Birba Gherdëina - Istitut Pedagogich Ladin
Transcript
Birba Gherdëina - Istitut Pedagogich Ladin
Birba #1 l viac stories, juesc y aventures DIZIUNER VISIF la cuntreda il paesaggio die Landschaft the landscape la region la regione die Region the region l viac il viaggio die Reise the journey l flucion lo zaino der Rucksack the rucksack la corda la corda das Seil the rope l auto la macchina der Wagen the car la cherta il biglietto die Fahrkarte the ticket l viagiadëur il viaggiatore der Reisende the traveler l cufer la valigia der Koffer the suitcase l scuvridëur l’esploratore der Entdecker the discoverer l alpinist l’alpinista der Alpinist the alpinist la cherta geografica la mappa die Landkarte the map la tascia la borsa die Tasche the bag INDESC 1 l julier l’aereo das Flugzeug the plane l crëp la montagna der Berg the mountain Indesc 2 NFURMAZIONS | Nuviteies 4 DOCUMENTAZION | Mesuns de trasport 8 NFURMAZIONS | Destinazions TOP sëura dut l mond 10 14 16 18 STORIA | Norman CURIOSITEIES DAL MOND | Savoves’a che...? NTERVISTA | Viac danter la dlaces VARIANTES LADINES | Travel Kit 20 NGLËISC | Jetlag 22 TALIAN | Viaggiare in aereo 24 JUECH | Steckdosen und Stecker 25 26 28 29 REZETA | Dlacin de Birba LAURATUERE | Majon scura NFURMAZIONS | Rubrica NFURMAZIONS | Mini Info NFURMAZIONS 2 Nuviteies Ti Peajes Tudësc vëniel ora na munëida da 5 euro I Paejes Tudësc à fat na munëida da 5 euro. Da una na pert iel lessù l’eguia, l tier ufiziel dl paesc, dal’autra iel na cherta dla Tiera: la munëida à inuem “Planet Erde”, la pëisa 9 gram, à na spana de 27,25 milimetri y n anel zentrel brum de plastica contra la fauzificazions. La munëides puderà unì tëutes ca per paië mé ti Paejes Tudësc, per l rest dl’Europa valerales mé sciche pec da culezion. Olimpiada a Rio de Janeiro 2016 Brasil Dai 5 nchin ai 21 de agost 2016 uniral metù a jì a Rio de Janeiro la 31ejima Olimpiada. Nsci giaperà la manifestazion sportiva plu cunesciuda y antica dl planët i milesc de culëures de chësta bela zità y meterà a cunfront i majeri campions dl mond. Per l prim iede uniral fat i Juesc Olimpics te na zità sudamericana. Brasil Amazonas Puderons’a nce nëus julé? L zënter de nrescida svizer Somniacs lëura al mumënt pra na nvenzion inuvativa y bëndebò da rì. L proiet à inuem Birdly y la se trata de udleies che simulea n jol. La jënt puderà se mëter su chisc udleies y avëi la ilujion de julé, coche te n videojuech. A udëi canche puderon nce nëus purvé ora chësta nvenzion... Brasilia Rio de Janeiro Sao Paulo 3 Nuviteies Cairo Val di Resc Tla fòssa dl faraon dl Egit Tutankhamon, tla Val di Rëiesc sun i ëures dl Nil, iel unì scuvrì Egit doi majons sucrëtes. Tutankhamon ie ruvà fòssa de sun l tronn canche l ova 9 ani y ie mort cun 18 Tutankhamon ani. A defrënza de d’autra fòsses de faraons che fova unides rubedes ora, fova chëla de Tutankhamon, scuvrida de nuvëmber dl 1922, ntiera y cunservova plu de cinmile pec che va zeruch a dan 3.300 ani, trueps de chisc ie de ntreda or blot. L stude cun l radar, fat dal espert dl Iapan Hirokatsu Watanabe, à mustrà che l ie majon te chësta fòssa 2 locai uec sucrëc, che cuntën dl tesor materiai organics y de mitel… saràl pa mo ascundù laite n tesor? India Cina Tailandia lerch vitela nchin za. tl 1900 lerch vitela al didancuei majon sucrëta La tigres manacia de murì ora De bona nutizies per i amanc di tieres. La tigres salveres, che univa cunscidredes te pericul de murì ora pervia dla ciacia de scroch, se reproduj inò deplù. La tigres viv te de plu pertes dl’Asia y ie scialdi mpurtantes per l ecosistem te chël che les viv. Les regulea la populazion di cërves, purciei salveresc, antilopes y bues. Zënza tieres de rapina coche la tigres, se multiplichëssa chësta sortes de tieres true de massa, cun cunseguënzes da temëi per la ressurses y per l teritore. Aldò di esperc dl WWF iel al didancuei plu o manco 4.000 tigres y, nce sce dan 100 ani n fovel plu de 100.000, an pudù udëi ti ultimi ani che la cumpëida ie inò jita su. Afr Sun l’ijula de Ross tl’Antartis à scienziac cinesc fat su na sosta per cultivazions ulache i possa zidlé verdura frëscia a manco de 40° Celsius. Chisc scienziac ulova crì