa
rtini
M
Veronica a
Dat ora da
Ladina
n y Cultura
io
z
a
c
u
d
E
t
Departimën
Cunsulënza
Inuvazion y
ulsan
9, I-39100 B
2
i
tr
in
P
.
tr
S
agogich.it
© 2016 ped
dines
s y scoles la
e
n
li
o
c
s
la
r
pe
juni 2016
Per prupostes y usservazions mandé na
e-mail a [email protected]