na auternativa per la spëisa dlaceda ite y s’à mpensà de crië chësc verzon dedite, iluminà cun lum artifiziela, ulache l crësc pomodores, gurches, salata y truepa d’autra verdura. Belau nia da crëier sce n pënsa ala temperatures dlacedes dl Pol dl Sud. Am dl eric Su a d Na cultivazion de verdura tl’Antartis ica Antartis Ijula de Ross lia Ruscia majon de Tutankhamon tra Asia Tutankhamon s Au Egit, n à giatà doi majons sucrëtes tla fòssa de Tutankhamon DOCUMENTAZION 4 Mesuns de trasport Jì ora per l mond y mparé a cunëscer luesc nueves ie velch da stramp de bel. Tla pertes defrëntes dl mond pudons ancunté mesuns de trasport defin unics, che fej i luesc defrënc y si cultura mo plu nteressanc. Sun la plates che vën do pudons udëi n valgun de chisc mesuns mpue plu da daujin. Ma dant ti dajons na udleda a vel’ mesun che cunescion bele… Cun ciun de chisc mesuns ies’a bele jit de viac? auto, roda, curiera, ciaval, ferata, furnadoia, berca, canoa, julier, racheta, camel Una dla miëura manieres per mparé a cunëscer na destinazion ie chëla de viver coche i abitanc da iló. Te vel’ stat abinerëis na gran vela de mesuns de trasport che possa vester mpue de marueia, uriginei, puech cunesciui, che ne n’à nia da n fé cun chëi che sëis usei a udëi uni di. Cians da luesa Ne se ëis’a mei nmaginà de jì ora per i bòsc dl’Alaska sun na luesa trata da cians? Fé “musher” uel dì unì menei da lueses trates da 4 o 6 cians, na aventura che n possa mé fé te puec posć sun chësc mond. Na esperienza unica ie viagë sun chësta lueses y jì a ti cialé ala cuntredes da d’inviern dl Cërtl Polar Artich. L cian da luesa ie n tier usà ju a tré la lueses sun la nëif o sun la dlacia. Danter la razes plu n droa per chësc lëur giatons i Husky y i Samoiedo. I inuit se à per seculi alalongia nuzà dla luesa trata dai cians sciche mesun de locomozion, ma la ie do y do for plu unida sustituida dala lueses a motor plu modernes. Tl’Europa va l’adurvanza de cians da luesa de reviers ala fin dl ann 1000. Scebën che chësc mesun de trasport vënie numinà plutosc puech dai storics, al mpo abù na gran difujion. Mesuns de trasport 5 Zip line La teleferiches ie n elemënt carateristich dla Costa Rica y nce una dla atrazions plu cunesciudes dl stat caraibich. La primes ie unides metudes su ti ani ’70 per usservé i bòsc ti raions rurei plu desman. Al didancuei vënieles dantaldut nuzedes dai turisć per usservé da n pont de ududa ‘estrem’ la truepa lueges natureles dl paesc. Chisc sbriscia ju, tachei ite cun cioi da arpizeda, per cordes da na cërta pendënza per scuvrì la belëzes naturalistiches de chël luech. Zorb L zorb ie scialdi na gran codla da suflé su che te permët, da sëul o n cumpania, de burdlé ju per i coi dla Nueva Zelanda. N possa fé plu sortes de percursc: a zich zach, sun terac mol o sun chël sut. DOCUMENTAZION 6 Rickshaw I rickshaw ie na sort de rodes-taxi, urigineles dl’Asia, ulache les univa plu da giut tëutes ca per mené persones mpurtantes. Al didancuei ieles plutosc turistiches y si adurvanza se à slargià ora sëura dut l mond. A Bangkok, per ejëmpl, fej i rickshaw de drë miraculi per ruvé inant tl caos dl trafich y per ne se drusé nia. Te si forma uriginela, adurvoven la forza umana per tré l mesun. L rickshaw ie metù adum da n pitl carët da doi rodes sun chël che l possa senté su una o doi persones. Chël che tira l rickshaw ie danter doi temonc ite. Elafont L elafont ie l tier naziunel dla Tailandia y de ël vëniel cuntà truepa lijëndes y stories. Te raions coche chël de Phuket ie la jites sun n elafont drët populeres: doi o trëi persones sënta su sun na sort de siz dopl de lën y pëia via ala scuvierta dla cuntredes natureles plu spetaculeres dl raion. 7 Mesuns de trasport Tuk Tuk L Tuk Tuk ie n carët a motor da trëi rodes y pensà per doi persones. Perdrët iel uriginel dla Tailandia, ma l ie ncueicundì nce drët tipich per l’India. Sciche mesun de trasport iel drët adatà per jì ora per i marcëi dai draps y dala spezies o ora per la stredes de Nueva Delhi. L ie un di mesuns de trasport plu nuzà y dala jënt dl post vëniel mpue udù coche tlo da nëus n taxi. L inuem vën (nsci raten) dala fuera tipica che l pitl motor fej ntan che l va. I Tuk Tuk ie depënc su cun d’uni sort de dessënies y n nen vëija de uni culëur. Amfibus L amfibus ie n mesun de trasport anfibich che possa unì tëut ca tambën sun l’ega che nce sun la tiera. L à lerch (lueges da senté) per 50 persones y ie drët cunesciù a Rotterdam tl’Olanda. Coche n possa furné limpea ora per la stredes de Rotterdam nsci possen nce navighé cun chësc mesun deberieda cun d’autra berches ora per l ruf Maas. Fé na raida cun chësc mesun ie zënzauter la maniera plu uriginela per scuvrì chësta zità. Segway Chësc njin, nventà ti USA, ie riesc deventà un di mesuns plu nuzei dai turisć de dut l mond per jì ncantëur tla ziteies. L ie n mesun de trasport plajëul da manejé, fat per una na persona, l va a lectrisc y à doi rodes. L segway ie na sort de filizipé nteligënt cun chël la va a pië via, raidé, se fermé y jì nzescul tres muvimënc scëmpli dl corp. NFURMAZION 8 TOP Destinazions ond sëura dut l m London Eye (GB) Sun l pont plu alauta iesen a na autëza de 135 metri sëura la tiera. Da chësta roda panuramica ora an na ududa nchin al urizont che ie 40 km dalonc.. Rafting sun l Salmon River (Idaho, USA) L ie na aventura unica a jì cun na berca de gumi ju per la eghes turbulëntes de chësc ruf, a mez a cherzuei spetaculeres ora. Mavericks, California (USA) Mé i miëur surfisć ti la vega ite te chësta gran ondes, che possa vester de na autëza nchin a 15 metri! Palm Beach (Florida, USA) Dantaldut i milioneres prijea de chësc post l’ega ciauda, l bel tëmp y l vantaje de vester dlongia la zità. Las Vegas High Roller (USA) Chësta ie la roda panuramica plu auta dl mond; cun si 167 metri de autëza iela plu auta che la roda panuramica di recorc, la Singapore Flyer. La cabines possa traspurté nchin a 40 persones y na raida ntiera dura mes’ ëura. Ijules Galapagos (Ecuador) Sun chësta ijules da na pert ora vivel truep tieres particuleres sciche tartarughes gigantes, iguanes de mer y truepa sortes de uciei. Bora Bora (Polinesia franzëusa) Chësta ijula vulcanica 29 km longia pieta de beliscima spiaghes da sablon y na laguna turchisa stluta ite da palmes. Jì a pe sun l troi di Inca (Perù) Jites a pe sëura crëps via y tla giungla per ruvé tla zità di Inca Machu Picchu. Chësc nridlamënt dl 15ejim secul ie restà “ascundù” per truep seculi y ie permò inò unì scuvrì tl 1911. Gran Canote (Tulum, Mexico) Chëi che va sot’ega y se la sënt de jì ite te chësta cavernes sota l’ega ite possa nudé da na caverna al’autra y amiré stalatic y stalagmic. Bwindi Park (Uganda) Tlo ne vëijen nia mé girafes y lions ma nce mec i gorila da mont che viv sun nosta Tiera. I gran plunfs d’ega dl Iguazù tl Brasil/Argentina I vën ratei i plu biei plunfs d’ega sun la Tiera. A mez a n paesaje de marueia tla giungla, sun l cunfin danter l Brasil y l’Argentina, sun na larghëza de belau 3 km toma l’ega ju da na autëza nchin a 80 metri! Destinazions TOP sëura dut l mond Wiener Riesenrad (Austria) Una dla prima rodes panuramiches che ie unides fates su sun dut l mond ie chëla de Viena, che va ndëur al 1897. La ie 65 metri auta y ie l emblem de chësta zità. 9 Akaba (Giordania) Te chësta eghes che ie mé 1,5 metri sotes iel da udëi de beliscimi corai y dredies de pësc de uni culëur. Annapurna Circuit (Nepal) Jì a pe ora per la cuntredes dl Himalaya, che fej sté ora l fla, a dumbria di crëps plu auc dl mond (Annapurna, 8.078 metri) ie n dejidere de trueps. Singapore flyer Cun na autëza de 165 metri pieta la roda giganta plu auta dl mond na ududa panuramica de 45 km. Seychelles Chësta bela grupa de marueia cun plu de 155 ijules ie a nord-est dl Madagaskar. Masai Mara (Kenia) Lions, leoparc, geparc y leprò la spaziredes spetaculeres dla zebres, gazeles y di gnus ie chël che n possa se aspité de udëi sce n va te chësc post. Delta dl Okawango (Botswana) De gran tlapedes de bues salveresc y elafonc che va da n post al auter, tieres che manacia de murì ora, coche i cians salveresc dl’Africa: dut chësc ie da udëi tl delta dl ruf Okawango. Sipadan (Malaysia) La eghes plëines de sustanzes nudritives fej de chësta ijula un di luesc plu ideéi per pudëi usservé tieres dl mer coche tartarughes de mer, scuai de uni sort, baracuda y pësc papagal. Maledives La Maledives ie furmedes da de plu atoi y à plu de mile ijules! Tlo possen udëi tl mer banc de corai, cavernes y n grumon de pësc scialdi biei. Fé paracadutism a Queenstown tla Nueva Zelanda Sëura Queenstown sàuten a 4500 metri de autëza ora dl julier, toma 60 secunc alalongia ndrë ju, tira pona la corda per giaurì l’ombrela y se lascia tumé bel plan sun fonz. Fraser Island (Queensland, Australia) Chësc patrimone naturel dl’UNESCO pieta 1660 km cuadrac de belëzes dla natura pura. STORIA 10 L se à purtà pro velch da no crëier Ilustrazions de Veronica Martini Ël fova scialdi n bon moler de cuntredes, l depenjova cun gran fortl cuntredes da mont y si chedri fova tachei sun i parëies de duta la cëses dl raion ntëurvia. Norman, la bolp, fova l miëur moler de duta la Elpes. L ova nchinamei giaurì na mostra cun si pitures che à abù n gran suzes nce pra i critics d’ert. N di ti ova si berba dat scialdi na bela scincunda a Norman: na gran tëila de lin blancia, da pudëi mplenì ora cun una de si bela cuntredes da mont. Norman Ma per tan na gran pez de lin fòvel de bujën de na gran mont, dënia de cumparì sun chëla che ëssa messù vester si miëur’ opra d’ert. 11 Perchël ova Norman abù na idea bëndebò stramba: ël ulova jì tl Nepal a depënjer do l Everest, l crëp plu aut de nosc planët. L se ova anjenià ca dut chël che l adurvova: peniei, brëia dai culëures, forbes, joca, ciauzei da jì sa mont, compas, l sach da durmì, cordes, grifs, pich da jì a crëp… y pona s’ ovel lascià mené nchin pra la stazion dla ferata per ti jì ancontra a chësta ndesfideda. Do che l ova saludà duc si cumpanies y si parënc y dal blo’ che l fova busient, s’ovel desmincià l numer dla scina da ulache l messova pië via y fova sentà su sun la prima ferata fërma dan a d’ël. STORIA 12 L se ova giatà na luegia da sté saurì dlongia viere y, ntan che la ferata piova via, ti ovel mo n iede dat na udleda a si bela montes che ël ne ëssa nia plu udù per n bel pez. L fova n viac lonch che durova plu ëures, ma Norman se ova anjenià ca, l ova pra sé la paroles ncrujedes, n cudejel per si schizes y mpue de zeche da maië sce l ëssa giapà fam. La ferata jiva inant plan, suflan uni tant, y Norman se ova ndurmenzà. I crëps se ova ntant trasfurmà te coi, for plu basc, nchin a unì dut un cun la planadura. DRIIIN! Te n iede sunovel la ciampanela per ti fé al savëi ai passajieres che la ferata ova arjont la ultima stazion. Norman se ova descedà te n aiet, se ova tëut duta si roba y fova unit ju de ferata. Norman 13 Ma la cuntreda ti savova scialdi fulestiera: degun crëps ne ncertlova l urizont, dut ntëurvia fovel mé ciel. Cie fovel pa suzedù? Se ova pa zachei tëut i crëps? Ulà fova pa chësc Everest tan cunesciù, de chël che l ova tan audì rujenan? Cun l cë plën de dumandes se ovel metù n streda jan do la sëula streda, longia, ndrëta, che menova ora dla stazion y jiva suvier. Bonamënter ovel tëut la fauza ferata ….., ma ulà fovel pa śën? L jiva inant se trajan do la gran tëila de lin y duc si cufri y canche l fova ruvà suinsom ne fovel nia bon de crëier a si uedli. Dan a d’ël fovel la cossa plu de marueia che l ne n’ova mei udù: na spersa bruma che ne finova plu y n ne fova nia boni de desferenzië avisa ulache l ciel finova. Per l prim iede te si vita ovel dan a d’ël l ozean. L ova metù su si peza de lin y ova riesc metù man de depënjer. Velch tan de maiestëus fova propi a drët per si miëura opra d’ert. CURIOSITEIES DAL MOND 14 Savoves’a che…? L ruf sota tiera plu lonch dl mond ie tl Messico I speleosub se à cialà ju n labirint de cavernes sota la penijula dl Yucatan, tl Messico, y à giatà chël che messëssa vester l ruf sota tiera plu lonch dl mond. L ie 153 km lonch. Chësta ie na nutizia che descëida nteres y marueia. Perdrët ne n’iel nia propi n drë ruf, ma scialdi n gran sistem de galaries sota l’ega ite. Giatà ie l ruf unit dal speleosub nglëisc Stephen Bogaerts y da si cumpani tudësch Robbie Schmittner. Bën cater ani alalongia iesi jic ncantëur sota l’ega ite a crì. L lëur ne n’ie mo nia stlut ju. I speleosub ie for mo tl lëur de giré sota l’ega per crì inant d’autra galaries y d’autra cavernes che pudëssa mo purté a lum d’uni sort de marueies. Dumëne Co m ploi Savëi da de ssenië, avëi la pascion p i dessënies er animei. Cie fé cun chësc talënt tla va ledes ladine s? L mond ie massa pitl p er ruvé inan t tla vita. Ciuld pa no jì a sté ì tla California y lauré per la Walt Disn ey Company ? Dumëne Comploi, n jë unn de Al P la n de Mareo, à tëut chësta dezijion y à lascià si ncësa ulach e l ie nasciù p er jì a mparé a cunëscer l gran mond. Ncueicundì lëurel per la Walt Disney Company coche desse niadëur. Deb e rieda cun si cumpanies d e lëur nriesc el do n con’ de stories y atrazions y a njënia ca dessënies p er la ideazio n de shows nueves per i parcs dla D is ney sëura d l mond. Sun ut la foto ie Du mëne tla lob dla sënta de by Lucasfilm a San Francisc o. Savoves’a che...? 15 Y sce ti da jë Giré per l m sse d’albierch a za chei? ond possa vester velc sce n uel fo h d rd e cëre, dan taldut duta la com urmì te n hotel da ca ter stëiles oditeies ch y avëi e l ie mesu possen nce n. Ma jì per autramënt l m e r. ond possen dat Sce n se cu rai udëi be ntënta de lëzes plu p p u che n vëija ech articuleres sun l troi t d e u c ristich “norm hël L Couch Su rfing ie una al”. dla truepa n à a giré p pusciblteie er l mond a s che bonmarcià. Ie ti dé d’a Co funziun lbierch a za eiela pa? chei che vë persona m n da dalon e dajerà po c . Y chësta na a mi n d paesc. Chë i d’albierch l che ie mu t e e si s se fé ie me internet, m drë jì sun la e purté ite y dé ite la plata ulache ie v nfurmazion ive y l luec s d h l luech ulache ulës plu drë de se jì. Dopro fé l cufer y an mé pië via. Pu pona: bon viac! s L Orient Expres ferata de ie pa mei chësta Cie ova n iede si marueia che men aris Gare de l’Est passajieres da P s ti l? Orient Expres nchin a Istanbu tl 1883, ie chësc dijoven. Metù su 2009. à inant nchin tl rt pu ì n u c is rv se , mudà si percurs De plu iedesc al u curt. lonch, tantosc pl u pl l ve fo sc to tan a ghesć jovel d’albierch Y daniëura ti da pea n ldi, fajoven pu lim io sc da c, an rt mpu i, parënc antaldut i nëubl D s. u x lu de ac vi iesc, diplomac o dla families di rë ta nuzova de chës se es ar af d’ es uem ns. jer si destinazio ferata per arjon plu la purtruep nia va e n dì n cu ei Ncu . cun na tel ferata a se fé n bel viac e la ns inant de coch Ma semië pudo t l di rmì y a passé du du a a at st rà sa che ta, dla persones sun chësta fera s bela esperienze la y tà n cu an à n ar berieda. che n arà fat de 16 NTERVISTA Viac danter la dlaces Mattia Felicetti ie n jëunn che fej gën sport y che chier l’aventura, l à 26 ani y sta a Someda (na frazion de Moena te Fascia) y l ann passà, deberieda cun na grupa de cin cumpanies, iel jit tla Groenlandia a passé via n iceberg sun na slackline. L resultat ie n film che à inuem Montura Iceberg Challenge, n documenter plën de adrenalina, n film che n uel purté dant pra l cuncors dl Filmfestival de Trënt. Jì su sun n iceberg ie na idea bëndebò mata, ma i traversé via sun na slackline mo deplù… Co te iel pa tumà ite de pië via per na tel aventura? N di sons jit a crëp cun mi cumpani Federico Modica, scialdi n bon fotograf y per n da rì ons abù chësta idea de jì tl nord dl mond a fé n documenter sun na slackline danter doi iceberg. Pona, canche se documentan, sons unic sëura che deguni sun l mond ne n’ova mo purvà a fé vel’ da de tel. Y nsci ons metù a jì dut cant y on abinà adum na grupa de jëuni per realisé chësta idea deberieda cun nëus! Cie ëis’a metù te cufer? On messù puchené ite truepa roba … tlo iel la lista! corda pics caschi carabineri carabineri dopli ciodi da dlacia grifs cazines manëces ciauzei da jì a crëp udleies aparac da fotografé drones radio ciol da arpizeda INUEMES I M U D LIEIA A SËNIES! S E D I N CU Viac danter la dlaces MATTIA SUN NA SLACKLIN E A 20 METRI SËURA L’EGA 17 Ma cie ie pa na slackline? La slackline ie na sort de vëta tacheda da una y dal’autra pert, sun chëla che n muessa sté lessù a balanz. Cie che possa mudé ie la lunghëza, coche la ie tenduda y l’autëza da fonz su. LONGLINE (plu de 40 metri longes) HIGHLINE (scialdi alauta y n muessa se tré sëura l ciol da arpizeda, sce n ëssa da tumé ju) WATERLINE (sëura l’ega via, n passa via lec o ruves) Descrì la Groenlandia cun na parola. “Uppa” uel dì per inuit magari y la vita tla Groenlandia ie veramënter daniëura n magari, suvënz pervia dl tëmp nia da pudëi udëi danora che possa cassù te tenì te cësa nce dis alalongia. Co ie pa la vita tla Groenlandia? La jënt ie calma y te tol su bën. La portes de cësa ie daniëura daviertes per duc ... ma propi minà daviertes! La cëses ie de lën, scialdi pitles y de uni culëur. Uni familia à cians y la lueses ie i mesuns plu n droa per ruvé da n post al auter. Cie maien pa tla Groenlandia? Tla Groenlandia maien pësc, balena, scual y cërn de rena. Ëis’a abù deficulteies? On abù problems ajache l fova bur tëmp y ne pudan nia ruvé pra i iceberg cun la berca, ajache d’autri iceberg dlongia la spuenda dl mer nes teniva su y ne fan nia boni de passé. Cie es’a mparà da chësc viac? É mparà che l ie luesc biei de marueia ora dla Talia, luesc belau nia cunesciui ma che l se mpaia de udëi. Y pona ei capì la mpurtanza de vester boni de se adaté a cultures nueves y ala manieres de viver. Viver na vita d’aventura uel nce dì resië? No assolutamënter nia! Te ne posses mei te lascé sun l cajo … n muessa se anjenië ca, se nfurmé, mparé da chëi che à plu esperienza. Per mé iel daniëura mpurtant se alené dant y giapé crëta n puech al iede. Ti cunsiesses’a a jënt de jì tla Groenlandia? Sci, a duc chëi che ti sà bel a jì a pe y chëi che à gën l’aventura. La Groenlandia ie n post ulache n se mët ala proa, ajache viver iló ne n’ie nia tan scëmpl coche da nëus. Ulà fajeres’a ti proscimo viac? L me savëssa bel a jì cun i schi tl Iapan. Ma nce la Norvegia y l’Alaska ie danter mi sëmies. VARIANTES LADINES 18 Travel kit Ladin dla Val Badia Ladin de Gherdëina Ladin de Fascia Co cëla pra ora mi travel kit? compas compas compas cialzá ciauzei ciuzé guanc guant guants mapa mapa mapa mantel dala plöia mantel dala plueia mantel da la pievia flastri flastri fiostres aparat da fá jö aparat da fotografé aparat da fotografèr piete piene péten cherta d’identité cherta de identità chèrta de identità scioldi scioldi scioldi pasta dai dënz pasta dai dënz pèsta dai dents jafa jiefa saon crema da sorëdl crem da surëdl crema da soreie busc dai dënz bëusc dai dënz broschin dai dents ATIVITÀ 19 cie Y tu s’a e mët cufer? te ti NGLËISC 20 The world is divided into -11 -10 -9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12 -11 -10 -9 -8 -7 -6 -5 -4 -3 -2 -1 0 +1 +2 +3 +4 +5 +6 +7 +8 +9 +10 +11 +12 time zones. Jet lag is a condition that causes feelings of tiredness and confusion when a person travels across the different time zones. ou 10 h rs flight NEW YORK 2:00 AM ROME 11:00 PM For example, if you depart from Rome and arrive in New York City it’s 2:00 AM in New York, but your body thinks it’s 11:00 PM because that is the time it is in Rome and that is what your body is used to. Your internal clock isn’t ready to sleep so sleep eludes you; upon waking the next morning your body feels “off.” The uncomfortable symptoms of jet lag could be: headache insomnia memory loss nausea JUECH SEARCH FOR THE ENGLISH WORD BAGGAGE = cufri DEPARTURE = muever JOURNEY = viac MAP = cherta PASSPORT = passaport FERRY = berca da traverseda CLIFF = crëp de mer SUN = surëdl HAT = ciapel MUSEUM = museum DUNE = duna UMBRELLA = ombrela BEACH = spiagia SIGHTSEEING = raida turistica 21 S Y E N R U O J B A S I D B S A R T A L E U G E E U M F G L Y A A H R A N L G E C H C T T U E T A R D L A J R S T H G B M U I T L O E R E M R U N F S Y P E A U A I S E F R P S I P W P V E B R P I S N E C E E U E N A O A G D T A R M S B M R P WHERE IS JOHN? 1 2 OVER the diving platform BEHIND the diving platform 3 ON the diving platform 4 IN the swimming pool 5 UNDER the wather 6 BETWEEN the diving platforms 22 Viaggiare in aereo CERCA: 2 ananas 1 valigia che cammina 2 cellulari 1 buccia di banana 1 orsetto 1 orologio 1 topo Check-in > Cerca il banco della tua compagnia aerea che trovi scritto anche sul tuo biglietto. > Se non hai già fatto il check in online, ti chiederanno il documento d’identità e il biglietto e ti daranno il boarding pass dove c’è scritto il numero del posto e l’ora di imbarco. > Ti faranno lasciare le valige sul nastro trasportatore e verranno pesate e etichettate. Security > Tieni in mano il boarding pass e il documento d’identità. > Metti nei cestini: • giacca, cinture, gioielli, orologi che hai addosso • i liquidi (bottiglie, bagnoschiuma) • oggetti elettronici (computer, telefoni, videogiochi) • il tuo bagaglio a mano > I cestini passano sul rullo e vengono controllati ai raggi X. > Poi puoi attraversare il metal detector e riprendere le tue cose dai cestini. Gate > Controlla sui tabelloni il numero di gate dove devi imbarcarti. > Ora hai tempo per comprare qualche snack e qualche lettura per il viaggio. > Aspetta che aprano i cancelli per l’imbarco e mettiti in fila. > Al tuo turno mostra il boarding pass e un documento. 23 JUECH 24 Steckdosen und Stecker Welche in welchem Land? Weltweit gibt es unterschiedliche Steckdosen. Verbinde jeden Stecker mit der entsprechenden Steckdose! Großbritannien Kanada Vereinigte Staaten Mexiko Indien Pakistan Deutschland Russland Italien REZETA 2525 per uni sëur adurvëis 285 g de iogurt grech 2 copes de versura frëscia taieda su a chedri* 1 sciadon de miel * N possa tò per ejëmpl: gialvëijes, ampoms, freies, ananas, pomaranc o kiwi 1 - Metëde vosc iogurt te n mixer, leprò la versura y miel. Tulëde mé una na sort de versura al iede o na cumbinazion che ëis gën. Mescedé bën. 2 - Ciarcëde. Sce l ne ve sà mo nia a drët pona tlechel junté pro mpue de versura o mpue de iogurt. Mescedëde mo n iede. 3 - Jetëde na pitla cuantità te de pitli goc de papier o de plastica (coche chëi dal café, 80 ml) o te mëudli da dlacins. 4 - Śën anjenieis ca n segondo strat da n’autra sëur. Metëde a verda de ne i mescedé nia y de jeté ite bel plan. Fajëde inant cun d’autra sëures nchin che i pitli goc ie plëns. Sce tulëis goc, curidi ju cun staniol, sciche sce l fossa n struplon. Ficëde ite n bachët da dlacin a mez ite. L staniol juda a tenì l bachët dl dlacin ndrë su. 5 - Metëde i goc curii pro te dlaciadoia a dlacé per n 6 ëura, o nchin che i ie anjeniei. 6 - Tulëde ora de dlaciadoia i dlacins y bon apetit! Sce i dlacins ne vën nia ora saurì ora dl mëudl, pona tenidel sota l’ega ciauda per n valgun secunc y l sbriscerà ora da sëul. 26 LAURATUERE Ne n’ëis’a mei purvà a ti cialé al mond sotsëura? Pudon se fé n njin nteressant che nes juderà a udëi l mond da n’autra perspetiva. Chësc esperimënt à inuem majon scura… l ie na scatula che proietea i chedri tres n tel pitl busc ora. A chësc prozes ti dijen stenoscopia y l ie na vedla nvenzion che à purtà ala nasciuda dla fotografia y dl film. Tla scatula che fajon, sarons boni de udëi cie che ie do nëus via y dut chësc sotsëura… sëis’a curiëusc? Pona pudëis jì do ala istruzions y fé chësc esperimënt. Majon scura MATERIAL: Desseniede sun l carton chësta formes cun l aiut de na schedra. 2 Taiede ora y lubride adum l carton (lascëve judé da n grant cun n cutter). blanch A lonch za. 80 cm = lonch coche za. 26 cm 1 za. 20 cm • schedra • carton sterch y plutosc gros, da una na pert muessel vester blanch • vëta foscia da colic • forfesc o cutter ma lascëve judé da n grant • l fonz de n bossl de band • śubla o zirtl • lampostil o plates da culëur per la decurazion • n udlon • lastich B C lonch za. 45 cm B B lubride adum za. 20 cm taiede ora - n busc dla grandëza zirca de ti cë - n pitl busc tamez 3 27 4 Tulëde l fonz de n bossl (lascëve judé da n grant cun n cutter) o n tòch de na plata de aluminium y fajëde n pitl busc tamez cun na śubla o cun la piza de n zirtl y nculëdel sun l busc che ëis taià ora tl carton. Tachëde adum cun vëta foscia da colic duta la pertes de carton crian na scatula. Metëde a verda de taché adum bën dut cant acioche l ne posse passé tres deguna lum. B A C B 5 Tachëde su l lastich dala doi pertes. 6 Jide dedora ulache l ie scialdi linëus y metëde l cë tla scatula. Cialëde che l ne vede ite deguna lum y bel mpont uderëis sun l parëi blanch, dala pert dedita dla scatula, cie che ie do vo, ma sotsëura! 7 Tenide l udlon dan l busc. Dessënia cie che te es udù!! NFURMAZIONS 28 Rubrica L otavo liber de Harry Potter J. K. Rowling prejënta “Harry Potter and the Cursed Child” L otavo liber de Harry Potter à l titul “Harry Potter y l mut maledì” y n l giaperà da cumpré dai 31 de lugio 2016 inant, n l di dl cumplì di ani de Harry Potter y de J. K. Rowling. Tla Talia ruveral puech do. L sarà ambientà 19 ani do “La scincundes dla Mort” y arà sciche prutagonist Albus Severus Potter, fi plu jëunn de Harry Potter. La app Flightradar24 Na aplicazion (app) che trasfurmea ti smartphone o tablet te n radar dl trafich di julieres per udëi te n tëmp reél sun na cherta detalieda l muvimënt di joi tla Talia y tl mond. L tleca tenì ti smartphone de viers dl julier che passa lassù tl ciel per udëi ulache l va o nce mo d’autra cosses. Messner Mountain Museum MMM Chino: l’era dla dlaciazion: de viers dl frì adum Ti sautan do ala mitica cucia de rëur unirà Scrat stlupetà tl univiers ulache l gaujerà na lingia de ntraunides cosmiches che trasfurmerà y manacerà l mond dl’era dla dlaciazion. Per se salvé messerà Sid, Manny, Diego y l rest dla grupa arbanduné si ncësa y se lascé ite te na aventura plëina de comizità, jan ora per tieres esotiches nueves y ancuntan persunajes nueves. Dai 26 de agost 2016 inant. Reinhold Messner ie n alpinist y scuvridëur dl Südtirol che ti à dedicà ala mont y a si cultura bën 6 museums. A i vijité iel coche fé na jita da mont su. I 6 MMM ie: Plan de Corones (Al Plan de Mareo), Firmian (Bulsan), Dolomites (Cibiana tl Ciadura), Juval (Kastelbell), Ripa (Burnech), Ortles (Sulden). Na curiusità? L museum de Firmian ie te n ciastel y l ie plën de statues budistes dut nduredes... n ruva ite te na drëta atmosfera urientela! De plu nfurmazions: www.messner-mountain-museum.it orario.bz Chësta app te permët de udëi duc i orares di mesuns de trasport publich tl Südtirol: de curieres, ferates y nce de vel’ furnadoia. 29 NFURMAZIONS La plata internet dla Farnesina per giapé plu nfurmazions dan che n aposta n viac MINI INFO La plata internet dla Farnesina pieta nfurmazions di paejes, assistënza tl cajo che l vën rubà o perdù documënc canche n ie oradecà, assegurazions per viages, passaporc, visa, cherta d’identità. Sun la plata “dove siamo nel mondo” possa uniun registré si spustamënc ntan n viac cun l fin de ti permëter al’Unità de Crisa dla Farnesina de planifiché plu aslune y cun na majera efizienza ntervënc de aiut tl cajo che l unissa a s’l dé situazions de gran emergënza. La registrazion possa unì fata tres web, sms o telefonn nia plu de 30 dis dan l di canche n pëia via. www.esteri.it/mae/it Co se defënder dala zanzares Se ncunferton duc a jì al mer d’instà, ma se ndebiton sce union perseghitei dala zanzares. I prudoc che n giapa per se paré da chisc pitli tieres zebidri à laite daniëura sustanzes che ne fej nia bon, no a nëus, no al ambient. Perchël ons purvà a crì na auternativa da pudëi avëi y defin naturela per ti vester a chësc problem. L ledum palustre (Rhododendron tomentosum) ie na planta de paluch y na medejina omeopatica che nes juda a se defënder dala zanzares. L estrat de chësc ciof giapen tla forma de globui tl’apotech. N lascia dleghé chësta codles sota la lënga y chësc porta pro che nosc suà giape n tof che ne ti scusa nia ala zanzares (la persones ne sënt pa nia l tof!). N possa tò ite chësta medejina tla cunzentrazion 9 CH, 3 codles n iede al di, ntan duta la feries. Buté buta nce na rë contra i mustlons (sëura l liet o pra i vieresc) che ne i lascia nia permez, ma nce guant linëus y lesier (breies y manies longes), per curì plu che la va la pel. Bir mrubtonas y mutans e nd n cudejel p scuvrì l mo e d ia e u à che er ie L prim num ma: dedicà al te L VIAC n l dla redazio Respunsab r Felix Plone nuc Tesć y cunte ultura Ladina C y t Educazion Departimën urazion de cun la culab rna Flöss, Aliprandi, E a n le a d d a M antonio, r, Alice Dell e s s a D la e u ni Mischí, Man stner, Giova o K r fe o rh ie tin Ulrike Ma Daria Valen r, e h c ts a b u Claudia R strazions Grafica y ilu .net b MarameoLa rtini M Veronica a Dat ora da Ladina n y Cultura io z a c u d E t Departimën Cunsulënza Inuvazion y ulsan 9, I-39100 B 2 i tr in P . tr S agogich.it © 2016 ped dines s y scoles la e n li o c s la r pe juni 2016 Per prupostes y usservazions mandé na e-mail a [email protected]